Joaquim Nadal i Farreras

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

Pròleg al Pla territorial parcial Terres de l’Ebre. Barcelona, DPTOP, 2010 

Presentem ara la revisió del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, aprovada definitivament pel Govern de la Generalitat el passat 27 de juliol.

Aquest fou l’únic Pla tramitat i aprovat a l’empara de la Llei d’ordenació territorial de 1983 amb anterioritat a l’any 2003. Les urgències generades per la gran mobilització i l’ampli rebuig del transvasament de l’Ebre en els termes del ja caducat i derogat Plan Hidrológico Nacional van portar el Govern de la Generalitat a tramitar aquest Pla. Esdevenia, així, l’excepció que confirmava la regla i que mantenia el mandat de la Llei de 1983 pràcticament verge.

Ara, però, i a propòsit del Programa de Planejament Territorial i del seu impuls des de finals de 2003, aquest nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre s’inscriu de ple en la nova dinàmica generada pels governs de progrés que es van proposar culminar tota la planificació territorial de Catalunya. Formulat amb la nova metodologia i els criteris donats a conèixer a finals de 2005, és en realitat tot un nou pla que incorpora tota la nova realitat generada per les noves dinàmiques econòmiques, socials i polítiques que es van engegar arran de la derogació del PHN.

D’acord amb aquests criteris, el Govern de Catalunya ha buscat, d’acord amb el territori, un punt de consens que situés l’equilibri en el punt just de les demandes territorials per a una nova dinàmica economicosocial i les evidents necessitats de protegir i ordenar els espais oberts.

D’aquesta manera el tractament de tots els espais oberts, la seva protecció, la seva consideració com un patrimoni indispensable, ja sigui als Ports o al Delta, o bé a tot el recorregut de l’Ebre per aquestes terres es combina amb la resposta a les urgències per a superar un cert fatalisme pessimista que abonaria l’abandonament d’aquestes terres per part de les administracions.

Ara es tractava de combinar la definició d’un model i de concretar una realitat compatible. Es tractava de deixar clar que el nou port d’Alcanar o el desdoblament de l’eix de l’Ebre no són contradictoris amb l’exigència territorial i ambiental que vetlla per a la biodiversitat i l’entorn.

La definició de nous sectors d’activitats econòmiques, un marc adequat d’infraestructures, i les reserves adequades de sòls de protecció posen al descobert totes les potencialitats d’aquestes comarques sovint ben tractades per la natura i menys ben tractades per les administracions.

Aquesta és la raó per la qual el nou futur polígon de les Camposines a la Fatarella, a la Terra Alta; la carretera d’Horta de Sant Joan a Xerta o el nou pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, esdevenen el punt de contrast amb la realitat i mostren com, en la definició del Pla territorial, hi ha una voluntat clara de combinar una aproximació global i territorial i la resposta als problemes concrets. És així com tothom pot tenir clar que en la voluntat del Govern, aquest Pla territorial no és una raresa de biblioteca, un estudi per a iniciats, sinó una pauta d’intervenció territorial que ha d’atendre els neguits i les expectatives de les persones.

Aquí, la política ha de fer permanentment la prova del nou de l’acceptació social, com ho hauria de fer per tot arreu, i salvar la distància entre la teoria i la pràctica amb una visió alhora exigent i pragmàtica. Al servei d’unes terres i d’una gent que volen veure el reconeixement polític de la seva identitat territorial igual com el reconeixement de la seva dignitat individual i col·lectiva.

21 Desembre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

“AMB L’A-7, HEM DE SER REALISTES I NO TIRAR-NOS ELS PLATS PEL CAP ENTRE ADMINISTRACIONS PERQUÈ ES FARÀ PROMPTE”

Entrevista a La Veu de l’Ebre

Si voleu llegir-la cliqueu aquí.

6 Agost 2010 Posted by | Altres, Premsa escrita | , , , , | Comentaris tancats a “AMB L’A-7, HEM DE SER REALISTES I NO TIRAR-NOS ELS PLATS PEL CAP ENTRE ADMINISTRACIONS PERQUÈ ES FARÀ PROMPTE”

TORTOSA

Pròleg a Planta y descripción de la ciudad de Tortossa 1642, de Miguel González de Mendoza. Edició facsímil del plànol de 1642. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 6, 2007 

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

 Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII i XIX.

El plànol de Tortosa és el més antic de la sèrie de facsímils que ara publiquem. Va ser fet l’any 1642 per Miguel González de Mendoza, i correspon als treballs encomanats per tal de reforçar les defenses de la ciutat que eren obsoletes i mostraven, en la seva estructura encara clarament medieval, molt serioses limitacions.

En realitat, Tortosa que en la Guerra dels Segadors va mantenir-se fidel a la casa d’Àustria va poder resistir l’escomesa de les tropes francocatalanes però va evidenciar les febleses de les seves defenses i va estimular la formulació de propostes per al seu reforçament. Aquesta és una constant de la majoria de les ciutats catalanes, sempre esforçant-se per recollir els tributs necessaris per reforçar les seves muralles i sempre amb retard respecte les necessitats reals. Crec que podem dir que en la història de les fortificacions de guerra de les ciutats catalanes des de l’edat mitjana fins el final de l’edat moderna, aquestes mai no han sigut capaces d’atrapar el temps.

Destaca en aquest plànol una extensa llegenda que explica el sentit de les propostes que s’hi fan i, per damunt de tot, una presència potentíssima de l’Ebre que esdevé un element central, estructurant, amb un escanyament al pont de Barques i el baluard que s’hi va construir en el cap de pont, a la riba dreta del riu. Si tot el recinte medieval cenyeix el conjunt de la ciutat, el pont i el baluard cenyeixen la ciutat posant com un fermall al riu que, en aquest punt, adapta el seu traçat a la pròpia estructura física de la ciutat. Aquest fermall esdevé un element singular, perquè vigila i controla l’únic pas del riu des d’aquí fins a Saragossa i marca la importància estratégica i la potència territorial de la ciutat i del seu bisbat.

 La pròpia implantació de la ciutat, entre el riu i les fortificacions, i les elevacions de la Suda i el Sitjar, evidencia la importància d’una ciutat fortalesa i, alhora, una ciutat navegant, pescadora, lligada al comerç i a la navegació.

 La relació entre la cartografia, els objectius militars i el paper social i econòmic de les societats urbanes adquireix aquí una evidència física i una bellesa especial pel pes determinant del riu, autèntic llaç de la ciutat i de les seves muralles.

1 Desembre 2007 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a TORTOSA

RESPOSTA EFICIENT A LES PRIORITATS ACORDADES ENTRE TOTS

La Veu de l’Ebre

Fa molt pocs dies, concretament el dissabte quatre d’agost s’han posat en servei els prop de cinc quilòmetres de carretera que uneixen les poblacions de Freginals i Amposta. Una obra necessària i llargament esperada que haurà costat prop de cinc milions d’euros, és a dir, un milió d’euros per quilòmetre.

El 18 de novembre de 2005 vaig anar a Freginals, em vaig entrevistar amb l’alcalde i el consistori i vam tenir una reunió amb veïns per tal de comentar el desenvolupament de la carretera. En aquella reunió vaig trobar un cert grau d’escepticisme i un punt de desconfiança de veure realitzada l’obra en qüestió. Jo hi anava a explicar que el 27 d’octubre s’havia iniciat la licitació de l’obra i que s’adjudicaria al gener. Concretament es va adjudicar el 26 de gener de 2006 a través de l’empresa pública GISA i el dia 11 d’abril de 2006 es va signar el contracte i es van iniciar les obres després de constatar que es disposava del terrenys necessaris per a realitzar-la. Convençut que era una obra que es podia fer en el termini previst d’execució vaig anunciar solemnement que tornaria a Freginals per Setmana Santa de 2007 per veure com es posava en servei la carretera.

Encara vaig tornar-hi, a veure el desenvolupament de l’obra, el 8 de juny de 2006, i tot seguia el seu curs.

Ara crec que dec als ciutadans de Freginals,als d’Amposta i a tots els de l’Ebre una explicació sobre els quatre mesos de retard de la posada en servei de l’obra, les causes que l’han originat i tots els enrenous que han ocupat espais reiterats als mitjans de comunicació, no tant per a ponderar els efectes positius de les obres que s’estaven realitzant, sinó per fer un seguiment de la conflictivitat originada en les reclamacions d’uns particulars que no acceptaven les expropiacions i l’ocupació necessària de les seves finques per tal de desplaçar una línia elèctrica.

Així, puc dir que les obres s’han fet a bon ritme i que a finals de l’any 2006 ja s’havien fets tots els moviments de terres i l’explanació de la plataforma de la carretera. Però a l’hora de culminar el procés de l’obra, el conjunt de temes litigiosos plantejats per la senyora Carina Pello l’han anat endarrerint. Fem un repàs de les incidències.

El 20 de febrer de 2006 es va aixecar l’acta prèvia a l’ocupació.

El 10 d’abril de 2006 es va aixecar l’acta d’ocupació de la finca afectada i es va efectuar el dipòsit previ.

El 26 d’octubre de 2006 es va citar la propietària per concretar el preu just, sense que comparegués cap representant de la propietat.

El 8 de novembre de 2006, representants del departament de PTOP i els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca per ocupar els terrenys afectats, i es van trobar la negativa de la propietària en relació amb part vallada de la finca, necessària per a traslladar una torre elèctrica que s’havia de desplaçar perquè ocupava la futura calçada de la carretera.

El 10 de novembre de 2006, la propietària va presentar un recurs davant el Departament per considerar-se insuficientment notificada i considerant que mancava a aquests efectes una autorització judicial.

El 26 de gener de 2007 vaig resoldre el recurs admetent que es practiqués una nova notificació.

El 22 de febrer es va fer un nou intent d’ocupació administrativa de la finca sense que comparegués l’afectada.

El 23 de febrer l’afectada presenta un nou recurs

El 28 de febrer de 2007 es sol·licita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autorització per ocupar la finca.

El 17 d’abril de 2007 el TSJC va arxivar les actuacions al·legant que per incompareixença de la demandant no es podia pronunciar.

El 24 d’abril de 2007 es sol·licita un altre cop autorització judicial per entrar a la finca, aquesta vegada davant el Jutjat contenciós-administratiu de Tarragona.

El dia 19 de juny s’obté la resolució judicial que autoritzava l’ocupació dels terrenys.

El 2 de juliol de 2007 es procedeix a l’ocupació dels terrenys.

El 9 de juliol es disposa plenament dels terrenys.

Del 9 de juliol al 21 de juliol s’havien de fer els treballs de desplaçament de la línia i el canvi de tensió a través del corresponent descàrrec.

El 21 de juliol estava previst el descàrrec, però les pluges d’aquest dia ho van impedir.

Els dies 22 i  23 de juliol es va fer el trasllat de la línia de 110kv i el corresponent descàrrec.

El 23 de juliol s’havia de fer el descàrrec de la línia de 25 kv, però la gran apagada de Barcelona va impedir que es disposés del grup electrogen necessari per fer el descàrrec sense interrupció del servei.

Els dies 27,28 i 29 de juliol es van completar els treballs de la línia i el descàrrec necessari.

Del 29 de juliol al 3 d’agost es treballa per completar la part de ferm que mancava.

El 4 d’agost, a primera hora del matí, entra en servei finalment la nova carretera Freginals-Amposta.

Per rematar la feina, en els propers mesos invertirem 300.000 euros més en les mesures ambientals i paisatgístiques, que es troben en licitació des del passat dia 1.

A vegades la gent es pregunta com és que una obra s’endarrereix i com és que a vegades es té la sensació que les obres s’entretenen més del compte i que no es fan prou bé o sense haver previst suficientment bé tots els passos.

Aquest article, que pot semblar avorrit i pesat, vol ser una resposta a aquests interrogants. He volgut seguir sempre de prop les obres i garantir que, a poc a poc, el ciutadà agafi confiança en la seva Administració. He seguit obsessivament totes les passes de les obres que es fan a Catalunya i he vetllat i he fet vetllar per un seguiment rigorós i escrupolós de les obres de Freginals.

Com es pot veure no ha estat un procés fàcil i s’han hagut de salvar molts entrebancs. Ara, però, la carretera s’ha acabat i ja està en servei. S’han causat molèsties i potser ha semblat que no acabàvem quan tocava. Però no hem parat fins que ha acabat i oferim el resultat a tots els ciutadans de l’Ebre com a penyora de la cura que apliquem a d’altres obres que s’estan fent a Batea, a Horta de Sant Joan i fins a Xerta i les que d’aquí uns mesos començaran entre Sant Jaume i Deltebre, o de Tortosa a Ulldecona.

Volem ser un Govern atent a les necessitats i les demandes legítimes de tots els territoris i volem donar resposta eficient a les prioritats que entre tots hem acordat i que farem amb la tenacitat i el seguiment que hem aplicat a la nova carretera de Freginals.

Un dia tornaré a l’Ajuntament de Freginals i plegats amb els veïns celebrarem l’acabament de les obres.

10 Agost 2007 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , | Comentaris tancats a RESPOSTA EFICIENT A LES PRIORITATS ACORDADES ENTRE TOTS

PREGUNTA SOBRE L’N-340 A L’EBRE

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la pregunta al Consell Executiu a respondre oralment sobre quina és la posició del conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb relació al desdoblament de l’N-340 al pas per les Terres de l’Ebre

Publicada a: DSPC-P, 9, pàg 46 i  DSPC-P, 9, pàg 47

31 Març 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA SOBRE L’N-340 A L’EBRE