Joaquim Nadal i Farreras

“ON ÉS LA FRONTERA, SENYOR PRESIDENT, DELS ACORDS EXPLÍCITS I IMPLÍCITS AMB EL PARTIT POPULAR I ON SITUA LES LÍNIES VERMELLES?”

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre els acords preferents amb el Partit Popular de Catalunya

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, de diferents maneres anem visualitzant que el seu Govern té un acord preferent –preferent– amb el Partit Popular de Catalunya: preferent de passat, 2011; preferent de present, 2012, i preferent de futur, 2013, o clàusula de revisió de 2012. Quines són per vostè, president, les línies vermelles a no traspassar d’aquest acord preferent que el té lligat amb l’agenda política del Partit Popular de Catalunya?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Miri, li contestaré respecte a vostès, perquè em sembla que que vostès preguntin pel Partit Popular no sé si és el més normal del món, no? I respecte a vostès els diré que una certa línia vermella, diguéssim, discerta és un mínim de coherència per part de vostès i no pot ser que vostès, eh?, m’enviïn una carta un divendres oferint col·laboració al Govern per defensar no sé quantes coses i el dilluns decideixin trencar peres amb el Govern, perquè amb quaranta-vuit hores no es pot opinar tan diferent i tan radicalment en negatiu.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Sí, senyor president, com porta les contradiccions? Perquè, en fi, el llenguatge gestual potser no és per exhibir en públic, però jo li ho explicaré: l’he vist remugar en el torn de preguntes d’una diputada sobre una qüestió que afecta allò que podríem dir-ne el patrimoni immaterial, eh? I vostè diu: «Mira, saps què?, geometria variable.» Quan la geometria és tot menys variable. I, per tant, tria un equilibri inestable, que una doble agenda i un doble llenguatge. I en aquesta agenda i aquest doble llenguatge es permet això, remugar sotto voce, però no exhibir en públic les seves contradiccions amb el seu soci preferent.

I la distinció era aquesta: quina és la distinció entre allò que és oficial i allò que és preferent? Parlàvem de llengua, però parlem de tot allò altre. On és la frontera, senyor president, dels acords que vostè té explícits i implícits amb el Partit Popular de Catalunya i on situa les línies vermelles d’aquesta col·laboració? Perquè altres diputats li han preguntat per moltes d’aquestes qüestions: la reforma laboral, per exemple. Si diumenge va sortir la quantitat de gent que va sortir al carrer, la seva obligació, senyor president, no és només votar la reforma laboral a Madrid, és també cridar els sindicats a asseure’s a la taula, negociar, reformar aquest decret llei i intentar preservar les competències d’autogovern que té el Govern de Catalunya, no lliurar amb armes i bagatges els guanys en autogovern que s’han aconseguit en els últims anys i tenir la capacitat de gestionar des d’aquí els expedients de regulació d’ocupació i les polítiques actives d’ocupació.

I si vostè llença això en mans d’un polític que li dóna una suposada estabilitat en la tramitació dels pressupostos però que després li parla de la Llei d’acompanyament en els termes en els quals li acaba de parlar vostè té un problema i té unes contradiccions.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, tant de bo només tingués un problema, perquè en tenim un munt, de problemes, sap?, un munt. Per tant, tant de bo només en tinguéssim un.

Però bé, posats a parlar de problemes, deixi’m dir-li només una cosa: que jo crec que perquè es comparteixi s’ha de tenir una òptica diferent de la que ha sigut l’òptica tradicional política. La geometria variable no és intentar fer, diguem-ne, una poteta per aquí, una altra poteta per allà, no es tracta d’això; es tracta de sumar esforços en un moment especialment complicat i delicat de país. I sumar esforços requereix geometria variable. Perquè geometria variable, què vol dir? No estar només d’acord amb un sol partit, sinó intentar que en els grans temes hi siguem tots. I això és sumar esforços. I això no és cap problema, això hauria de ser una cosa que vostè l’hauria d’atraure i el seu grup també. I haurien de fer alguna cosa perquè això fos d’aquesta manera, no?

Reforma laboral. Vostès ara la critiquen molt, sí, la critiquen molt –la critiquen molt–, però jo només els demano una cosa: recordin què deia l’expresident de la Generalitat senyor José Montilla, ell presumia que a cada intervenció que feia i a cada conferència parlava de la necessitat, deia, urgent de fer una reforma laboral. En què quedem? En què quedem? Doncs, escoltin, ara s’està fent la reforma laboral i el senyor Montilla la reclamava a tort i a dret en el seu moment. I a més a més, en presumia.

I finalment, vostès diuen que se senten incòmodes amb aquesta situació que s’està produint de si uns acords amb el Partit Popular pel tema dels pressupostos, etcètera, i no sé què de la geometria variable. Facin una cosa: sumin-se en poques hores al pacte fiscal i aleshores la geometria variable que vostès diuen i algunes vegades critiquen, doncs miri, s’haurà superat en una determinada manera, entre altres coses, perquè si no vigilen, el PP encara s’hi sumarà abans que vostès.

Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí.

 

Anuncis

22 febrer 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a “ON ÉS LA FRONTERA, SENYOR PRESIDENT, DELS ACORDS EXPLÍCITS I IMPLÍCITS AMB EL PARTIT POPULAR I ON SITUA LES LÍNIES VERMELLES?”

“PRESIDENT VOSTÈ S’EMPARA EN UNA CUIRASSA DE CORATGE I DE FERMESA, PERÒ DESPRÉS AMAGA LA INSENSIBILITAT SOCIAL”

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre el reconeixement del pacte polític entre Convergència i Unió i el Partit Popular com a pacte estable

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal I Farreras

Gràcies, molt honorable presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, la remissió dels pecats no li atorga butlla per a continuar pecant, no li atorga butlla per a continuar pecant. I per tant, senyor president, sóc aquí, miri’m un moment. No, no, és que no, no haurà d’apuntar res. Parlant de pecats i remissió dels pecats, digui la veritat, digui la veritat. És veritat que estem davant d’un pacte estable, sòlid, de tres o quatre anys, d’un que ve d’enrere i de dos que queden per davant amb el Partit Popular de Catalunya a tots els efectes i que finalment s’ha aclarit que aquí hi ha el Govern i que aquí hi ha l’oposició? Digui la veritat, senyor Mas.

La presidenta

Per a respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Vostè, senyor Nadal, em sembla que confon els seus desitjos amb una altra cosa. Ja li agradaria que tot això fos d’aquesta manera, ja li agradaria, però, miri, el que hi ha són pactes pels pressupostos del 2011 i pactes pels pressupostos del 2012 i a més a més iniciat ja d’aquesta manera en les primeres converses. Aquesta és estrictament la veritat, li agradi més o li agradi menys. A partir d’aquí, senyor Nadal, en la segona part de al meva intervenció li recordaré algunes coses que vostès fan amb el Partit Popular, i aleshores vostè fa el discurs dels pecats, de la remissió dels pecats, de la culpabilitat, de la no culpabilitat i tot això.

La presidenta

Per a repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal I Farreras

Miri, senyor president, avui, aquest Ple, entre avui i demà, certificarà unes quantes coses. Primer, pèrdua de drets socials dels catalans i les catalanes, no pocs, molts. Segon, pèrdua d’equitat i cohesió social en la societat catalana. I tercer, que no és poca cosa tampoc, un cop de destral al pluralisme dels mitjans públics audiovisuals de Catalunya. I davant d’això, senyor president, vostè pot dir: no, no, aquí no passa res, és per responsabilitat que estem fent tot això, no cal que en parlem més. Ara, la veritat és que vostè parlava del pacte fiscal i del clam social que hi ha al darrere del pacte fiscal, parlem dels altres clams socials, i, si vol, parlem només d’un: què ha de pensar un ciutadà dels que vénen a la Plaça Sant Jaume i que estan afectats pel problema de les participacions preferents de les entitats de crèdit davant de la seva ocurrència de, fa pocs dies, ressuscitar el fantasma del transvasament del Roine? Per què no deixar de banda les ocurrències i parla de veritat al cor de al gent d’allò que ens afecta cada dia, de gent que ha perdut els pocs estalvis que tenia i que s’ha vist enganyada i que no veu que el seu Govern, que diu que és el seu, i que li havia donat aquest suport social del que vostè reclama, i que ara ha traït.

Senyor Mas, vostè s’empara en una cuirassa de coratge i de fermesa, però després amaga la seva insensibilitat social.

La presidenta

Per a respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Sincerament, senyor Nadal, barrejar el Roine amb tot això no entenc res, no entenc res, perquè de coses se’n parlen moltes, d’iniciatives se’n prenen de tota mena i això no vol dir que hi hagi insensibilitat o que hi hagi, doncs, despreocupació respecte a altres temes concrets, i espero que vostè no confongui una entitat financera amb el Govern de Catalunya, perquè de relacions entre partits i entitats financeres i tot això en podríem parlar molt i no és el moment, eh?, com vostè recordarà.

Aleshores, els temes dels pecats amb el PP, etcètera. Jo em pregunto, senyor Nadal, perquè sinó això quedaria enlaire, qui va pactar fa uns mesos enrere una reforma de la Constitució espanyola, que deu ser el màxim que deu poder pactar això, no, amb el PP? Vostès. Vostès van pactar amb el Partit Popular una reforma de la constitució espanyola i òbviament el PSC està en allà dintre aplaudint com el primer. I aleshores dius: es pot pactar amb el PP la Constitució espanyola, la seva reforma, passant de tots aquells que havien estat en els pactes constitucionals dels anys 70, per exemple nosaltres, Convergència i Unió, i en canvi després no es pot pactar amb el PP un pressupost per treure el país i concretament les finances de la Generalitat del pou on vostès les havien posades?

Això, senyor Nadal, és d’aquesta manera. El que passa que vostès estan instal·lats només en un discurs que, i d’aquí no en surten, que és un discurs de pinyó fix, i fins que no superin aquest discurs crec que no faran la feina que en aquest moment el país necessita i que vostès hi poden contribuir. I aquest discurs és vostès són l’aliat natural del Partit Popular i d’aquí no es mouen. I el món, senyor Nadal, es mou, i el país també, i vostès en algun moment s’haurien de moure per agafar el ritme del moviment del país.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

15 febrer 2012 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , | Comentaris tancats a “PRESIDENT VOSTÈ S’EMPARA EN UNA CUIRASSA DE CORATGE I DE FERMESA, PERÒ DESPRÉS AMAGA LA INSENSIBILITAT SOCIAL”

“PODEM ACORDAR UN PACTE PELS PRESSUPOSTOS SI HI HA MESURES PER A LA RECUPERACIÓ I NO AFECTEN LA COHESIÓ SOCIAL”

Entrevista al programa “Els matins de TV3”, amb Ariadna Oltra

Si voleu veure-la cliqueu aquí.

17 gener 2012 Posted by | Televisió, TV3 | , , , , , | Comentaris tancats a “PODEM ACORDAR UN PACTE PELS PRESSUPOSTOS SI HI HA MESURES PER A LA RECUPERACIÓ I NO AFECTEN LA COHESIÓ SOCIAL”

“PRIMER LES PERSONES, DESPRÉS CATALUNYA I FINALMENT LES POLÍTIQUES PER A CATALUNYA I PER A LES PERSONES”

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre què pensa fer, com i amb qui en la tercera fase de la legislatura

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política, i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Molt honorable president, parlant de la investidura –de la de fa un any– vostè deu recordar perfectament aquella conversa que vam tenir poca estona abans de la investidura, perquè vostè deia: «Aquesta legislatura tindrà tres fases, d’ara, desembre 2010 fins a les eleccions municipals; de les eleccions municipals fins a les eleccions generals; i a partir de les eleccions generals.» Ja hi som, ja hi ha un nou president del Govern d’Espanya, hem arribat a la tercera fase.

Què pensa fer, com ho pensa fer i amb qui ho pensa fer?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Doncs miri, què pensem fer? Llegeixi’s els pressupostos de l’any 2012 i entendrà què és el que hem de fer en aquest moment tan complicat.

Com ho pensem fer? Doncs amb rigor, serietat, sentit de la responsabilitat, dient la veritat, no enganyant la gent i afrontant les circumstàncies, per dures que siguin, amb el màxim coratge i procurant, a més a més, exercir lideratge, i convertir Catalunya en un exemple dels bons.

I amb qui? Amb tothom que hi vulgui col·laborar.

La presidenta

Per respondre té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Miri, president. De fet vostè ahir va dir una cosa que transcendeix la investidura del senyor Rajoy i fins i tot transcendeix els pressupostos de la Generalitat que ahir va presentar el conseller Mas-Colell. Va dir que Catalunya viu un moment molt greu, crític, el més crític dels últims 25 anys. Vol dir fins i tot que passat un any de govern seu des d’aquella investidura estem pitjor ara que fa un any.

Planteja la qüestió i diu: «Reclamo consensos. Parlo a tothom i a tothom igual, i que s’hi apunti qui vulgui al consens sense rectificacions.» Proposa adhesions, no proposa consensos. I si reclama consensos però no proposa rectificacions és molt difícil que no torni a passar allò que ha passat tot aquest any, que és que ha anat fent la viu-viu de mala manera i ha alimentat una política de retallades indiscriminades que no han satisfet a ningú i que han fet molt de mal a les persones que viuen a Catalunya. I en aquest sentit, senyor president, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro –que ens acompanya a la tribuna– diumenge li va estendre la ma i li va dir: «Escolti, podem parlar de tot, i podem parlar-ne amb profunditat si abordem una agenda política que ho abordi tot, que posi, no Catalunya o no només Catalunya, als catalans i les catalans per davant, i que doni confiança als ciutadans que ara no ens veuen perquè estan treballant, i que doni esperança als ciutadans que ara potser ens veuen perquè no tenen feina.»

Primer les persones, després Catalunya i finalment les polítiques per a Catalunya i per a les persones.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Bé, efectivament, ahir vaig fer un comentari sobre la situació crítica que viu el país, suposo que vostès comparteixen que això és així, vostès aleshores ho aprofiten dient «Això està pitjor i per tant és culpa de la Generalitat de Catalunya, de l’actual Govern», més o menys ha dit això. Jo, com que estem a prop de Nadal, li contestaré de la manera més amable possible. Ja li admeto que segurament el Govern no totes, totes les decisions, jo li puc admetre que hi ha hagut marges d’errors per la rapidesa amb què hem hagut de prendre algunes decisions, i no jutjo res més, ho deixo aquí.

Segon, crec que hem fet una feina important durant aquest any de redreçament d’algunes coses, deixi-m’ho dir d’aquesta manera, amb més o menys èxit, però crec que això ha estat així.

Tercer, aquesta feina continuarà, perquè el rumb el tenim establert, sabem on volem anar i sabem que hem d’aixecar aquest país, però que això no es farà sense sacrificis i sense esforços col·lectius. I jo crec que això també ho saben vostès.

Aleshores, dit això, vostè deia: «home, estem pitjor»; el context general està pitjor, Europa ha anat a pitjor, Espanya està pitjor i el món, desgraciadament, està pitjor, i nosaltres formem part de tot això. I dintre d’això, no hem de fer-ho servir d’excusa, sinó d’al·licient per nosaltres intentar destacar una mica més per sobre dels altres.

Dit això, jo agraeixo totes les mostres que hi hagi de voluntat de consens, ens trobaran parlant de tot això. Amb vostès i amb els altres grups que també ens ofereixen aquest tipus de diàleg i de consens. No anem amb idees preconcebudes definitives, el diàleg hi pot ser i el consens també, però jo només els demano una cosa: que no ens fem trampes al solitari. Aquest any 2012 Catalunya ha de sortir dient: «complim l’1,3 per cent perquè és la norma europea», i ara ho hem de fer. I això requereix un gran esforç. I requereix parlar clar i requereix prendre decisions molt complicades que no agradaran a tothom.

Si vostès aquesta norma, aquest codi el poden complir, sabent que això no agradarà a tothom, es pot parlar de moltes coses amb vostès i amb altres grups de la cambra.

21 Desembre 2011 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “PRIMER LES PERSONES, DESPRÉS CATALUNYA I FINALMENT LES POLÍTIQUES PER A CATALUNYA I PER A LES PERSONES”

“TANT ELS 759 MEUR COM LES 300 CAIXES SÓN UN REGAL DELS DÉUS PER AL PP”

Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes  

Creu que hi ha una justificació per a l’impagament del que l’Estat deu a Catalunya de la DA 3a de l’Estatut?

Jo crec que l’única justificació no explicada seria que  la manca de diners a la caixa ho impedís, perquè si no no n’hi ha cap perquè aquests són diners compromesos, deguts, vençuts i dit, una i una altra vegada, que en compliment d’aquesta DA 3a, acordada des de fa molt de temps,  que s’han de pagar. I s’han de pagar perquè són diners que el Govern havia d’haver gastat en infraestructures a Catalunya l’any 2008 i no ho va fer. I no ho va fer per manca de projectes, per incapacitat de tramitació de la licitació d’obres o fins i tot podríem dir que per manca de voluntat política, no ho sé, però en qualsevol cas, la vàlvula de seguretat que tenia el sistema de finançament era “si no et gastes tot el que hem acordat que et gastis a Catalunya en infraestructures, farem una liquidació que, passats dos anys, hauràs de pagar-me perquè jo pugui destinar aquests diners a allò que em convingui més”.

Doncs ja veu perquè serveix això, senyor Nadal…

Home, jo crec que serveix per a una cosa molt important. Com que les administracions públiques no poden fer mai fallida, és evident que un deute apuntat es paga tard o d’hora.

Això valia abans de veure el que ha passat amb Grècia…

No, no. Fixi’s bé. Li parlo d’una experiència de fa molts anys, i a vegades la Història no serveix per res, però com que sé que en això es repeteix serveix per molt. Hi ha ajuntaments que per a continuar donant determinats serveis endarrereixen el pagament, posem pel cas, a les companyies elèctriques o a les companyies que fan la neteja viària un o dos anys. Hi ha comunitats autònomes que endarrereixen el pagament de la despesa farmacèutica un o dos anys, això serveix pel que serveix, però el que és evident és que tothom qui té un paper que diu “et dec això”, sap que tard o d’hora cobrarà.

Vostès de moment fan costat al Govern

No de moment, jo vaig ser ridiculitzat quan vaig dir que es podia portar el Govern (de l’Estat) als tribunals, i ho vaig dir abans que ningú. I la via legal finalment s’ha imposat quan no hi havia cap altre camí, tot i que hi ha partits polítics que diuen “han d’exhaurir la via política”.

Qui el va ridiculitzar a vostè?

Gent, inclús del Govern dient: “Apa on va aquest ara amb això de dir que això es pot reclamar per via judicial”. Doncs mira, requeriment prev, contenciós administratiu  i ja hi som!  Vol dir que no devia ser tant descabellada la idea que vaig llançar ara fa 6 mesos quan parlàvem d’un altra tema.

Parlava dels 1.250 milions del Fons de competitivitat?

Exactament.

Però vostè sap que en aquest cas la Llei diu que es poden avançar o no… i hi ha un termini fins al 2013

El sistema era diferent perquè hi havia unes bestretes i un sistema de pagament anticipat que s’havia mantingut vigent fins a aquell moment. I jo vaig dir: “Escolta, fem un requeriment, fem-ho per via legal”. I va ser considerat un despropòsit.

És que per la via legal, senyor Nadal, el Govern espanyol podia dir, i vostè ho sap, que podien pagar fins al 2013. En el cas d’aquests 759  és diferent…

No exactament. A veure, aquests 759 són més deguts perquè són vençuts. Però els altres també perquè hi havia uns antecedents,  hi havia una lletra petita dels acords que permetia… Quantes vegades no es va als tribunals per discernir la interpretació dubtosa dels preceptes legals? Doncs també hi havia aquesta oportunitat.

Jo en limito a dir que en el seu moment jo vaig apuntar la via judicial i algú em va posar a “caldo”

Pels 1350 no pels 759…

El procediment per la reclamació és exactament el mateix, i el fonament legal per reclamar també seria el mateix, i la possibilitat d’obtenir una resposta positiva és veritat que és més clara ara que en aquell altre cas.

Una altra cosa, el Govern va paralitzar ahir l’enviament de 300 caixes més dels papers de Salamanca. Vostè com ho valora? I com queda la política i gairebé li diria la relació del PSC amb el PSOE?

Ho valoro negativament, i ho valoro ja com un fet terminal d’un govern que ja no està pràcticament ni en funcions perquè ja s’han constituït les Corts Generals. Pel que fa a l’enviament de documentació de Salamanca, crec que val la pena fer un matís. Cap altre Govern d’abans no havia enviat ni un sol paper, de tal manera que aquest Govern, que ara ens escatima aquestes 300 caixes, s’emporta a casa seva, d’entre els pocs mèrits que deu tenir, el petit mèrit d’haver enviat  totes les altres que ha enviat. Ara, que és impresentable fer això que ha fet ara? Sí.

Jo penso, malpensant, que  tant els 759M€  com les 300 caixes són un regal dels déus al Partit Popular perquè pugui quedar bé amb Catalunya abans d’hora. Cosa que a mi no m’agrada que hagi fet el PSOE però si serveix perquè el PP comenci a quedar bé amb Catalunya i perquè Catalunya rebi allò que li toca, a mi m’és igual el procediment.

Ara parlarem amb el senyor Millo i li ho preguntarem. Per cert, vostè es va adreçar a ell dient-li “Ministro, ministro”

Això va ser ahir. El senyor Millo acabava de fer la roda de premsa i jo entrava a fer la que tocava al nostre grup i el vaig veure fent un off the record i vaig pujar a la tribuna i sabent que els micros estaven en marxa i les càmeres a punt vaig dir-li a través dels micròfons: “Ministro, ministro, por cierto, ¿qué hay de Jorge, qué vamos a hacer con él?

Una petita maldat seva…

Però maldat d’aquelles que ens podem permetre i que no desvirtuen el sentit de la cortesia política al costat de la confrontació política.

Tornem-nos a posar seriosos, senyor Nadal, perquè li pregunto com queda el PSC davant d’aquest PSOE

El PSC queda bé perquè té un congrés a punt en el qual tots els candidats tenen clar que ha de marcar distàncies, que ha de renegociar la relació amb el PSOE i que  el PSOE respondrà dels seus actes i respondrà allà on sigui. I el PSC replantejarà les coses i tots els candidats, des de l’Àngel Ros al Joan Ignasi Elena i també molt concretament en Pere Navarro en la seva conferència de Terrassa d’abans d’ahir va dir “volem avançar cap a una relació de major sobirania amb el PSOE”. Doncs ja està.

Vostè avui voldria tenir grup parlamentari propi? Avui, després de veure el que ha passat

El que voldria és tenir l’autonomia suficient com per  votar en cada moment allò que més ens convingués i el PSC té més clar cada dia que el que més li convé és votar d’acord amb el seu programa  electoral per a Catalunya en el que Catalunya és la màxima prioritat.

Ja està?

Sí, cada vegada voldríem tenir més autonomia per votar diferenciadament quan els altres pensessin que cal votar una cosa diferent.

O sigui, no tenen autonomia, ho assumeix?

Tenim menys autonomia que si haguéssim votat diferent, és cert.

 Si voleu escoltar-les cliqueu aquí.

14 Desembre 2011 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “TANT ELS 759 MEUR COM LES 300 CAIXES SÓN UN REGAL DELS DÉUS PER AL PP”