Joaquim Nadal i Farreras

EL METRO DEL FUTUR

Pròleg al llibre L-9/L-10, el metro de la innovació. Barcelona, Railgrup,  2010

L’aposta del Govern de la Generalitat pel transport públic és molt evident. Respon a un principi ben clar: cal potenciar-lo i incentivar-lo, i crear l’oferta suficient perquè la demanda es desplaci del vehicle privat cap als sistemes de transport col·lectiu. L’L-9 és, doncs, en primer lloc una ampliació potentíssima de l’oferta de transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Més de cinquanta quilòmetres de línia, més de cinquanta estacions i un traçat que uneix Badalona i Santa Coloma amb el Prat de Llobregat, i que connecta l’aeroport amb la ciutat. Barris sencers queden ara interconnectats amb la xarxa del sistema de metro de Barcelona i les branques extremes es desplacen més enllà del Besòs i el Llobregat.

En segon lloc és una aposta tecnològica. La modernitat dels sistemes de conducció automàtica, de portes, de tancament d’andanes, d’estacions en profunditat, de túnel únic, d’escales i ascensors representen un repte de primer nivell. Tant pel que fa la complexitat de l’obra civil, amb trams de túnel excavat amb tuneladores de 12 metres de diàmetre i trams paral·lels amb tuneladores de 9,40 metres, com pel que fa al contingut tecnològic dels programes que centralitzen les decisions i els mecanismes de control per a la circulació de trens a tota la línia.

En tercer lloc defineix actuacions de rellevància arquitectònica i amb intervencions artístiques en el conjunt de les estacions, per tal de dotar tota la línia d’una singularitat que en faci un referent mundial per l’agosarament de les solucions tècniques i per la força de la formalització de les intervencions arquitectòniques. És la fusió de l’altíssim contingut de les enginyeries i, alhora, la formalització escaient dels revestiments amb intervencions compartides entre arquitectes i artistes plàstics.

La força de les imatges, la plasticitat de totes les fotografies amaga un treball ingent i complex de construcció i explotació. La contemplació passiva del resultats i de l’esforç de l’obra queda superada amb escreix per l’exercici quotidià de donar vida a un sistema de transport que mou i mourà milers de persones cada dia durant molts i molts anys.

La revolució més gran és social i territorial. Les formes i la tecnologia són els instruments. Cal, però, que els ciutadans prenguin consciència d’aquest fet rellevant: darrere de les facilitats de mobilitat, que el Govern crea,  TMB explota i el ciutadà gaudeix diàriament, hi ha un gran esforç col·lectiu i el compromís de tots per ser capdavanters en matèria de mobilitat i accessibilitat fins a fer del metro de l’àrea metropolitana de Barcelona el metro del futur, un dels millors metros del món.

4 Octubre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a EL METRO DEL FUTUR

ENTREVISTA CATALUNYA RÀDIO

Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

13 Agost 2010 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a ENTREVISTA CATALUNYA RÀDIO

“EN LES OBRES RETALLADES PER FOMENT ENS MOVEM EN L’ESPECULACIÓ”

Resum de l’entrevista al programa “Els matins d’estiu” de TV3

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha assegurat sobre la represa de les obres afectades per la retallada del Ministeri de Foment que encara “ens movem en el terreny de les especulacions”. Nadal s’ha mostrat optimista i amb confiança en el govern central, però també ha afirmat que s’ha d’esperar “fins que tornin a treballar les màquines” o “les obres rescindides tornin a sortir a concurs”….

S’han de protegir els correbous? Quina distancia hi ha entre prohibir i protegir?

Vaig votar no prohibir els toros i votaria no prohibir els correbous, és un tipus de fet que ens obligaria a ser sensibles amb el patiment dels animals. Ni prohibir ni protegir, només ordenar i protegir l’animal.  

Incidències a l’L9, L10 restablerta…

És així, hem restablert parcialment la incidència massiva que va afectar els dos ramals, però és una avaria preocupant perquè els tècnics de Siemens no troben el punt de la fallada informàtica. Podríem activar els pupitres d’activació manual, però sent vacances i amb menys volum de demanda ens hem plantejat mantenir a prova els automatismes. He citat els directius de Siemens avui a les 13 hores al meu despatx.  

Crítiques sobre que es van voler estalviar diners i no contractar persones

S’han tret els trens que havien quedat bloquejats per incidència per conducció manual, però és preferible mantenir l’automatisme, que ja que hem volgut desenvolupar aquesta tecnologia, aquesta serà la que farà que aquesta tecnologia de l’L9 sigui exportable.  

Quan es posaran en funcionament els trams que encara no funcionen?

M’estimo més no dir-ho perquè depèn dels tècnics que gestionen el software que mana els trens.  

Crítiques CiU perquè van voler anar massa ràpid a l’hora d’inaugurar.

Vaig veure Rull amb cara molt satisfet a les inauguracions, dient que la van començar ells. Ells la van començar malament. No entraré en el joc del senyor Rull.  

Quart Cinturó-Foment ha presentat la seva última proposta. Vostè ha encarregat als tècnics que presentin al·legacions.

Estic molt content que finalment Foment hagi tret a informació pública l’estudi informatiu del Quart Cinturó, que nosaltres hem rebatejat com a Ronda del Vallès. La rebategem perquè entenem que no ha de ser una via ràpida de llarg recorregut nord-sud sinó una via que capti i distribueix el trànsit de caràcter comarcal. Això no vol dir que el Govern no hagi dit mai que no hagi de ser una autovia. Ja ha estat dit al Pacte nacional per a les Infraestructures (PNI) que el Quart Cinturó serà una autovia i Foment hi està d’acord. Seran dos carrils ampliables a tres, en funció dels fluxos de trànsit, aquest és un dels elements que nosaltres aportarem. Presentarem un únic traçat. En el Pla territorial metropolità, el traçat que proposava PTOP; i tres traçats més: el vell històric del ministeri de Foment, i els traçats que proposen ERC i ICV. Finalment, el Govern farà una al·legació amb un traçat propi, que en alguns aspectes coincidirà amb el que presenta Foment i en altres no. Foment presenta diverses alternatives i triarem la que s’adeqüi més  al Pla territorial metropolità i la que ens porti cap al desencallament d’aquesta obra.  

Altres socis, com ICV són contraris a aquesta via. Hi ha un informe d’impacte ambiental que ha caducat i que s’hauria de tornar a fer.

En els termes del Pacte nacional per a les infraestructures, ICV està d’acord amb les característiques de la ronda i la supedita a un traçat que per a ells sigui satisfactori. Les posicions dels partits se situen en l’òrbita dels partits, la del Govern és que es desencalli el Quart cinturó.  

Crítiques respecte a les dates de quan va sortir a informació pública.

Amb el reglament a la mà el termini és fins el 9 d’octubre. No presentarem al·legacions fins molt a finals de setembre.   

Retallada en infraestructures: es recuperarà la A2?

Vaig parlar amb el Secretari d’Estat i em va dir que podien rectificar algunes coses i me’n va dir algunes. Després, Blanco ho ha confirmat i ZP també. He dit també que estem el terreny de les especulacions i cal que parli el BOE o les màquines de les obres. Crec que compliran algunes coses com no aturar la variant de l’Aldea, algunes obres de la demarcació de Lleida, trobar vies alternatives de finançament de l’A-27 entre Valls i Montblanc i algunes parts de la A-2. Podrien pescar-se les dues que fa un any i mig que estan aturades per les empreses que les feien.  

Variant de l’Aldea: avui hi ha protestes dels veïns de la zona.

He parlat amb l’alcalde, com ho he fet amb el de Montblanc, i tots dos saben el mateix que jo sé. Ells han calibrat si havien de mantenir les protestes, amb la informació que tenia jo no els podia dissuadir de mobilitzar-se. En la mesura que qui primer es va queixar va ser el Govern de Catalunya a través meu, un territori que ha estat castigat s’ha de continuar queixant.  

El Mundo diu que són 500 milions el que es recupera, i 300 van al Pont de Cadis. Andalusia ho ha fet millor que nosaltres?

Aquest pont té una problemàtica específica, Blanco no ha concretat del tot com ho farà, esperem. La proposta del retall a Catalunya és equivalent a la inversió que s’està fent. No vull justificar res, mentrestant em conformo amb què es recuperin aquelles infraestructures estratègiques de Catalunya.  

La retallada era necessària?

Era obligada, la UE ho deia. Baixar del 13% al 3%  en tres anys requereix una cirurgia pressupostària que en el cas del govern espanyol, l’ha abocat tota al Ministeri de Foment.  

Haurien aturat vostès aquestes cinc obres a Catalunya?

Sabent que no es podien aturar, eren les obres que tenien reformats més quantiosos per part de les empreses que les estaven fent, i eren obres en què el govern espanyol tenia més justificació econòmica i empresarial per rescindir, però no justificació estratègica. Des del Govern, ha estat no aturar cap obra i alentir-ne alguna, per exemple el ritme amb que es forada Barcelona amb l’L9 és ara inferior a fa 5 mesos, perquè haurem reduït dels 750 milions, 250, però no l’hauríem parat.  

Rodalies Bcn- obertura intercanviador de la Meridiana al setembre?

Es complirà amb total seguretat. Dins la primera quinzena de setembre recuperarem la normalitat ferroviària amb novetats positives importants.   

Renúncia de Castells

Un periodista em preguntava si ara jo ja no formava part de l’ala catalanista del PSC.  Tot el PSC és catalanista, i no té dues ànimes. Montilla ha estat qui ha explicat les reivindicacions històriques de Catalunya amb més contundència i claredat, més que no pas ho va fer Pujol o Maragall. Vénen temps difícils, tothom s’ha desemmascarat en el debat de l’Estatut, ha desaparegut la falsa unitat de la manifestació. ERC va dir que s’havia acabat el tripartit.  

Coincideix amb Oriol Pujol que l’acció d’ERC al Govern ha estat nefasta?

Mai mentre jo formi part del Govern ningú em sentirà una crítica als altres dos socis de coalició. No li asseguro que altres mantinguin la mateixa tònica.

 

Si la voleu veure cliqueu aquí

13 Agost 2010 Posted by | Televisió, TV3 | , , , , , | Comentaris tancats a “EN LES OBRES RETALLADES PER FOMENT ENS MOVEM EN L’ESPECULACIÓ”

“L’9 PORTARÀ UN CANVI REVOLUCIONARI A LA MOBILITAT URBANA”

Público

1.- ¿Cuál es la valoración de  la puesta en marcha del primer tramo de la L9? ¿Cómo mejora el sistema de transporte en el área de Barcelona?

Altamente positiva. El metro empieza a llegar a barrios de la aglomeración metropolitana que carecían de este medio de transporte. La contribución a un nuevo concepto de movilidad urbana es trascendental y a medida que avance la puesta en marcha será un cambio auténticamente revolucionario.

2.- El tramo que discurre entre el Prat de Llobregat y la zona Franca de Barcelona. ¿Cuándo se abrirá? ¿Cuál es el calendario general?

Los dos tramos del sur de la línea están muy avanzados. Tanto el túnel desde la Terminal 1 del aeropuerto hasta la Zona universitaria de la Diagonal, que ya está completado al 100%, como el túnel que arranca de la Zona franca y enlaza en l’Hospitalet con la línea del aeropuerto. Una y otra podrían ponerse en servicio

3.- La complejidad geológica del subsuelo de Barcelona ha sido todo un hándicap para la conselleria ¿Hasta qué punto la complejidad del terreno han complicado el avance de las tuneladoras y que medidas se han tomado para continuar las obras con garantías de todo tipo?

El contexto geológico no ha sido un hándicap. Lo fueron más en el inicio de las obras la precariedad y fragilidad de los primeros proyectos lanzados con excesiva improvisación. La geología es un dato imprescindible de los proyectos. Del conocimiento de la realidad geológica se desprenden ritmos y evoluciones variables de la propia obra, que ha transcurrido con bastante normalidad y con prestaciones cada vez más eficaces. Ahora podemos decir que se han alcanzado los 38 km de túnel construido y que esto representa más del 75% de la obra, lo cual nos permite asegurar con optimismo que hemos doblado ya hace mucho tiempo el ecuador y que enfilamos la recta final.

4.- Una de las principales innovaciones es el funcionamiento con trenes automáticos ¿cómo  valoran el sistema de conducción automática?

Es una opción positiva. De resultados muy evidentes a pesar de la extrañeza inicial de los usuarios al ver trenes sin conductor.

5.- Otra de las novedades fue la construcción de uno de sus tramos sobre paso elevado, como es el construido en la calle A de la Zona Franca ¿Qué ventajas representa?

El tramo en viaducto de la Zona franca se vincula a las propias características del entorno y a las necesidades de edificaciones auxiliares en el entorno al servicio del mantenimiento y la gestión de los trenes.

6.- El sistema de financiación fue motivo de controversia ¿Cómo se financia una obra de tal magnitud?

No veo la controversia. Es una obra de un elevado coste, muy innovadora, y aún así con un coste por kilómetro de túnel bastante parecido al de otras líneas en construcción. El montante total ha obligado a acudir a un sistema de financiación mixta público-privada de las estaciones que ha funcionado bien y es garantía de una financiación total de la obra

7.- ¿Qué supone la participación de artistas y de diferentes equipos de arquitectos en la construcción de esta obra pública?

La integración de artistas en las estaciones, encargadas a diversos equipos de arquitectos contribuye a integrar una reflexión más amplia a la formalización arquitectónica de la estación. Pero unos y otros complementariamente aportan una singularidad necesaria a una obra que se quiere emblemática y símbolo de la más absoluta modernidad.

8.- ¿Cuántos pasajeros espera dar servicio cuando se encuentre a pleno rendimiento y totalmente terminada esta infraestructura viaria?

De momento, con los dos tramos en servicio,  ya tendrá unos 18 mil viajeros/día que llegaran a los 34 mil viajeros/día cuando se abra este verano hasta el importante intercambiador de Sagrera Meridana  conectando plenamente con Barcelona ciudad. A medida que se pongan nuevos tramos en servicio se añadirán viajeros de las nuevas estaciones y se multiplicaran los de las que ya están en servicio hasta llegar, cuando esté a pleno rendimiento,  a los 350 mil viajeros/día.

9.- ¿Qué elementos utiliza la Línea 9 para tener una accesibilidad universal?

Ascensores y escaleras mecánicas se combinan para garantizar que esta será una línea con la accesibilidad universalmente asegurada. Y se inscribe en el gran esfuerzo que está realizando el Govern de Catalunya para alcanzar rápidamente la total accesibilidad de la red de metro. Ya ahora el metro de Barcelona es de los más, sino el más accesible de Europa.

10.- ¿Cómo están percibiendo desde su conselleria la valoración de los usuarios de los tramos acabados de esta infraestructura viaria’

Con orgullo, satisfacción, autoestima. Los vecinos de los barrios conectados perciben un paso más en el proceso del reconocimiento de sus derechos ciudadanos.

 

Aquesta entrevista va ser resposta per escrit i en castellà a sol·licitud del diari per la qual cosa hem cregut convenient publicar-la aquí tal com es va respondre. Posteriorment, la direcció del diari va decidir traduir-la i publicar-la en català atès que iniciava unes pàgines diàries en aquesta llengua. 

 

5 Mai 2010 Posted by | Altres | , , , , | Comentaris tancats a “L’9 PORTARÀ UN CANVI REVOLUCIONARI A LA MOBILITAT URBANA”

TRES BONES NOTÍCIES

Intranet i bloc de premsa de PTOP

Diumenge 18 d’abril, el President de la Generalitat va inaugurar la línia 10 des de l’estació de Gorg, a Badalona, fins a la de Bon Pastor, a Barcelona. A l’estació de Llefià hi havia algun miler de persones, i a tota la línia, en jornada de portes obertes, n’hi van passar prop de trenta mil. D’aquí no gaire arribarem a l’intercanviador de Sagrera Meridiana i tindrem tretze estacions operatives de l’L9. És una molt bona notícia, rebuda amb entusiasme pels veïns i veïnes més directament beneficiats per una millora substancial de la seva mobilitat amb transport públic. És una aposta clara del Govern de Catalunya i és l’aplicació concreta del Pacte nacional per a les infraestructures.

Vull compartir aquesta bona notícia amb tota la ciutadania i també amb tots els treballadors i treballadores del Departament que, d’una manera o altra, han tingut una participació en aquesta obra. A tots els nivells, des de totes les responsabilitats, en els aspectes tècnics, jurídics i econòmics. Des de la Secretaria de Mobilitat i des de tots els altres departaments. Gràcies, doncs, per la vostra col·laboració. Agraïment que he de fer extensiu a Ifercat i Gisa, a les empreses constructores, a les empreses concessionàries i a les empreses responsables de les instal·lacions i de l’arquitectura. També a TMB com a operador.

Precisament dimecres passat, el DOGC, i dijous el DOUE van publicar la licitació de la concessió de les estacions del tram II. Un pas més per a fer possible l’L-9, i un pas més en el compromís del  Govern i la col·laboració mixta público-privada.

I la setmana passada també, el Govern va acordar l’aprovació definitiva del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Una altra bona notícia. Una notícia que s’esperava des de fa prop de seixanta anys i que s’ha concretat després de successius i reiterats intents fallits. Una notícia que també vull compartir amb tota ciutadania i que vull agrair a tots els treballadors i treballadores del Departament que hi han participat, els equips tècnics que hi han col·laborat i el conjunt dels responsables de la Secretaria de Planificació Territorial. Ara veiem clar l’horitzó per al compliment íntegre de les previsions de la Llei de 1983 de planificació territorial. Quan acabi aquesta legislatura, Catalunya disposarà dels set Plans territorials parcials. Una altra bona notícia amb implicacions de present i de futur amb gran impacte per a la futura ordenació del territori.

Finalment avui activem nous mecanismes de participació del Departament i de la informació del Departament a través de les xarxes socials de facebook i de twitter. Afegides a l’actualització del bloc del Departament signifiquen una aposta total a favor de les noves tecnologies i  expressen la voluntat d’obrir noves vies de comunicació, d’informació de participació i d’intercanvi. Encara, doncs, una tercera bona notícia.

Tres bones notícies per compartir amb els ciutadans i ciutadanes i per compartir i agrair als treballadors del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

26 Abril 2010 Posted by | Bloc PTOP, COMUNICACIONS, Intranet | , , , | Comentaris tancats a TRES BONES NOTÍCIES