Joaquim Nadal i Farreras

LA FRUSTRACIÓ D’UNA AGENDA REFORMISTA

El Punt Avui

La brutal crisi econòmica que ho subordina tot ha desenfocat de l’agenda política la reforma de les administracions que sempre s’havia anat posposant.

Des dels anys crucials de la transició (1975-1979), emmarcats per la mort del dictador i les primeres eleccions municipals democràtiques des de 1934, totes les iniciatives legislatives han partit d’un principi de desconfiança jeràrquica. L’Administració central, instal·lada obsessivament en una superioritat que no ha demostrat, ha batallat incansablement per tractar com a menors d’edat les administracions perifèriques dels seu propi nivell, les comunitats autònomes i els diferents nivells de governs locals. Immòbils en el principi de desconfiança han legislat amb escassa intel·ligència, màxima tutela, i una reiterada actitud de donar i treure com si d’un premi o un càstig es tractés. L’Administració central ha considerat els principis de l’autogovern i de l’autonomia local com a ‘piruletes’ que es poden donar o prendre a una criatura obedient o entremaliada.

A partir d’aquesta actitud s’ha defugit sempre una reforma en profunditat, estructural, de les administracions, que molts ajuntaments han iniciat per pròpia iniciativa més que ningú i abans, tot i que mai no han completat del tot.

Efectivament, des del món local s’ha abordat la racionalització, simplificació i professionalització de l’Administració local buscant principis d’eficiència. És veritat que un conjunt d’inèrcies acumulades i una inacabable i creixent teranyina de legislació ho ha convertit en una tasca dificilíssima. Caldria afegir-hi, encara, des de l’òptica del principi indiscutible de subsidiarietat, que la força dels fets, el pes de la realitat ha portat les administracions locals a rebre una cascada de competències impròpies que han assumit de forma supletòria per inhibició o incompetència de les altres administracions.

No cal dir, doncs, que malgrat tots els intents s’ha frustrat sempre la imperiosa reforma de totes les administracions i els seus nivells, que havia d’abordar una distribució equitativa i proporcional dels recursos d’acord amb els nivells de competències i les responsabilitats assumides; i que havia de racionalitzar-les evitant les duplicitats, les redundàncies ineficaces. Reforma administrativa i Llei de finançament de les administracions com a assignatura pendent des del principi de la lleialtat institucional, la subsidiarietat i el reconeixement que totes, cadascuna al seu nivell,  són part de l’Estat i majors d’edat.

Ens trobem ara en una escalada de por, de pànic col·lectiu, d’incapacitat compartida i de tempteigs que arriben tard i no aborden el problema. Començar per la reducció del número de regidors dels ajuntaments i per l’absorció de les competències dels municipis petits per part de les diputacions és un error greu que indica un diagnòstic equivocat i que un cop més per incapacitat d’abordar els problemes reals es gesticula al voltant de qüestions menors i secundàries. El nivell de gratuïtat i d’altruisme de l’escala inferior de l’Administració local converteix en irrellevant la reducció del nombre de regidors, i la distància física converteix l’acumulació de competències en una farsa.

És veritat que sempre s’ha dit que algun dia potser caldria abordar la simplificació del mapa municipal i la seva excessiva fragmentació. Però, fins i tot en aquest cas, la reforma caldria abordar-la sobre la base de la recomposició del mateix mapa municipal i amb els ajuntaments com a peça única i essencial. Resulta, però, que aquesta no és ara la prioritat per assolir resultats econòmics, que són els que marquen les urgències. Al servei d’aquest objectiu (la contenció i l’austeritat) hi ha una colla de decisions més peremptòries. Ho explico de forma molt sintètica i de dalt a baix. 1. Supressió de ministeris (efectiva, no formal). 2. Reducció de les dimensions, aprimament, de l’administració dels ministeris amb competències compartides. 3. Aprimament màxim de l’administració perifèrica de l’Estat. 4. Reforma administrativa de l’aparell de l’Estat i de tota l’Administració central, reducció de plantilles, reforma d’horaris i dedicacions, eliminació de privilegis, estalvi efectiu en despeses prescindibles. 5. Reforma amb els mateixos criteris de l’Administració autonòmica. 6. Supressió de les diputacions i redistribució dels seus recursos al món local, i 7. Supressió dels consells comarcals.

Si ens concentréssim només en les administracions locals es tractaria de suprimir les administracions nascudes d’eleccions de segon grau, i de fer efectius els compromisos de les forces polítiques progressistes a tot Espanya i la tradició del catalanisme polític, que sempre ho ha plantejat. Ara seria l’hora de recuperar la vella idea del president Tarradellas, que es va frustrar, de suprimir les diputacions. Però no caldrien unes altres diputacions d’àmbit menor i en major nombre. En el territori i amb la seva pròpia administració ho hauria de poder fer la mateixa Generalitat. I, naturalment, els consells comarcals haurien de dissoldre’s i convertir-se, alguns, en mancomunitats voluntàries de serveis municipals agrupats en el territori. La idea de governs comarcals funcionava quan es viatjava en tartana, hi havia pocs cotxes i no existia Internet.

A Catalunya, Generalitat i ajuntaments com a base per articular una administració moderna, prenent com a punt de partida l’agenda reformista dels darrers setanta i primers vuitanta, que es va frustrar per temor al poder municipal i a la capacitat de transformació de la realitat que tenien i tenen els ajuntaments al costat de d’altres administracions més reticents a la seva transformació i modernització, com dèiem al principi, i més atentes a ocupar, acaparar i generar ressorts de poder.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

28 Juliol 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt Avui | , , , , | Comentaris tancats a LA FRUSTRACIÓ D’UNA AGENDA REFORMISTA

“EL GOVERN DE CATALUNYA S’HA EMBOLICAT EN UN JOC ESTRANY DE NEGOCIACIONS AQUÍ, ALLÀ I MÉS ENLLÀ”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre l’assoliment d’acords amb les formacions polítiques davant la greu situació econòmica

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política, i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Molt honorable president de la Generalitat, s’ha acabat la Setmana Santa, però sembla ser que continuem el via crucis. I donada la situació que ens anuncien cada dia, o els mercats o algun govern, veig que la situació va de mal en pitjor, i crec que donades les circumstàncies i els atacs que està rebent el poble de Catalunya pel que fa als seus drets, pel que fa a les prestacions a l’estat del benestar i l’autogovern de Catalunya en matèria pressupostària competencial i d’estabilitat pressupostària, potser sí que ha arribat l’hora, senyor president, de fer un cop de cap, de prendre alguna decisió, de liderar políticament la situació que estem vivint i de… No li digui a la senyora Simó que ens convenci a nosaltres, amb tots els respectes i amb tota la meva amistat cap a ella, qui ha de, qui té la responsabilitat de prendre la iniciativa política és vostè, i la gravetat de la situació exigeix que ara, en tots els fronts i sense fer jocs de mans entre el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i les relacions entre governs i partits, ens posem tots plegats a treballar per canviar les coses.
La presidenta

Té la paraula el molt honorable president de la Generalitat

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, em quedo amb aquesta última part de la seva intervenció. Totalment d’acord –totalment d’acord. Vostès digui’ns en què creuen que s’han de produir aquests acords, nosaltres, si són raonables i possibles, estem absolutament en disposició de fer aquest treball conjunt. Només els demano una cosa: que no ens instal·lem en què en un moment en què l’economia va pitjor, que tot Europa decreix, que Espanya té una previsió dolenta per a aquest any –Catalunya en part també– que no ens instal·lem en allò d’ara és el moment de gastar molt, sense tenir els diners, anant a buscar deutes i crèdits que ningú ens donarà.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Sí, senyor president. No, ara no és el moment de gastar més, ara és el moment de fer el que toca, i el que toca és prendre alguna iniciativa política, respondre a alguna de les agressions polítiques i econòmiques que està rebent Catalunya, reorientar les seves polítiques i, per exemple, tenir molt clar que davant de l’anunci del Govern d’Espanya que caldrà retallar deu mil milions d’euros en temes d’educació i de sanitat, si Catalunya va començar fent retallades en quiròfans, llits i serveis, i això ja està fet, que quedi clar que, com s’ha intentat amb les autopistes, per exemple, no resulti que els ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya han de pagar no una sinó dues o tres vegades, i que això resulti que pot acabar passant amb consentiment del Govern de Catalunya, que s’ha embolicat en un joc estrany de negociacions aquí, allà i més enllà, embolica la troca i se situa fora del que hauria de ser l’àmbit de la negociació política aquí.

I respecte a això, no som nosaltres qui li hem de dir què és el que es pot acordar. Demà si vol en podem parlar, i nosaltres farem propostes, però la iniciativa per fer ofertes d’acord correspon al Govern, no pas a l’oposició.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, pensar-se que en la situació en què està el conjunt de l’Estat i també la Generalitat no caldrà fer res més és il·lusori, és absolutament il·lusori. Vostès estan d’acord amb què s’han de complir els dèficits a nivell europeu o no? Perquè si diuen «no», aleshores ja és una altra pel·lícula completament diferent, aleshores hem de sortir de l’euro i hem de fer altres coses. Si diuen «sí», aleshores no poden dir: «Sí, s’han de complir els dèficits, però com que ens fa mandra prendre les decisions per complir-los, mirarem cap a un altre costat», que és el que van fer mentre governaven. Sí, senyor Nadal, mentre governaven van fer això, van dir: «Sí, sí, els dèficits s’han de complir», però quan havien de prendre decisions miraven cap a un altre costat perquè prendre decisions, senyor Nadal, té un cost polític –té un cost polític, té un cost polític, és així– vostès no els varen assumir en el seu moment– no el varen assumir en el seu moment, no el varen assumir en el seu moment. No parlo del senyor Zapatero, sinó que parlo de quan vostès estaven en el Govern aquí. Els podrem posar exemples durant el ple que s’iniciarà a partir de demà, vostès veuran com hi ha molts exemples.

Ara, escolti’m, vostè em diu: «Identifiquem els àmbits on hi ha possibles acords.» Totalment d’acord amb vostès. Jo ja els dic un, per enèsima vegada. Encara no tenim la seva resposta, perquè escolti’m, si al final tenim un problema d’ajustaments a Catalunya, d’estat del benestar, de polítiques socials, de polítiques de creixement, és perquè tenim un problema estructural d’ingressos, i això és pacte fiscal. Que la riquesa que es produeix en aquest país es quedi més en aquest país, i aquest país és Catalunya, no la resta, i quan nosaltres diem això vostès fan discursos de solidaritat.

Ara crec intuir que amb alguna bona predisposició estan per avançar en aquest terreny. Jo els ho agraeixo –jo els ho agraeixo. I han d’identificar fins on podem avançar. I no només els agraeixo jo, que això és poc important, jo crec que si vostès fan el pas, si es decideixen a fer el pas de sumar-se al pacte fiscal, els ho agrairan el seu electorat i el conjunt del poble de Catalunya.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

10 Abril 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “EL GOVERN DE CATALUNYA S’HA EMBOLICAT EN UN JOC ESTRANY DE NEGOCIACIONS AQUÍ, ALLÀ I MÉS ENLLÀ”

“SOCIALITZAR LA CRISI I CONCENTRAR ELS BENEFICIS AL PODER ÉS, FINS I TOT, ANTIDEMOCRÀTIC”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la reforma laboral i el diàleg social

La presidenta

La darrera pregunta és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Molt honorable president. Senyor Mas, misericòrdia davant d’aquest exemple de temprança, si us plau, la veritat és que la teatralitat permanent amb els seus aliats, que ens hi tenen tan acostumats que la credibilitat és mínima. Però anem a una altra cosa, perquè com deia el senyor Herrera, avui probablement toca una altra cosa.

Demà hi ha vaga general contra la reforma laboral, on ha quedat, senyor Mas, l’esperit que regnava al Palau el dia que vostè va presidir l signatura de l’acord interprofessional entre la patronal i els sindicats que demostrava una línia de diàleg social que s’ha trencat i que demà s’acabarà de trencar del tot?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo li recordo que la forma laboral no la fa el Govern del Catalunya, s’ha confós de Parlament, la fa…

La presidenta

Un moment. Continuï.

Eñ president de la Generalitat

…la fa el Govern espanyol i, a més a més, amb majoria absoluta. Altra cosa és els partits polítics quina opinió en tenen o, fins i tot, el Govern, si vostè ara me la demana jo l’hi donaré. Dit això, doncs, li recordo que no és la primera reforma laboral que es fa. Li recordo que el seu partit, de reformes laborals n’ha fet més d’una i més de dues, i li recordo que gairebé totes van comportar una vaga general.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

I li recordo que aquesta que està ara en joc vostès la van votar en el Congrés dels Diputats, vostès, vull dir, el partit que dóna suport al seu Govern. Però, miri, senyor president, cada vegada és més clar i hi ha veus més autoritzades i més expertes, que diuen que no pot haver-hi austeritat sense alternatives. Que no hi pot haver retallades sense esperança, que no hi pot haver por sense horitzó, que no hi pot haver retrocés social, que no hi pot haver retrocés del diàleg social, que no hi pot haver el trencament del principi de la negociació col·lectiva, i que socialitzar la crisi i concentrar els beneficis al poder i als drets, és finament, fins i tot, antidemocràtic. I, per tant, president, per generar confiança i per neutralitzar la por que té la gent d’aquest país, què ha fet vostè i el seu Govern per impedir, per evitar la vaga general i per assegurar els drets dels treballadors i sobretot l’estat del benestar.

I li canvio un moment de tema. Senyor president, nosaltres mai no direm que l’eufemisme que van acordar vostès ahir d’acord d’ocupació per a la funció pública, sigui una ocurrència d’Unió Democràtica. Perquè és un acord del Govern. Li prego que li digui als consellers i conselleres del seu Govern, que eliminin del seu llenguatge allò que hem sentit aquí a l’hemicicle, perquè l’ICASS, senyora diputada, el governava el seu partit. No, el Govern de Catalunya. I, per tant, en benefici de la dignitat de les institucions i del prestigi de les institucions, el Govern,…

La presidenta

Senyor diputat…

Joaquim Nadal i Farreras

..és el Govern sempre.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

El Govern és el Govern, senyor Nadal, i l’oposició és l’oposició…

…i ara hi són vostès. Abans hi érem nosaltres i recordo moltes vegades que vostès intentaven, a dintre de Convergència i Unió, ficar cullerada entre Convergència i Unió. O no se’n recorda ja vostè, d’això? Sí. N’hi puc recordar moltes, de coses d’aquestes.

Dit això, senyor Nadal, anem per feina, perquè això diguéssim que és anecdòtic, no? Primer, efectivament, Convergència i Unió –en nom de la qual jo no hauria de respondre, però puc fer-ho perquè suposo que s’entén–, va votar a favor de l’inici d’aquesta reforma laboral amb una condició, que és que s’havia de tramitar com un projecte de llei. Per tant, ara es poden fer esmenes. I tothom en podrà fer. El Partit Socialista en farà, estic segur que Convergència i Unió també, no sé quines, però estic segur que també les farà Convergència i Unió. Veurem si a partir d’aquí, doncs, es pot millorar aquest projecte de llei que va entrar a les Corts i que com tot projecte de llei té la seva tramitació.

Segona cosa que li volia dir. També estic totalment d’acord amb vostè que només amb austeritat no n’hi ha prou. Però si jo ho dic cada dia, aquest Govern ho diu cada dia. El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ho diu cada dia. I ho fa, senyor Nadal –i ho fa, clar que ho fa. Totes les lleis que s’han fet en aquest Parlament, totes, totes les lleis «òmnibus» van totes en la línia d’intentar estimular l’economia d’aquest país. S’han fet amb un sol any, vostès hi han participat. Clar que fem moltes altres coses. Cada dia estem fen moltes altres coses. El que passa és que aquesta austeritat, bé, és obligada i imposada –obligada i imposada–, i sense marge de maniobra, i vostès ho saben perfectament. A partir d’aquí facin el que hagin de fer.

I, parlant dels drets dels treballadors, que és el punt final que, de la seva intervenció, permeti’m que li digui que és el que més m’interessa: els drets dels treballadors, no? Quan tens un atur del 20 o de més del 20 per cent, el principal dret dels treballadors ha quedat afectat i anul·lat. És la situació d’ara i la situació d’abans. I la reforma laboral és veritat que no crearà llocs de treball en el curtíssim termini, però pot ser la base per crear-los en el futur, i vostès ho saben.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

28 Març 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “SOCIALITZAR LA CRISI I CONCENTRAR ELS BENEFICIS AL PODER ÉS, FINS I TOT, ANTIDEMOCRÀTIC”