Joaquim Nadal i Farreras

SET-CENTS TRENTA-QUATRE

Diari de Girona

Dissabte de la setmana passada es va aixecar un dia fred, com tots aquests darrers dies. Hi havia una gebrada important que esmaltava de blanc els marges i els camps de la rodalia de Girona. Anunciava també un dia clar i net, de sol tebi al migdia. Un bon dia d’hivern.

A primera hora vaig enfilar l’autopista i vaig anar a Maçanet de la Selva per assistir a l’acte de col·locació de la primera pedra de la nova nau logística de l’empresa Frit Ravich. Hi vaig arribar poc després de les deu i es veien ja grups nombrosos de persones, famílies senceres, que avançaven cap a la carpa que s’havia preparat amb estufes per esmorzar de manera confortable. Feia goig el moviment i es respirava alegria i optimisme. Només d’arribar vaig trobar la filla d’uns amics de Girona, que fa temps que treballa en aquesta empresa.

Tan bon punt vaig entrar al recinte es veia una gran esplanada, a mig excavar i amb màquines en moviment, espai que ocuparà d’aquí poc més d’un any aquesta nova nau d’emmagatzematge i distribució de les més de vuit-centes referències que comercialitza Frit Ravich, dedicada preferentment a les patates fregides, els fruits secs i els snacks. Judit Viader, directora general, amb un somriure plàcid ens va acompanyar una estona i traspuava optimisme. Vista la gran quantitat de gent que s’anava atansant a l’acte, li vaig preguntar de seguida quantes persones treballaven a l’empresa i amb una precisió automàtica, la Judit Viader va contestar-me: “set-centes trenta-quatre”. Molts dels que assistien a l’acte són comercials que pràcticament mai no paren a la fàbrica i que, fins i tot, tenien ganes de veure-la i ensenyar-la a la família, però naturalment estava tancada i ningú no es volia perdre el moment culminant del dia.

La família Viader, el senyor Josep M. Viader i la seva esposa, Rosa Codina, amb els seus fills Judit i Albert, el seu nét i la seva néta, i la seva jove, esperaven l’arribada del president de la Generalitat i de l’alcalde de Maçanet, que s’havien trobat primer a l’Ajuntament. No paraven de saludar els treballadors i els convidats, amb evident i íntima satisfacció. La Judit mateixa explicaria com, amb cinquanta anys, l’empresa que havia fundat el pare Viader i alguns amics i la incipient fabricació de patates fregides a la ‘patatera’ de l’hort de la casa s’havia acabat convertint amb esforç, dedicació i qualitat en una empresa capdavantera, amb una xarxa comercial molt apreciable, amb mercats en expansió, amb creixement constant, i amb la perspectiva d’una inversió de quinze milions d’euros en la nova nau que dissabte passat començava simbòlicament a construir-se. No va faltar una bossa de patates a l’interior del cilindre que seria dipositat a la primera pedra que es col·locaria després. Judit Viader, Antoni Guinó i Artur Mas van desgranar, en els seus parlaments, l’argument empresarial, municipal i general que els corresponia. L’alcalde no s’estava d’explicar que l’existència de polígons i de serveis preparats i una localització estratègica era una garantia per a l’activitat econòmica, i que la inversió de Frit Ravich era, pels temps que corren, un regal.

Cal reconèixer la valentia, la intel·ligència, l’habilitat, la capacitat, l’equip que s’ha anat construint al voltant d’un pla estratègic ben definit per créixer i assolir nous mercats, amb productes cada cop més definits i elaborats i amb una gamma més competitiva i atractiva. Però l’inici de la construcció del demà, que és el lema que s’havia triat per a simbolitzar tota la importància empresarial de l’acte, no pot fer oblidar el caràcter pioner dels que van començar i la intuïció i el coratge dels constructors dels fonaments que han permès la gran expansió posterior.

Però, a hores d’ara, el que més m’impressiona, el que em sembla del tot remarcable és aquesta xifra que he fet servir com a títol de l’article. Set-cents trenta-quatre treballadors són moltes persones i moltes famílies vinculades directament, i moltes més indirectament, a aquest projecte empresarial, ampliació de la realitat potentíssima que ara ja és. Amb fonaments sòlids, Frit Ravich ha decidit ampliar i créixer, assegurar els mercats, eixamplar horitzons, perfeccionar processos, garantir més i millor servei amb una atenció acuradíssima al client. No són temps fàcils, no circula tant diner com voldríem, no hi ha facilitats de crèdit, el mercat de treball està molt estancat i es fa molt difícil crear nous llocs de treball. En aquestes circumstàncies mantenir-ne prop de vuit-cents en un territori on la dimensió de les empreses no és gran, on tenen més pes en termes de llocs de treball algunes empreses del sector públic que el sector empresarial, el que és realment remarcable és això. Assegurar activitat, ocupació, creació de riquesa, en una població de la Selva que deu la seva vida i la seva activitat a l’entramat empresarial que es localitza en els seus polígons, és també un servei. Només caldria imaginar la diferència que hi hauria entre l’existència o no d’aquesta i moltes altres empreses.

Seguretat, confiança i optimisme són, a hores d’ara, condicions indispensables per construir de manera realista el futur, el demà, perquè és del tot evident que el futur comença ara.

La família Viader-Codina sap l’esforç que representa pagar les nòmines, però sap també que, com la Judit mateixa va dir, un component indispensable del seu projecte empresarial és la bona gent que integra el col·lectiu de treballadors i treballadores de l’empresa.

Estic segur que dissabte a l’hora de dinar es van concedir un descans merescut i devien respirar amb un somriure de satisfacció. Sabent, perquè així els ho ha ensenyat el seu pare, que només l’esforç constant és recompensat.

Tots sabem que ens calen més empreses com aquesta i tots sabem que en diferents sectors n’hi ha unes quantes. Però ara més que mai ens en calen més.

Tornant per l’autopista, el Pirineu mostrava les seves neus precàries. Sé segur que les terres altes respiren un punt de tristesa esperant amb impaciència la neu que no arriba. Després del bany d’optimisme de Maçanet un record realista per a les estacions d’ esquí i el sector del turisme de muntanya que també espera i mereix una ocasió millor.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/20/set-cents-trenta-quatre/542860.html

20 gener 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a SET-CENTS TRENTA-QUATRE

DELS PIRINEUS AL MAR

Pròleg a COPISA, 50 1959-2009. L’Hospitalet de Llobregat, Copisa SA, 2008

L’edifici de la nova seu corporativa de Copisa, de l’arquitecte Òscar Tusquets, apunta molt alt, mira al futur, desafia prudentment l’equilibri de les formes i assenyala tant el camí recorregut com el nou camí que s’obre.

M’ha semblat que el nou edifici, net, clar, lluminós, transparent podia ser una bella metàfora de la història de Copisa que recull aquest llibre. La síntesi de totes les energies esmerçades durant cinquanta anys, l’herència de diverses generacions d’emprenedors, dirigents i treballadors, la culminació d’un projecte i la definició d’una nova ambició. L’edifici com l’empresa no és un projecte conformista, no és un final d’etapa, és més aviat l’expressió contundent d’una voluntat ferma de tirar endavant, de superar les dificultats, d’assolir noves fites, de créixer més, d’assolir més dimensió, d’explorar nous camins.

La diversitat dels temes i de les obres que ha abordat Copisa en aquests cinquanta anys és, amb tota seguretat, l’expressió d’una voluntat de diversificació, de la capacitat tècnica per abordar-la i de la solidesa empresarial per emprendre els nous diferents reptes que es desgranen en tot aquest trajecte.

La intel•ligent seqüència cronològica del treball ens aproxima a les principals coordenades del món, i al context dels grans canvis culturals, socials i tecnologics que ha experimentat la humanitat i hi encaixa la pròpia evolució de l’empresa i la progressiva transformació de la més primerenca especialització hidroelèctrica cap a projectes diversos d’obra civil i d’edificació, que se’ns mostren amb una gran brillantor visual i amb una eficàcia total per entendre l’evolució empresarial d’una companyia de matriu catalana i de vocació universal. Els trens, les carreteres, les instal•lacions esportives, les centrals tèrmiques i nuclears, els edificis, les rehabilitacions del patrimoni desfilen davant nostre al mateix ritme que el progrés de Catalunya i Espanya en les dècades més recents.

Moltes d’aquestes obres desvetllen en tots nosaltres emocions íntimes vinculades a la vocació olímpica de Barcelona o a la integració de l’obra pública en el paisatge.

Però el viatge que ens proposa aquest llibre té una arrencada espectacular, colpidora, amb unes imatges dels primers passos de Copisa a la vall de Cardós que expressen la duresa i la dificultat extrema dels primers reptes. Amb ulls d’ara, aquestes fotografies de fa cinquanta anys, la concentració de mà d’obra al Pirineu, la precarietat de la maquinària, els riscos que assumien els experts treballadors, la duresa de la climatologia se’ns fan presents com a testimoni d’una autèntica tasca pionera.

És per això que m’ha semblat que aquesta aventura empresarial, que lidera en Josep Cornadó, mereixia aquest títol “Del Pirineu al Mar” per expressar l’evolució des dels túnels de la muntanya fins als túnels de la plana i l’emergència esplendorosa, en les proximitats del Delta, de la nova seu corporativa, molt a prop de moltes de les grans obres emblemàtiques en les quals ara participa Copisa.

En el teixit empresarial català ens caldrien moltes companyies més com aquesta, que han sentat els fonaments d’un gran projecte empresarial lligat profundament amb aquesta terra.

14 Setembre 2008 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , | Comentaris tancats a DELS PIRINEUS AL MAR

GUIA DEL PLA DE DESPLAÇAMENTS D’EMPRESA

Presentació de la Guia metodològica per a l’elaboració dels plans de desplaçaments d’empresa. Barcelona, DPTOP, 2008 

En el conjunt d’iniciatives que es desenvolupen per aplicar la Llei de mobilitat, aquesta és una mostra de la necessitat d’innovar sistemes de mobilitat per no deixar-ho tot a la improvisació i per no abonar les tesis del caos i de la congestió.

La nostra societat s’ha massificat i motoritzat fins a nivells sense precedents i, diàriament, assistim a moviments de la població per anar als respectius llocs de treball.

Les administracions tenen l’obligació i hem assumit el compromís de millorar sistemàticament l’oferta de transport públic. Les empreses, pel seu compte, poden afegir racionalitat als fluxos diaris dels seus treballadors, incorporant un conjunt de bones pràctiques que ja han sigut provades amb èxit. La imaginació i l’inconformisme han desenvolupat nous mètodes intel·ligents i variats de mobilitat amb l´us del vehicle compartit, la integració incentivada del vehicle d’empresa en alta ocupació, l’us compartit de transport específic entre diverses empreses i un ampli conjunt de mesures que es presenten en aquesta publicació.

Els avantatges de disposar d’un Pla d’aquestes característiques se situen en el terreny de l’estalvi de temps i d’espai, en la reducció de l’estrés, en la millora de la seguretat, en la disminució de la congestió, en la millora de les prestacions empresarials.

Aquesta petita guia vol ser un incentiu, una crida a no restar indiferents davant un món que canvia molt ràpidament. Un canvi que no admet una contemplació passiva, que no es pot abordar amb inèrcies, que requereix constantment de noves iniciatives en tots els camps per millorar la resposta col·lectiva, per minimitzar la resposta individual, al repte diari que la vida ens presenta.

Els casos i exemples exposats ens posen de manifest que no es pot ser gens dogmàtic, que no es tracta de posar limitacions i obstacles, de normativitzar exponencialment la mobilitat. Els dogmatismes deriven ràpidament en esforços estèrils i contraproduents. Els estímuls aporten alegria i benestar al conjunt d’iniciatives que es proposen per reaccionar contra la fatalitat diària de la incòmoda mobilitat.

Us convidem a començar, a il·lusionar-vos amb una iniciativa d’aquestes característiques, a assumir el repte de trencar les inèrcies acumulades i a competir per veure quines novetats impensables som capaços d’aportar col·lectivament a un problema que no té solució des d’una òptica no compartida.

16 Juliol 2008 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a GUIA DEL PLA DE DESPLAÇAMENTS D’EMPRESA

EL VALOR DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

Intranet de PTOP

Haureu observat que en les darreres setmanes s’han produït alguns canvis en l’estructura de personal i directiva del Departament i del grup d’empreses que en depenen. S’ha reincorporat gent que havia buscat altres camins en el món privat i ha decidit finalment tornar a l’Administració, s’ha nomenat alguna sotsdirectora, el nou president de Gisa i la nova presidenta d’Ifercat.

Tots aquests canvis busquen la màxima eficiència i el ple rendiment de l’Administració pública amb la voluntat de fer un servei al ciutadà basat en paràmetres d’excel·lència i de qualitat.

En l’àmbit empresarial es tractava d’adequar les dues empreses de referència pel que fa l’obra pública a les necessitats i la demanda dels departaments que, a través del Govern,encarreguen feines a GISA i l’especificitat dels productes financers que ara calen tant per al finançament d’obres per sistemes extrapressupostaris o la singularitat de totes les inversions que s’originen al voltant de la línia 9 del metro. Aquest és el quadre que explica els canvis i que es complementa amb el paper, el reforç i la trajectòria d’altres empreses públiques més orientades a la producció de serveis en l’àmbit del ports, dels transports ferroviaris o  de la logística.

Però el reforç del grup d’empreses té el seu equivalent en la mateixa Administració que amb els canvis esmentats i els que vindran s’adequarà al nou organigrama del Departament i, sobretot, respondrà a les noves demandes que se’ns plantegen en un món molt nou i al qual ens hem d’adaptar i respondre.

Sé que en algun moment s’ha cregut que el reforçament o la simple creació de les empreses era viscut a la casa com un intent de desmantellament o de desapoderament de la funció pública i així s’havia viscut en part des de l’àmbit de les carreteres o dels serveis afectats.

Vull que quedi clar que el Govern busca la màxima eficiència, la plena complementarietat i col·laboració entre les empreses públiques i l’Administració, i vull fer explícit el meu compromís d’atorgar a la funció pública l’alt valor que li reconec i que he experimentat durant molts anys. La delimitació de funcions, el respecte mutu, la col·laboració institucional, i la recerca del valor afegit de la complementarietat seran els camins que caldrà recórrer perquè no hi hagi una competència insana, sinó una col·laboració productiva i estic segur que aquest serà el camí que emprendrem plegats.

Ningú no veurà minvades les seves atribucions, sinó que les veurà potenciades des de paràmetres nous d’eficiència per tal de garantir resultats que, ara, a vegades no es produeixen per disfuncions, encavalcament de feines o simplement per dificultats tècniques o pressupostàries.

Hem tingut i tindrem per norma bàsica l’alta valoració de la funció pública i així ho reconeixerem com ho hem fet sempre a aquells treballadors que s’integren en el nostre col·lectiu sobre la base d’uns drets i de la més estricta professionalitat que prevalen damunt de qualsevol altre paràmetre subjectiu.

Ja veieu que avui m’he posat poc poètic i això que la tebior de l’aire, aquest estiu anticipat i l’esclat de la primavera hi conviden. Us hi convido amablement a gaudir-ne i a no oblidar mai com a norma, la idea bàsica que hem de predicar i practicar: hi ha vida fora de Tarradellas i d’Aragó o dels diferents serveis territorials i els parcs.

 I és a aquesta vida que ens devem i a la qual servim.

21 Mai 2007 Posted by | COMUNICACIONS, Intranet | , , , , | Comentaris tancats a EL VALOR DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

AMSA. 100 ANYS

Pròleg a AMSA. 100 anys. Banyoles, Agustí y Masoliver, SA, 2004

Aquest és un llibre  magnífic. Format atractiu, fotografies esplèndides, textos precisos i ajustats.

Són cent anys d’història d’una empresa familiar dedicada a la construcció d’obra pública. Una empresa que sense renunciar mai a les arrels banyolines i gironines ha sabut adaptar-se als temps i assumir progressivament  amb eficàcia als canvis tecnològics i empresarials.

El text enllaça el relat de la vida de l’empresa amb els signes dels temps, la petjada de la història i dels esdeveniments més rellevants en la trajectòria i la peripècia empresarial. La guerra, l’autarquia, els mitjans materials, les matèries primeres, les restriccions, tot apunta a la definició d’un context que emmarca i subratlla l’evolució d’AMSA.

Les fotografies tenen la força de l’evocació dels espais, els paisatges, la gent, la maquinària i la seva evolució i transformació.

La combinació dels continguts desvetlla emocions, desperta tendresa i sensibilitat, evoca la poesia dels espais, incita a l’admiració de la modernitat de les infraestructures.

Atureu-vos un instant en la fotografia a doble plana de les pàgines 16-17. Quina lliçó! Quantes lectures! Els pallers desapareguts del nostre paisatge, la tracció animal, la indumentària, la màquina, una sola dona, els que aguanten una eina, els que no en porten cap, els que vinclen l’esquena, els esquenadrets, Quants obrers el 1909! I quants en caldrien ara?

Vet aquí l’encert d’aquest centenari.

La glossa d’una trajectòria empresarial amb tots els seus protagonistes i les eines adequades per a fer-ne l’anàlisi que calgui.

Desitjo que l’encert presideixi el futur d’AMSA i que la seva petjada en el país sigui una contribució positiva i eficaç com ho ha sigut fins ara.

1 Desembre 2004 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , | Comentaris tancats a AMSA. 100 ANYS