Joaquim Nadal i Farreras

“HERIBERT BARRERA VA SER UN VELL LLUITADOR, UN PATRIOTA, COHERENT I LLEIAL AMB ELS SEUS VALORES REPUBLICANS”

Entrevista al programa “L’entrevista” de Catalunya Informació

Hem de començar parlant d’Heribert Barrera

Heribert Barrera va ser un vell lluitador, un patriota, coherent i lleial amb els seus valors republicans. Hem de destacar que en l’exili va fer una carrera acadèmica, va conèixer dirigents europeus i va tornar sabent el que era el desplegament de l’Europa democràtica.

Havia criticat la supeditació de Catalunya a Espanya. Hi està d’acord?

Heribert Barrera, érem amics i ens coneixíem de l’Autònoma (ell era més gran que jo). Teníem discrepàncies però teníem coincidències. És evident que el respecte a la seva trajectòria política i també en la seva trajectòria professional va molt més enllà de la coincidència i la discrepància en algun dels seus punts. Jo no sóc independentista i no ho sóc perquè em sembla que tenim una millor sortida d’una altra manera. En qualsevol cas, màxim respecte i absolut reconeixent a la forma de fer política d’Heribert Barrera que va ser el primer president del Parlament a la Generalitat restaurada.

Parlem de política, demà la direcció del El PSC demà formalitza la posició per la reforma de la Constitució pactada divendres per PSOE i PP. Vostè va dir que l’acord final és millor del que es preveia en un principi.

Vol dir simplement que és més flexible, menys rígid, imposa menys sostre, que ho deixa per una llei orgànica, obre portes, un marge de maniobra en circumstàncies difícils i situa la decisió final sobre els anys 2018 i 2020 i que això matisa molt la por inicial que s’havia generat. Va ser molt sorpresiva la sortida a Prada de Conflent del portaveu Homs, es contradeia amb el que deia al debat Duran i amb el que va acabar dient el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell. Demà nosaltres valorarem si el procediment, el mètode, el contingut i el resultat que s’espera són des del punt de vista del PSC suficients i si hi ha o no marge per aconseguir la incorporació d’altres formacions i no convertir aquest tema en uns més dels que de forma reiterada, gent d’una manera molt interessada, vol fer servir PSOE i PP contra Catalunya. És una operació diferent, no és contra Catalunya. És a favor l’estabilitat pressupostària. I el que hauríem d’entendre si ens ho expliquessin bé, més enllà de que el sistema triat que és la reforma de la constitució és una mica insòlit, és que està passant a l’economia espanyola en relació amb l’economia europea i qui ens està dient que hem de fer això.

Entenc que diu que està més a prop el sí?

Fins demà no ho sabrem i jo no ho anticiparé. Simplement dic el que hem dit diferents dirigents del PSC: el mètode triat és insòlit, es podia triat per altres coses en altres moments de contingut més polític i més autonomista i no es va fer. Ara sembla fàcil el que durant molt de temps ha sigut era difícil, reformar la Constitució. Aturem-nos un moment a reflexionar sobre això i que ens expliquin millor que és el que està passant. Després veurem com l’Executiva del PSC decideix què fan els seus diputats i diputades a Madrid.

Hi ha hagut malestar al PSC per aquesta reforma?

En tot el conjunt de la societat espanyola ha sorprès que sortís aquest acord per la via d’un debat parlamentari i que semblés que era via inevitable que només es podia fer així. Jo estic d’acord en controlar despesa, jo estic d’acord en que hem de limitar el dèficit, estic d’acord en que no ens podem endeutar perpètuament, estic d’acord en que Espanya i també Catalunya, correlativament, hem viscut per sobre de les seves possibilitats i ens hem cregut més rics del que érem. D’acord. Però calia reformar la constitució per això? Hem de saber quins són els condicionants de caràcter internacional que encara no s’han explicat suficientment.

El fet que suposi un esforç més grans per part de les comunitats autònomes que no pas per l’Estat, com ho veuen?

Ha d’afectar a totes les administracions públiques. S’ha de fer de dat a baix: l’Estat ha de fer més esforç que les comunitats autònomes, i aquestes han de fer molt més esforç que els ajuntaments, i els ajuntaments han de fer el just per sobreviure en aquesta situació en què estan ara.

El Govern de la Generalitat vol aprofitar el debat per introduir altres reivindicacions com per exemple que s’acoti la solidaritat de Catalunya respecte les altres comunitats per reduir el dèficit fiscal.

Aquest és un debat obert. El Govern de la Generalitat ens sorprèn sempre amb dos o tres baralles diferents del joc que està fent servir. Una va a ser a Prada de Francesc Homs. L’altra és aquesta. I l’altra és la comissió del Parlament de Catalunya per revisar el sistema de finançament.  És evident que Catalunya necessita reduir el seu dèficit fiscal amb Espanya. I és evident que els ingressos de Catalunya han de créixer de forma proporcional a la nostra contribució a la riquesa conjunta. La solidaritat també té un límit. Per això diem, és l’hora d’un pacte fiscal solidari. Quina solidaritat? Fixem-la. Pacte fiscal en quins termes? Treballem-ho de forma conjunta, avaluem el resultat de l’actual sistema de finançament i esperem a sabre quin és el dèficit fiscal ara, un cop conegudes les liquidacions pressupostàries de l’any 2009.

Creu que aquesta reforma s’hauria de validar en forma de referèndum?

No li puc avançar, perquè el jo pensi o cregui queda supeditat a l’Executiva Nacional del PSC. I és molt probable que la fórmula referèndum, que podria ser útil, sigui massa just en el temps, vist el calendari de les eleccions. Prefereixo no pronunciar-me per deixar que demà coneguem totes les dades que tenim sobre això i puguem decidir de forma col·legiada.

El PSC obre termini per presentar candidatures del cap de llista a Madrid. Podem donar per fet que serà Carme Chacón?

Jo no ho vull avançar, però crec que Carme Chacón té clar que ella vol ser cap de llista per BCN, crec que a la major part del partit li està bé que ho sigui. Sinó demà, de seguida, la Carme Chacón ho dirà. I després si n’hi ha més d’un, hi haurà primàries, però sinó no caldrà. Anem clarament cap a fer Carme Chacón cap de llista del PSC.

Ella no va ser crítica amb la sentència que retallava l’Estatut, no li passarà factura a Catalunya?

Jo espero que no. La Carme Chacón en el seu moment va fer aquest pronunciament de forma col·lectiva amb un article signat, sap perfectament que a Catalunya la sentència de l’Estatut ha limitat moltíssim la capacitat d’aprofundir en l’autogovern i és evident que qualsevol programa polític ha d’incloure la recuperació íntegra de l’Estatut que va votar el poble de Catalunya.

Quin resultat dóna per bo el 20N?

Tampoc vull fer especulacions. Sabem que venim d’un resultat òptim, 25 diputats sobre 10 de la segona força política a Catalunya, és un resultat excepcional d’un moment excepcional. Ara són moments diferents, difícils, més dolents per nosaltres. Venim de dues derrotes, a les eleccions autonòmiques i municipals, però hi ha elements suficients per afrontar el redreçament de l’espai polític socialista i espero que aquells que es fregarien les mans d’una gran derrota socialista es trobin amb una sorpresa i els resultats sigui millor del que molta gent espera.

Fa unes setmanes CiU treia una enquesta que apuntava que podria haver-hi sorpresa en aquestes eleccions. Tenen enquestes vostès que els digui que això es podria produir?

No, però vaja CiU es va afanyar a tirar aigua al vi i diferents dirigents polítics van dir que tenim una enquesta que diu això, però també tenim la percepció que això serà molt difícil. Venim d’on venim. Venim de 25 a 10, crec que els convé ser més realistes i prudents, practicar una certa humilitat. I malgrat l’enorme poder que ara acaparem, i l’estan fent servir per retallar prestacions socials, la RMI, les prestacions dels hospitals… Doncs potser hauran de repensar alguna de les coses si volen concórrer en aquestes eleccions oferint als ciutadans de Catalunya alguna cosa diferent a les que ha ofert fins ara.

El PSC també va ajornar al desembre, arrel de les eleccions, el Congrés que ha de servir per triar el successor de José Montilla. El resultat de les eleccions afectarà al Congrés i sobre l’estratègia que hauran de seguir els socialistes aquí a Catalunya?

Més que condicionar-lo ens facilitarà les coses. Teníem el risc d’una coincidència en el temps. Avançades les eleccions queda clar que no podíem mantenir el Congrés, perquè coincidia amb l’inici de la campanya electoral, i per això vàrem decidir sense aturar el procés de convocatòria del Congrés, endarrerir-lo als dies 16, 17 i 18 de desembre. Saben què ha passat a aquestes eleccions, els documents congressuals s’hauran treballat abans, les esmenes de les federacions ja hauran arribat abans, per tant entrem en un procés paral·lel en el que és evident que qüestions clau com la visibilitat i veu pròpia del PSC al Congrés hauran estat parlats, debatuts i en un cert sentit definits en una línia de major claredat de la nostra relació amb el PSOE.

Quina ha de ser aquesta veu pròpia?

Ho he dit sovint, hi ha que d’una forma en part reduccionista parla del grup propi. Jo que al llarg de la meva vida he plantejat el grup propi diverses vegades, ara penso que si fóssim capaços de redefinir en un document els termes del pacte de federació entre PSC i PSOE d’explicitar els casos en els que el PSC pot o ha de votar diferent, segurament seria més interessant que tenir un grup parlamentari propi. A vegades vol dir el mateix, però des d’una cobertura única que ens permetés dir que en tots aquells casos en què es resti autonomia al Parlament de Catalunya o al Govern de Catalunya en relació amb el text estatutari votat pel Parlament i el poble de Catalunya en referèndum, noi l’actual Estatut vigent, els diputats catalans si l’Executiva així ho resol hauran de votar diferent del PSOE si hi ha algun tema en aquesta direcció. O si hi ha qüestions del finançament autonòmic o que afectin al model de l’autogovern, els diputats catalans votaran diferent, crec que amb dues o tres clàusules de salvaguarda estaríem més que salvats respecte un tema que fa molt temps que dura i que voldríem resoldre per la via de la simplificació. El meu punt de vista és més realista per la immediatesa de les eleccions i perquè no sempre tenir dos barrets assegura un comportament i una disciplina de vot exactament diferenciada.

Sortirà del Congrés del desembre?

Sabem que hi ha hagut aquesta aproximació, una esmena pactada entre Àngel Ros i Manel Bustos que pot ser una fórmula del tipus que jo estic explicant. Veurem al Congrés  i a la preparació del programa electoral com el PSC explica a la ciutadania que com que som dos partits independents la veu pròpia del PCS es farà sentir alta i clara en el congrés dels Diputats.

Qui veu amb més opcions per ser primer secretari?

és difícil de dir perquè hi ha un sol candidat explícit tot i que encara no s’ha obert el procés, que és el Joan Ignasi Elena, i sonen diferents noms com Iceta, Ros o Navarro. I és evident que s’ha de decidir si el primer secretari ha de ser candidat a la presidència de la Generalitat. A aquestes alçades molts creiem que no podrà haver-hi coincidència, almenys momentània, entre el primer secretari i el candidat i que aquest tema segon ha de ser objecte d’unes primàries i no es tractarà en el Congrés de desembre. Si és així, més que del nom hauríem de parlar de quin model de direcció, de partit, de com orgànicament el PSC es reestructura per readaptar-se a la militància i a la societat i de quina persona està més preparada per fer aquesta obertura i acostament a la societat. He dit en públic i no me n’amago, que a hores d’ara i donades la seva habilitat dialèctica i la seva capacitat i fórmula de fer les coses, un dels que està més ben posicionats és el Miquel Iceta però no prejutja res i simplement és indicar com veig jo les coses en aquest moment del procés precongressual. després veure si cadascun d’aquests candidats defineix l’equip que els acompanyarà en els llocs clau en la direcció del PSC, i en funció d’això la gent podrà jutjar.

Quin paper tindrà l’actual primer secretari, José Montilla?

Ell ja ha dit que no hi serà i que fa un pas enrere. El PSC li reservarà sempre un paper directe o indirecte en els elements de direcció del partit, però és evident que ha fet un pas enrere i que ha d’exercir en plenitud la seva condició d’expresident. Opinant i actuant des del respecte i la dignitat que mereix un expresident.

I vostè?

Sóc president del Grup parlamentari, he dit en públic que no aspiraré a ser primer secretari del PSC. També he dit que havent-ho estat el 95 no  em sembla que hagi de repetir de candidat a la Generalitat. Em veig a la direcció d’aquest partit i tinc ganes d’estar a l’Executiva però depenent de qui és el primer secretari que surti i a quin paper puguem acordar el primer secretari i jo mateix a l’hora d’estar en la direcció del partit. Mentrestant faré en plenitud la meva feina com a cap de l’oposició i  modularem plegats els 28 diputats que som una oposició que serà clara, contundent, exigent, crítica, constructiva i alternativa. I això vol dir que aquells que sovint diuen “ah, els socialistes és com si estiguessin ballant, ara la dreta, ara l’esquerra, ara li votem alguna cosa a CiU…”. No. Allà on hi ha hagut converses i possibilitats d’acord, hem votat amb CiU. I allà on no han volgut tenir converses i no han pogut avançar en la direcció de treballar conjuntament pel país, nosaltres hi hem votat en contra. Vam votar la investidura, vam votar les quatre lleis que han substituït els quatre projectes de llei de la Llei Òmnibus, però això no té res a veure, perquè hem sigut durs i clars contra el pressupost i contra la Llei d’Acompanyament. Recordo que vàrem votar contra la llei d’acompanyament dels pressupostos, i és aquí on hi ha hagut l’escletxa i la metxa que ha fet que esclatés el conflicte de la Pirmi i que ha posat a molta gent que està en situació greu a la societat catalana al límit de la supervivència.

Al setembre comença el curs parlamentari, quines espera que siguin les relacions amb CiU? Canviaran aquestes relacions?

Tots plegats ens hauríem de preguntar fins a quin punt CiU i PP ja tenen establert que segons com vagin les generals hi haurà acostament més clar encara i més definitiu del que hi ha hagut fins ara. Però si no és així, al DPG que es farà a finals de setembre es despendrà un debat per part nostre amb condicions i propostes pel que fa al pressupost de l’any que ve, pel que fa a les lleis, pel que fa a les prestacions i l’estat del benestar, i si CiU vol parlar a la taula de les negociacions, no amb declaracions públiques, d’aquestes coses que nosaltres plantejarem, poden ser relacions constructives, com vaig publicar en un article a La Vanguardia. i sinó no. Ara, aquest estil de governar de qui no té la majoria i que va picotejant i que de forma preferent s’entén amb el PP però que per dissimular de tant en tant s’entén amb altres forces polítiques, també té un límit i a la ciutadania no li agrada.

Comparteix les paraules de Chaves que deia que una victòria del PP a Madrid significaria el concert econòmic per Catalunya?

Si hagués dit això el senyor Chaves, i no ho va dir, almenys pels talls de veus que jo he sentit, no va dir això sinó que es temia que com estan coquetejant, el PP acabaria parlant català en la intimitat. L’altre, li dic que el PSC estarà a favor d’una millora en el model de finançament, si representa una millora i una reducció del dèficit fiscal. En tot cas, jo no crec que el PP, que ja ha posat límits a la seva promesa d’un pacte fiscal, estigui en condicions de fer això que se li està atribuint, i jo no li he escoltat que ho digués.

Felicitar a Renfe, al Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per l’èxit en l’operació de tall al servei de Rodalies tal i com va passar l’any passat quan es van tallar les línies del nord durant més temps i també amb èxit d’informació.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

28 Agost 2011 Posted by | Catalunya Informació, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a “HERIBERT BARRERA VA SER UN VELL LLUITADOR, UN PATRIOTA, COHERENT I LLEIAL AMB ELS SEUS VALORES REPUBLICANS”

FETS NO PARAULES

Presentació de la conferència “Fets, no paraules”, pronunciada per José Montilla com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, a Barcelona

En José Montilla escriu amb ploma. Prepara les reunions meticulosament. Anota amb lletra menuda i de forma ordenada els seus pensaments i reflexions al fil de l’actualitat política. Desgrana les seves anàlisis amb naturalitat eficaç. Manté sempre una actitud prudent, discreta, però no distant. Passa per molt seriós i ho és. Però sovint esbossa un somriure sincer i senzill. Té un sentit pràctic agut, no s’entreté per les branques i actua amb decisió i sense complexos. Té un posat enèrgic i no ho sembla.

És més implacable amb les paraules que amb els gestos. Si ho ha de fer fulmina amb la sintaxi, mai amb el to. Si cal, renya, però no crida. Sap què vol. Sap que serveix un projecte, una proposta, treballa des d’un partit polític per a un projecte de país i per a les persones que hi viuen. Sap que després de moltes voltes ideològiques, el catalanisme ha tornat a una formulació elemental que ja va fer, fa moltes dècades, Rovira i Virgili: “L’ànima de les nacions són les persones”.

Amb aquest perfil i la trajectòria personal que tots coneixem i que en els darrers mesos s’ha divulgat extensament, ha transcendit el dilema entre catalans d’origen i catalans d’adopció. S’ha afirmat com a català de decisió. Una decisió que comporta un compromís actiu; un vincle personal i social, de mirada ampla, d’horitzons oberts, de perspectiva plural, d’integració i inclusió total. El camí més recte per deixar clar que la cohesió social és un valor essencial, fundacional, nacional.

Això porta a José Montilla a actuar amb unes idees i unes actituds bàsiques. Repasso expressions seves.

Primer sense complexos. Amb el cap alt, amb orgull, amb autoestima, amb legítima ambició, amb vocació de servei, pensant en la col·lectivitat.

Segon, sense hipoteques. Tot per al país i per a la gent. Res que pugui anar contra el país i la gent. A favor de la modernització, de la competitivitat, de l’ocupació, la seguretat, la cohesió, el progrés, la igualtat, el territori, el paisatge. Res que freni, condicioni, afavoreixi inèrcies; intel·ligència i sensibilitat, creixement i sostenibilitat.

Tercer, tot a favor dels valors bàsics que han anat conformant la nostra personalitat col·lectiva. De totes les generacions des de temps immemorials fins ara mateix. Amb tots i totes. Amb els valors de sempre i els nous valors.

Quart. Amb una herència, recollida i valorada, una herència històrica. Una herència política. Un bagatge col·lectiu encarnat pel President del Partit i de la Generalitat Pasqual Maragall. Una tradició política forjada per generacions, concretada en compromisos i accions de governs des de diverses responsabilitats.

Cinquè, afirmant la proximitat. El municipalisme com a camí recte, la distància més curta, entre la percepció dels problemes i la resolució dels problemes. El món local és Generalitat.

Sisè, una proposta des del catalanisme. Per al desplegament de l’Estatut, per al compliment de l’Estatut, per a l’aprofundiment de l’autogovern, per la garantia dels drets i dels deures dels ciutadans i ciutadanes. Una oportunitat per a Catalunya.

I, setè, un projecte socialista per Catalunya. Un programa, una ideologia, un partit, unes prioritats al servei d’una proposta d’esquerres, per compartir amb els homes i les dones de tot Catalunya. Una oportunitat per als catalans.

Descartats, òbviament, el dilema, els complexos i les hipoteques, queda el projecte, el programa, la voluntat d’aprofitar les oportunitats, el desig de servir i de treballar. I un equip. Montilla l’encapçala, tots l’integrem, amb totes les potencialitats, amb totes les aportacions, amb totes les garanties de solvència que s’han acreditat.

Escoltem ara els eixos principals d’aquesta proposta. Una proposta per a Catalunya, una proposta per a les persones.

(Aquest text forma part del recull Noves vides amb nom, amb el títol “José Montilla”. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 16-18)

12 Setembre 2006 Posted by | INTERVENCIONS, Presentacions conferències | , , , | Comentaris tancats a FETS NO PARAULES