Joaquim Nadal i Farreras

“SOCIALITZAR LA CRISI I CONCENTRAR ELS BENEFICIS AL PODER ÉS, FINS I TOT, ANTIDEMOCRÀTIC”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la reforma laboral i el diàleg social

La presidenta

La darrera pregunta és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Molt honorable president. Senyor Mas, misericòrdia davant d’aquest exemple de temprança, si us plau, la veritat és que la teatralitat permanent amb els seus aliats, que ens hi tenen tan acostumats que la credibilitat és mínima. Però anem a una altra cosa, perquè com deia el senyor Herrera, avui probablement toca una altra cosa.

Demà hi ha vaga general contra la reforma laboral, on ha quedat, senyor Mas, l’esperit que regnava al Palau el dia que vostè va presidir l signatura de l’acord interprofessional entre la patronal i els sindicats que demostrava una línia de diàleg social que s’ha trencat i que demà s’acabarà de trencar del tot?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo li recordo que la forma laboral no la fa el Govern del Catalunya, s’ha confós de Parlament, la fa…

La presidenta

Un moment. Continuï.

Eñ president de la Generalitat

…la fa el Govern espanyol i, a més a més, amb majoria absoluta. Altra cosa és els partits polítics quina opinió en tenen o, fins i tot, el Govern, si vostè ara me la demana jo l’hi donaré. Dit això, doncs, li recordo que no és la primera reforma laboral que es fa. Li recordo que el seu partit, de reformes laborals n’ha fet més d’una i més de dues, i li recordo que gairebé totes van comportar una vaga general.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

I li recordo que aquesta que està ara en joc vostès la van votar en el Congrés dels Diputats, vostès, vull dir, el partit que dóna suport al seu Govern. Però, miri, senyor president, cada vegada és més clar i hi ha veus més autoritzades i més expertes, que diuen que no pot haver-hi austeritat sense alternatives. Que no hi pot haver retallades sense esperança, que no hi pot haver por sense horitzó, que no hi pot haver retrocés social, que no hi pot haver retrocés del diàleg social, que no hi pot haver el trencament del principi de la negociació col·lectiva, i que socialitzar la crisi i concentrar els beneficis al poder i als drets, és finament, fins i tot, antidemocràtic. I, per tant, president, per generar confiança i per neutralitzar la por que té la gent d’aquest país, què ha fet vostè i el seu Govern per impedir, per evitar la vaga general i per assegurar els drets dels treballadors i sobretot l’estat del benestar.

I li canvio un moment de tema. Senyor president, nosaltres mai no direm que l’eufemisme que van acordar vostès ahir d’acord d’ocupació per a la funció pública, sigui una ocurrència d’Unió Democràtica. Perquè és un acord del Govern. Li prego que li digui als consellers i conselleres del seu Govern, que eliminin del seu llenguatge allò que hem sentit aquí a l’hemicicle, perquè l’ICASS, senyora diputada, el governava el seu partit. No, el Govern de Catalunya. I, per tant, en benefici de la dignitat de les institucions i del prestigi de les institucions, el Govern,…

La presidenta

Senyor diputat…

Joaquim Nadal i Farreras

..és el Govern sempre.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

El Govern és el Govern, senyor Nadal, i l’oposició és l’oposició…

…i ara hi són vostès. Abans hi érem nosaltres i recordo moltes vegades que vostès intentaven, a dintre de Convergència i Unió, ficar cullerada entre Convergència i Unió. O no se’n recorda ja vostè, d’això? Sí. N’hi puc recordar moltes, de coses d’aquestes.

Dit això, senyor Nadal, anem per feina, perquè això diguéssim que és anecdòtic, no? Primer, efectivament, Convergència i Unió –en nom de la qual jo no hauria de respondre, però puc fer-ho perquè suposo que s’entén–, va votar a favor de l’inici d’aquesta reforma laboral amb una condició, que és que s’havia de tramitar com un projecte de llei. Per tant, ara es poden fer esmenes. I tothom en podrà fer. El Partit Socialista en farà, estic segur que Convergència i Unió també, no sé quines, però estic segur que també les farà Convergència i Unió. Veurem si a partir d’aquí, doncs, es pot millorar aquest projecte de llei que va entrar a les Corts i que com tot projecte de llei té la seva tramitació.

Segona cosa que li volia dir. També estic totalment d’acord amb vostè que només amb austeritat no n’hi ha prou. Però si jo ho dic cada dia, aquest Govern ho diu cada dia. El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ho diu cada dia. I ho fa, senyor Nadal –i ho fa, clar que ho fa. Totes les lleis que s’han fet en aquest Parlament, totes, totes les lleis «òmnibus» van totes en la línia d’intentar estimular l’economia d’aquest país. S’han fet amb un sol any, vostès hi han participat. Clar que fem moltes altres coses. Cada dia estem fen moltes altres coses. El que passa és que aquesta austeritat, bé, és obligada i imposada –obligada i imposada–, i sense marge de maniobra, i vostès ho saben perfectament. A partir d’aquí facin el que hagin de fer.

I, parlant dels drets dels treballadors, que és el punt final que, de la seva intervenció, permeti’m que li digui que és el que més m’interessa: els drets dels treballadors, no? Quan tens un atur del 20 o de més del 20 per cent, el principal dret dels treballadors ha quedat afectat i anul·lat. És la situació d’ara i la situació d’abans. I la reforma laboral és veritat que no crearà llocs de treball en el curtíssim termini, però pot ser la base per crear-los en el futur, i vostès ho saben.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

28 Març 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “SOCIALITZAR LA CRISI I CONCENTRAR ELS BENEFICIS AL PODER ÉS, FINS I TOT, ANTIDEMOCRÀTIC”

INDÚSTRIA, COMERÇ, CONSUM, TURISME I TREBALL

El Punt, edició comarques gironines

No és un joc de paraules, no és una endevinalla, no és una relació inconnexa de noms o de sectors econòmics. Avui i després de la setena crisi de govern del govern de la Generalitat de la legislatura 1999-2003, és el nom complet d’una Conselleria. Algú n’ha dit una macroconselleria. D’altres n’han dit un calaix de sastre, una barreja, un poti-poti. Hi ha qui pot pensar que no cal esverar-se i que el nom no fa la cosa. Però no és veritat. Hi ha, i molt, només per començar una qüestió de noms.

Aquest dilluns, els mitjans de comunicació ho han evidenciat amb una simplificació, i “el conseller de turisme” presentava el balanç de la darrera temporada turística. Però, qui és el conseller de turisme, si no existeix una Conselleria de Turisme? I si qui surt a donar explicacions en nom del govern és el Sr. Antoni Fernández Teixidor, titular de la macroconselleria del títol, què haurien de pensar els empresaris, treballadors, usuaris o consumidors de les altres conselleries del conjunt? O és que els títols del conseller variaran cada vegada en funció de l’àmbit i el sector al qual s’adreci?

És, doncs, també una qüestió de noms perquè en l’amalgama heterogènia hi ha la impossibilitat d’una atenció preferent i prioritària a cada tema i perquè cada vegada que es subratlla la part pel tot hi ha moltes altres parts del conjunt que grinyolen.

Dilluns tocava turisme; i dilluns el conseller va dedicar explicacions a aquest tema de tanta importància per a l’economia de Catalunya. De les referències de premsa es pot deduir que el conseller no només s’ho va agafar pel nom de la cosa sinó que també s’ho va plantejar com una qüestió de nombre. Les xifres de visitants com a termòmetre per a mesurar la bondat d’un any i per emmarcar la tendència de tot un sector.

Però ni una paraula sobre preus, sobre qualitat, sobre reconversió hotelera, sobre les normes i les inspeccions de l’oferta d’apartaments, ni sobre les infraestructures, ni sobre el territori, ni sobre el paisatge, ni sobre els valors que fonamenten i incrementen el pes i la importància de la nostra oferta. Res sobre diversificació, turisme rural, turisme d’hivern, desestacionalització, cultura, turisme cultural.

És clar que es tractava d’un balanç de la temporada, però no hi havia cap voluntat ni implícita, ni explícita, de propiciar un balanç de les polítiques. En part perquè estem davant d’un departament fraccionat, desmuntat, diluït, devaluat, mancat de polítiques i de recursos econòmics per tal d’implementar aquestes polítiques.

No cal que ningú no hi vegi una visió de tons dramàtics i pessimistes. No; el sector tira, la gent hi creu i inverteix, l’aportació del turisme al gruix de l’economia catalana manté un pes molt rellevant.

Però, justament, si el pes del turisme és tan clar, com és que avui és un sector perdut en els passadissos d’una macroconselleria? Convé encara recordar que la subordinació i subsidiarització del turisme ja era molt evident abans de la darrera crisi i de la incorporació de Treball en el trencaclosques multicolor. Què no ha de ser ara si  Treball sol ja requereix una atenció preferent i el desplegament del Servei Català d’Ocupació ja comporta un esforç que concentra moltes energies?

L’argument que val per al turisme val per a tots els altres sectors i tots podrien trobar arguments per a considerar que han sigut objecte d’una devaluació originada en un ensamblatge de peces que s’agrupen per una afinitat suposada que després no es veu reflectida en les polítiques de la conselleria.

Perquè falla la visió de conjunt, el programa, la coordinació, la transversalitat, l’ambició. Perquè cada part mereix una atenció que ara no rep. Perquè les mateixes preguntes que són vàlides per al turisme ho són també una a una i per separat per al comerç, per al consum, per al treball o per a la indústria.

Per més que es pugui argumentar una llarga llista d’iniciatives, propostes i realitzacions enfilada en les pàgines de les successives publicacions de L’obra de govern hauríem de concloure que el desgast d’energies, la pèrdua d’eficiència, la manca d’horitzó estan creant una hipoteca greu.

La ciutadania té dret a esperar una altra cosa, un canvi urgent, una nova orientació, un nou mètode de treball, un major respecte.

El sector turístic té dret a esperar que quan sent parlar del conseller de Turisme, sàpiga de qui s’està parlant i identifiqui  sobretot de quines opcions i prioritats polítiques s’està parlant. I que hi vegi un interlocutor creïble, que inspira confiança, que sap què vol, que ho fa, que ho acorda, que escolta, comenta, promou i legisla pensant en el present i, sobretot, en el futur.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

31 gener 2003 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , , | Comentaris tancats a INDÚSTRIA, COMERÇ, CONSUM, TURISME I TREBALL

DEBAT SOBRE SINISTRALITAT LABORAL

Intervenció en el Ple del Parlament. Debat general sobre la sinistralitat laboral

Publicada a:  DSPC-P, 100, pàg 11 i DSPC-P, 100, pàg 12

17 Octubre 2002 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a DEBAT SOBRE SINISTRALITAT LABORAL

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA REFORMA LABORAL

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment sobre si comparteix la reforma laboral impulsada pel Govern de l’Estat

Publicada a:  DSPC-P, 90, pàg 44

12 Juny 2002 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA REFORMA LABORAL

DEBAT GENERAL SOBRE LA FORMACIÓ OCUPACIONAL

Intervenció en el Ple del Parlament. Debat general sobre la gestió i el model de la formació ocupacional a Catalunya

Publicada a : DSPC-P, 35, pàg 6  DSPC-P, 35, pàg 10

17 Novembre 2000 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , , | Comentaris tancats a DEBAT GENERAL SOBRE LA FORMACIÓ OCUPACIONAL