Joaquim Nadal i Farreras

PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA

Presentació del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Barcelona, DPTOP, 2010

El Govern de Catalunya haurà completat en set anys el determini de la Llei d’ordenació territorial de 1983, que establia set plans territorials parcials. Tots ja ara aprovats definitivament i en procés de publicació. Tots set signifiquen documents cabdals de planificació territorial. Tots set responen a un mateix esquema i a una mateixa metodologia: tractament dels espais oberts, dels assentaments humans i l’encaix de les infraestructures en el territori en la relació permanent i indestriable entre espais oberts i assentaments.

Tots responen a un mateix esquema, però cadascun té la seva especificitat. És el cas, amb total evidència, del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Un territori situat en una cruïlla decisiva del corredor del Mediterrani, en un context fortament urbanitzat definit per la conurbació central del sistema Reus-Tarragona d’una potència indiscutible, amb una activitat econòmica marcada per la importància del sector turístic i de la seva oferta singular a Port Aventura, del sector industrial i, més específicament, del gran complex petroquímic de Tarragona-Constantí i la importància logística i econòmica del Port de Tarragona i tot el sistema d’infraestructures al seu entorn.

En termes generals podem dir que els reptes del Pla se situaven més en el terreny de posar ordre que en el terreny de la nova planificació. Es tractava d’aportar al que és sens dubte el segon gran motor de l’economia de Catalunya, les pautes d’ordenació i creixement de cara al futur que n’assegurin la vialitat, la competitivitat i la sostenibilitat.

Els riscos de la creixent complexitat de les infraestructures, de la creixent dispersió dels models urbanístics,de la degradació dels paisatges són atacats en profunditat i el Pla defineix un horitzó que assoleix com a objectius principals l’ordenació de la conurbació central, la preferència radical i contundent pel ferrocarril i els sistemes de transport públic, la definició d’un model d’assentaments proporcionat i jerarquitzat que garanteix la reducció del consum de sòl, la definició d’un model que no escanya el desenvolupament i dóna oportunitats als pobles petits, i un Pla per frenar la degradació de les planes del camp, la protecció dels paisatges a preservar i l’assegurament dels sòls per a noves activitats econòmiques i logístiques que sense la pèrdua de qualitat poden aportar majors nivells de riquesa i desenvolupament.

Està definida l’ordenació,està definida l’estratègia, estan aclarits els rols del sistema urbà i de la seva relació amb la xarxa d’infraestructures i el sistema d’espais oberts. S’ha obert l’oportunitat per dotar el Camp de Tarragona de les eines que acabin amb un punt de desgavell i desordre i situïn les coses al seu lloc.

Tot passa per aclarir funcions i, molt especialment, per atorgar la racionalitat frustrada fins ara. Només cal apuntar el canvi d’esquema i d’escala que representarà la integració urbana de les grans solucions ferroviàries que es plantegen amb noves centralitats i que asseguraran la superació de l’actual marginalitat de tot el sistema de transport públic.

L’aposta és radical, clara, ferma, possible. Ara és el moment de l’acció, de passar del paper als fets, de construir ciutat i territori des de la realitat planificada. Hem sortit dels laboratoris i ens hem acostat als territoris, hem abandonat l’abstracció i hem apuntat solucions concretes, hem fugit de la divagació i ens hem situat al cor de les solucions.

Hem endreçat el panorama i hem marcat les pautes de comportament i d’acció política que poden orientar adequadament el futur.

Des del Govern de Catalunya estem segurs que estem davant d’una oportunitat que no es desaprofitarà.

4 Octubre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA

ENTREVISTA A TARRAGONA RÀDIO

JOAQUIM NADAL, CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT

Data de publicació: 18/08/2010 10:21
[Tarragona]

Dimecres 18 d’Agost de 2010

A la quarta hora del programa ens acompanyarà el consell de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal. Amb ell repassarem l’estat de les infraestructures a les comarques tarragonines i qüestions relacionades amb el transport públic i la política urbanística del govern .

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.
 

18 Agost 2010 Posted by | Altres, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a ENTREVISTA A TARRAGONA RÀDIO

MEMÒRIA ATM CAMP DE TARRAGONA

Presentació de la Memòria d’Activitats de l’ATM Camp de Tarragona . Tarragona, ATM, 2010

Després de prop de set anys d’esforços per canviar les pautes de mobilitat i l’actitud de la ciutadania en relació amb el transport públic podem constatar que s’han fet avenços notables.

Aquesta memòria referida a l’ATM del Camp de Tarragona n’és una mostra concloent. N’hi hauria prou concentrant-nos un instant en el nombre de validacions, de viatges en definitiva, de l’any. Però enguany em sembla que té més interès una aproximació de caràcter qualitatiu.

En primer lloc, per deixar constància que s’han deixat preparats els treballs per tal que es produeixi la corresponent modificació d’Estatuts i per aquest camí assolir ja el 2010 l’ampliació territorial de l’àmbit del Consorci.

En segon lloc perquè  totes les energies adreçades a acreditar el valor i la utilitat del transport públic han anat quallant entre la ciutadania. Es tractava de vèncer velles inèrcies, fins i tot resistències, a abandonar vells costums poc sostenibles i orientats preferentment a donar rellevància al vehicle privat. Calia un canvi de mentalitat, i calia crear incentius per a aquest canvi de mentalitat. En definitiva, quan un model o un sistema ha de captar noves adhesions tots es concreta en una qüestió de confiança i seguretat. Atorgar credibilitat al model. Fer que tothom acabi convençut que és més fàcil i més econòmic desplaçar-se en transport públic. Fins i tot arribar al convenciment que la sostenibilitat que més importa és la que es refereix a la superació dels costos de congestió i de col·lapse. Trobar un argument elemental:només per aquest camí ens en sortirem. La fluïdesa, la flexibilitat i l’eficiència d’un sistema de mobilitat i de producció s’acabarà podent mesurar amb la qualitat de l’oferta i de la demanda de serveis de transport públic. Els usuaris ho han anat entenent i el canvi de mode de transport ha passat de ser només una actitud testimonial, o estrictament necessària, a ser una actitud conscient i convençuda.

És aquí on podem incidir en un tercer punt que ha estat la pauta comuna de totes les ATM de Catalunya. Només una millora sensible i real de l’oferta desvetlla i genera una demanda equivalent. Es tracta, doncs, d’una actitud activa, podríem potser dir-ne bel·ligerant, a favor del transport públic i arribar a la conclusió que el camí que hem recorregut ha donat lloc a uns canvis de la psicologia col·lectiva i de les actituds. No cal dir, és clar, que aquest canvi ha tingut una repercussió directa en les xifres de viatges. Avui ja podem quantificar l’impacte del conjunt de les millores introduïdes en aplicació del Pla de transport de viatgers de Catalunya en l’increment corresponent de la demanda.

Per assolir aquests resultats ha calgut que l’ATM del Camp de Tarragona hagi esmerçat esforços en la planificació, la racionalització, l’eficiència, la difusió i divulgació de les seves tasques i dels serveis gestionats. Amb vigilància estricta de la resposta adequada dels operadors que han vist com un seguiment constant els exigia una resposta eficient als requeriments dels usuaris i de les autoritats en aquest cas de la mobilitat.

No podem parlar d’un itinerari d’èxit perquè la distància entre els resultats i els objectius és encara gran, tot i que s’ha escurçat. Però no hi ha marge per a l’autosatisfacció i sí, en canvi, que hi ha una voluntat política clara de continuar pel mateix camí que ja ha donat resultats.

30 Juny 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA ATM CAMP DE TARRAGONA

MEMÒRIA ATM TARRAGONA 2008

Presentació de la Memòria d’Activitats de l’ATM del Camp de Tarragona, 2008. Tarragona, ATM, 2009

Des de finals de 2003, el Govern de Catalunya s’ha fixat com un objectiu principalíssim fer del transport públic una resposta eficient i atractiva als reptes de mobilitat de la societat contemporània. En el context actual de creixement demogràfic i d’un elevat índex de motorització, la prevalença del vehicle privat ens mostra un sistema desequilibrat i poc eficient on el recurs individual a solucions individuals és la certificació alhora del dèficit d’infraestructures i del dèficit d’oferta de serveis.

Des d’aquest punt de partida i comptant amb un sistema molt desarticulat i mantingut des de la inèrcia de les concessions existents, ampliades i consolidades, ha calgut definir noves respostes que adeqüessin l’oferta a una demanda potencial que s’ha hagut d’induir amb la creació de solucions imaginatives, noves rutes, millors serveis, ampliació d’horaris i definició d’un sistema tarifari integrat que atorgués al sistema un valor de xarxa i superés el vell concepte de línies punt a punt. Tot amb programes específics d’adaptació dels sistemes de transport als problemes d’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i amb contractes-programa amb les companyies per tal de garantir una constant millora de la flota per tal de fer-la moderna i adequada.

És per tot això que el Govern de Catalunya ha impulsat la creació i el desplegament de les Autoritats Territorials de la Mobilitat, com la del Camp de Tarragona, junt amb les de Girona, Lleida i la Catalunya central.

En el cas de Tarragona, l’any 2008 s’ha dedicat amb caràcter preferent a promoure el Pla director de mobilitat que, en aplicació de la Llei de la mobilitat ha de proporcionar els instruments adequats per a fer i garantir una oferta suficient i igualitària. També s’ha dedicat a proposar un Projecte de millora del transport públic que inclou tots els paràmetres que hem comentat més amunt i que es correspon amb els objectius i les directrius que han acabat configurant el Pla de transport de viatgers. Finalment, la definició i l’aplicació del sistema tarifari integrat ha donat peu a un canvi de pautes i a una percepció cada cop més integrada dels diferents modes de transport que responen a una lògica conjunta, en xarxa, desprenent-se dels vells tics de caràcter aïllat que  llastraven l’eficiència del sistema.

La feina feta constata la que queda per fer. Els resultats són un estímul per continuar el recorregut, perquè si amb tots els moviments que s’han fet han començat a moure’s en un sentit molt positiu les xifres de transport de viatgers, els resultats de futur poden ser encara més espectaculars.

Dedicarem els millors esforços a continuar en aquesta direcció i a fer del transport públic un element més de la societat del benestar.

30 Octubre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA ATM TARRAGONA 2008

TARRAGONA

Pròleg a Plan de Tarragone, de Marechal Suchet, duc d’Albuferal.  Edició facsímil del plànol de 1811. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 2, 2007

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII i XIX.

El plànol  de Tarragona és de factura militar francesa i formava part de l’Atles que acompanyava les Memòries del mariscal Suchet. Recull la situació de les fortificacions en plena Guerra del Francès i, específicament, en el context del setge de 1811 i de la caiguda de la ciutat en mans franceses.

La disposició de dos àmbits, la ciutat alta que correspon al nucli històric i lligat a la gran ciutat romana, i un barri mariner situat en les proximitats del port expressa la singularitat d’un doble recinte urbà que fou atacat amb duresa i pres i ocupat pels francesos durant més de dos anys, tot i la presència en diverses ocasions de la flota anglesa que pretenia recuperar-la.

La destrucció de les fortificacions el 1813 i les quantiosíssimes pèrdues humanes i materials transcendeix de molt l’efecte estàtic del plànol de Suchet, que permet apreciar les variacions del relleu i del litoral però no transmet els drames humans, ni les passions i les emocions contingudes en un conflicte on, com en d’altres poblacions de Catalunya, l’efecte de la guerra fou devastador i va marcar els inicis del segle xix amb greus dificultats per a la represa demogràfica i econòmica.

El signe de totes les ciutats assetjades pels francesos i preses per les tropes fou majoritàriament un destí de fatalitat i destrucció física que marcaria els inicis de la societat contemporània amb la rèmora dels efectes d’una guerra que deixaria petjada profunda en unes poblacions que prou feina tenien en la lluita diària per la seva supervivència per entrar en el fons del debat ideològic subjacent al conflicte entre França i Espanya.

La cartografia no ens pot acabar d’il·lustrar sobre l’ànima i el sentit d’una resistència popular que, al fil d’un conflicte internacional, deixava desvetllar les seves aspiracions i sentiments. Darrere aquest plànol hi palpita també l’ànima d’un país disposat a refer-se i ressorgir de les seves  cendres per prendre el lideratge de la modernització.

1 Desembre 2007 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a TARRAGONA