Joaquim Nadal i Farreras

LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES. ARE

Pròleg a Les àrees residencials estratègiques. ARE. Barcelona, Generalitat – DPTOP, 2010

La reacció del Govern de Catalunya als primers indicis de crisi econòmica fou immediata i en alguns aspectes es va anticipar a la mateixa percepció de la crisi. L’evident desacceleració de l’economia va afectar primer el marc financer mundial, alguns aspectes del consum i l’activitat productiva i després, tot i que sense solució de continuïtat, a Catalunya i Espanya va provocar l’enfonsament del sector d’activitat més mogut dels darrers quinze anys, com a mínim, el sector immobiliari.

Davant d’aquest conjunt de circumstàncies i de l’evidència contradictòria que deixava en el mercat un estoc d’habitatges construïts sense vendre, simultàniament a l’existència d’unes necessitats evidents en el mercat per a proporcionar habitatge a sectors de la població per accedir al lliure mercat en condicions favorables, el Govern va arbitrar un ventall de respostes. Algunes en el terreny del mateix mercat de l’habitatge, amb incentius al lloguer i amb estímuls directes a la transformació de part de l’estoc acumulat de lliure a protegit.

Quedava, però, pendent la necessària resposta al problema del sòl i a la necessitat de preparar sòl per a un volum raonable d’habitatge protegit i lliure en nous sectors de desenvolupament i de demanda evident. Es tractava de preparar el marc legal que fes possible dotar sòl i produir-lo per abordar la construcció de cent mil habitatges nous en una proporció del 50% entre habitatge lliure i protegit. Per atendre aquest fet, el Govern va impulsar l’any 2007 el Decret-Llei 1/2007, de 16 d’octubre, que contenia la novetat de ser la primera vegada que es recorria a aquesta figura estatutària i que obria una via ràpida per a la producció de sòl.

Amb aquest instrument a la mà, el Govern va encarregar dotze plans directors urbanístics que donarien cobertura a 87 sectors de nous desenvolupaments. D’aquests 87 sectors, avui 60 ho tenen tot a punt. Hi ha els plans parcials i els projectes d’urbanització aprovats definitivament, s’estan constituint els corresponents consorcis urbanístics i iniciaran el seu recorregut cap a la materialització, a mesura que hi hagi inversors privats i finançament disposat a assumir l’impuls i el desenvolupament d’aquests àmbits.

Aquí publiquem, ordenats en els 12 àmbits dels corresponents plans directors urbanístics, tots els sectors en el detall individualitzat que van assolir la corresponent aprovació provisional. I la diferència entre aquest nombre i els definitivament aprovats s’ha d’atribuir a les reticències d’alguns ajuntaments o col·lectius determinats i a la voluntat del Govern de conduir tot el procés amb el màxim respecte pel principi de l’autonomia local.

De tots els instruments aprovats, tant dels plans directors urbanístics, com del corresponents plans parcials en destacava solvència i la capacitat professional dels equips redactors, així com la coherència urbanística. Amb els ajustos que hagin calgut, aquest document esdevé, així, una bona mostra de l’estat de la ciència urbanística a Catalunya i posa de manifest la capacitat dels equips i de les administracions de llegir la realitat territorial, interpretar-la, intervenir-hi i proposar-ne la transformació adequada i proporcionada amb les corresponents dotacions i equipaments.

Podem dir, doncs, que en aquesta publicació s’hi conté una aposta de futur: la reserva de sòl classificat, ordenat, produït i disposat a la seva transformació més important que mai s’hagi fet. Reserva coherent amb l’estructura del territori, de la seva demografia i de les seves necessitats. En el futur immediat quan, col·locats els estocs més importants, s’iniciï la represa gradual i racional de l’activitat immobiliària el sòl ja no tornarà a ser mai més l’excusa pel preu i per la rigidesa del mercat.

Pocs documents contenen tants ingredients de futur com aquest. Pocs representen una aposta tan valenta. En pocs casos la política esdevé l’eina adequada per respondre a les necessitats real i per definir el marc adequat per a fer possible la materialització d’uns objectius.

Aquest document és l’eina per començar a caminar i per conduir la recuperació ordenada d’un sector que va quedar trasbalsat fa quatre anys i que, ara, s’ha redimensionat i reestructurat i es prepara per respondre a uns requeriments nous d’un model productiu diferent i d’un mercat marcat per les circumstàncies de la nova economia.

30 Novembre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES. ARE

INCASÒL 30 ANYS. L’ENFORTIMENT DEL TERRITORI I EL PAÍS

Presentació del llibre Incasòl 30 anys. L’enfortiment del territori i el país. Barcelona, Incasòl, 2010

Trenta anys que marquen tota una època. Trenta anys de polítiques de sòl, trenta anys d’activitat en les polítiques d’industralització, d’habitatge, de paisatge i de rehabilitació patrimonial.

Aquest llibre recull la trajectòria i l’evolució d’un dels instruments més potents del Govern de Catalunya per tal de disposar d’un banc de sòl, de posicions estratègiques, d’iniciatives singulars, de polítiques de foment de l’habitatge protegit, d’urbanisme de compactació i reducció del consum immoderat de sòl.

La posició de l’Institut s’ha mogut sempre entre la necessitat de respondre a les demandes objectives de caràcter territorial i a la necessitat de generar nodes de concentració de les grans inversions i de potenciació d’un model de concentració de les activitats productives. Així, ha calgut respondre a la demanda generada poble a poble per un canvi de model productiu, per una creixent mecanització i pel desplaçament, cap a sectors d’activitat econòmica dels petits tallers artesans que, fins fa quatre dècades, animaven la vida interna dels nuclis urbans de Catalunya. I, simultàniament, ha calgut respondre a reptes de més envergadura, ja sigui per la demanda efectiva de nous sector productius i d’inversió, ja sigui per a actuar amb una lògica territorial que ha hagut d’ajudar a definir grans nuclis d’activitat productiva. Aquest ha estat el paper dels centres direccionals, de les grans activitats logístiques i les actuacions singulars originades en una demanda específica.

No cal dir també que l’Institut ha actuat com a agent del Govern per respondre a una política de grans equipaments que es feia del tot imprescindible per respondre a les demandes de l’estat del benestar i a les demandes d’un model descentralitzat d’equipaments i serveis en tots els àmbits de competència del Govern de la Generalitat.

Trenta anys ens permeten una aproximació de balanç. Un coneixement de com seria Catalunya si no hagués existit l’Incasòl i una aproximació als problemes que ha resolt i als atzucacs que s’han desbloquejat, des de l’Ebre al Pirineu, des de Lleida a Girona, des de l’Àrea Metropolitana a la Catalunya Central.

Ara, potser amb aquests trenta anys de perspectiva i en el context de la gran crisi econòmica que estem vivint, ha arribat l’hora de trobar nous camins i d’incorporar sense límit tots els avantatges de les noves tecnologies per garantir sectors ben dotats i competitius a disposició d’un nou teixit empresarial que ha de néixer per situar l’economia en un nou paradigma i en sectors nous d’activitat lluny ja dels sector més clàssics de la primera industrialització de Catalunya.

L’inventari del patrimoni acumulat fins ara, la recopilació de dades sobre les actuacions potents i les actuacions latents i la perspectiva més immediata ens han de portar a reforçar el paper de l’Institut en les polítiques d’industrialització i de captació d’inversions del Govern de Catalunya.

No es pot entendre una acció eficaç en aquests camps si no es dóna la coincidència de gestió en tots aquests camps nascuda d’una tranversalitat governamental que és encara a mig camí.

Vet aquí els grans reptes del futur més immediat.

7 Juliol 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a INCASÒL 30 ANYS. L’ENFORTIMENT DEL TERRITORI I EL PAÍS

MEMÒRIA INCASÒL 2008

Presentació Memòria de Institut Català del Sòl  2008. Barc elona, DPTOP – Incasòl, 2009*

 La memòria de l’Institut de 2008 recull un moment especialment important de la història de la institució. Per una banda és l’any en què culmina tota la política d’habitatge orientada al compliment dels compromisos del Govern en matèria d’habitatge protegit i de lloguer. La producció de nous habitatges definida pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les polítiques de rehabilitació de barris i de nuclis, en aquest cas per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,han donat els seus fruits en termes absoluts i també en termes qualitatius. Les xifres de la memòria així ho acrediten. Com també ho certifiquen pel que fa a la promoció de nous sòls per a activitats econòmiques orientats, ara, a polígons de més dimensió i d’abast supramunicipal al servei d’una política industrial més valenta i més compromesa. Tot plegat ens situa davant d’un full de serveis exemplar, pel que fa al compliment dels objectius i de les directrius marcades pel Govern dela Generalitatde Catalunya. Així mateix i per encàrrec exprés del Govern, l’Institut ha començat el procés de constitució dels diversos Consorcis amb ajuntaments que han de ser l’eina pel desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques, autèntic motor de producció de sòl urbanitzat i equipat per tal de respondre als nous requeriments en matèria de sòl per a habitatge.

Totes aquestes activitats s’han desplegat en un context nou, diferent i de majors dificultats. Els problemes d’accés al crèdit, d’activació dels convenis amb les entitats financeres, i d’aplicació efectiva dels convenis del Ministeri de l’Habitatge per tal d’establir els crèdits hipotecaris de les noves promocions d’habitatge han generat un llast que és imprescindible de superar per tal de donar nova empenta als compromisos que l’Institut té contrets amb el mateix Govern, amb els governs locals i amb el conjunt de la societat.

En definitiva, en un context de crisi financera i immobiliària, l’Institut, que treballa amb recursos propis, amb crèdits hipotecaris i que té com a objectiu principal la construcció d’habitatges i la producció de sòl per a activitats econòmiques, ha hagut d’adaptar les seves polítiques en aquests camps. El repte és molt clar, respondre adequadament a les necessitats de la societat en aquests àmbits i, alhora, aportar elements de reflexió i d’acció per tal de sortir del context de crisi evident.

Hem participat activament en aquesta i d’aquesta reflexió, i som molt conscients que la relació en el mercat entre l’estoc de pisos construïts i les polítiques d’habitatge del Govern han de donar lloc a mesures a curt, mig i llarg termini. A curt per ajudar el sector i respondre a les necessitats més elementals del dret a l’habitatge, i a mig i llarg per assegurar la disponibilitat de sòl a preus raonables -les ARE han de contribuir de forma clara a complir aquesta funció-, que permeti la producció fluïda d’habitatge protegit que la societat necessitarà.

L’anàlisi de les xifres posa en evidència la capacitat de resposta de l’Institut i assenyala en el mapa tot el conjunt d’actuacions que són resposta als reptes esmentats.

*Escrit signat conjuntament amb el conseller Baltasar, copresident de l’Incasòl

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA INCASÒL 2008

UNA CERTA RECONVERSIÓ

El Periódico. Suplement “Catalunya construeix”

Després de vint-i-cinc anys, aquest suplement monogràfic dedicat a la construcció esdevé més necessari que mai.

D’una banda, la seva continuïtat marca una tradició i el seu contingut ens posa en contacte amb un món dinàmic i canviant que ara necessita un nou impuls i una certa reconversió.

Ara que el sector immobiliari ha demostrat una certa saturació, té excedents, poca demanda i dificultats per continuar amb el model vigent, ens convé a tots que el sector immobiliari recuperi la confiança i un punt de tranquil·litat per tal de tenir les idees clares i orientar-se cap aquells segments de mercat que existeixen sense cap mena de dubte i que fins ara no han vist ateses, en l’oferta existent, les seves necessitats.

La reconversió passa per donar una empenta decisiva i permanent a la rehabilitació, que no pot ser que sigui només un pal·liatiu momentani. El parc d’habitatges del nostre país, el més antic i el més recent, pot ser objecte d’un procés continuat de rehabilitació. Les tècniques, els materials, les professions, les especialitzacions artesanals, la recuperació de models constructius, tot acompanya una part de la construcció que té encomanada la noble tasca d’evitar la degradació i l’abandonament dels edificis i que confia posar-los en valor aprofitant amb sensibilitat les seves millors potencialitats. Instal·lacions obsoletes, conduccions antiquades, paviments poc eficients, aïllaments escassos, sanejament imperfecte són algunes de les patologies que la rehabilitació detecta i resol. I aquí hi ha cabuda per a una estructura empresarial molt elemental, que pot assegurar llocs de treball i una retribució garantida només per la capacitat d’atendre les múltiples necessitats de manteniment i de rehabilitació que se susciten en la quotidianitat de la vida urbana.

En segon lloc, la construcció es pot orientar cap a les facilitats i els estímuls que avui s’ofereixen als habitatges de protecció oficial en una gamma prou àmplia com per assegurar que la diversitat i la qualitat afloraran amb èxit com un camí també possible de recuperació del tremp de l’activitat.

Per altra banda, ara és un bon moment per explorar noves formes,noves solucions,noves propostes, nous formats de promoció que s’adaptin a les dimensions reals del mercat i a les expectatives de la potencial clientela. En aquest sentit, avui, tant en els habitatges unifamiliars com en els habitatges plurifamiliars és possible plantejar nous camins que responguin més eficientment a tots els requeriments d’un habitatge modern.

Amés convé afegir que l’actual circumstància haurà canviat també la producció de sòl i el seu impacte en el preu final de l’habitatge. El programa de sòl, de les àrees residencials estratègiques és una decidida aposta per desmentir el vell paradigma que un sòl escàs ens situa davant d’un preu final molt elevat i desmesurat de l’habitatge.

Tot plegat en una nova conjuntura que reclama, com deia, confiança i horitzons i que ha de recuperar el seu ritme, pas a pas, avançant amb fermesa i sense moviments en fals per tal d’aprofitar totes les oportunitats i extreure’n el màxim profit.

Els que ara descobreixen la rehabilitació són probablement també aquells que ara descobreixen aquest suplement que durant 25 anys ha impartit doctrina i subratllat els camins possibles per al sector immobiliari del nostre país.

28 febrer 2009 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Periódico | , , | Comentaris tancats a UNA CERTA RECONVERSIÓ

MEMÒRIA INCASÒL 2007

Presentació de la Memòria de l’Institut Català del Sòl 2007. Barcelona, DPTOP-Incasòl, 2008*

 Aquesta Memòria recull la tasca rellevant que du a terme l’Institut per encàrrec del Govern. El volum de sòl adquirit, de sòl produït i de sòl posat a disposició de les iniciatives vinculades a la política d’habitatge o a la política de promoció de sectors per a activitats econòmiques és d’una gran magnitud. En termes quantitatius i en termes qualitatius. No es tracta, doncs, només del volum de sòl produït, sinó de les característiques estratègiques de les localitzacions i la dimensió al servei d’una visió que abona el caràcter compacte dels creixements, i que ha abandonat la dispersió i la fragmentació que ens havien precedit.

El guió de la política del Govern ve marcat pels nous desenvolupaments legislatius que marquen clarament les prioritats. En el terreny de l’obra pública (Llei de l’obra pública), en el terreny de nous sòls per a usos residencials (Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística), en el camp de les polítiques d’habitatge (Llei d’habitatge i Pacte nacional per a l’habitatge) i, en conjunt, en el terreny de servir, tots els objectius que es desprenen dels programes de planificació territorial que indiquen les pautes de present i de futur pels creixements ordenats i equilibrats que hagi de tenir el territori de Catalunya.

Amb les xifres al davant, el volum de les transaccions, el volum creixent de la construcció d’habitatges, el volum i les característiques de les intervencions que l’Institut realitza per encàrrec dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Públiques, o del de Cultura, i el conjunt de les intervencions singulars que es realitzen per encàrrec del Govern marquen el sentit institucional d’aquest organisme, que ha anat esdevenint un referent en les polítiques de generació de sòl públic. Caldria encara afegir-hi el volum sòlid de les reserves, dels actius que nodreixen el compte de resultats de l’Institut i que orienten una clara tendència al creixement de la seva activitat, cada cop més marcada per l’orientació política definida pels dos departaments de referència i que no és altra que l’expressió de les prioritats polítiques que fixa el Govern en aquestes matèries tan sensibles.

En aquests aspectes podem encara dir que 2007 haurà estat un any de transició marcat pel reforçament de l’estructura de l’Institut, per una presència creixent a l’exterior, per una imatge corporativa refeta i endreçada, i per la perspectiva d’un nou edifici corporatiu que indicarà també la clara voluntat de situar l’Institut en un punt emblemàtic de nova arquitectura i de desenvolupaments urbanístics consorciats amb el món local.

La col·laboració amb el món local ha anat esdevenint el paradigma de la voluntat de construir plegats un horitzó de confiança i d’optimisme, amb respostes clares als reptes d’una societat complexa i en uns moments especials.

És en aquest sentit que l’Institut s’ha preparat per afrontar, en el 2008, el paper que li ha de correspondre en un context de desacceleració econòmica. És ara quan pren més sentit, encara, el paper d’una institució sòlida, de llarga tradició i amb capacitat d’intervenir enels campsde les noves activitats econòmiques i de les noves promocions d’habitatges en consorcis diversos amb el món local fins a pal·liar, des del sector públic, les múltiples mancances que ara estan apareixent en els sectors privats, específicament en el camp immobiliari, tant per la pròpia crisi del sector de la construcció com per les dificultats i les restriccions de liquiditat del sistema financer reduint la seva capacitat de generar crèdit.

El paper de l’Institut serà el de garantir inversions suficients com per recuperar la confiança per part d’empreses i consumidors de manera que es revitalitzi el sector de la construcció amb accions de foment des del sector públic fent un doble servei: d’una part les polítiques d’habitatge i el corresponent dret de la ciutadania a un habitatge digne i, alhora, de l’altra, com a polítiques de reactivació econòmica.

 

* Escrit signat conjuntament amb el conseller Baltasar, copresident de l’Incasòl

16 Setembre 2008 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA INCASÒL 2007