Joaquim Nadal i Farreras

VOL DIR QUE NO HA ARRIBAT EL MOMENT DE VERITAT DE CANVIAR DE POLÍTICA?

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre el motiu per no votar afirmativament les tres propostes d’interposició de recurs d’inconstitucionalitat i sobre l’oportunitat de canviar de polítiques per a arribar a un pacte de país

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Molt honorable president, per què no voten avui el seu grup els tres recursos d’inconstitucionalitat que es debatran aquesta tarda en la cambra? –tots tres–, en la línia del que va dir ahir el portaveu del Govern? Perquè la veritat és que vostè ha abocat Grècia diverses vegades aquí. El risc de Grècia. I després de mesos de retallades i patiments de la gent, estem més a prop de Grècia que mai. Espanya intervinguda i Catalunya quasi. Vol dir que no ha arribat l’hora de rectificar polítiques?, de canviar l’orientació? Ahir un mitjà de comunicació titulava: «Mas diu prou.» Prou a què? A la docilitat?, a la submissió? Només a la lleialtat en els termes que vostè expressava ara?, o també a l’atenció a les persones i a atendre i entendre la sensibilitat dels que ho passen malament? Vol dir que no ha arribat el moment de veritat de canviar de política?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, en els recursos d’inconstitucionalitat, què farem? Farem el mateix que feien vostès quan estaven en el Govern, que és anunciar que volem recórrer determinades decisions de Madrid, i abans de recórrer-les formalment, obrir el període que es preveu en aquests casos, que és el període de diàleg amb el Govern espanyol. Que el diàleg va bé, tema resolt, no cal anar al constitucional, si ho arregles per la via del diàleg. Suposo que és el que volem tots. Que no va bé el diàleg, doncs es presenta el recurs d’inconstitucionalitat. Aquest és l’esquema. I no és un esquema gaire diferent del que vostès feien servir, amb una diferència, això sí: que vostès hi havia moments en què no presentaven els recursos encara que el diàleg no hagués prosperat. Això també passava, com per exemple, va passar, concretament, amb la Llei de la dependència.

Segona cosa que vostè em deia: doncs s’ha de dir prou a aquestes polítiques? Jo els vull recordar una cosa: hi ha hagut un canvi de la Constitució espanyola. Qui el va votar, aquest canvi de la Constitució? Partit Popular i vostès. I què diu aquest canvi de la Constitució? Dèficit zero. Sí, pràcticament diu dèficit zero en un horitzó…

Sí, el zero coma no-sé-què, si està Espanya en el vuit i escaig. Ara discutirem del vuit i escaig al zero i escaig. Vostès han portat l’Estat espanyol per modificació de la Constitució cap a aquesta política, que, a més a més, en part, és encertada, si s’hagués tingut en compte el diàleg amb tothom abans de modificar la Constitució.

La presidenta

Té la paraula per repreguntar, l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Senyor president, a vostè el seu partit el convida a la insubmissió, diu: «deixi de complir allò que el Govern espanyol està imposant com a darrera tongada de retallades». I vostè ens planteja un tipus d’actitud que és un bany maria entre la submissió i la docilitat o l’evasió, l’aventura. Per què no trobem un camí normalet? Per què no parlem de les coses de cada dia que preocupen la gent? No em digui que el seu full de ruta és la setmana que ve pacte fiscal, després transició nacional. per què no parlem dels problemes reals? Per què no parlem de tot el que ha estat sortint en les altres preguntes de situacions concretes de gent que ho està passant molt i molt malament i que requeririen polítiques que han de ser correcció en profunditat de l’austeritat necessària, i que compartim, però no en els termes que s’està plantejant i no sempre en la mateixa direcció? No creu que ha arribat de veritat l’hora…, com també li deia algú altre, no es tracta de un pacte de govern, no es tracta ni tan solament d’una coalició de govern. Vol dir que no ha arribat l’hora d’un gran pacte de país?

Ara, un pacte de país no és «veniu tots a les meves posicions, acosteu-vos a mi, perquè jo tinc la veritat absoluta». Vostè mateix ja ha dit que no la té, entre altres coses, perquè fins ara ha donat suport a determinades polítiques del Govern espanyol que ara diu «a partir d’ara, no, s’ha acabat, ens han pres el pèl, no els farem més cas». I la presidenta del Partit Popular de Catalunya li recordava que, en fi, la lleialtat per tenir determinades actituds favorables és imprescindible.

Vol dir que si veritat hem de fer el que cal fer, no cal orientar les coses d’una altra manera, parlant amb tothom i del que toca?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, parlant amb tothom, com per exemple, amb el tema del pacte fiscal, hem estat parlant amb tothom i també amb vostès, reiteradament  i encara ho seguirem fent segurament d’aquí a la votació de la setmana que ve. A veure si després de parlar tant amb vostès, vostès també, a més a més, estan disposats a votar alguna cosa a favor del que són els interessos del país, en aquest cas, el tema del pacte fiscal. Tant de bo sigui d’aquesta manera.

Però parlem de coses reals: vostè no ha estat escoltant algunes respostes aleshores tampoc. De què s’ha parlat? Indicadors de satisfacció en el tema de salut: resulta que estem exactament igual de bé que l’any 2010, 11…, perdó el 2011 que el 2010 i que el 2009. I vostès s’han passat aquí tota la vida d’aquesta legislatura criticant totes les polítiques que fèiem en matèria de salut, i resulta que l’índex de satisfacció és el mateix.

Parlant de la Llei de la dependència, no ha escoltat la resposta del conseller de Benestar Social i Família. Li ha dit que gràcies a l’esforç que està fent la Generalitat, hi ha unes seixanta o setanta mil famílies que cobren per la Llei de la dependència, perquè si depengués de l’Estat i de la llei que vostès van fer, aquesta gent no cobrarien en aquest moment.

Parlem dels centres especials de treball, qui se’n fa càrrec? La Generalitat, malgrat la deslleialtat del Govern espanyol.

Parlem de la formació professional: trenta mil persones més apuntades a la formació professional en dos anys.

Això no són coses concretes, senyor Nadal?

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

 

Anuncis

18 Juliol 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a VOL DIR QUE NO HA ARRIBAT EL MOMENT DE VERITAT DE CANVIAR DE POLÍTICA?

“SENYOR PRESIDENT, SOCIALITZAR LES RETALLADES ÉS PERPETUAR LES INJUSTÍCIES”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la doble imposició en les receptes farmacèutiques i sobre l’entrada al Parlament dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal del Grup parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, avui debatrem en aquest Ple noves retallades, retallades al pressupost de la Generalitat de Catalunya, i retallades a les butxaques dels catalans i les catalanes. Digui’m com ho pensa fer per impedir que els ciutadans de Catalunya pateixin una doble imposició.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo crec que no es pot parlar de doble imposició si no es parla de la qualitat dels models i dels serveis. No es pot fer així, jo els hi explicaré després, també en aquest sentit, que a vegades pagar una mica més suposa també tenir coses millors. I això ho hem de saber valorar-ho, si ho volem o si no ho volem, i, a més a més, òbviament, parlaré d’altres desequilibris a nivell de país respecte a l’Estat, que són els autèntics causants de la situació que tenim també des del punt de vista de les retallades.

La presidenta

Per a la rèplica té la paraula l’honorable senyor diputat.

Joaquim Nadal i Farreras

Senyor president, socialitzar les retallades és perpetuar les injustícies, i l’euro per recepta quan ara cau al damunt, per una decisió que ve d’un altre Govern, una nova imposició sobre la sanitat, afecta el model justament en sentit negatiu. I li ha dit fa un moment la diputada Marina Geli, però jo l’hi reitero. Hi ha subvencions supèrflues que es poden rescindir, hi ha ingressos que es poden obtenir, i que vostè hi ha renunciat, hi ha molts camins per assegurar el model i la qualitat del servei. Però no que els catalans siguem ciutadans que paguem dues vegades per un mateix servei. Crec sincerament que l’opció és clar, tal com han anat les coses i a la vista del debat que acaba de tenir vostè amb la presidenta del Partit Popular de Catalunya, les coses es plantegen en uns altres termes, o retira l’euro per recepta, o fa com alguna comunitat autònoma, que ha decidit no aplicar en l’àmbit de la seva comunitat autònoma, una imposició que ve de l’Estat i que altera els equilibris competencials i de la qualitat del servei. Per tant, triï, vol perjudicar els catalans perquè paguin dues vegades pel mateix servei? O vol enfortir un bon servei i assegurar que els catalans no hauran de pagar dues vegades.

I canvio un moment de tema, de passada. Senyor president, li faig una proposta. Van passar divuit hores –divuit hores–, des del primer teletip que donava compte de l’enquesta del CEO, fins que van entrar, des del primer teletip, fins que va entrar al registre del Parlament. Fem un tracte, president, complim la llei i que l’entrada al Parlament i l’arribada als grups dels baròmetres del CEO, sigui simultani a la seva publicació al web del CEO.

La presidenta

Té la paraula per respondre, el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Vostè, senyor Nadal, ho volen ficar tot amb dos minut i mig, tot, absolutament tot. Bé, jo li faig una proposta, a vostè, bé, a vostès. El territori al qual vostè es referia que no aplicarà aquest tema és el País Basc, digui-ho clar, és el País Basc. Què té, el País Basc que no tenim nosaltres? El concert econòmic. Jo els faig una proposta: Votin vostès igual que els socialistes bascos a favor del concert econòmic de Catalunya, i no haurem d’aplicar res de tot això. Miri si ho tenen fàcil i, a més a més ho podran fer d’aquí a pocs dies, ho podran fer d’aquí a molt pocs dies, sí, sí, és una proposta interessant. Perquè, aleshores parlarem d’una altra manera de les famoses retallades, parlarem d’una altra manera. No és el mateix parlar de les retallades des d’una òptica basca amb el concert econòmic, i tots els calerons al calaix, i havent de pagar ells a l’Estat i no pas al revés, que no pas en la situació catalana.

Doncs, vostès tenen una part molt important de la clau que tot això en aquest país canviï. Estic segur que d’aquí a pocs dies vostès la utilitzaran i, a més a més, diguem-ne, de bona manera. La clau apropiada per poder obrir exactament la caixa que convé obrir.

Dit això, l’euro per recepta. Això està dintre del pressupost actual de la Generalitat, que està aprovat per aquest Parlament i és una llei, jo els hi vull recordar. I estem a dia quatre de juliol, i queden menys de sis mesos per acabar aquest any. I els vull recordar una altra cosa: Això no és un euro per recepta només, és un euro per recepta amb molts col·lectius exclosos, els més necessitats, de dues-centes mil persones a Catalunya, que no paguen res, d’aquest euro.

I una altra cosa que és molt important i que no s’explica, però que hi és, perquè vam tenir la cura i la prioritat de l’equitat en aquest sentit. Màxim cinc euros al mes. Això vol dir, senyores i senyors diputats, màxim setze cèntims d’euro al dia. Col·lectius exclosos i màxim setze euros de cèntim al dia. Vostès creuen que aquest és el gran problema que en aquest moment té aquest país? O al revés, ens interessa…

 

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

 

 

4 Juliol 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “SENYOR PRESIDENT, SOCIALITZAR LES RETALLADES ÉS PERPETUAR LES INJUSTÍCIES”

“LI PROPOSO I DEMANO UN TRIPLE COMPROMÍS: AMB LA COHESIÓ SOCIAL, AMB LA CREDIBILITAT I AMB LA CONFIANÇA”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la cohesió social, la reactivació econòmica, la restitució de la confiança i la credibilitat

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, ahir un escriptor deia que una societat no pot viure només de diners. Li proposo un triple compromís i li demano aquest compromís: un compromís amb la credibilitat, un compromís només amb la confiança i un compromís amb la cohesió social.

Cohesió social: rectifiqui el sentit de les retallades. Confiança: restauri la confiança en el sistema financer català i faci política de reactivació econòmica. I, credibilitat: ja sé que és només un informe policial, però dissipi tots els dubtes i comparegui per dir que no hi ha res que sigui il·legal pel que fa al finançament del partit que vostè presideix. Hi insisteixo, són els tribunals qui jutgen, però la confiança i la credibilitat es juguen també en aquest Parlament. I parlo d’altres coses, no només d’aquesta darrera.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo ho he dit moltes vegades, però no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, els hi he dit, moltes vegades. La meva confiança és que no hi ha cap irregularitat ni il·legalitat. Aquesta és la meva confiança, hi haurà un procés judicial? Jo no sé tot el que passa enlloc, segurament, tot, tot, tot fins a l’últim mil·límetre, per tant esperem el procés judicial. La meva confiança és plena que no passarà res, que no hi haurà cap irregularitat. Si això no és creïble, doncs, jo no els puc explicar d’altra manera, vostès s’ho poden creure, o no s’ho poden creure, hi poden donar fe, o no hi poden donar fe.

Respecte al tema de la cohesió social. Senyor Nadal, jo sóc el primer interessat, exactament igual que vostès segurament, que hi hagi més diners per a polítiques socials, però tenim un problema, no hi ha diners. Aquest és el problema, no és un problema de filosofia ni d’ideologia ni d’esquerres ni de dretes, ni de res de tot això. No hi ha diners. Suposo que això s’entén.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Cohesió social, vostè li contestava al diputat senyor Herrera «anem al pacte polític». Establim efectivament que ni en salut ni en educació ni en serveis socials no es traspassen línies vermelles que afectin drets bàsics dels ciutadans de Catalunya. Vostè diu que no es traspassen, nosaltres criem que sí i, per tant, en el dubte posem-nos d’acord a on és el límit per garantir que els ciutadans de Catalunya tenen tot allò que tenen el dret de tenir.

Segon. Vostè diu: «Ja fem polítiques de reactivació econòmica!» També diu «no es noten». És que no en fan prou, és que potser no fan les que toquen. Ja sé que és veritat que determinades restriccions econòmiques ens vénen donades, no les tria vostè. Però determinades polítiques d’ingressos per tenir més diners que diu que no té, i per incentivar l’activitat econòmica vostè la pot buscar.

I, finalment, quan es produeix una filtració policial, les coses ja no es poden plantejar en termes de fe. La fe és per a una altra esfera de la vida, i, en aquest sentit, jo crec que quan es produeix una irrupció mediàtica, la resposta mediàtica i política és imprescindible per dissipar dubtes.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Jo, senyor Nadal, ja els he intentat dissipar, però li torno a dir, no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Però dissipem dubtes, miri, hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu, que aquell intercanvi que es va fer de parcel·les o de solars per fer un hotel al costat del Palau de la Música, fet per l’anterior Govern tripartit per cert, no es pot fer cap reclamació per part de la Generalitat, s’han perdut 5 milions i mig d’euros. Allò que ens va dir un dia el senyor Castells que recuperarien segur sens cap mena de dubte, s’han perdut, 5 milions i mig d’euros. Això és una realitat, tota la resta són especulacions, això és una realitat, desgraciadament, estem aquí. Espero que siguin els últims diners que es perdin com a conseqüència de tot aquest procés.

El tema de les línies vermelles? Totalment d’acord, diguin vostès quines creuen que són. Nosaltres a través de la nostra pràctica diària de govern ja les estem establint. Quan en el senyor Herrera li dic «no baixarem ni un graó l’atenció general sanitària en aquest país», doncs, entenc que això és una línia vermella. Quan diem «en aquest país s’escolaritza tothom, evidentment no amb els mateixos diners que abans, però s’escolaritza tothom a base que molts mestres i molts professors i moltes escoles facin un esforç suplementari», aquesta és una línia vermella. Les línies vermelles si no es volen trepitjar requereixen alguns sacrificis que s’estan fent per part de determinats col·lectius. Digui’ns quines són les línies vermelles per vostès, i, a partir d’aquí i els explicarem, a criteri nostre, si aquestes línies vermelles s’estan trepitjant o no. Nosaltres creiem que no, perquè hi estem esmerçant els principals esforços.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

6 Juny 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , , | Comentaris tancats a “LI PROPOSO I DEMANO UN TRIPLE COMPROMÍS: AMB LA COHESIÓ SOCIAL, AMB LA CREDIBILITAT I AMB LA CONFIANÇA”

“QUAN PENSA ATURAR AQUESTA ESPIRAL INJUSTA DE RETALLADES QUE FA MAL ALS MÉS VULNERABLES?”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment en el Ple sobre les retallades

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. President, agafem-nos a tall d’exemple als discapacitats i al seu dret al treball, als pares i mares que tenen la necessitat de portar els seus fills a l’escola bressol per raons de caràcter familiar, laboral, pedagògic, o als joves que volen cursar un cicle formatiu i ara es veuen obligats a pagar. Quan pensa aturar aquesta espiral injusta i imparable de retallades que cau sempre del mateix costat i que fa mal als sectors més vulnerables de la societat catalana, a les classes mitges i sobretot a les classes treballadores?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Miri, tot el tema dels ajustaments i de les anomenades retallades es fa per dues raons: primer, perquè hi estem obligats; si no volem estar ni a l’euro ni a Europa, i vostè em planteja marxar, doncs, aleshores marxes i no hi estarem obligats. Si Europa canvia les normes, nosaltres encantats de la vida, perquè hem dit: «L’austeritat és un valor, però no s’ha d’aplicar com una obsessió.» Ho hem dit moltes vegades.

Però ni han canviat les normes, ni ningú ha plantejat que sortim ni de l’euro ni d’Europa.

I a partir d’aquí, com s’estan fent aquests ajustaments? Doncs, s’estan fent per conservar tot allò que és essencial i tot allò que és bàsic. I vostè sap que això a Catalunya s’està conservant. I si per conservar el que és essencial i bàsic s’ha de poder prescindir durant un temps d’allò que potser és convenient, però no és tan essencial o tan bàsic, senyor Nadal, s’ha de tenir el coratge per fer-ho.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Miri, president, jo crec que no s’està fent. Crec que cal un pacte social per deixar clar on són de veritat les línies vermelles; cal que quedi clar que aquest acord que vostè diu que hi ha en la societat catalana per un nou pacte fiscal es trenca per allà on passa la línia que separa els que reben l’efecte de les retallades i els que encara no el reben. I plantegem-ho d’una altra manera: està disposat a una nova política d’ingressos que faci que qui més guanya més pagui? Està disposat que qui menys guanya pagui menys i rebi més serveis? Està disposat a polítiques de reactivació econòmica?

I situem-ho en un altre terreny: pacte fiscal, sí; amb una finalitat, pacte fiscal per al pacte social, rectificació immediata de les polítiques que pel que fa als ajustos, que són necessaris, toquen el cor de l’estat del benestar. Rectificació immediata.

I parlant de camins, és veritat, s’ha de saber triar el camí que ens ha de portar a un pacte fiscal que funcioni. Vostè vol realment trobar aquest camí? Si vol trobar aquest camí, té raó, vostè i algun altre diputat que ha intervingut abans, en el sentit que no es poden cometre equivocacions del passat. Totes. Tots els camins que en el passat s’han demostrat equivocats no es poden tornar a emprendre. I vol un acord, senyor president? Som-hi, per un pacte fiscal ambiciós, just i possible al servei del conjunt de la societat catalana.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, l’agafo per la paraula, l’agafo per la paraula, vostè diu que vostès hi volen ser, que vostès hi volen treballar, etcètera, només els demano una cosa, que és que ja d’entrada ens posem d’acord en el que és, crec, fonamental en aquest tema del pacte fiscal, que és que no podem anar simplement a una evolució més de l’anterior model que ha durat durant tants anys. I si a partir d’aquí això queda clar, doncs, hi han moltes portes obertes que podem discutir entre tots. Però ha de quedar clar això, perquè si no –si no–, no cal posar-hi totes aquestes energies, si no ens esperem a l’any que ve, negociem amb el Govern espanyol una evolució simple del model de finançament actual i passarà més o menys el que ha passat sempre, que serà una mica millor que l’anterior i no resoldrà mai els problemes de fons. Aquesta serà la situació, ja ho sabem tots plegats, perquè tothom ha tingut en aquest sentit prous responsabilitats de govern.

Vostè em diu: «pacte fiscal per al pacte social», i per què vol que sigui el pacte fiscal sinó per a això, doncs, per al pacte social, per al pacte de creixement, per al pacte de creació de riquesa, per al pacte de fer de Catalunya un país capdavanter, un país referent, evidentment que ha de ser per a això. Per què és pensa que el volem nosaltres el pacte fiscal? Per quedar bé? Per poder dir que som fantàstics, no sé quantes històries més? Escolti, el volem per a això, el volem per millorar la societat catalana, el volem perquè l’economia catalana pugui tenir més recursos per créixer, perquè les petites i mitjanes empreses d’aquest país, que els costa molt en aquest moment tirar endavant i els autònoms, etcètera, doncs, tinguin una mica més de facilitat. Perquè les infraestructures que ens toca fer encara avui a Catalunya es puguin arribar a fer i perquè, evidentment, no hi hagi d’haver tant política d’ajustaments en matèries bàsiques.

Afortunadament fins ara, torno a dir-li-ho, l’actual Govern ha prioritzat el que és essencial de l’estat del benestar, i això ho seguirem fent.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

 

23 Mai 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a “QUAN PENSA ATURAR AQUESTA ESPIRAL INJUSTA DE RETALLADES QUE FA MAL ALS MÉS VULNERABLES?”

EL CENTRE DE MENORS DE MONTILIVI

Diari de Girona

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Justícia Juvenil, ha decidit tancar el centre de menors de Montilivi. Ho fa junt amb d’altres centres per raons pressupostàries. I estic convençut que ho fa amb un punt de frivolitat arbitrària, i sense donar a l’honorable Consellera tota la informació. No puc jutjar pels altres centres, perquè no tinc tota la informació.

Però en el cas de Girona, i si comencem pel final, tenim l’informe que ha elaborat el Jutjat de menors i que la jutgessa Montserrat Bastit Vallmajor ha enviat, sense èxit pel que sembla, a la Conselleria. A criteri del Jutjat, que compartim, el centre de menors ha treballat a Girona per a la ciutat de Girona i per a les comarques gironines, amb eficàcia i amb resultats positius per a la inserció dels joves interns. El seu tancament pot comportar la desatenció de la ciutat i de les comarques gironines, i també la sobrepoblació dels centres de Barcelona. En un context, doncs, de restricció i de control de la despesa es poden arribar a entendre mesures d’austeritat, propostes de contenció per tal d’evitar un creixement de les despeses de manteniment dels serveis, però no es pot arribar a entendre el tancament d’un centre (d’uns centres) d’eficàcia i treball contrastat i que havien esdevingut un servei públic eficient al servei d’un territori.

Estalviar sí, desatendre no. Retallades no, reformes sí. No són consignes, són propostes avalades pels mateixos jutges i per una trajectòria llarga.

Però si ara anem al principi i ens situem a l’origen d’aquest equipament, el Departament de Justícia no pot ignorar el compromís assumit amb la ciutat i compartit, en un exercici de lleialtat institucional, que obligava les dues parts.

En el moment del creixement de la ciutat cap a Montilivi i en el context dels desenvolupaments urbanístics dels anys vuitanta i noranta es va anar definint un entorn prop del Mas Abella, la Font de l’Abella, la urbanització Puigvistós i fins el Puig de Montilivi de grans equipaments, de boscos urbans, i de creixements residencials. La Universitat incipient, l’IES Montilivi, en aquells moments centre de Formació Professional, l’escola Mater Dei anaven conformant un entorn urbà de qualitat i prestacions remarcables.

Un dels solars de Puigvistós va ser posat a disposició del Govern de la Generalitat, que va manifestar la seva voluntat de construir-hi un centre de justícia juvenil. La proposta va generar inquietud i malestar ciutadà. En el veïnat més pròxim la inquietud naixia d’un sentiment totalment raonable, en d’altres sectors l’oposició naixia d’actituds més viscerals i, fins i tot, d’un intent de fer un desgast de les institucions i principalment de l’Ajuntament. Hi va haver qui va voler polititzar la decisió i va promoure una actitud de rebuig frontal i una recollida de signatures. El Govern de la Generalitat va demanar al Govern de la ciutat una actitud valenta, solidària, de compromís institucional, de responsabilitat compartida amb temes emergents que semblaven essencials per a la configuració de noves polítiques. Hauria estat fàcil cedir a les pressions, buscar l’acomodació immediata, renunciar a l’equipament, recuperar el terreny i cercar una funció més popular. Alguns, fins i tot amb un cert to despectiu, parlaven de “la presó de nens”. Vam aguantar i el centre va passar la prova del contrast amb la realitat. Tots els maleficis que se li atribuïen no van passar. El centre es va integrar al barri i mai no es podrà dir que va tenir conseqüències negatives per al desplegament residencial, universitari i docent de la ciutat en aquell punt.

Ara, una decisió unilateral precipitada, radical, absoluta, no pot tirar per terra ni els compromisos del passat ni els resultats de la tasca desenvolupada, ni pot desapoderar una ciutat i un territori d’un equipament d’eficàcia social provada. És una de les quotes de solidaritat territorial que ens corresponia i ens correspon, i no hi ha retallada que justifiqui una supressió tan barroera com la que s’anuncia. No hi ha una solució millor? No es pot racionalitzar la plantilla? No es pot contenir la despesa sense liquidar el servei? Vet aquí les preguntes sense resposta que el Govern hauria d’entomar si vol mantenir els seus compromisos amb Girona.

 

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

 

22 Mai 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , | Comentaris tancats a EL CENTRE DE MENORS DE MONTILIVI