Joaquim Nadal i Farreras

EL MÓN I NOSALTRES

 Avui / El Punt

Fa uns dies vaig ser a Brussel·les. Feia un fred molt intens. Entre vuit i deu graus sota zero. Nevava i el vent clavava les volves a la cara com pessics petits. Sort del refugi acollidor de l’hotel de ressonàncies monacals. Un cop d’ull fugaç a la Gran Plaça, una passada ràpida per les galeries, la inevitable peregrinació a Tropismes, una llibreria que m’agrada, la visita a la Delegació del Govern amb llambregada inclosa a l’exposició sobre les ciutats europees de Josep Pla.

L’objectiu, però, era la trobada al Parlament Europeu convocada per l’Institut Ignasi Villalonga per refermar el compromís amb el corredor del Mediterrani. L’acte va resultar més per al consum intern nostre que per a la projecció política al Parlament. Però tot i algunes absències nascudes en un oblit impropi, cal reconèixer la capacitat de convocatòria d’un acte que va aplegar ajuntaments, cambres de comerç, empresaris, diputacions i entitats diverses. L’objectiu neix d’una obvietat clamorosa.

Al Parlament, a cada replà, passava una cosa diferent i em vaig quedar amb la impressió que l’envergadura de les institucions europees i el seu pes real, rellisquen a la pell de milions de ciutadans que s’ho miren amb el distanciament propi d’un univers estrany.

Només de tornar es va acabar l’onada de fred, malgrat que pocs dies després tots ens vam quedar glaçats la tarda del quatre de desembre quan els controladors van abandonar massivament els seus llocs de treball i van obligar a tancar l’espai aeri espanyol. La forma com el Govern espanyol va encarar la crisi i la va resoldre ja ens és ben coneguda.

El segon dia, un periodista amic que també havia estat a Brussel·les i amb qui havíem compartit el vol de tornada va voler saber la meva opinió sobre la crisi dels aeroports, sobre les solucions adoptades i, molt especialment, si creia que n’havia patit de manera singular el prestigi i la imatge de Catalunya i d’Espanya. Planava en la pregunta de forma implícita la idea que més enllà de les conseqüències econòmiques evidents plovia sobre mullat i que Espanya havia caigut en un pou de desprestigi.

Vaig reclamar del meu interlocutor un canvi d’actitud. Una valoració positiva de la forma d’encarar la crisi i el seu desenllaç. I vaig insistir que no podíem alhora, per exemple, trobar exagerada la solució i trobar greus les conseqüències per tot l’Estat. Vaig proposar-li una reflexió conjunta sobre una actitud massa estesa que ens porta sempre al desànim, al pessimisme, a la dramatització i a una visió sempre pejorativa de nosaltres mateixos. I vaig demanar un exercici positiu d’autoestima. Una reacció positiva, una actitud bel·ligerant, un punt de vista constructiu. Recordes el laberint de la terminal de l’aeroport de Brussel·les i l’excursió que cal fer per sortir un cop has desembarcat o en sentit invers per embarcar? Vaig dir-li. I no trobes que venint d’on veníem, del cor d’Europa, de la seu de les institucions, l’arribada a la T1 del Prat semblava portar-nos a un estadi de civilització superior? Més neta, més endreçada, més racional, més funcional. Podem començar a girar els arguments i començar a construir un imaginari col·lectiu que trobi en les coses bones que ens passen un bon argument per creure en el futur, per encarar-lo amb exigència crítica però amb la satisfacció d’un punt de partida més que raonable? Penso sincerament que ha arribat l’hora de creure en nosaltres mateixos, de confiar en els canvis que s’han produït en els darrers deu anys, de reconèixer que avui disposem en un context de crisi de més eines i més potents per abordar la realitat i fer-hi front.

El meu amic periodista va quedar una mica parat, però va entomar l’argument. Sovint tirem pedres sobre la nostra pròpia teulada amb una excessiva facilitat, practiquem un sentit destructiu de les coses i mai no deixem res per verd a l’hora de mostrar-nos crítics amb tot el que ens envolta. Vam tornar a la crisi dels aeroports. A les solucions adoptades; al seu caràcter excepcional però eficaç, a les conseqüències que malgrat tot hauria tingut la crisi per la malmesa economia del nostre país. Una crisi greu, sens dubte, que havia durat poc més de vint-i-quatre hores. Pèrdues per a les companyies aèries, pèrdues per a les agències de turisme, pèrdues per a milers de persones i de famílies que van veure distorsionats els seus plans i que, en molts casos, els van haver de canviar. Pèrdues per al turisme i el comerç. Tot això i només en vint-i-quatre hores.

És evident que calien mesures dràstiques i excepcionals però recollides i contemplades en el nostre ordenament legal, i necessàries.

De cop em va venir al cap una darrera pregunta, que vaig estalviar al meu amic periodista, ocupat a treure suc del corredor del Mediterrani. Però que deixo aquí. Vista la crisi dels aeroports, vist com som i com actuem, vist com emetem els nostres judicis, vist el nostre capteniment general, vist el nostre sentit crític agut, algú pot arribar a imaginar-se que estaríem dient de nosaltres mateixos i de les institucions si el nostre cas no fos el dels aeroports, sinó l’escàndol acumulat que fa més d’un any que dura de les escombraries apilonant-se pels carrers de Nàpols? Si recordem això potser tots plegats trobem més sentit a com han anat les coses aquí?

Algú sortirà de seguida a dir que comparant coses que no es poden comparar intento salvar la cara dels companys i intento posar cataplasmes a una situació ben difícil. Hi estic d’acord, la situació és molt difícil. De nosaltres depèn fer-la encara més difícil o començar a posar les bases per a què les coses comencin a ser més fàcils.

PUBLICAT A: http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/343027.html

10 Desembre 2010 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Avui, El Punt | , , , , , , | Comentaris tancats a EL MÓN I NOSALTRES

“HI HA UN ERROR DE CÀLCUL DELS CONTROLADORS”

Entrevista al programa “El món a RAC 1”

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

7 Desembre 2010 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , | Comentaris tancats a “HI HA UN ERROR DE CÀLCUL DELS CONTROLADORS”

“CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN QUE PRENGUI DECISIONS AMB FERMESA I LIDERATGE”

Resum de l’entrevista a l’espai “L’entrevista” de Catalunya Informació

Incidències Rodalies

A rodalies n’hi va haver tres incidències, una relativament greu amb dos trens interromputs al túnel. Està pendent d’aclarir quina és la causa concreta. Hem avançat en el treball de coordinació amb Renfe i Adif i s’han fet a la idea que ha estat una circumstància greu, que va generar dèficit d’informació. En el temps de resolució de la incidencia s’ha avançat molt.  Hi ha hagut les altres dues un tren interromput a l’Hospitalet perquè es va desviar a una via que no debia i la caiguda de tensió de la subestació elèctrica del Maresme. Aquí sí que la informació va funcionar millor i es va reprendre la normalitat en temps relatiu. Després d’aquesta incidència va quedar clar que Renfe assumiria la responsabilitat, amb la Devolució express, que penalitza Renfe cada vegada que no arriba a l’hora.

Alguna actuació concreta després de les incidències?

No més enllà de què és evident que Renfe i Adif han d’assumir les deficiències de la infraestructura que venen de temps. Hi ha 40 estacions en obres per acollir trens més llargs a andanes i millorar els PMR i mesures de seguretat. Els efectes d’això encara trigaran a notar-se. En la taula de coordinació, Renfe i Adif van rebre un toc d’atenció i van constatar que hi ha camí per recórrer en el tema de informació i atenció al client.

Els usuaris van sentir com un tornar-hi a ser,  una certa decepció?

Jo em posaria al seu costat, però en termes globals han percebut certes millores en neteja, informació, resposta del sistema. Incidències com les de la setmana passada no són suficients per tombar el que s’està fent darrerament per millorar el servei. Vull recordar la normalitat i l’èxit del tall de l’estació de Sant Andreu i la represa del servei una semana abans de l’anunciat, d’acord amb l’inici de les escoles aquest any, més aviat que altres anys.

Vaga general – serveis mínims

Crec que sí que es garanteix el dret a desplaçar-se. Deixen penjats els desplaçaments de mitjana distància  i regionals. Li he plantejat a la Secretaria d’Estat a treball. Demà podrem tractar aquest tema.

Catalunya no s’ha passat amb serveis minims?

Ha reprès la formula tradicional. Es buscaran alternatives amb transport en autobús, perque pugui haver-hi alternatives. Ens trobem en situació de dret a vaga i dret a treballar. Això passa per complir els serveis mínims i que qui vulgui treballar no es trobi amb piquets. Crec que la pau social està garantida durant la vaga, tot i que els mateixos sindicats et diuen que en la dinàmica de la jornada no sempre ho poden controlar tot.

Balanç de Govern

El tripartit ha complert el Pla de govern fixat. Una fórmula de govern de coalició, que no sempre és bona, ha assolit el conjunt dels objectius inicials. Catalunya necessita un govern que prengui decisions amb  fermesa i lideratge per contrarrestar i neutralitzar els efectes de l’Estatut, per desenvolupar el pacte estatutari,  fer revisió del pacte constitucional, transformació del senat i una posició optimista i no de rebuig permanent. D’aquí a pocs dies inaugurem el nou pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, amb el president Montilla. Ningú no creia que es podria fer, i ara està acabat. Dijous els dos pobles es donaran la mà.

Balanç negatiu?

Bé en aquest cas sempre hi ha alguna cosa que manca, la manca de desplegament de l’Estatut, els efectes de la crisi…però si el got està més ple que buit, tenim l’ogligació que la gent es fixi en el 90% de ple.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

26 Setembre 2010 Posted by | Catalunya Informació, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN QUE PRENGUI DECISIONS AMB FERMESA I LIDERATGE”

“LA VAGA ÉS MOLT, MOLT DESPROPORCIONADA”

Entrevista  a “El Món a RAC 1”

Pot ser que la vaga de maquinistes de Rodalies, perquè demanin 50 places de pàrquing i mesures de riscos laborals, deixi 170.000 persones amb problemes de mobilitat?

Pot ser perquè esta passant, però no hauria de passar. Però el dret a vaga, és legal, en tots els serveis públics, i és un gran debat que crec que hem de fer i que és evident que no hi ha proporció entre les característiques de la demanda i els efectes de l’alteració radical d’un servei públic. Crec que hem de ser ponderats tots plegats, i que aquest tipus de coses que són menors a l’entitat de la cosa discutida, s’han de discutir a la taula i no s’ha de traslladar al debat sindical de reclamació a través del dret de vaga. A mi em té molt preocupat, perquè trobo molt desproporcionat els motius i els efectes de la vaga.

Algun dia haurem de mirar que fem am les convocatòries de vaga amb els maquinistes…

Hauríem d’arribar a un acord amb els sindicats, perquè en un moment de crisi s’hauria d’intentar aparcar els aspectes que ens separen, assegurar el servei públic, garantir la normalitat i fer que l’economia funcioni i que es generi riquesa. Hi tenen dret, es una vaga legal si, s’han de dictar serveis mínims, sí…

És una immoralitat per la gent que va cada dia a treballar?

És impropi, no hi ha proporció entre allò que es discuteix… algú podria dir que els donin el que demanen, però per aquest mecanisme l’efecte d’acció-reacció podria ser imparable. Jo no hi entro en la negociació, perquè és una cosa que li toca a Renfe com a operadora.

Què va passar ahir amb el servei de Rodalia?

A mitja tarda va haver un atropellament entre Mollet i Montcada i es va haver d’interrompre el servei…. Cada dia hi ha alguna incidència. Si les tractem per separat, totes tenen la seva explicació. Per exemple, Figueres-Portbou, si hi ha rafegues de vent de 120 km/h, té tot el sentit del món que es parin els trens i no els deixin circular, perquè quan hi ha un vent fort, es preferible prevenir i ser prudent fins que el vent no baixi. Manresa-Terrassa… si cauen pedres a la via, s’han de treure les pedres i analitzar la causa de l’esllavissada, s’haurà d’apuntalar el talús i un cop tretes les pedres es recupera la normalitat. Que és mes noticia l’acumulació d’incidències o la ràpida recuperació de la normalitat? M’interessa que des de que en sóc responsable quedi clar que es donen informacions cada cop més convincents i eficients.

Ha millorat la informació als usuaris?

Això espero. A Sants s’explica perquè no hi ha vaga, cosa que no ha agradat als que la fan. Però és preferible que s’expliquin els motius de la vaga… Un altre cas és el de Cornellà… si es trenca un col·lector i es fa un esvoranc a la via, no és culpa de Renfe ni Adif… els bombers van dir que no se’n refiaven i per això es va parar la línia de trens. Em preocupa més la recuperació de la normalitat que la incidència, perquè incidències n’anirem tenint, el que jo vull es minimitzar-ne l’efecte, prevenir-les i explicar-les.

Espera alguna cosa profitosa per Catalunya de la reunió entre Zapatero i Rajoy?

Espero que d’aquelles qüestions que ja havíem parlat l’any 78, no haguem de tornar, un cop més, a restablir les regles del joc per conviure en pau i progrés i amb ganes d’integrar un model federal en que a tothom se li reconegui el que li toca…  És molt delicat l’estat de les relacions entre Catalunya i l’Estat. És absurd que el PP mantingui una pressió sobre el TC i mantingui el recurs, perquè vist que no ha passat res, que els seus temors no s’han complert i que altres estatuts que tenen el mateix de Catalunya i ningú no n’ha discutit la constitucionalitat… que es deixi córrer aquesta història, que puguem viure la pluralitat i la identitat catalana amb normalitat absoluta i que els nostres governants es puguin dedicar a les coses de menjar.

 Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

 

5 Mai 2010 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “LA VAGA ÉS MOLT, MOLT DESPROPORCIONADA”