Joaquim Nadal i Farreras

ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA

Pròleg a Atles Geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-ICC-IGC, 2010

 La llarga tradició d’èxit de l’Atles topogràfic de Catalunya 1:50.000 té ara finalment el seu equivalent necessari i desitjat en el terreny geològic. La recent creació, per Llei, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha certificat la majoria d’edat de la Geologia. S’estableix d’aquesta manera un maridatge perfecte entre la Cartografia i la Geologia, imprescindibles l’una per a  l’altra i, ara, desenvolupant amb plenitud totes les seves respectives potencialitats al servei de Catalunya. Al servei de les administracions i al servei del país. Justament, els dos Instituts de referència, el Cartogràfic i el Geològic, són dos exponents clars d’un projecte de país. D’una idea que mou el catalanisme polític des de fa més de cent anys per tal d’afirmar, des d’aquí, la resposta eficient i excel·lent en tots els camps científics, auxiliars o no, al ple desenvolupament de Catalunya. La construcció d’un cos doctrinal neix històricament acompanyada dels projectes de màxima ambició que defineixen un horitzó nacional i proposen que el país disposi dels fonaments més sòlids per al seu desenvolupament normal. El coneixement esdevé, així, un capital imprescindible, un fonament, la base per a la construcció dels projectes. I el coneixement de les estructures de la terra, dels sòls, de les formes del relleu, de l’acció de l’home en aquest territori aporten les dades més bàsiques per a definir la continuïtat de l’acció, per a garantir una acció responsable i eficient.

És pensant en aquests fets i en aquests antecedents que em complau molt especialment de saludar l’aparició d’aquest Atles Geològic de Catalunya 1:50.000, que posa a disposició de tothom la síntesi entenedora i atractiva dels coneixements acumulats i actualitzats de la geologia del nostre país. La cartografia estricta, el mapa geològic, forma el gruix essencial d’aquest llibre i es presenta en format d’atles, continu, a la segona part. Per aquesta part cal reconèixer la aportació inestimable de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME). La col·laboració entre l’IGME, l’ICC i, més endavant, l’IGC s’explica més endavant i ens condueix fins a la culminació de tots els treballs per a disposar d’una base digital homogènia i continua que va permetre en el seu moment editar els fulls comarcals del mapa geològic i ara, finalment, la seva presentació en un format compacte d’Atles. És la manera de trobar agrupat i manejable tot el conjunt de dades geològiques actualitzat.

Però tant com l’Atles mateix trobo atractiva tota la primera part, en la qual és possible de conèixer, de forma sintètica i molt didàctica, el contingut dels mapes geològics, l’evolució històrica de la cartografia geològica, les sèries cartogràfiques històriques i les sèries cartogràfiques actuals dels mapes geològics, on podem aprendre de quina manera enfonsen les seves arrels en el passat recent i remot l’afany per conèixer el contingut i característiques de les entranyes de la terra. Veiem, així, com aquest coneixement s’associa a la necessitat de l’explotació i aprofitament miner dels recursos naturals i com, finalment, culmina en una voluntat de coneixement més universal que busca acompanyar l’acció humana sobre el territori, en la superfície i en profunditat. Un interès molt particular té el capítol que s’ocupa dels mapes geotemàtics, perquè per capes separades i amb cartografia acumulada permet un coneixement de les unitats del relleu, de l’estructura geològica, de la tipologia de les roques, les formes del relleu, el sistema hidrològic i l’activitat sísmica que de forma periòdica esdevé un recordatori actualitzat pròxim o llunyà en el temps i en l’espai.

Finalment, l’apartat “550 milions d’anys d’història geològica” i la seva traducció en els temps geològics i en l’estructura geològica de Catalunya ens aproxima a una realitat ben coneguda, però no sempre percebuda. Es tracta de ser capaços de lligar el temps llarg i el temps curt, de no perdre mai la noció del temps i, sobretot, d’adonar-nos que el temps humà sobre la terra és curt i efímer al costat dels temps geològics i el conjunt de les transformacions físiques que han comportat.

Qualsevol formació geològica en el món ens pot semblar indiferent i, fins i tot, en la seva realitat pètria immutable i, en canvi, la comprensió geològica en el temps d’aquella formació concreta que ens fascina només per les formes ens pot arribar a extasiar si hi afegim la lleugera percepció de les edats acumulades en els plecs aparentment muts i immòbils que contemplem.

Només vull afegir per acabar que un cop més aquest Atles esdevé el testimoni d’una herència, ara ja més que secular, de la tradició científica geològica de Catalunya i l’homenatge de reconeixement a totes aquelles persones i a les institucions que han fet possible els fonaments d’una realitat compromesa amb el futur però arrelada en el passat.

Anuncis

27 Mai 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA

LEGISLACIÓ SOBRE L’INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA

Presentació a Legislació sobre l’Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, DPTOP, desembre 2009

Malgrat la forta personalitat i llarga tradició dels estudis geològics a Catalunya, aquesta disciplina ha tingut un insuficient reconeixement institucional i una dependència subsidiària d’altres disciplines.

La rellevància cada cop més gran dels estudis geològics per a qualsevol actuació territorial i per a la construcció d’infraestructures ha portat més i més cada vegada a atorgar entitat independent a aquesta matèria.

 Calia, doncs, definir un marc legal nou. Obrir definitivament les portes a la majoria d’edat institucional de la geologia i atorgar-li els instruments per al seu desplegament, tot facilitant els camins per tal d’afirmar la seva pròpia independència. Calia instituir un referent, crear un Institut de Geologia de Catalunya que, conjuntament amb els altres instituts, aportés la documentació de base per al desplegament dels treballs posteriors d’intervenció en el territori.

La creació de l’Institut Geològic de Catalunya es materialitza amb la Llei que publiquem de 27 de desembre de 2005, atorgant-li entitat pròpia, independència institucional i pressupostària, organització específica, finalitats auxiliars de l’administració i organisme oficial de referència. S’assolien, així, les velles aspiracions de culminar els diferents intents sempre frustrats i determinar d’aquesta manera que el període d’acollida a l’Institut Cartogràfic havia derivat en una majoria d’edat madura, capacitat per caminar sol i vocació d’assolir el desenvolupament de les pròpies funcions i productes.

Per tal de desplegar les previsions de la Llei, el Decret de desplegament parcial, de 3 de novembre de 2009, concreta el caràcter oficial dels informes i de la documentació emesa per part de l’Institut com a organisme acreditat i referenciat per a totes les administracions, i preveu el desenvolupament del Mapa Geològic de Catalunya, la creació del Centre de documentació i arxiu geològic, la creació de la Xarxa sísmica de Catalunya i les altres xarxes d’observació, i l’establiment de les bases del sistema d’informació geològica, edafològica i geotemàtica  de Catalunya.

Amb aquestes dues eines, la geologia adquireix la majoria d’edat institucional i assoleix el reconeixement guanyat a pols amb una llarga trajectòria que es remunta a les darreries del segle xix i que acredita unes arrels científiques de llarga durada que ara fructificaran millor.

Els esforços pioners dels introductors i divulgadors de la geologia a Catalunya troben, ara, en el Govern de Catalunya la merescuda resposta als mèrits contrets per successives generacions esforçades de geòlegs que havien esperat el ple desplegament de les seves aspiracions científiques abocades a dotar la nació catalana de totes les eines per a la resposta moderna i innovadora i fonamentada als problemes contemporanis.

El preàmbul de la Llei ens transporta  a aquests antecedents, la Llei i el seu desplegament constitueixen les bases de la continuïtat i de la preparació sòlida del futur.

1 Desembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a LEGISLACIÓ SOBRE L’INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA

GEOLOGIA URBANA

Pròleg a Turons de Barcelona 1:5000. Mapa geològic de les zones urbanes. Mapa geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-IGC, 2009

La creació de l’Institut Geològic de Catalunya ha permès emprendre de forma sistemàtica diverses tasques adreçades a formar una àmplia base de coneixement de les característiques geològiques del nostre país. En realitat, tenir un bon coneixement dels nostres sòls i del nostre subsòl afegeix un punt de civilitat imprescindible a la dimensió territorial de la nostra realitat.

Així, l’esforç pioner i singular d’una llarga tradició en els estudis geològics que enfonsa les seves arrels en el segle XIX, ara podrà adquirir una dimensió acumulativa i sistematitzadora amb les bases de dades i els arxius corresponents que estaran a disposició de tothom.

Amb aquesta tasca fem honor i retem homenatge a Jaume Almera, Norbert Font i Sagué, Marià Faura i Sans, i també en dates molt més recents a Oriol Riba i Arderiu, Lluís Solé i Sabarís i Carmina Virgili. Els seus esforços singulars són penyora d’un nou marc que atorga plenitud institucional a la Geologia i facilita un marc de col·lectivització dels coneixements.

Avui presentem d’una manera singular els primers treballs per formar un Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:5000 dedicat a les zones urbanes.

A les zones que avui ja no és fàcil explorar directament. Restituir les dades recopilant els fons de sondatges dispersos, els treballs històrics, les evidències físiques aportades per les fotografies aèries antigues o els treballs de camp en els pocs llocs on els materials afloren, és un camí que permet establir una nova metodologia, vàlida per al cas que avui presentem, una àrea de Barcelona, i vàlida també per a àrees urbanes més àmplies.

Nova metodologia, sistematització dels fons de sondatges, recopilació de les dades obren el camí a formular un Mapa Geològic que sintetitza la informació en tres capes: un mapa dels sediments quaternaris, un mapa del basament i un mapa de l’acció antròpica.

Catalunya aspira a través dels seus Instituts i les seves acadèmies a un nivell de coneixement i de reconeixement que es correspongui amb la seva trajectòria nacional recollida i reconeguda a l’Estatut d’Autonomia de 2006, per tal de fer possible la síntesi entre el passat, el present i el futur que hem de construir sobre bases sòlides, fiables i creïbles. Com a norma civilitzadora.

30 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , | Comentaris tancats a GEOLOGIA URBANA

GEOCAT, DEU ANYS

Pròleg al llibre Geocat, Gestió de Projectes SA, 1991-2009. Deu anys d’activitat en l’estudi del terreny dels riscos laborals. Geocat – PTOP, 2009

La Generalitat de Catalunya ha anat completant en els darrers anys l’estructura de servei dels seus organismes i empreses, tot simplificant l’organització, clarificant els papers i atribuint i distribuint les funcions.

És el cas ben patent de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de llarga trajectòria i tradició i també, ara, de l’Institut Geològic de Catalunya, de més recent creació. Un i altre emparats en dues lleis noves que reforcen el seu paper davant de l’Administració autonòmica i el conjunt de les administracions fins a esdevenir un referent imprescindible en els seus camps respectius.

Els dos instituts participen en la titularitat de l’empresa pública Geocat, Gestió de Projectes, SA.  que ara compleix deu anys des de la seva creació. Des de 2007 i per acordde Governés mitjà propi de l’Administració, i desenvolupa tasques  de treball de camp així com treballs compartits de recerca i innovació.

Els seus treballs en el camp de la geologia, de la hidrogeologia, de la definició dels mapes de riscos geològics o d’inundabilitat, els seus estudis a disposició de les empreses d’obra pública en treballs de fort component geològic, els seus informes i propostes d’intervenció han esdevingut en aquests deu anys d’existència una eina útil, pràctica i eficaç.

Em plau de ressaltar la complementarietat entre els dos instituts i l’empresa en un repartiment de papers que optimitza els recursos i facilita les tasques i l’eficiència. Competitiva en el seu terreny, Geocat és ara una peça essencial de l’edifici institucional i empresarial de la Generalitat.

El repte és, ara i sempre, la permanent actualització, la recerca constant, l’exploració de nous camins i de nous productes i la disponibilitat absoluta al servei de la col·lectivitat.

La Generalitat de Catalunya aposta sempre per la modernitat i per l’excel·lència i així ho posa de manifest en aquest desè aniversari de l’empresa de geologia i enginyeria Geocat.

 

 

 

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a GEOCAT, DEU ANYS

MEMÒRIA INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA 2007

Presentació de la Memòria de l’Institut Geològic de Catalunya 2007. Barcelona, DPTOP-IGC, 2008

Molt a finals de 2005 es va aprovar la Llei de creació de l’Institut Geològic de Catalunya. Amb els Pressupostos dela Generalitatper a 2006 ja aprovats aquest any, esdevenia necessàriament un any de transició i de materialització del procés d’independització del nou Institut de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que havia acollit, des de 1982, en la seva estructura el Servei Geològic de Catalunya.

El Govern va creure que la vella tradició d’estudis i treballs geològics realitzats a Catalunya a l’empara de diverses institucions científiques, acadèmiques i, fins i tot, religioses, des de finals del segle xix, reclamaven un rang més definit que assegurés l’equiparació en dos instituts distints de l’àmbit de la cartografia i el de la geologia. La solvència i la sòlida credibilitat assolida per part de l’Institut Cartogràfic eren garantia d’un procés ordenat i ben fet que atorgués als treballs geològics el marc més adequat per al seu desplegament, amb plena autonomia i sota l’atenta mirada i la direcció de la comunitat científica que feia temps que esperava una decisió d’aquest nivell.

Superat l’any de transició presentem ara la memòria del primer any complet de la tasca independent de l’Institut Geològic de Catalunya. Una tasca orientada a proporcionar al Govern els instruments necessaris per tal de disposar els coneixements més adequats per a emprendre tot el conjunt, molt ambiciós, d’obres subterrànies que figuren com a prioritats en el Pla de Govern. La geologia al servei del Pla d’Infraestructures ha estat un dels camins que ha explorat la tasca de l’Institut, realitzant treballs vinculats a la preparació dels Plans Directors de les grans infraestructures ferroviàries encomanades a Ifercat i desplegades amb la col·laboració dels treballs del Geològic.

Apart dels encàrrecs concrets formulats pel Govern, cal assenyalar el nou impuls atorgat a la producció dels grans treballs, les sèries de cartografia geològica que ha d’acabar cobrint, a diferents escales, la totalitat dels territori de Catalunya. Per altra banda, l’Institut s’ha posat a disposició del Govern i dels governs locals per emprendre tots els treballs necessaris per determinar, amb coneixement suficient, els nivells de risc de determinades zones que, com en el cas de les conques potàssiques de la Catalunya central, entranyen una certa concentració de bosses d’inestabilitat. És el mateix que s’ha fet de forma compartida amb el servei meteorològic de Catalunya en la tasca per a la prevenció i detecció d’allaus.

Tot plegat ens assabenta, en aquesta primera memòria del nou Institut, de la superació rapidíssima de la fase de transició i de l’assoliment immediat d’una velocitat de creuer que transmet un grau de maduresa imprevisible en un organisme tan jove.

És evident, doncs, que malgrat la immediatesa cronològica de la creació i desplegament de l’Institut el que ha prevalgut és la sòlida i llarga tradició dels estudis i dels congressos de geologia celebrats a Catalunya, els mestratges indiscutibles i successius de geòlegs de gran prestigi i solvència internacional que esperaven un instrument com aquest, i l’equip humà nodrit de grans professionals formats en les facultats de geologia i incorporats a les tasques de l’Institut. Fruit d’aquesta mateixa maduresa és la col·laboració permanent i incondicional que s’ha establert amb l’Instituto Geológico y Minero de España, que s’ha acreditat amb la presència constant, regular i activa del seu director en les tasques i les reunions del Consell Rector.

Podem dir, doncs, ben bé que en menys d’un any i mig, l’Institut Geològic de Catalunya ha esdevingut un referent acreditat com si hagués existit de tota la vida, que és el que hauria estat natural en una societat avançada i civilitzada que ha volgut donar rang nacional als seus Instituts de referència com a desplegament concret de les velles aspiracions dels noucentistes quan definien els objectius d’una cultura nacional.

 

16 Setembre 2008 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA 2007