Joaquim Nadal i Farreras

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

Pròleg a l’Atles topogràfic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010

En el moment de prologar aquesta quarta edició he anat de dret a la meva biblioteca a buscar un atles. Ho pressentia com un fet premonitori. Es tracta d’un petit gran llibre The Little Oxford Atlas, publicat l’any 1956 per Oxford University Press. Me’l va regalar, l’any 1959 o 1960,  Jordi Nadal Oller quan jo tenia escassament onze anys. No sé si va ser quan va tornar de la Universitat de Liverpool o si va ser amb motiu d’un congrés a Estocolm l’any 1960. El fet és que aquell Atles ha sobreviscut trasllats i avatars diversos i forma part dels llibres de referència del meu itinerari vital. Posats a l’any 1959 o 60, aquest llibre tenia una modernitat tipogràfica i cartogràfica sorprenents, i em va semblar que la geografia, sobretot la de la Gran Bretanya, es podia estudiar diferent amb un Atles tan precís i topogràficament tan definit.

Reportar ara aquest fet em desperta totes les emocions dels successius recorreguts per la topografia dels territoris en un exercici constant per apamar la realitat, dibuixar-la, capturar-la gràficament i deixar-ne una constància evident. És la tasca d’un atles, és el resultat d’una anàlisi rigorosa dels fets del relleu, de la natura i de la urbanització fins a configurar un dibuix premonitori de les fotografies que recullen els ortofotomapes.

Aquí, en aquesta realitat restituïda amb els accidents del relleu i els seus corresponents pendents i corbes de nivell hi llegim la realitat canviant de l’espai físic i dels assentaments humans. Copsem, amb eines i metodologia modernes, la nova realitat que s’afegeix i  modifica les realitats anteriors dibuixades en moments passats i en altres edicions.

Les infraestructures, la toponímia, la realitat desfilen als nostres ulls amb una fidelitat mil·limètrica com a  resultat de la triangulació constant del nostre país per part dels treballadors i treballadores de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que han tingut la capacitat d’erigir un focus de coneixement i de valor afegit al concert dels Instituts de referència que el Govern de Catalunya ha volgut impulsar com a eines de definició permanent de la nostra realitat nacional.

Més precisió i més informació, i més nova. Vet aquí l’aportació d’aquesta nova edició que en el seu ja clàssic format 1:50.000 tan bons resultats ha donat des de la primera.

Produïda al final d’una legislatura, aquesta edició neix amb una ràpida vocació d’exhaurir-se com a testimoni de les passions que desperta i que desferma la realitat dels nostre territori immers en un procés de canvi permanent.

Si voleu veure el pròleg a l’edició anterior cliqueu aquí.

13 Setembre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

Pròleg a Atles topogràfic de Catalunya. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2004

Catalunya té una llarguíssima tradició cartogràfica. Fa segles que la necessitat de conèixer el territoris, els plecs del paisatge, la varietat de la topografia, la diversitat dels assentaments, ens ha deixat testimonis gràfics de la nostra realitat física i humana.

Les necessitats fiscals, comercials o militars es situen entre les causes principals que donen peu a una tradició cartogràfica. D’aquí que sovint en els testimonis del passat que tenim abundin més els testimonis dels que ens han mirat amb ulls de fora que amb la nostra pròpia mirada. S’ha tractat de prendre’ns la mida, d’apamar el món. D’apamar, conèixer, difondre i conquerir el món. Els mercaders s’han ajudat sempre amb cartes per a la navegació i els militars han intentat conèixer de prop la realitat dels seus camps de maniobres. Els viatgers s’han ajudat de mapes esquemàtics, la monarquia ha “tallat” el territori i els seus focs i jurisdiccions, els municipis han inventariat i acadastrat la riquesa urbana des de fa segles. La cartografia és també un instrument de coneixement per a la intervenció. Les descripcions del territori són prèvies a les intervencions en el territori.

L’escriptura i la cartografia són instruments de coneixement i han estat instruments de domini reservats als privilegiats que hi tenien accés. Els pocs que sabien escriure i que coneixien la realitat dels territoris tenien avantatge sobre els molts que ho desconeixien, i s’ho reservaven per tal de mantenir aquesta situació de privilegi.

La societat contemporània ha universalitzat i socialitzat el coneixement. Ha arribat l’hora de la democratització del coneixement, de la universalització sense reserves. Ja ho ni ha domini d’uns quants, hi ha la legítima aspiració a la llibertat de tots.

Aquest és el sentit que volem donar els poders públics a la cartografia contemporània. Posar a l’abast de tothom instruments de coneixement de la realitat. Acostar gràficament la realitat. Fer que el món ens entri pels ulls i abraçar-lo tot d’una sola llambregada. Acostar-nos al detall, a la pell del món.

Aquesta nova edició de l’Atles topogràfic de Catalunya a escala 1:50.000 vol ser ara una expressió concreta  d’aquesta voluntat. Vol ser un instrument per fer nostre, més nostre, el nostre país. Per conèixer Catalunya, per saber-ne més, per gaudir-ne, per estimar-la. Col·lectivitzar Catalunya, vet aquí un objectiu de la nostra cartografia moderna. Posar-la a l’abast de tothom, fer-la assequible i fer-la comprensible. Dotar-nos d’eines modernes per a intervenir en la realitat, per viatjar, per saber, per conèixer, per gaudir, per caminar, per recórrer de cap a cap.

Som el resultat d’un procés mil·lenari de sedimentació cultural i humana, de modelació del territori i el paisatge. Aquest Atles ens refresca la memòria, ens desvetlla curiositats, ens retorna el nom de cada cosa i de cada casa. De cada accident del paisatge i de cada mostra de l’acció de l’home, de cada poble, de cada ciutat.

Hi ha en aquesta visió d’un Atles un punt de tendresa i d’humanitat. Un Atles no és un instrument fred i asèptic d’anàlisi. És també l’eina per tal que cadascú de nosaltres amb la seva sensibilitat particular pugui prendre la temperatura ambiental del seu territori particular i del seu territori comunitari i col·lectiu.

Si voleu veure el pròleg a l’edició de 2010 cliqueu aquí.

1 Mai 2004 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA