Joaquim Nadal i Farreras

“NO HI HAURÀ TRASPÀS SI NO HI HA DINERS”

Entrevista al programa “El Dia” de COM Ràdio

 “No hi haurà traspàs si no hi ha diners”
Joaquim Nadal: suposem que el 2011 es farà efectiu el traspàs dels trens regionals

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha avançat a COMRàdio que l’any que ve es farà realitat el traspàs dels trens regionals a la Generalitat. “Hem de suposar que serà al 2011 l’efectivitat del traspàs de rodalies”, ha assegurat. Segons Nadal, el traspàs podria fer-se efectiu abans del final de legislatura o quedar prou avançat perquè l’assumeixi el nou Govern català. El titular de Política Territorial ha garantit que es farà amb la dotació pressupostària necessària. “No hi ha traspàs si no hi ha diners”.

Resum de l’entrevista

Satisfet  de la represa d’obres per part del MIFO?

Hem de matisar que, de les que has dit que es queden al calaix, la que és greu el pont de Castellbisbal i l’enllaç entre la B-30 i el corredor del Llobregat de l’A2. En canvi, tant el desdoblament de Rodalies fins a Vic, com la portada del ferrocarril a l’aeroport del Prat, no es pot dir que siguin objecte de cap tipus d’endarreriment. Simplement, en el seu moment van aparèixer a la llista, perquè eren obres que s’acabarien produint amb més lentitud, però a aquestes no els calia cap indult, perquè continuaven… estan adjudicades i es faran. De fet, en la primera gran retallada l’accés ferroviari a l’aeroport ja va ser indultat, perquè havia circulat el rumor que la volien rescindir. I rescindir una obra de 300 MEUR és una barbaritat, que hagués significat d’un sol tall resoldre molts problemes als comptes públics del Ministeri. Però, és clar, s’acabava d’adjudicar… i era un vell compromís del Govern espanyol amb les Rodalies de Catalunya i ,específicament, amb l’accessibilitat ferroviària al Prat, que gestiona encara Aena…

Per tant, en el seu moment ja va quedar clar que aquesta obra no es rescindiria i que continuarà el seu procés, l’empresa a qui s’ha adjudicat sap que la farà, i sap que l’haurà de fer més lentament del que havia inicialment previst, però no queda aturada. Jo vaig dir ahir que és una bona notícia ara, és una bona notícia que posa les bases pel retorn a la normalitat… Quan primer fabriquem una mala notícia i després corregim i ho arreglen una mica, sempre es pot matisar, però en qualsevol cas aquest país que necessita bones notícies, avui és més un dia per dir que tornem a la normalitat  que no dir per dir però i posar un contrapunt… Des del meu punt de vista, avui el que cal és tornar a insistir en què, quan el Govern vulgui, les màquines han de tornar a la variant de l’Aldea, no cal fer res, simplement, avisar l’empresa que pot continuar… que les màquines poden continuar treballant a la variant de Vallirana… Hauria estat un disbarat que no continuessin perquè és una obra que va ser rescatada de 4 o 5 anys d’interrupció per un problema en un túnel.

Les autovies de Lleida podran continuar de forma immediata, quan s’havia dit que haurien de ser objecte de finançament públic-privat. L’A-27 continua, que és una altra història polèmica. Aquests dies he estat parlant amb l’alcalde de l’Aldea, amb el de Montblanc, amb el secretari Morlan i amb el Ministre Blanco i jo crec que a Tarragona els dos punts més conflictius s’arreglen, a Lleida els dos punts conflictius s’arreglen i a Girona, un punt molt conflictiu, de tres trams interromputs de l’A-2 són rescatats i es podrà tornar a licitar. És veritat que fins que no es licitin estarem com abans. Crec que hem avançat en un sentit positiu i podem dir que dels anuncis que va fer ahir el ministre hi ha una voluntat clara de complir amb Catalunya amb relació amb la DA3ª de l’Estatut i amb el greuge històric que ha patit Catalunya en matèria d’infraestructures.

 Expliqui’ls-ho als usuaris de la línia de tren Vic-Puigcerdà…

 Aquí no passa res. Aquesta és una obra que encara no té projecte, està en fase de redacció del projecte, l’estudi informatiu està aprovat, per tant, continuarà el seu procés… El Ministeri no ha hagut de reprogramar-la perquè ja la licitarà en el seu moment. A la línia del tren de Puigcerdà no passa res de nou, que no estigués passant ja i que ha de significar que en un o dos anys hem de tenir tots els projectes per poder licitar l’obra. A les 12.30h, als veïns de Puigcerdà i Ripoll els explicaré coses que els faran bastant contents.

Avanci’m alguna cosa…

No tinc per costum produir la notícia abans de la notícia. Avui presentem totes les millores que introduïm en el servei de rodalia a partir del 6 de setembre. Hi ha una que indica quin és l’esperit amb el que treballem des que tenim la competència de Rodalies… a finals de la primavera vam anunciar un tall de tres línies de rodalies a Sant Andreu, interrompent la circulació normal de trens fins a Arc de Triomf, fet que va provocar un operatiu d’informació que va funcionar bastant bé i ara el que hem fet, quan ens hem adonat que el curs escolar comença el dia 7… vaig trucar al president de l’Adif i li vaig dir que havíem de guanyar set dies com fos per poder dir que la normalitat de rodalies comença el mateix dia del curs escolar. Es reprendrà el servei normal de rodalies el dia 6 de setembre, un dia abans de que comenci el curs escolar. Això és una molt bona notícia, que ens hauria de portar a que el servei de rodalies recuperi passatge i crèdit de la ciutadania, és a dir, el prestigi d’un bon servei, que ha estat molt deteriorat per diferents incidències i que ara està en fase de recuperació gradual del crèdit que havia tingut en un altre moment.

La gent fa servir les rodalies perquè les necessita… però és veritat que l’impacte de les obres de l’AVE a l’Hospitalet van provocar coses que finalment hem hagut de resoldre.

Voldria afegir que respecte aquest tall que ha durat 3 o 4 mesos, quan es va produir, els primers dies hi havia gent i mitjans que es preguntaven on era el caos? No hi ha caos.

Ho esperàvem…

Hi ha molt informadors, un bon servei, una alternativa amb autobús, la gent s’ho ha après, la campanya informativa ha funcionat i des del primer dia no hi ha hagut caos. Així que posem el crèdit, en el servei de Renfe, d’Adif, i de la Generalitat, com a organisme competent en el servei de rodalia… que per una vegada no es va produir el caos que algú estava esperant.

El proper assalt serà la gestió dels trens regionals?

Ha de ser-ho. Figura així a l’Estatut, no hi ha res contraindicat. En les converses que hem mantingut amb l’administració de l’Estat com amb Renfe ho fan possible i jo crec que si hi ha voluntat política i disponibilitat per les dues parts, no hi ha d’haver cap problema en avançar en el traspàs dels trens regionals… No sé fins a on ni quan, però abans fins i tot del final d’aquesta legislatura. No s’acabarà de materialitzar però deixarem les coses tant a punt, que els trens regionals seran una competència de la Generalitat d’aquí no gaires mesos.

Podem posar data?

Jo m’estimo més no fer-ho, perquè si poso una data i es compleix no passa res, però si s’incompleix es diu que es va amb retard. Com que no poso data, li dic que arribaran molt abans del que la gent es pensa. Tampoc vull ser oportunista i anunciar una data que no sé quan serà. Si arriba ja l’anunciarem i si no podrem dir que l’hem deixat madura per al nou Govern que surti de les eleccions d’aquesta tardor.

Entenem que serà al 2011?

Hem de suposar que serà al 2011 l’efectivitat del traspàs dels trens regionals.

Quines condicions tindrem després del traspàs?

Jo crec que no hi ha traspàs si no hi ha diners. El mecanisme del traspàs és el traspàs d’una competència, que es defineix a través d’un decret de traspassos… però hi ha una valoració del servei que es traspassa que porta incorporats uns recursos pressupostaris que deixa de retenir l’Estat i que transfereix a la caixa de la Generalitat. Jo crec que no hi haurà traspàs que no hi hagi els recursos per gestionar-los.

El senyor Oriol Pujol l’anima a fer un front comú a Madrid contra la retallada. Hi estaria d’acord?

Jo crec que Oriol Pujol aquest estiu n’ha dit unes quantes de calibres diferents… Des del meu punt de vista té poc crèdit per fer una oferta d’aquest tipus. Front comú? Home, de moment, sense necessitat del front comú, els efectes de la retallada es poden considerar mínims en aquests moments a Catalunya. El front comú passa perquè els partits de l’oposició es posin a la disposició del govern de Catalunya, que era el que predicaven quan estaven al govern. La unitat dels partits catalans a Madrid és una mica ciència-ficció perquè es trenca a cada cantonada i perquè probablement la unitat és una entelèquia que mai no ha existit a la realitat. De tant en tant, és possible coincidir en unes quantes coses, però el front comú és de l’oposició amb el govern si volen fer alguna cosa en positiu. El que ha fet CiU, mentre ha durat la retallada, ha estat parlar un llenguatge diferent aquí que a Madrid… i els diputats de CiU Pere Macias i Jordi Xuclà a Madrid han intentat atribuir-se algun dels compromisos del ministre de Foment que prèviament havia fet amb mi… Com han fet interpel·lacions i preguntes han acabat dient: ” jo he salvat l’N-II”. Ells no han salvat res, a banda del seu bon nom com a parlamentaris. Però més enllà d’aixó, jo crec que el treball entre Ministeri i Generalitat a l’hora de discutir de quina manera es recuperen algunes infraestructures i de fer veure al Ministeri que algunes eren estratègiques per Catalunya… les coses estan clares.

Ens deia que ha de donar bones notícies

Jo crec que hi haurà bones notícies pel que fa a millora de material, millora de prestacions, ampliació d’oferta de places i en relació en temps de recorregut a la línia Vic-Puigcerdà-Barcelona, que com ja han acabat les obres es pot modificar la velocitat dels trens, que permetrà introduir un tren semidirecte a les 6.20 del matí de no més de 2 hores i mitja, reduint uns 40 minuts el temps de recorregut anterior… i un retorn a les 6 o 7 de la tarda amb un recorregut de menys de 30 minuts respecte al que tardava abans. Crec que guanys de més de mitja hora en el recorregut són notícies que la gent de la Cerdanya, Puigcerdà i Osona esperaven des de fa temps i que és un primer pas en el que acabarà sent una gran línia de rodalies desdoblada de seguida que es pugui.

També t’he de dir que anunciar el tren semidirecte de Puigcerdà i encara no anunciar un semidirecte a Manresa em dol molt especialment, perquè sé que la gent del Bages espera que amb alguna modificació del sistema ferroviari, es pot crear alguna circulació Manresa-Barcelona que rebaixi l’hora de temps de recorregut. Dic públicament que Rodalies té un deute amb el Bages i Manresa.

A què es deu?

Doncs a què és molt més complicat, que no hi ha hagut les obres que calien, la gran quantitat de colls d’ampolla d’entrada a Barcelona, que el túnel de Montcada és imprescindible, que tot el que es pugui guanyar de Manresa a Terrassa es perdria de Terrassa a Barcelona i que gestionar el semidirecte nou en la línia de Manresa és més complicat que en la línia de Puigcerdà. Comencem pel fàcil i jo em poso el repte d’anunciar que tinc un deute amb el Bages i Manresa que és anar més de pressa.

Com està l’expedient per l’avaria a l’L9 i 10?

Tenim els informes de TMB i Gisa i a partir d’aquestes es confirma que es problema se situava en la manera de gestionar el software entre el centre de control i els trens. Aquest problema va posar a prova el sistema de seguretat del sistema informàtic que va funcionar i és el que va activar totes les cauteles i va parar els trens a l’entrada de les estacions. Detectada la causa, creiem que tenim resolt aquest problema per sempre i el que farà la resolució de l’expedient és dir-li a la companyia que va originar el problema que ha de posar els mecanismes necessaris perquè quan passi una cosa així s’alterin mesures diferents de gestió del sistema.

El proper dimarts sabrem la data de les eleccions?

Jo crec que no. Si fos aquest dimarts, no veig una data en l’horitzó… el president ens ho dirà el dia que ens ho vulgui dir, ho ha de dir abans de signar la resolució de convocatòria i dissolució. Haurem d’esperar els propers dies. No tinc ni idea de si seran a l’octubre, al novembre o la primera setmana de desembre. Jo no ho sé i crec que no ho sabrà ningú fins el dia que toqui.

Quin panorama hi haurà després de les eleccions?

Jo veig  un panorama previ molt complicat. Potser hi haurà un panorama més fragmentat, però els partits hauran de començar a dir exactament que ofereixen en relació amb els temes socials. Nosaltres continuarem sent els màxims garants de la cohesió social i nacional de Catalunya. Un sol poble i una societat no fracturada. Que CiU deixi l’ambigüitat que practica.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

27 Agost 2010 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a “NO HI HAURÀ TRASPÀS SI NO HI HA DINERS”

“LES OBRES RECUPERADES ESTARAN PER SOBRE DELS 100 MILIONS D’EUROS”

Resum de l’entrevista al programa “El món a RAC 1”

Foment suavitza la retallada en infraestructures a Catalunya; salva l’A-2, A-14, A-22 i A-27. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, ha dit que Blanco “té raó quan diu que en sortim ben parats”.

Satisfacció per part de la Generalitat?

 Sí, ja ho vaig dir ahir i ho torno a dir ara. Satisfacció pel retorn a una certa normalitat. Ahir el que va passar al Congrés dels Diputats és que es van posar les bases per a que la situació d’obres que s’estaven fent o que s’acaben de començar a  Catalunya torni al punt anterior a la gran retallada, que des del nostre punt de vista, és d’on no hauríem d’haver sortit mai.

Catalunya ha sortit tan ben parada de la retallada com va dir ahir el ministre Blanco?

En termes estadístics sí, té raó. És a dir, el pes de la retallada respecte al  conjunt de la retallada és del 15% i no del 18% que és el que correspondria en funció del que representa la Disposició Addicional tercera de l’Estatut. És veritat que si mirem obra per obra queden algunes obres pendents que caldrà treballar per repescar  d’una altra manera. També vull rectificar una informació que heu donat, perquè en la seva compareixença el ministre i en resposta a un interpel·lant, va dir que les obres dels accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona no queden aturades, que aniran en el paquet de finançament públic-privat amb repercussió al 2011 perquè el projecte no està acabat. És a dir, que ell mateix va dir que aquesta és una obra que hauria anat en el paquet d’ara del finançament mixt públic-privat  si el projecte executiu hagués estat acabat. No ho estat del tot i del 2011, i així ho va dir, jo encara compto que també en el paquet del 2011  ho vagi un tram més de l’A-2, el Tordera- Maçanet.

Alguns alcaldes, com el de l’Aldea o Sils, mostraven certa desconfiança. Ho entén?

Jo crec que no és una qüestió de desconfiança, quan es produeixen interrupcions brusques d’obres públiques el que cal és buscar el camí per a la represa. En el cas de l’Aldea, el camí per a la represa és només una trucada del Ministeri. En el cas dels dos trams de l’A-2 a la província de Girona o alguns dels altres que s’havien rescindit, cal una nova licitació. En aquest sentit, l’alcalde de Sils haurà d’esperar, per creure-hi, un anunci del BOE que digui que es torni a licitar, en canvi, en el cas de l’Aldea n’hi ha prou amb una visualització que les màquines tornen a treballar.

Quants diners suposa per a Catalunya?

Entre 110 i 120 milions d’euros.

El ministre Blanco va reconèixer ahir que ho havia parlat amb vostè però que no havia de pactar res amb ningú. Blanco no ha de pactar res amb ningú?

El ministre Blanco sí que ha pactat amb nosaltres algunes coses, com és el traspàs de Rodalies, la gestió d’algunes infraestructures que s’estan fent a Catalunya, la forma de desenvolupar el projecte de la Sagrera. Per tant, Blanco  pacta amb Catalunya moltíssimes coses. Ara, concretament havia de pactar la llista del rescat? Tampoc no calia. El ministre sabia, des d’abans que es produís la gran retallada, quin era el criteri del Govern respecte al que des del nostre punt de vista era un error estratègic. Efectivament, el fet de que encara ara quedi fora de la solució el gran viaducte de Castellbisbal, posa un interrogant a com es continuarà una obra que esta a mig fer, que és molt visible i, a més, és necessària. Ahir i avui no es dia de posar peròs a les coses ni tampoc és un dia d’eufòria. És un dia per ser realistes i pensar que són bones notícies i que tornem a estar on estàvem.

Des de la Generalitat es plantegen assumir algunes de les obres que queden penjades?

Les altres fórmules d’inversió les ha d’abordar el Ministeri. Nosaltres vam aconseguir que els bancs firmessin amb les empreses prop de 3.000 milions d’euros de crèdits a llarg termini per a l’L9 (1.700 MEUR), per al perllongament d’FGC a Sabadell ( 300 MEUR) i per al desdoblament de l’Eix Transversal ( 500-700 MEUR). Nosaltres tenim la nostra pròpia feina. No “m’escaquejo” del que és competència del Ministeri, però abans d’assumir i buscar fórmules de finançament alternatiu, sí que ens toca acordar amb el Ministeri que sigui ell qui les posi en una reprogramació creïble.

Per tant vol dir que es planteja continuar amb el debat obert amb el ministre?

Mentre que es quedin obres parades que són vitals el tema no queda tancat del tot. Insisteixo, crec que és el moment que fins i tot a aquells que han criticat les giragonses del ara sí ara no, com que finalment s’ha concretat com i quan d’aquest ara sí que retallarem menys del que vam dir que retallaríem, avui toca donar un marge de confiança al Govern espanyol.

Les giragonses però no donen una bona imatge…

Sí, però això és una qüestió d’opinió. Cadascú assumeix els seus propis actes. Personalment jo m’estimo  més valorar en positiu un acte concret del ministre ahir, que tots el recorregut d’aquest procés des del dia que es va iniciar la retallada fins ahir

Ens pot explicar algunes de les novetats a Rodalies?

Ho faré a la roda de premsa d’avui, però sí  que vull dir que el proper dia 6 s’acaba el gran tall de tres línies de Rodalies a  Sant Andreu i es podrà continuar fins a Arc de Triomf amb normalitat. Les novetats més importants es  produiran a la línia de Vic, Ripoll i Puigcerdà, en la línia del que demana la gent de les comarques del Ripollès i la Cerdanya de que hi hagi algun tren semidirecte amb reducció del temps de recorregut d’aquesta línia que és de Rodalies tot i que és d’un temps de recorregut de més de 3 hores.

José Montilla ha reclamat al PSOE un compromís per reconèixer la singularitat de Catalunya i ha avisat al PSC que haurà de ser valent per fer que els socialistes espanyols assumixin un projecte federal per l’Estat. Com ho interpreta?

Les paraules són clares. Ell va dir que en l’actual  moment post-sentència del TC tots els partits han d’aclarir quin és el seu projecte. També va dir que cal que CiU fugi de l’ambigüitat i  que acabi dient que vol i si acabés volent segons què, quedarà només el PSC en un espai central de la política, com una força política integradora que garanteix un pont entre Catalunya i Espanya i com una força política que creu en l’Espanya plural i en l’Espanya federal.  El que està dient el president Montilla és que a l’altra costat, els que han dit que creien [en l’Espanya plural] comencin a fer gestos en aquest sentit.

 Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

27 Agost 2010 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a “LES OBRES RECUPERADES ESTARAN PER SOBRE DELS 100 MILIONS D’EUROS”

INFRAESTRUCTURES I OPINIÓ PÚBLICA

Avui i El Punt

Sovint ens formem una opinió equivocada o esbiaixada de la dimensió i la percepció real dels problemes per part de la ciutadania. Si fem cas del que sona a vegades tenim la impressió que la manca o el dèficit d’infraestructures és un problema greu del nostre país. I ho és, però en un grau més matisat i en un procés accelerat de correcció, a mesura que el parc d’infraestructures va millorant i el nivell de les puntes d’incidències disminueix.

Si atenem a la tercera onada del Baròmetre d’opinió pública de 2010 que fa el Centre d’Estudis d’Opinió, les infraestructures se situen en el lloc número deu amb un 3,7% de respostes a la pregunta: “Quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?” Si passem a la pregunta: “Quin d’aquests problemes considera que és el més important?” les infraestructures (manca d’infraestructures i transports) salten a la posició catorzena i representen només el 0,6% de les respostes. En tots dos casos encapçala el rànquing l’atur i la precarietat laboral  amb un 60 i un 46,2% respectivament.

Per un cas i per l’altre indistintament passen al davant de les infraestructures, atur a part, el funcionament de l’economia, la insatisfacció amb la política i els polítics, les relacions Catalunya-Espanya, la immigració, la inseguretat ciutadana, l’educació, cultura i investigació, les polítiques socials, la millora de les polítiques públiques, el sistema de finançament de Catalunya, la crisi de la identitat catalana, l’excessiva pressió fiscal, i els serveis deficients i les males instal·lacions públiques.

Naturalment, tant o més important que aquest rànquing d’aquesta tercera onada és el quadre de l’evolució històrica dels percentatges a les dues preguntes esmentades.

  Principals problemes Quin és el més important
Març 07 16,4 4,5
Juliol 11,9 4,1
Octubre 27,2 12,9
Novembre 34,6 13,6
Gener 08 26,8 9,6
Abril 12,3 2,4
Juny 11,5 2,9
Octubre 7,8 1,5
Gener 09 7,3 1,9
Abril 6,4 1,0
Juny 6,5 1,8
Novembre 4,1 0,8
Gener 10 5,2 0,9
Abril 4,7 1,0
Juny 3,7 0,6

Aquesta evolució dels percentatges mostra clarament la correlació amb alguna de les incidències més negatives de tot el sistema d’infraestructures i, molt concretament, les dificultats del sistema de rodalies i les incidències a l’aeroport de Barcelona. El retorn a la normalitat i la millora efectiva del sistema i de les xarxes d’infraestructures de Catalunya marcarien clarament una nova orientació dels estats d’opinió. Ara trobem les infraestructures en un punt de preocupació molt baix i aquesta valoració coincideix amb l’apreciació creixent per part de l’opinió pública que en les darreres enquestes del mateix CEO situa les infraestructures com un dels temes que millor ha sabut resoldre el Govern de Catalunya en els darrers mesos.Molt recentment diversos fets han avalat aquesta tendència.L’entrada en servei de la ronda sud d’Igualada,del tram d’autovia de les Masies de Voltregà a Sora de la C17,de l’entrada en servei de tot el tram IV de l’L9 del metro des de Sata Coloma i Badalona fins La Sagrera-Meridiana i finalment la posada en servei de l’L5 des d’Horta a la Vall d’Hebron passant pel Carmel,la Teixonera i el Coll en són una mostra contundent i emblemàtica.Velles reivindicacions històriques acumulades durant dècades i ara finalment satisfetes.

No apunto aquestes qüestions amb cap voluntat petulant sinó més aviat per alertar que aquest estat d’opinió actual s’aguanta sobre un equilibri precari i manté una altíssima sensibilitat a les oscil·lacions de les incidències o a l’aparició de factors externs que trenquen la rutina.

Ens hem proposat millorar el crèdit i l’apreciació ciutadana de les nostres infraestructures i serveis, i per assolir aquests objectius cal una atenció i dedicació constants a la millora de la informació, de la comunicació i del mateix servei. Però és evident que amb informació no n’hi ha prou i que és imprescindible una millora material i tangible que faci percebre a la ciutadania com, cada cop més, el nostre sistema de carreteres, de trens, de ports i d’aeroports està millorant de forma visible i això es tradueix en una millora evident també de l’eficiència de les prestacions i els serveis.

Ara mateix hem d’aprofitar aquest estat d’opinió latent i favorable per preparar de cara a la represa una demostració de millores, sobretot en el sistema de rodalies que ens acosti a l’objectiu de recuperar el crèdit i la puntuació dels trens de rodalia de Barcelona amb una imatge malmesa des de la gran crisi de l’estiu de 2007. El moment serà després de les vacances d’agost quan es puguin reprendre les connexions de tres línies de rodalia que avui estan interrompudes a Sant Andreu, amb el corresponent impacte si bé el comportament dels usuaris, les mesures alternatives i el nivell d’informació han fet que aquesta interrupció hagi transcorregut sense cap incidència greu. Val a dir fins i tot que els primers dies, la gent i els mitjans es preguntaven astorats i incrèduls: “no hi ha caos? no hi ha col·lapse?”. No n’hi ha hagut. Però amb això no n’hi ha prou. Ara cal pujar un esglaó més, avançar amb una aposta decidida i garantir que les rodalies servides per Renfe recuperen el volum d’usuaris anterior a la interrupció i assolim de forma ràpida la puntuació que els usuaris atorgaven abans de la gran crisi de l’estiu de 2007.

Cada tren nou, cada resposta argumentada, cada informació ben plantejada, cada millora del servei, cada pas en la direcció de minimitzar les incidències, cada dia sense problemes és un pas ferm i decidit cap a l’objectiu que ens hem marcat. Que se’n parli poc, simplement perquè no hi ha fets remarcables per explicar, que com és natural sempre solen ser negatius.

La segona condició, apart d’un compromís hiperactiu del Govern, de l’ATM i de tots els operadors és que la frenada de les inversions no comprometi el prestigi assolit, no agreugi el dèficit i no endarrereixi les solucions estratègiques que havien esdevingut una aposta compartida per tal d’anar desfent els nusos i els entrebancs d’un sistema d’infraestructures que té més problemes pels dèficits acumulats i pels entrebancs de les obres que per la percepció ciutadana.

Ara, la ciutadania vol i espera motius per tenir confiança, seguretats per creure en el sistema, garanties que no hi haurà cap retrocés per entendre la política en el seu sentit més primigeni i pragmàtic.

Quan tot sembla que trontolla, la millor manera de refer l’edifici és amb les coses segures que es puguin veure i tocar. Durant un temps ens convé, sense abandonar la utopia, els ideals, les idees que mouen la humanitat, la política de les coses.

PUBLICAT A : http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/205826-infraestructures-i-opinio-publica.html

15 Agost 2010 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Avui, El Punt | , , , , | Comentaris tancats a INFRAESTRUCTURES I OPINIÓ PÚBLICA

“VOLEM ACONSEGUIR QUE RODALIES NO SIGUI NOTÍCIA I QUE FUNCIONI AMB PLENA NORMALITAT”

Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

24 Mai 2010 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a “VOLEM ACONSEGUIR QUE RODALIES NO SIGUI NOTÍCIA I QUE FUNCIONI AMB PLENA NORMALITAT”

UNA INVERSIÓ DE FUTUR

Endavant  núm. 79, pàg. 14-17

Aquestes darreres setmanes, el nostre primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, ha recordat en diverses ocasions que l’empresa pública Gisa està realitzant en aquests moments obres per valor de més de 10.000 milions d’euros. Això representa, aproximadament, el 80% del total de les inversions que realitza el Govern de la Generalitat. Efectivament, a les xifres de Gisa caldria encara afegir-hi les inversions directes que realitzen l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català del Sòl i les empreses públiques Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ports de la Generalitat i Cimalsa.

L’esforç inversor és equivalent al volum de les necessitats i al conjunt dels dèficits acumulats en matèria d’infraestructures i equipaments, i respon a una filosofia que estableix un lligam directe entre el parc d’infraestructures i el conjunt de les polítiques socials. És una interrelació indestriable, que relaciona d’una manera directa la resposta a les necessitats més elementals i el repte de crear les màximes condicions d’igualtat, social i territorial, entre tots els ciutadans de Catalunya. Un creixement sostingut i sostenible, la creació de riquesa, la garantia de la cohesió social i la resposta adequada al dret a la mobilitat esdevenen la base material que sustenta un edifici construït amb els paràmetres del catalanisme social.

Si ens cenyim exclusivament a les inversions que realitza Gisa per encàrrec del Govern, hi trobarem l’agenda principal de les polítiques de la Generalitat i les seves prioritats en matèria de seguretat (comissaries i desplegament de la policia de la Generalitat-Mossos d’esquadra), justícia (edificis judicials, Ciutat de la justícia i edificis penitenciaris), salut (centres d’assistència primària i hospitals), educació (escoles de primària i instituts) i acció social i ciutadania (residències i centres per a l’atenció a la gent gran i a les persones dependents).

En tots els casos hi ha una dada rellevant: el fet que aquestes polítiques s’han adreçat a atendre un univers demogràfic que en els darrers deu anys s’ha ampliat en més d’un milió de persones. La vella idea de la Catalunya dels sis milions d’habitants s’ha anat substituint per la Catalunya del set milions i mig, amb una demanda creixent de serveis i polítiques de caràcter universal que s’han pogut atendre raonablement bé i superant el repte de l’arribada massiva de nous ciutadans usuaris dels serveis públics. Així, una política de serveis públics de qualitat s’ha pogut fer compatible amb uns índexs de creixement que la planificació realitzada en períodes anteriors no havia arribat a intuir.

Voldria, però, centrar-me en les polítiques que representen l’esforç inversor de més volum i que es refereixen a la cohesió social dels barris i a les infraestructures del transport, amb especial èmfasi al transport per ferrocarril i per carretera.

Vull assenyalar, en primer lloc, que abans del 15 de juliol el Govern donarà a conèixer els ajuts de la cinquena convocatòria de la Llei de barris. Que amb aquesta convocatòria se superaran els 1.000 milions d’euros d’inversions realitzades, a parts iguals, entre els governs locals i el Govern de la Generalitat, i que ens acostarem molt a l’objectiu que ens havíem fixat per aquesta legislatura d’arribar a l’atenció a un mínim de cent barris des de la primera convocatòria de 2004.

En el terreny de la mobilitat, les grans inversions que es realitzen en matèria ferroviària i viària estan donant els seus fruits i comencen a culminar els treballs iniciats ara fa cinc anys. Voldria assenyalar, això sí, que les obres mentre es realitzen generen molèsties, i la visibilitat dels entrebancs és sovint  molt més evident que la visibilitat de la normalitat recuperada i de les millores realitzades. Però m’agradaria que progressivament anéssim fent-nos a la idea que cada entrebanc nou que trobem a la via pública és una millora en curs, que acabarà produint nous beneficis i millores en la prestació dels serveis públics.

En aquest sentit adquireix una rellevància molt especial l’amplíssim programa d’obres d’adaptació de la xarxa de transport públic a la llei d’accessibilitat, i que en pocs anys convertirà la xarxa de metro de l’àrea de Barcelona en una de les més, sinó la més, accessibles d’Europa. Cada nou ascensor, cada nova escala mecànica o cada nou intercanviador representa un volum enorme d’inversió de recursos públics, que acabarà transformant-se en una millora evident i perceptible. Només cal recordar l’impacte ara i la millora que representaran els intercanviadors de Meridiana, Arc de Triomf o Diagonal.

En el terreny ferroviari hi ha avui en curs les obres de la línia 3 del metro, que es podran inaugurar aquesta tardor; les de la línia 5 que avancen a bon ritme després de l’entrebanc del Carmel; les de la línia 2, a Badalona, que permetran un nou espai públic, una nova estació i un nou aparcament de concessió  municipal, i els grans treballs de la línia 9 que ara, amb un projecte molt madur i un control exhaustiu, avancen a bon ritme i permeten albirar un calendari segur per a la successiva posada en servei dels diversos trams d’aquesta obra de gran envergadura i de novetats tècniques de gran nivell. Hauríem d’afegir aquí els treballs en curs dels metros de Sabadell i Terrassa, que han d’acostar la xarxa d’FGC als nuclis urbans d’aquestes dues ciutats vallesanes fins a disposar d’unes freqüències similars a les de la xarxa de metro. És el pas endavant que ha significat el metro lleuger del Baix Llobregat des que s’ha desdoblat la línia fins a Martorell i amb les grans obres de la cobertura de la via a Pallejà. El túnel del Roc del Dui, ja en fase molt avançada, permetrà al primer trimestre de 2009 el servei de cremallera a Núria amb renovades prestacions de seguretat i amb garanties per a una etapa de creixement de l’activitat a aquesta estació de muntanya que gestiona el Govern.

Entre els projectes madurs de futur hem d’assenyalar el perllongament de la línia 2 del metro entre plaça d’Espanya i plaça d’Europa, amb connexió entre els dos recintes firals i l’aeroport a través de la continuïtat amb la línia 9 del metro. I també la previsió d’FGC de perllongar les línies ferroviàries de passatgers, aprofitant la infraestructura de les potasses fins a Súria i Sallent per les valls del Cardener i el Llobregat, respectivament. Manresa adquirirà, així, una centralitat bàsica que haurem de reforçar amb la millora de la línia de Renfe a Barcelona i que emprendrem un cop es concretin les transferències de les línies de rodalies. Aquesta transferència, en l’àmbit de totes les rodalies, ha de significar un gran repte i, alhora, un salt qualitatiu en la prestació dels serveis de transport de viatgers a tot Catalunya.

Encara en el terreny ferroviari voldria assenyalar que compartim amb el Govern de l’Estat el projecte de la línia ferroviària de Cornellà a Castelldefels, el desdoblament de la línia de Barcelona a Vic, la millora de la línia del Maresme i la millora de la línia de Lleida a Manresa. La màxima ambició la situem en un projecte d’àmbit metropolità, que és la línia orbital ferroviària i que hauria de connectar per ferrocarril des de Mataró, per Granollers, Sabadell i Terrassa fins a Vilafranca i Vilanova.

Per a més endavant, però amb una preparació a consciència des d’ara, el Govern elabora tots els plans necessaris per fer possible l’Eix transversal ferroviari que, amb la connexió ferroviària entre Lleida i Girona, ha d’assegurar millors prestacions en el transport de passatgers i mercaderies en l’àmbit d’un tercer corredor ferroviari que serà imprescindible per d’aquí a vint anys.

En el terreny de les infraestructures viàries s’estan culminant els projectes del primer Pla d’eixos viaris amb la culminació de la C-16, eix del Llobregat fins a Berga i  l’autovia Reus-Alcover, C-14; la posada en servei dels quatre carrils l’autovia Maçanet de la Selva-Platja d’Aro, que ha canviat la perspectiva d’aquest estiu en la mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava Centre; la posada en servei de la variant de les Masies de Voltregà de l’eix Vic-Ripoll, C-17, en construcció; l’inici a l’enllaç de Juncadella de les obres de desdoblament de l’eix Transversal i la licitació imminent de la C-15, eix Diagonal.

Completat aquest primer paquet abordem, ara, un segon Pla d’eixos viaris que inclou la culminació de la C-14 entre Ponts i Oliana i entre Coll de Nargó per Organyà fins a Adrall; el desdoblament de l’eix de l’Ebre; el nou túnel de la Conreria entre Badalona i Montcada.

Però en matèria d’infraestructures viàries, més enllà de les vies d’altes prestacions, adquireixen una gran importància inversions en el territori que responen a velles aspiracions històriques que ara es comencen a atendre. És el cas a l’Ebre del nou pont entre Sant Jaume i Deltebre,  la carretera entre Vinallop i Ulldecona, la variant de Batea al límit d’Aragó o la carretera d’Horta de Sant Joan a Xerta; a Lleida de la variant sud, de licitació imminent, de la carretera d’Àger a la Passarel·la, que es posarà en funcionament en les properes setmanes; dels nous accessos a la Bonaigua o a la Molina, al Pirineu; de la nova via entre Valls i Vendrell, al Camp i el Baix Penedès; del nou pont sobre el Llobregat al Prat; de la carretera d’Olost a Olvan, que completarà les comunicacions pel Lluçanès entre Osona i el Berguedà; de la carretera de Platja d’Aro a Palamós, que completarà el desdoblament dels accessos a la Costa Brava centre. Parlo, ara,  només d’obres que, com la variant d’ Igualada, la ronda nord de Granollers, el soterrament de la C-17 a Montcada, o el nou eix Vic-Olot per Bracons que, o ja estan en obres, algunes molt avançades, o estan a punt de començar perquè ja s’han licitat.

A l’agenda del Govern figuren, molt en primera línia també, la nova carretera de Comiols, la millora de la C-242 entre les Borges del Camp i Ulldemolins; la variant d’Artesa de Segre;  el desdoblament de Serinyà a Banyoles, el desdoblament de la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa, o el desdoblament de la  B-224 entre Martorell – Masquefa – Piera i Vallbona d’Anoia.

No podem dedicar més espai a les inversions, però a títol d’exemple i en el camp dels ports i dels aeroports val la pena d’assenyalar la immediata entrada en servei dels ports esportius de Roda de Barà i de Sant Carles de la Ràpita, i l’aeroport de Lleida – Alguaire.

La llista és més extensa i la meva tria encara no fa prou justícia.

Vull només insistir que és feina de tots fer visible l’obra del Govern de la Generalitat i fer palès que mai com ara no s’havia invertit en tots els camps, en un esforç ingent per recuperar el temps perdut i situar Catalunya en primera línia dels serveis públics i de les seves infraestructures.

31 Juliol 2008 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Butlletí PSC | , , , , , | Comentaris tancats a UNA INVERSIÓ DE FUTUR