Joaquim Nadal i Farreras

GUIA DE MUSEUS I EQUIPAMENTS PATRIMONIALS DE L’ALT PIRINEU i L’ARAN

Pròleg a la Guia de museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i l’Aran. IDAPA i Ecomuseu de les Valls d’Àneu, 2008

El Govern de Catalunya té una decidida política d’impuls i suport a les comarques de muntanya. Aquesta voluntat s’expressa amb les polítiques de planificació territorial, les noves polítiques urbanístiques, els nous plans comarcals de muntanya, les polítiques específiques per a les estacions de muntanya, la millora de l’accés i la cobertura en banda ampla, la definició d’una política de camins entre nuclis i de millora de l’accessibilitat, la política de rehabilitació de nuclis, la definició de nous models d’explotació forestal i la concreció de nous productes vinculats a l’agricultura i la ramaderia. L’agenda política del Govern és molt completa tot i que hem de reconèixer que en els diversos camps s’han fet avenços amb caràcter desigual.

 Però en tots els casos es tracta de trobar un discurs que respongui als reptes de la societat contemporània i, específicament, a la societat del segle xxi. El Govern defuig qualsevol discurs metafòric o mític, i també pretén escapar d’una lectura culta però marcada pels ulls de la urbanitat. No es tracta de projectar cap a la muntanya l’imaginari que d’aquesta n’han fet les societats urbanes. Es tracta, sobretot, de lligar a la muntanya mateixa una lectura material, social i també espiritual de la seva evolució, amb una visió integrada del passat, el present i el futur. El destí de la muntanya es construeix a la muntanya mateix i amb la gent que hi viu i que hi vol viure i que en vol viure.

 En aquest sentit, l’Institut per a la Promoció i el desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran treballa en projectes que desvetllin l’interès compartit de totes les institucions i de tota la societat, i s’afanya a crear els instruments, les eines que permetin una millor coordinació, un aprofitament integrat, un alt valor afegit.

 La vida al Pirineu ha canviat molt. Hi ha algunes circumstàncies del passat, vinculades a unes condicions de vida duríssimes i a un esforç permanent i titànic per a la supervivència, que han esdevingut merament residuals si no han desaparegut ja del tot. Però les circumstàncies d’una vida marcada per l’aïllament, la soledat, els cicles agraris, les tradicions ancestrals i una mobilitat reduïda han deixat una empremta que és imprescindible conèixer i recordar per entendre uns orígens que, ara, ens semblen remots i que en part han sigut escombrats per la construcció d’un imaginari culte, mític, paisatgístic de la muntanya que no ha atès altra cosa que una visió utilitària i de regeneració nacional, subratllada per la literatura. Aquesta visió ha donat impuls a la literatura científica, a l’excursionisme i ha donat ales a un cert nacionalisme català, però ha deixat de banda la realitat antropològica, la petjada humana de segles i segles de duríssima relació amb la natura.

 La xarxa que presentem, la Guia que agrupa els museus i els equipaments patrimonials del Pirineu, ens acosta a una nova mirada intel·ligent. I es presenta amb la intel·ligència de l’oportunitat d’acabar amb una visió endogàmica, vall a vall, per transcendir la realitat més local i presentar-nos unitàriament una realitat més complexa, però més rica i més enriquidora.

 L’esforç titànic de molta gent per rescatar de l’oblit el passat i el seu sentit, i per fer-ne una aposta de futur, necessitava imperiosament aquesta Guia per tal de reconèixer aquest esforç i recollir els primers fruits que esperem.

 (Text inclòs també al recull Escrit a l’aigua: l’escuma dels dies. Escrits des del Govern (2008), amb el mateix títol (pàg. 26).

14 Abril 2008 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a GUIA DE MUSEUS I EQUIPAMENTS PATRIMONIALS DE L’ALT PIRINEU i L’ARAN

A JOSEP TARRÉS i FONTAN

El Punt, edició comarques gironines 

Ahir vam inaugurar noves sales i nou circuit del Museu d’Història dels Jueus al Centre Bonastruc ça Porta. La principal novetat d’aquestes sales, que em vaig esforçar a subratllar, és la nova instal.lació de la col.lecció de làpides i esteles funeràries hebrees procedents, de forma majoritària, del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

En el meu parlament vaig voler insistir, sobretot, en l’agraïment a la generositat de les persones que fins ara havien tingut cura de les làpides al Museu de Sant Pere i a la visió cultural i política de la Junta de Museus i del Govern de la Generalitat, autoritzant el dipòsit d’aquesta col·lecció al nou Museu. Vaig atorgar a l’acte d’ahir un caràcter de culminació d’un procés encara no acabat del tot i em vaig referir a la clau de volta d’un arc sencer que simbolitza la tasca de recuperació i rehabilitació del Call. En acabar l’acte, algunes persones em feren observar que no havia esmentat Josep Tarrés. I tenien raó; passo ara a reparar, en la mesura del possible, aquesta omissió. He dit sempre, i ho he escrit, que Josep Tarrés va recrear a Girona la memòria històrica del poble jueu a la nostra ciutat i que va donar a la recuperació del Call un impuls poètic i visionari, com en molt bona mesura continua fent. Tarrés va posar les bases de la realitat actual que sense ell no hauria probablement existit o no hauria adquirit la dimensió i la projecció que ara té.

Després, el llarg, lent i laboriós recorregut que porta d’Isaac el Cec al Centre Bonastruc ça Porta és una altra i complexa història que potser algun dia escriurem.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

6 Juliol 2000 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , , | Comentaris tancats a A JOSEP TARRÉS i FONTAN