Joaquim Nadal i Farreras

“SI EL PACTE FISCAL ES PLANTEJA COM UNA ADHESIÓ NO HI SEREM. SI ÉS A FAVOR DE LA NEGOCIACIÓ, SÍ. “

Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio d’estiu”

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

 

20 Juliol 2012 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “SI EL PACTE FISCAL ES PLANTEJA COM UNA ADHESIÓ NO HI SEREM. SI ÉS A FAVOR DE LA NEGOCIACIÓ, SÍ. “

EL CORREDOR MEDITERRANI

El Punt Avui

Finalment aquesta setmana, la Comissió Europea ha fet pública la seva decisió sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies. El pronunciament favorable a l’eix del Mediterrani, connectant Algesires amb la frontera francesa tot al llarg de la costa peninsular, és un acte de justícia. La decisió corregeix una anomalia històrica enquistada en els mapes europeus: el gran forat negre (cartogràficament blanc) de tot el litoral de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, mancat de qualsevol previsió en l’ordre de prioritats de la Comissió fins dimecres passat, 19 d’octubre de 2011.

Parlem d’anomalia perquè es feia molt estrany que el que reclamava la lògica geogràfica, demogràfica i econòmica no ho recollís la lògica política. Aquest contrasentit té els seus orígens en decisions del passat que ara no discutirem. Però als ulls de qualsevol observador era molt sospitós descobrir que on els passos físics són materialment més fàcils, on es concentra el més alt percentatge de població i d’activitat econòmica no estigués prevista la connexió adequada amb una xarxa ferroviària moderna i eficient, dissenyada i proporcionada per al tràfic de mercaderies i per connectar tot el front marítim mediterrani peninsular i els grans ports comercials d’aquesta costa.

Avui ja no és discutible que té tot el sentit del món concentrar les inversions i les subvencions europees en un corredor que, en un cert sentit, una mica precari ja existeix i en el qual ja s’estan fent inversions, per part del Govern central, des de força abans de la decisió de la Comissió. Ara és hora, doncs, d’aprofundir en aquesta línia i d’accelerar el procés d’inversió i de modernització, facilitant la millor connexió entre Castelló i Tarragona, invertint en la xarxa de la regió de Múrcia, superant els diferents colls d’ampolla i definint una xarxa, ja prevista, d’apartadors suficient per tal de compaginar els diferents fluxos i d’assegurar trens de prou llargada com per ser més competitius.

En aquest context de celebració raonable pel reconeixement final de la racionalitat ha sonat una mica sobrera la corredissa dels darrers dies per tal de veure qui s’atribuïa el mèrit del resultat, i encara ha sonat més estrany el cúmul de greuges que en algun moment s’han formulat. A hores d’ara hem de passar per alt, fins i tot, la relliscada arriscada d’un eurodiputat que amb un cert afany de notorietat havia volgut posar les coses en el punt que han quedat finalment, però accentuant el risc de les rivalitats regionals pocs dies abans de la decisió definitiva.

Cal recordar que, més enllà de les reunions, trobades, viatges a Brussel·les, assemblees de lobby a València (especialment les Jornades de l’Euram convocades per l’Institut Ignasi Vilallonga el 7 de maig de 2010), a Barcelona o a Brussel·les mateix, les entrevistes amb els successius comissaris, el canvi d’orientació de la política espanyola en relació amb el tema que ens ocupa ve marcada per diferents moments. Primer de tot, la contribució del Govern de Catalunya a la gran consulta pública que, sobre els corredors prioritaris va fer el grup d’experts de la Comissió, i que es va presentar el dia 1 de març de 2006, deixant molt clar que calia apostar per un corredor complet fins a Algesires. En segon lloc, hauríem de situar el compromís creixent del comissari Jacques Barrot, que es va mostrar favorable al corredor del Mediterrani en les entrevistes que hi vaig mantenir (Brussel·les 22 de febrer de 2006, Barcelona 24 de maig de 2006 i Madrid 19 d’octubre de 2007). Aprofitant la visita a Barcelona, el comissari Barrot va fer unes declaracions públiques a favor del corredor del Mediterrani al periodista Francesc Arroyo. Amb posterioritat, els comissaris successius, Antonio Trajani i Sim Kallas, ja tenien una part important de la feina feta i van continuar el camí que ja estava traçat. En tercer lloc, el nomenament com a ministre de Foment de José Blanco, el 7 d’abril de 2009, marca un punt d’inflexió i l’inici d’un camí recte cap a la decisió que ara celebrem, mantenint sempre un compromís públic en aquesta matèria i defugint qualsevol ambigüitat. Finalment crec que hem d’afirmar, amb rotunditat, que la passió que ha esmerçat en aquest tema el senyor Joan Amorós i el grup Ferrmed ha marcat el nivell més alt de compromís cívic i col·lectiu de la societat civil a favor d’un projecte transeuropeu que, ara, inicia la seva hora de la veritat, sempre amb la contribució i col·laboració al costat de les Cambres de Comerç i dels diferents Governs.

Efectivament és l’hora de superar les velles querelles i de contribuir, des de tots els camps, a fer viable i competitiu el corredor. Convé, en aquest sentit, modernitzar i completar el traçat i la xarxa, construir les connexions ferroviàries corresponents amb els ports de referència de tot el corredor i generar uns nivells de confiança en el transport ferroviari que permetin superar les actuals limitacions del tram, en ample europeu, port de Barcelona- frontera francesa pel qual circulen avui escassament sis trens de mercaderies a la setmana. Només incrementant les prestacions del corredor aconseguirem carregar-nos de raons per fer callar els vells detractors que, contra tota lògica, encara queden.

Vull concloure aquest article d’urgència assenyalant que aquest és un projecte europeu, un projecte de país i un projecte col·lectiu de tots i que, en aquest sentit, no és de ningú. Però si algun nom propi haguéssim de retenir hauríem d’esmentar, mal m’està dir-ho però és de justícia, els de Manel Nadal, tant quan va ser secretari de Mobilitat i com abans, el de Joan Amorós i el del comissari Jacques Barrot. Ells i molts altres han fet una contribució decisiva per tal d’assolir, finalment, l’objectiu plantejat tot i sabent que per culpa de moltes inèrcies ha fet gastar més esforços i energies dels que haurien calgut de prevaler l’imperi de la raó.

PUBLICAT A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/466365-el-corredor-mediterrani.html

22 Octubre 2011 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt Avui | , , , , | Comentaris tancats a EL CORREDOR MEDITERRANI

CATALUNYA I L’EIX MEDITERRANI

Nexe, Debats valencians núm. 8

Com a mínim des que Alexandre de Laborde, viatger infatigable va dibuixar els grans treballs d’enginyeria per salvar el coll de Balaguer, l’evidència física de la necessària continuïtat d’un sistema de comunicacions eficient entre Catalunya i el País Valencià s’ha manifestat reiteradament. No només això; l’observació de la geografia i de l’evolució social i urbana de la façana mediterrània de la península converteix en una obvietat, una evidència clamorosa, una exigència radical la continuïtat de les comunicacions entre tots els territoris banyats per la mediterrània, des d’Andalusia fins a França. Catalunya és, en aquest sentit, una baula de la cadena que lliga tots aquests territoris amb un punt comú: la necessària continuïtat i comunicació amb el centre i el nord d’Europa.

L’observació dels mapes dels eixos prioritaris del transport que ha aprovat en el passat la Unió Europea trenca tota la lògica de l’observació directa i ens situa davant d’una façana mediterrània completament en blanc, i amb una diagonal que creua la península del nord-est al sud-oest passant per Madrid i consumant una radialitat esbiaixada i excloent, que deixaria fora dels circuits milions de persones, de productes i activitats i de connexions marítimes de llarg recorregut i de connexió amb les dues riberes del nostre mar.

Ha arribat, doncs, el moment de salvar la contradicció entre els mapes de la realitat física, demogràfica, econòmica i els mapes del transport. Perquè sembla evident i clar que si, d’una banda, és en aquesta façana on es concentra un elevat percentatge de l’activitat econòmica, si és en aquesta façana on es concentra un elevat percentatge de la població, sembla també del tot evident que els mapes de les infraestructures del futur hi dibuixin una continuïtat marcada amb l’accent de la nova activitat que ja s’insinua.

Tot això és així des de l’observació estricta de la realitat física continental. Si hi afegim l’observació de la nova realitat marítima, del transport marítim i de les seves rutes i circuits, trobarem un factor addicional que se sumaria al conjunt dels arguments esgrimits fins ara. Efectivament: l’ampliació de Suez, la seva major capacitat, ha tornat a la Mediterrània la seva condició de drecera, de camí més curt i ràpid sense haver de circumval·lar el continent africà. Aquesta nova realitat atorga al sistema dels ports de la façana mediterrània un nou paper de major rellevància històrica que el que havien tingut en el passat. Ara, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena o Algesires estan cridats a una nova missió estratègica en el terreny de la logística, que estableix una clara complementarietat amb l’activitat que es desplega damunt del mateix territori.

Ara, doncs, queda clar que en el conjunt de la façana mediterrània s’hi concentra un volum d’activitat econòmica i un volum de tràfic de mercaderies que converteixen la reclamació del Corredor del Mediterrani en una aposta estratègica compartida amb unanimitat per tots els territoris. En aquesta matèria no hi ha ni divisions, ni competència, ni interessos parcials. Hi ha la unanimitat que neix de la realitat.

Aquesta unanimitat topa, encara, amb algunes reticències i algunes resistències, i amb una realitat física que no acompanya el procés necessari cap a la bona direcció.

Hi ha, és clar, un obstacle general de caràcter juridicoeconòmic en relació amb el reconeixement, per part de la Unió Europea, del caràcter estratègic i prioritari del corredor. Però l’estatus no ho és tot. Podríem, inclús, admetre que aquesta dificultat ja porta camí de salvar-se i que Europa és a punt de saldar un vell deute amb la costa mediterrània de la Península ibèrica. Però un cop superat aquest obstacle un cop es materialitzi l’acord que s’anuncia caldrà abordar la realitat.

I la realitat ens indica que els retards i els dèficits acumulats són enormes, que el punt de partida és deficient i que els esforços s’han de concentrar en una inversió de caràcter prioritari. Així, fins i tot en el cas, avui inexistent, que el corredor tingués una estructura eficient en el seu recorregut trobaríem un coll d’ampolla que gairebé podríem situar en el mateix coll de Balaguer del nostre viatger il·lustrat Alexandre de Laborde. La més gran discontinuïtat del corredor, el principal coll d’ampolla, se situa en les comunicacions entre el País Valencià i Catalunya, i més concretament, entre Castelló i el Camp de Tarragona. Aquest dèficit històric llasta el corredor i és peremptori resoldre’l.

Fins ara hem parlat amb termes genèrics i potser fins i tot una mica abstractes del corredor; enduts pel record del passat hem parlat en termes de pas i de la continuïtat dels passos. Però convé concretar de què parlem. I és evident que parlem de la continuïtat entre Andalusia, Múrcia, València i Catalunya d’un sistema complex d’infraestructures basat en la intermodalitat i que atorgui a la logística el paper mode que li correspon, com la manera més eficient i més intel·ligent de moure les mercaderies en el món contemporani.

Així, doncs, parlem de forma global i del mar cap a terra, de les autopistes del mar i del front portuari de la façana marítima peninsular; parlem d’un conjunt de plataformes logístiques lligades a aquests front portuari  i a l’activitat econòmica associada; parlem també d’una continuïtat viària eficient que asseguri el transport per carretera. I parlem, sobretot, de forma singular, de manera prioritària, amb caràcter rellevant i preferent d’una plataforma ferroviària que garanteixi la continuïtat en ample internacional del sistema ferroviari des de l’estret de Gibraltar fins als països nòrdics.

És, doncs, clar que, ara, en termes realistes i concrets, el projecte ferroviari és el projecte estel·lar i és de totes, totes, el més deficient i el més incomplet. És el que d’una manera més manifesta ha de tancar la xarxa i trencar la radialitat contumaç que segles de plantejaments centralistes han blindat al servei d’una estructura del poder i contra els interessos econòmics.

Estem parlant d’una plataforma ferroviària en ample internacional amb un sistema de doble via, prioritari per a mercaderies, que asseguri la sortida i l’arribada dels productes específics o transportats des de les nostres terres als mercats centreeuropeus o la seva corresponent distribució interna. Es tracta, en definitiva, d’atorgar fiabilitat i continuïtat al transport de mercaderies per ferrocarril. Es tracta de garantir que l’electrificació, la infraestructura i el conjunt dels elements que conformen un mode de transport estiguin disposició de trencar el fatalisme implícit dels que ho fiarien tot, sempre i inexorablement, al transport per carretera.

Cal dir també que existeix en el corredor una complementarietat estricta entre el transport de persones, que fins ara no hem esmentat, però que forma part dels objectius del Corredor i del trencament de la lògica radial, i el transport de mercaderies, i en tots dos casos amb la doble opció de la carretera i el ferrocarril. És força impensable que el ferrocarril substitueixi del tot el transport per carretera.

Però és encara més impensable i àdhuc podríem dir que és insensat pensar que només amb la carretera podem articular un futur fiable i creïble. El recorregut del transport de mercaderies per ferrocarril és enorme i els marges per créixer indiquen un camí claríssim.

Cal, això sí, atorgar fiabilitat al sistema, fer les inversions que corresponen, modernitzar la xarxa i la infraestructura, millorar el material mòbil, afavorir la competència i garantir que els mecanismes de comercialització i gestió logística en aquest terreny siguin competitius i competeixin de forma adequada amb els altres modes de transport. Mentre això no succeeixi serà del tot impossible tancar l’equació i fer la prova del nou, i seguirem navegant a les palpentes amb un sistema incomplet que hipoteca el futur dels nostres territoris.

En això la contundència que van expressar, a la ciutat de València fa uns mesos, els directius de companyies de fabricació d’automòbils com Seat, Nissan o Ford és molt clarificadora: o podem treure i moure els nostres productes per ferrocarril o ens n’haurem d’anar. No crec que calguin més arguments per donar la lliçó per apresa.

És obligació de les administracions respondre a aquest repte i posar en funcionament tota la maquinària que ha d’assegurar l’electrificació allà on manca, l’ample europeu en tot el recorregut i la duplicació de vies allà on encara és inexistent.

El guió està escrit i el camí que s’ha de recórrer també. Ara només cal que la sorprenent, però lògica, unanimitat que suscita aquest projecte trobi el seu digne colofó en el terreny de les realitzacions materials. Si no el futur ens jutjarà i la façana mediterrània de la península serà més balneari que fàbrica. Amb la dolça decadència que sempre han tingut els grans balnearis de la vella Europa.

28 febrer 2011 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , | Comentaris tancats a CATALUNYA I L’EIX MEDITERRANI

“QUI SE SENTI AL·LUDIT QUE DESFILI I COMPAREGUI”

Entrevista al programa “El món a RAC1”

Felip Puig ha dit fa una estona que si Mas compareix a la comissió d’investigació del cas Palau, vostè, Castells i, fins i tot, el president Montilla, també ho haurien de fer. Què n’ha de dir?

Jo res. Els qui se sentin al·ludits per aquests casos que van sortint que vagin desfilant un darrere l’altre. Jo he dit des del primer dia que puc comparèixer on sigui, que no tinc res a amagar, tot és net i transparent. Per tant, que el senyor Puig digui el que vulgui, jo no vull contribuir a l’empastifada general i vull, en canvi, contribuir a l’aclarida general. Cal neteja i cal fer bugada. I no s’ha de perdre cap llençol en aquesta bugada.

Vostè és conseller de PTOP, punt on es concentren totes les investigacions aquests dies: comissions atorgades, contractes amb Ferrovial,…vostè no té cap document o prova que pugui acreditar el que sembla que apunta els documents que han publicat aquests dies El Periódico o La Vanguardia?

No, cap ni un.

Els ha buscat o els ha demanat a algú?

No, però tinc prou elements com per pensar que si hi hagués alguna cosa, s’hauria fet sense deixar cap rastre. Pel que sembla en aquesta ocasió, a través del Palau, s’ha deixat un fil a seguir i, per tant, s’ha de seguir però als jutjats.

No pot aparèixer cap document de la seva Conselleria –no actual- que pugui acreditar tots aquests pagaments de què parlen els documents dels diaris?

Jo crec que no. L’L-9 i la Ciutat de la Justícia es varen adjudicar pel “mètode alemany”, que vol dir que els pagaments es feien al final de l’obra. Nosaltres varem canviar aquest sistema de pagaments per un sistema pressupostari. Amb l’anterior mètode, les empreses constructores cobraven directament del banc, a través de descomptar-se les certificacions d’obres i per tant no hi havia cap tipus d’intermediació, excepte l’aprovació de la certificació.

Vostè volia parlar de l’accident de Sant Joan, sap alguna cosa de l’estat dels ferits?

Millor que ho expliqui la consellera de Salut, que va informant puntualment de l’estat dels ferits. Jo puc dir que progressivament els ferits ja estan pràcticament per sortir i que deu quedar alguna persona amb recuperació més lenta.

En sap alguna cosa del maquinista?

Sé les primeres hores que va passar, sé com les va passar, sé com els responsables de Renfe el van fer anar cap a casa seva, sé com el van tractar aquella nit, com el van sedar, com  el van cuidar i sé que, efectivament, és una persona que necessitarà seguiment i recuperació perquè l’impacte d’un atropellament d’aquestes característiques queda fitxat en el cap, en el cor i en la retina de qualsevol persona amb una profunditat que no sóc capaç de descriure perquè no ho he viscut.

Varien en alguna cosa els seus pensaments sobre com hem articulat, tant els mitjans de comunicació com els polítics, el que va passar la revetlla de Sant Joan?

No, la veritat és que a mesura que passen els dies pots anar comparant amb casos similars o amb altres estacions. Però jo crec que hi ha unes quantes coses bàsiques: les vies no s’han de creuar, és una impudència creuar-les. Deixem els morts tranquils i no cataloguem l’acció que varen fer persones que ja no hi són; simplement, reiterem que, per civisme, és imprescindible que la gent tingui més paciència. Es pot senyalitzar millor? Sempre. Es pot advertir amb més insistència? Sempre. Però hi ha un fet de fons, no s’han de travessar les vies. Després els testimonis poden aclarir si hi havia més llum o n’hi havia menys, si va sonar més o menys l’alarma de la màquina, però, en qualsevol cas, jo em reitero que es va cometre un acte que no s’havia de cometre que era travessar les vies, que està expressament prohibit.

Quasi tots els diaris han tret aquest cap de setmana, estacions de Catalunya on la gent segueix creuant les vies. No l’aprenem…

Cosa que, pel que fa a la contundència de les imatges de tots els mitjans, jo crec que val la pena d’agrair-ho. Hi ha moltes altres tragèdies moltes vegades al dia que, per molt que s’expliquin, no n’aprendrem mai. Dels grans accidents, n’hem de treure lliçons; a la vida l’única cosa que no se supera és la mort. Però morir sobtadament atropellat per un tren…crec que no és la millor manera de morir.

Amb aquestes fotografies, vàrem veure que una de les noies que va saltar la via, va ser sancionada. És un cas aïllat? Per aquí va la solució si la gent no aprèn?

No, la millor solució no és aquesta. Perquè, com diu una persona delmeu Departament, què haurem de fer, posar un vigilant a cada passatger? Que hi hagi l’ombra de l’amenaça de la multa és imprescindible… però quin seria l’element dissuasori (com el radar) per a la gent que travessa les vies? Tot i havent-hi radars, encara hi ha gent que supera el límit de velocitat…

Existeixen aquestes multes, amb cotxe et poden retirar el carnet per passar la velocitat. Si està tipificat que creuar les vies és il·legal, tal vegada si que caldrà fer alguna cosa…

Sí, insistir més i multar més. Però no arribarem a tot arreu…però a mi hi ha una cosa que em sembla igual d’important: s’estan construint noves estacions a Catalunya amb condicions més difícils per travessar les vies. No és el cas de Castelldefels, però estic dient que això sí que ha de posar damunt de la taula: la urgència que el Ministeri vagi executant i complint les previsions del Pla de rodalies.

L’estació de Castelldefels, va passar alguna cosa més que pugui fer pensar que hi ha haver algun tipus d’error?

No. L’única cosa que crec que devia passar és que com que n’hi devé haver un que ho va fer i la resta el van seguir. Però, més enllà d’això, fet puntual no en sé cap. Esperem que la investigació ho aclareixi tot…

El ministre Blanco va tornar insistir en la imprudència de les víctimes com a causa de l’accident; en canvi, l’ambaixador equatorià va criticar que a Espanya es vagin traient el que considera que són conclusions precipitades. Vostè va dir que volia parlar amb aquest ambaixador…ho ha pogut fer finalment?

No hi he parlat. Però jo parlava del cònsol, que va ser més contundent. Va fer una cosa que jo crec que són fruit de les primers hores. L’ambaixador ha estat més prudent i ha demanat que no ens precipitem. Jo estic d’acord que si la imprudència està tipificada com un delicte deixem que sigui el jutge qui aclareixi el cas. Ara, si finalment el tema és ho hem de consensuar com a delicte, això ja ho decidirà el jutge i crec que és la barrera que l’ambaixador ens està demanant que no traspassem i que no hem traspassat mai. No es tracta de fer culpable a ningú.Jo he dit que travessar les vies és una impudència però déu me’n guardi de dir imprudents als que hi han perdut la vida.

Però ha parlat amb el cònsol?

No, però espero veure’l aviat.

Si visualitzem l’estació de Castelldefels, com és possible que no veiessin un tren que anava a 130km/h?

No m’ho faci dir a mi això. La pregunta ja porta la resposta. Jo crec que sí, que a més a més s’avisa…els veïns amb els que jo vaig parlar tots em van dir que no es parava d’avisar a la gent. Al bar de la cantonada, on em vaig prendre un cafè, em varen dir que estigués tranquil perquè hi ha mesures d’advertiment permanentment.

Vostè creu cal millorar les estacions?

Aquesta pot ser no; cal millorar aquelles que estan pendent de millores molt importants. I aplicar mètodes d’advertiments sempre és perfeccionable…

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

28 Juny 2010 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “QUI SE SENTI AL·LUDIT QUE DESFILI I COMPAREGUI”

“CREC QUE EL CÒNSOL D’EQUADOR ESTÀ TOCAT PER LA SITUACIÓ”

Entrevista al programa “Els matins” de TV3

Hi ha cap novetat sobre els expedients o informes de l’accident?

No tinc cap novetat ; he escoltat també el Secretari d’Estat que diu que no tenim cap dada, tret que Renfe i Adif han de fer els expedients i els informes de manera que Foment i Generalitat per la part que ens toca tinguem tota la informació per avaluar les circumstàncies d’aquest accident lamentable i trist.

Hi ha dues qüestions una molt clara: imprudència que li ha costat la crítica del consol de l’Equador i ,d’altra banda es si tot va anar com havia de funcionar.  Anem a pams, imprudència…

Crec que vaig a ser molt curós deixant clar que el que havia passat era un acte de imprudència; que s’estava fent una cosa que no s’ha de fer, que tothom sap que no s’ha ha de fer i que, en canvi, alguns tristament ho van fer. I vaig dir també que no volia catalogar l’actitud les persones mortes i ferides per un respecte que els pertoca; però creuar les vies és una cosa que no s’ha de fer.

Declaracions del cònsol d’Equador dient  que Nadal ha dit que la culpa ha estat de la imprudència, però  que no està clar, que s’ha d’esperar a tenir els informes i que a més el pas de sobre de les vies estava tancat i el soterrat estava ple.

Crec que el cònsol esta tocat per les circumstàncies perquè es probable que algun conciutadà seu estigui entre els morts, però crec que la prudència ha de ser també pels responsables públics. Jo vaig ser prou prudent com per no culpabilitzar les víctimes, però creuar les vies es una imprudència. I el cònsol hauria de saber que el pas elevat és urbà i no està connectat directament amb estació i per això es va fer el pas subterrani.

Com és que en aquest pas elevat s’hi prohibeix el pas?

Hi ha una cadena i una porta i s’estableix que no es pot passat i crec que apel·lar al pas de dalt com una qüestió alternativa és no recordar que una cosa es va fer per anul·lar l’altra.

 Insert de dos nois joves que anaven a la festa: Un diu que és de Sabadell i que va a Castelldefels un cop cada tres anys i que no sap que hi ha el pas subterrani i que no l’importa. Un altre explica que el pas subterrani estava ple i per això la gent va travessar la via.

No vull fer una discussió amb cadascuna de les persones, però la primera que ha parlat i que diu que no coneix l’estació perquè no hi va des de fa tres anys ,es contradiu perquè coneix tant una cosa com l’altra. I a més, estava senyalitzat,  posava sortida/salida allà on tocava. Crec que el pas, l’amplada i la senyalització eren les adequades.

Una regidora republicana ja va advertir que allò podia ser una “ratonera” quan es va inaugurar el baixador remodelat. No es va calcular prou que ni que sigui per un cop l’any hi ha un excés de concurrència, conseller?

Crec que es va calcular adequadament i l’advertiment a la ratera fa referència a per la sortida dels torns i, a part d’aquests, hi havia les portes obertes i els passatgers que van creuar ho van fer molt abans de trobar-se els torns i la porta i, en tot cas, va ser l’aglomeració el que els va portar a impacientar-se i travessar. Una altra cosa es si en dies d’elevada concurrència cal augmentar mesures de seguretat o advertiments. Si ens cenyim a les causes de l’accident les coses estan clares, però si analitzem si cal afegir més elements de seguretat hem de pensar que cap mesura no es pot elevar a l’infinit.

Dimecres a la nit hi va haver un altre mort a Sant Feliu del Llobregat i els veïns reivindiquen de fa temps un pas subterrani…

Sí, i he de dir que hi va haver un altre que no recordo a on. Va haver-hi dos atropellaments  més la tarda anterior. A Sant Feliu tenim el compromís i hem anat avançant el pas subterrani que ha d’evitar el pas a nivell, però he de dir que amb massa freqüència els atropellaments són per altres causes.

Aleshores podem parlar de 15 morts per atropellaments la revetlla?

 Però per raons diferents i pot haver-hi fins i tot un cas de suïcidi i jo no vull dir que sigui el cas, però molts dels atropellaments tenen una difícil explicació. El cas de Sant Feliu és un punt negre amb el qual les administracions estem compromeses a fer la substitució del pas a nivell.

 Doncs hi ha hagut 15 víctimes mortals..

 Tinc constància, pel servei d’avisos de Rodalia, que hi va haver dos atropellaments el de Sant Feliu sí però l’altre no puc assegurar que hagi estat mortal. No ho afirmem abans d’hora.

Després de tot això hauríem d’entrar per plantejar el tema de la responsabilitat individual

Efectivament a vegades es tendeix a buscar culpables col·lectius entre el poder, els polítics, i no es parla de la responsabilitat individual, de l’educació, de tenir paciència. Aquesta és una qüestió transcendent, que ha de formar part de l’educació, del civisme.. tot allò que hem aprés a l’escola i a casa.

Cuní comenta que l’altre incident va ser a sant Adrià de Besòs i sembla que la víctima ho pot explicar. Per acabar; avui hi ha vaga de Renfe Rodalies i de llarga i mitja distancia. Quina és la incidència i com analitza que els sindicats no hagin retirat o ajornat la vaga donat l’accident d’ahir?

 S’estan complint els serveis mínims correctament i en hores punta és d’un 66% i crec que és veritat com apunta vostè que era un dia per no fer vaga. El  dret de fer vaga s’ha de respectar, però avui era una dia ser solidaris i ajornar la vaga.

 Si voleu veure-la cliqueu aquí

25 Juny 2010 Posted by | Televisió, TV3 | , , , | Comentaris tancats a “CREC QUE EL CÒNSOL D’EQUADOR ESTÀ TOCAT PER LA SITUACIÓ”