Joaquim Nadal i Farreras

“CATALUNYA TÉ DRET A RECLAMAR, DES DE LA BITERALITAT, EL SEU PROPI MODEL DE FINANÇAMENT”

Entrevista al programa “El Dia de l’estiu” de COMRàdio

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí. (A partir del minut 27,40)

30 Juliol 2012 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , | Comentaris tancats a “CATALUNYA TÉ DRET A RECLAMAR, DES DE LA BITERALITAT, EL SEU PROPI MODEL DE FINANÇAMENT”

L’OMBRA ALLARGADA DELS PEATGES

El Punt Avui

El debat sobre els peatges, al qual he dedicat altres articles en aquest mateix diari, ha generat un moviment de rebuig als peatges i, per extensió, algun equívoc premeditat, o potser no, amb relació als anomenats peatges a l’ombra.

El nostre pensament sobre els peatges ja ha quedat prou explicitat. No està, però, de més recordar-ho. Pagar per ús i fer-ho amb harmonització a totes les vies de gran capacitat de l’Estat és just i necessari en un context com l’actual. Ja han quedat acreditats els greuges i les injustícies que han patit els usuaris catalans. Però val més no enganyar-nos i considerar aquest mètode de pagament el més just que pot haver-hi. No cal un judici d’intencions ni als concessionaris ni a les administracions. Regeix el principi de l’equilibri financer de la concessió i aquest és el principi de seguretat jurídica que s’ha de preservar. El que cal és garantir per harmonització general un mapa homogeni que compensi Catalunya del greuge retrospectiu. També és evident que les autopistes de peatge no incideixen de cap manera en el nivell d’endeutament de les administracions i totes les inversions que s’hi fan són a càrrec del concessionari i pel període de vigència de la concessió.

Resulta, però, que amb ànim d’embolicar la troca, alguns responsables governamentals i alguns partits polítics han volgut assimilar al debat dels peatges explícits l’impacte dels peatges a l’ombra en un error conceptual que no és admissible perquè compara elements no homogenis.

Els peatges a l’ombra no tenen res a veure, més enllà de la terminologia, amb els peatges que han generat el moviment de rebuig. El peatge a l’ombra és una de les formes de pagament d’inversions públiques amb la col·laboració del capital privat sense, però, cap repercussió directa sobre l’usuari, sinó sobre els pressupostos públics. Es tracta de tornar a terminis la inversió inicial feta per un concessionari privat que no cobra peatge, sinó que cobra de l’Administració. D’acord que el mètode recorre al còmput dels trànsits, però només com un camí per retornar amb l’interès corresponent la inversió feta. Les obligacions que es deriven dels peatges a l’ombra s’afegeixen al volum del deute d’una Administració, com totes les altres fórmules de pagament a terminis que les administracions han utilitzat. Quin sentit té demonitzar el peatge a l’ombra, per la connotació terminològica, si no és per un aprofitament polític per desacreditar una determinada política d’inversions i de dotació d’equipaments públics?

Convé, doncs, retenir que el peatge a l’ombra és assimilable a la multiplicitat de mètodes vigents. I en cap cas no hi ha mètodes que signifiquin la vigència del pagament ajornat més enllà, per terme mig, de trenta anys. Fem-ne un repàs ràpid. 1. Drets de superfície, on un privat construeix sobre un terreny propietat de l’Administració un equipament que el privat manté i explota per un període d’entre 20 i 30 anys a canvi d’un lloguer. 2. Cens emfitèutic bé sigui com a 2a) Leasing financer (adquisició d’un immoble amb un cens contra el qual s’obté el finançament amb els interessos corresponents), o bé 2b) Leasing back amb obtenció de recursos d’un privat contra un edifici que ja és propietat de l’Administració. 3. Confirming, pagament amb data assegurada que pot ésser descomptat bancàriament (pagat pel banc) i retornat per l’Administració al banc. 4. Titulació d’ingressos futurs, cedir drets sobre el rendiment de crèdits o hipoteques concedits a tercers. 5. Pagament per tercers, pagament de factures per una entitat financera amb anticipació i el compromís de cobrar-la l’exercici següent amb l’interès corresponent. 6. Mètode alemany, és a dir, cobrament per obra finalitzada amb abonament del preu total tot de cop i per una sola vegada o com a màxim amb un termini de deu anys i els seus corresponents costos financers. Encara podríem parlar de l’arrendament operatiu o de la participació en el capital de societats privades que té un àmbit i una incidència pressupostària i patrimonial diferent i que no es tradueix en endeutament per a l’Administració.

El peatge a l’ombra no és assimilable als altres peatges, sinó als diversos mètodes que hem apuntat de pagament ajornat amb aportació inicial del capital privat i, en aquest sentit, hem de dir que hem de situar en el conjunt de les inversions fetes per aquests diversos mètodes les escoles i instituts, les presons, els palaus de justícia i jutjats, les comissaries, els parcs de bombers, els hospitals, els CAP, les residències de gent gran, les depuradores, les dessaladores, les potabilitzadores, les carreteres, les autovies, els trens, els metros, els tramvies, i una relació que podria ser més llarga i que s’inscriu en la llista de les realitzacions dels governs de la Generalitat, com a mínim en els darrers quinze anys, i que en una proporció variable es van tornant de la mateixa manera que tothom torna els crèdits que fa quan vol comprar alguna cosa amb pagament ajornat.

En el cas, doncs, del peatge, l’usuari i només l’usuari compensa el concessionari, que és el que ha avançat els diners de la inversió. En tots els altres casos i també en el cas del peatge a l’ombra, els pressupostos públics atenen els compromisos de les administracions. Partint, esclar, del principi democràtic bàsic que ens recorda que tots els serveis públics, tots, i el conjunt de les administracions són atesos i pagats per tots els ciutadans amb els seus impostos. Si el sistema fiscal és just i equitatiu, si paga més qui més té, si no hi ha ni frau ni evasió fiscal, el conjunt dels ciutadans atenem al conjunt de les despeses de la col·lectivitat a partir del filtre de la democràcia, amb el qual hem decidit des de fa ja una colla d’anys quin model d’Estat i de serveis públics volem. El volum del deute té a veure amb el problema del pacte fiscal, sí, però barrejar el problema dels peatges amb el deute i el peatge a l’ombra és embolicar la troca confonent conceptes.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

16 Juny 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt Avui | , , , , | Comentaris tancats a L’OMBRA ALLARGADA DELS PEATGES

“EM VA LA MARXA DEL DEBAT PARLAMENTARI”

Resum de l’entrevista a “Els Matins” de TV3, amb Josep Cuní

El Govern ha esperat massa per tirar endavant la reforma laboral amb els sindicats i empresaris?

Hem trigat massa en tenir la reforma laboral en escenari de primer pal, però fa temps quer se’n parla. Potser hem començat massa tard, però potser ningú s’ha acabat de creure que això anava en serio.

Fa temps que es diu que Espanya la necessita, la reforma …

El titular diu “cal la reforma laboral”. S’ha repetit en pujança econòmica per part dels que hi creien en un dogma a aplicar fos com fos. Quan la economia ha començat a anar pitjor, ha esdevingut una necessitat. Ara se n’ha de parlar inevitablement. Hem de parlar de reforma laboral, però també d’inversions, estat del benestar, etc. I que la sostenibilitat no només s’aplica al territori, també a l’economia.

Cas Millet

El meu nom no apareix a la querella. Qualsevol tema urbanístic passa per la meva taula i l’hotel del Palau també. Tot que s’aplica la Carta Municipal de Barcelona, copresideixo la comissió d’urbanisme que dóna el vistiplau a canvis de qualificació urbanística. No veig res estrany en el procés urbanístic. Tampoc ho veig, tot i que no em vull ficar en la feina dels jutges, en l’operació.

Falta un informe jurídic previ preceptiu que ho valorés.

Si la permuta que va fer Economia establia que si hi havia guany, havia de ser compensat amb retribució a la Generalitat, crec que Patrimoni va tenir en compte tot. Desconec si manca un informe previ. En tots els casos urbanístics, fins i tot si el tràmit és totalment pulcre, no impedeix que els poca-soltes estafin. LA requalificació és inherent al concepte urbanístic. Si es compleix la llei no és dolent. Les plusvàlues s’han de repartir. En bonança tenen un marge X i en crisi menys X.

Sempre hi ha algú que s’emporta una comissió. Hi ha qui diu tenir accés per parlar amb segons qui.

Això neix d’una presumpció falsa. Presumir que per parlar amb mi cal un intermediari és ridícul. La gent que treballa amb mi sap que vull parlar amb tothom sempre. Si no ho faig a la primera, ho faig a la tercera. Presumir que per trucar-me a mi o Castells és ridícul.

M’és igual que hi hagi qui presumeixi d’això.

Si a mi em truqués una persona intatxable, Jordi Pujol, i em demanés que rebés una persona apurada, jo la rebria. Això no val diners. Ell té el dret a fer-ho perquè és expresident de la Generalitat.

Està en condicions de dir que no hi ha intermediaris per posar d’acord les dues parts, i que es quedarà una comissió?

Entrem en un terreny en què la vida civil, de particular a particular, és molt freqüent. O no es cobren comissions per llogar un pis? Si algú es dedica a això legalment, com a professió col·legida establerta i paga el que cal … La intermediació en el comerç és habitual.

No hauria de ser més transparent?

Durant 7 anys he adjudicat obra pública amb òrgans col·legiats, amb equips jurídics i tècnics que valoren, amb l’obsessió de dir que el mercat d’obra pública a Catalunya és el més transparent del nostre entorn. D’això es queixen algunes empreses, que ho ferm tan transparent que els grans empreses espanyoles es mengen les mitjanes catalanes. Mentalment penso que s’ha de primar les empreses catalanes, però si les primes o objectives perds.

Tot i que la UE diu que la proximitat no es pot puntuar, una pimes catalana hauria de puntuar més que una gran empresa cotitzada en borsa, com la del president del Real Madrid, que en moment de gana d’obra pública, també van a l’obra petita.

Ferrovial. S’especula que hauria ajudat a finançar Convergència a través de la Fund.  Trias Fargas. Ferrovial segueix fent obres amb vostè. Per això es demana que comparegui

El procediment d’adjudicació a Ferrovial o qualsevol altre és el mateix per tothom. Si amb allò adjudicat algú creu que se l’ha beneficiat per pagar una comissió o donar una subvenció… El daltabaix que he tingut amb Ferrovial perquè es van despenjar del concurs de la L9… va provocar crits que encara se senten a les oficines de l’empresa  a Madrid. Els vaig dir que havien d’anar a la concessió de les estacions perquè s’havien encarregat de tota la resta, i van dir no.

Quan la Generalitat compra un edifici ho ha de fer a través d’un intermediari?

No. No ho fa. Els preus de mercat estan regulats, se sap el preu de referència dels terrenys del voltant. Si algú, malgrat pagat el preu de mercat, creu que ha de pagar una comissió és el seu problema.

El govern, a través de la DG de Patrimoni, d’Economia, ha acabat comprant l’edifici al carrer Tarradellas, on hi ha DPTOP. Cap intermediari. Demanem fer un lloguer amb opció de compra i Colonial, propietari, no vol. No hem parat fins que l’hem pogut comprar. En el seu moment es demanaven 115 MEUR i el govern l’ha comprat, molt ben comprat, per 60 MEUR.

La Generalitat no s’acaba inclinant per qui és més proper?

La Generalitat no compra res que no li interessi. Incasòl ha comprat 600 MEUR de sòl en els darrers anys, on consideràvem que estratègicament era bo a nivell industrial o d’habitatge,. I sempre preval l’interès públic.

Si no té res a  amagar, perquè el tripartit impedeix que vostè vagi a la comissió?

Davant una comissió d’investigació que ha d’investigar si hi hagut finançament d’un partit s’ha d’embolicar a tothom? Els grups parlamentaris calibren a qui criden. La desfilada de compareixents comença amb convergents del meu ram de CiU. Jo no tinc cap problema. La qüestió és si la presència del conseller és rellevant, que no ho és, per aclarir un fet pel qual s’ha creat la comissió.

Quan s’escampa l’ombra de la sospitat, no és millor atacar-la?

Un tema que està sota judici, que facin els jutges.

Llavors no cal comissió …

He estat a dues, i no pas fàcils per mi. Espero sortir-me’n de forma evident quan s’inauguri la L5 del metro. He comparegut a la del Carmel i d’altres, per ventades, aeroport, etc. No tinc cap problema. Sóc un parlamentari nat i em va la marxa. Dubto que es resolès res del que es vol investigar.

Com afecta la retallada les infraestructures?

Avui surt a tots els diaris una noticia que ahir era dubtosa: finalment el ministre Blanco ha dit que proposarà a la UE que l’Eix Mediterrani sigui prioritari a nivell de transport. Una molt bona notícia. Si hi ha retallada, és evident que afecta el conjunt dels funcionaris. Si hi ha retallada de 532 MEUR pel que queda d’any veurem alentiment de les obres per aquest valor, però no se’n pararà cap.

Europa té com a comú denominador la tisora… En quina mesura repercutirà a Catalunya?

Si parlem d’aquesta que no hi era, que pot passar a ser eix prioritari, canvia el concepte que el conjunt de la UE i de França, que comença a voler l’Eix Mediterrani. Finalment creu que a l’hora de triar val la pena triar el que la geografia ha fet evident des dels orígens del temps: la connexió a través del pas del Portús.

Nissan, Ford i Seat van dir en un en l’acte: senyors dels governs, diguin a la UE que o hi ha el corredor del Mediterrani, o les fàbriques ens haurem d’anar.

El ministre Blanco, amb qui he de parlar d’aquí a una setmana per posar noms a la retallada és conscient que el mapa de les inversions ha de ser objecte d’una reconsideració i també el pla estratègic de les infraestructures del transport. I que o s¡introdueixen nous mètodes de finançament, o haurà de retallar al punts o la demanda no justifiqui l’oferta.

Amb la xarxa que s’ha fet, o amb la meitat, la xarxa espanyola d’alta velocitat seria igualment exemplar tecnològicament. El que s’hagi fet de massa queda pel judici futur, però que l’alta velocitat espanyol és exportable i dóna valor afegit per vendre al món, sí. És paradoxal que un nord-americà  vingui i vegi la xarxa de l’AVE i digui que som més rics-

Eix transversal ferroviari

És un projecte que se situa a mig termini. Pot haver un altre cop bonança quan arribi l’hora d’aquest projecte.

Estació Sagrera

Si alguna cosa no s’aturarà ni s’alentirà és l’alta velocitat. El Govern espanyol sap que l’endarreriment és de tal magnitud que no es pot. Hem d’arribar a Figures i Perpinyà en el termini previst.

L9

S’alentirà la construcció, d’una obra que va a molt bon ritme. 250 MEUR que estaven previstos, de 532, no es faran. Però se’n faran 580 perquè el pressupost era de 800 MEUR. Obra de L9 en marxa n’hi  ha per dos vegades el que retallem

El que està en fas d’estudi no tirarà endavant fins el 31 de desembre.

Creu que l’1 de gener sí?

L’1 de gener es tornarà a moure els papers.

Pot ser que estiguem pitjor …

La cartera de projectes continuarà avançant fins l’aprovació definitiva. El que marca serà la licitació.

Vic-Ripoll.

No acabaran més tard del previst. Van a tot drap. Cedinsa, concessionari, posarà màquines a acabar l’eix transversal i VIC- Ripoll no quedarà afectat.

Girona-Figueres-Besalú

Aquesta és provable que s’aturi.

Maçanet- Platja d’Aro- Palamós

S’acabarà entre Nadal i la Setmana Sant de l’any que ve.

Reus-Alcover

Està totalment acabada. Vendrell-Valls, anirà més lenta.

Vilanova –Vilafranca- Manresa

Tampoc s’aturarà,. Dragados està en règim de concessió i l’evolució es pot observar a Canyelles i Vilanova.

Lleida- Balaguer

Hem licitat per 65 MEUR Vilanova de la Barca-Térmens i l’autovia de la Pineda. És més fàcil que comencin l’1 de gener que de seguida. Estan licitades, i adjudicades. No s’aturaran, però es retardaran, Hi ha escoles i edificis judicials que  es començaran l’1 de gener? Sí.

Confiança en els ciutadans

O generem confiança i seguretat, o és veritat que la pèrdua de la confiança pot ser sideral.

Va lligada a la pèrdua de credibilitat. I saben que els polítics no se’ls aplica la presumpció d’innocència.

La credibilitat me la guanya l’aeroport de la Seu d’Urgell, la L9 o la L5.

Per veure-la cliqueu aquí

10 Juny 2010 Posted by | Televisió, TV3 | , , , , , | Comentaris tancats a “EM VA LA MARXA DEL DEBAT PARLAMENTARI”

DEBAT GENERAL SOBRE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Intervenció en el Ple del Parlament.  Debat general sobre el finançament autonòmic a proposta dels Grups parlamentaris Socialistes-Ciutadans pel Canvi, ERC i ICV

Publicada a:  05.09.01 DSPC-P, 60, pàg 26  DSPC-P, 60, pàg 44  i 06.09.01 DSPC-P, 61, pàg 11

5 Setembre 2001 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a DEBAT GENERAL SOBRE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

COMPAREIXENÇA DEL CONSELLER D’ECONOMIA PER INFORMAR DELS ACORDS AMB L’ESTAT

Intervenció a la Diputació Permanent. Compareixença del conseller d’Economia i Finances perquè informi sobre els acords de finançament autonòmic negociats amb el Govern de l’Estat

Publicada a: DSPC-D, 4, pàg 4  DSPC-D, 4, pàg 5   DSPC-D, 4, pàg 27  i  DSPC-D, 4, pàg 29

21 Agost 2001 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a COMPAREIXENÇA DEL CONSELLER D’ECONOMIA PER INFORMAR DELS ACORDS AMB L’ESTAT