“PRESIDENT, SEMPRE QUE ES QUEIXA D’UN PROBLEMA D’INGRESSOS, PAGUEN JUSTOS PER PECADORS. N’AFAVOREIX UNS, PÈRÒ PERJUDICA LA MAJORIA”

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre les retallades en les escoles bressol

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, fa una setmana vostè aquí ens deia en la sessió de control que el seu Govern no traspassaria mai línies vermelles que signifiquessin un empitjorament de la cohesió social en el nostre país. No van passar ni tres dies que el seu Govern anunciava retallades en les aportacions a les escoles bressol de Catalunya. I això s’ha convertit en un nou impost a les famílies que tenen fills entre zero i tres anys. No creu que aquesta mesura traspassa línies vermelles?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, si vostè hagués d’administrar una situació en què no hi ha diners i hagués de triar entre posar aquests diners a l’ensenyament obligatori i en el que no és obligatori, vostè què triaria?

Si a més a més es trobés en una circumstància en què el Govern espanyol d’ara i el d’abans han anul·lat les transferències per als tres-sis anys i per als zero-tres anys, què faria, intentaria posar els recursos disponibles allà on l’ensenyament és estrictament obligatori? Doncs, això és exactament el que està fent el Govern de Catalunya.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

No, president, el Govern de Catalunya no està fent això; el Govern de Catalunya està trencant el consens, està trencant el consens amb la comunitat educativa, està trencant el consens amb els ajuntaments i està trencant diversos mandats parlamentaris que obliguen el Govern a complir el desplegament d’un mapa d’escoles bressol que no s’està complint.

I si el problema és el que vostè diu, senyor president, li faig una proposta: vostè ha parlat d’ingressos quan ha parlat de privatització de determinats serveis de túnels i autopistes, restableixi l’impost de successions, dediqui el seu rendiment a no rebaixar les aportacions a escoles bressol i el que li quedi dediqui-ho a polítiques educatives de formació professional i a la reactivació econòmica d’aquest país. I si ho fa així, creurem de veritat que vostè no traspassa línies vermelles, i si no ho fa així, creurem que sempre que es queixa d’un problema d’ingressos, paguen sempre justos per pecadors. I vostè n’afavoreix uns, però perjudica la majoria.

La presidenta

Per contestar, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, em sembla que no ha volgut atendre l’explicació que li he donat. Ara li donaré xifres: el Govern socialista espanyol l’any passat va eliminar –eliminar–, allò, línia vermella, 57 milions d’euros que tenia compromesos per a l’escolaritat entre els tres i sis anys. 57 milions d’euros. I l’actual Govern espanyol ha eliminat 17 milions d’euros per a l’ensenyament entre els nens i nenes recent nascuts i els tres anys.

57 milions d’euros que vostès, el Partit Socialista, van deixar de transferir a la Generalitat de Catalunya en matèria educativa i en matèria d’ensenyament per a edats molt sensibles és més del que ha significat l’impost de successions. Per tant, només que Madrid pagui tots els seus deutes, els d’ara i els d’abans, per cert, generats moltes vegades pel Partit Socialista i pel Govern socialista amb destacats ministres catalans del PSC, si s’haguessin pagat aquests deutes, molts dels problemes que en aquest moment té Catalunya ja no els tindria.

I senyor Nadal, deixi’m dir-li una cosa: quan no hi ha diners, no hi ha diners. Algun dia vostès ens hauran d’explicar d’aquestes quatre paraules «no hi ha diners» quina és la que no han entès encara.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

“JO PARLO I SOMNIO SEMPRE EN CATALÀ”

Entrevista al programa “L’hemicicle” de Catalunya Informació

– Té la paraula…

Joaquim Nadal i Farreras, president del GP Socialista i cap de l’oposició

– En una frase…

– Clar i català, qui és Joaquim Nadal a banda del president del GP Socialista i cap de l’oposició?

Un historiador que fa temps que fa política i compromès sempre amb els idearis i els ideals del socialisme democràtic

– Recorda el dia que va decidir entrar en política?

Recordo el dia que vaig decidir acceptar la proposta que em feia del Partit dels Socialistes de Catalunya de participar en les eleccions municipals a Girorna

– Quin parlamentari d’un altre grup fitxaria per al seu?

La Dolors Camats i  també podria afegir-hi, potser, en Josep Rull, que ha sigut la meva contrapart en la vida parlamentària.

– Si Catalunya és bilingüe, en quin idioma somnia?

Jo  parlo i somnio sempre en català i només en català.

– Si un dia el truca Barak Obama, li cal traductor per parlar-hi?

No. Crec que no em costaria d’entendre’l i potser em costaria més de fer-me entendre

– Té parents o persones pròximes, a l’atur?

 Sent com sóc d’una família nombrosa, pocs.

– Catalunya tindrà concert econòmic?

Catalunya tindrà un pacte fiscal revisat i modificat, però el terme concert econòmic tal com el tenen Navarra o el País Basc costarà molt i molt.

– Com veu l’estat de les autonomies a 10 anys vista?

A mi m’agradaria que l’estat de les autonomies d’aquí a 10 anys s’hagués reconvertit en la geografia variable  que apuntaven els articles 149 i 151  de la Constitució i que després no es va materialitzar.

– Escòcia és un mirall sobiranista per a Catalunya?

Jo crec que no. Som països diferents.Ells tenen un avantatge i que és que tenen petroli a les seves costes. Però respecte al sobiranisme, Catalunya el que hauria de reflexionar és sobre el fet que tots els estats nous que s’han creat provenen del que podríem dir-ne l’antic l’espai comunista

– El cas Urdangarín és el principi del final de la monarquia?

 És una patacada molt sèria, la monarquia hauria de saber separar aquest cas de la seva pròpia continuïtat.

– L’adéu a les armes d’ETA és definitiu?

Sí.

– La retallada en salut pública l’han afectat personalment?

Sí, però poc, perquè tinc prou salut com per no necessitar-ho gaire.

– Té mútua privada?

No tinc cap mútua privada

– Els seus fills han anat a l’escola pública?

Els meus fills, quan jo vaig ser elegit alcalde de Girona, venien d’una escola privada a Barcelona i quan vam arribar a Girona van anar a una escola pública, la del barri que tocava,  una escola no desitjada, amb ràtios de 1 i-15 alumnes per aula perquè la gent no hi anava.

– Quant temps els dedica als fills ara?

Tant ara com quan eren petits els n’hi he dedicat massa poc pel que ells necessitarien.

– Hi ha algun tema musical que el convidi irrefrenablement a sortir a ballar?

Tinc un sentit del ridícul que m’impedeix sortir a una pista de ball a ballar.

– Un llibre que l’hagi enganxat molt…

Un llibre d’Eduard Girbal Jaume, Oratjol de la serra, que és una crònica ruralista de principis del segle XX.

– L’últim film que ha vist en català al cinema?

“Pa negre”. 

Un final de pel·lícula?

El final òptim és sempre el de “Casablanca”.

– Quan acabi el seu pas en el Parlament seguirà en política?

Probablement ja no dedicant-m’hi en plenitud professional, però vull continuar sent polític, en el sentit d’instint polític, tota la meva vida.

Senyor Nadal, moltes gràcies.

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

ELS NADAL I LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Tertúlia amb Joaquim Nadal, Anna Nadal, Manel Nadal, Rafael Nadal i Josep Maria Nadal al programa especial de “El matí de Catalunya Ràdio”, amb motiu del 20è aniversari de la Universitat de Girona

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

JOSEP DALMAU CARLES

Diari de Girona

El passat 17 de setembre es van celebrar, al Grup Escolar “Joan Bruguera”, els actes del centenari d’aquesta escola. S’havia col·locat la primera pedra el 4 de novembre de 1908 i la gran festa ciutadana d’inauguració es va celebrar el dia 17 de setembre de 1911. La ciutat, per una vegada, havia aconseguit fer valdre els seus immensos sacrificis de guerra i, amb motiu del centenari de la Guerra del Francès, l’Ajuntament va obtenir la cessió de terrenys a l’espai de l’antic baluard de la Santa Creu de les muralles de la ciutat i una subvenció de més del cinquanta per cent del seu cost. Martí Sureda Vila, arquitecte municipal de nissaga d’arquitectes municipals, va redactar el projecte i en tres anys fou construït un edifici amb voluntat d’ordenar un primer xamfrà del nou eixample de la ciutat, marcat per la Gran Via, per explicar-ho en els termes que ho féu, a la taula rodona del centenari, l’arquitecte Josep Maria Birulés, exalumne, i gairebé veí de l’escola.

És sabut que el mèrit d’aquest edifici, com expliquen Salomó Marquès i Joan Puigbert (75 anys del grup escolar de Girona,1911-1986. Aproximació a la història de l’escola pública ‘Joan Bruguera’, Girona, 1986), rau no només en el seu aspecte material i totes les novetats que contenia, sinó, sobretot, en l’ambient pedagògic i la proposta educativa que s’hi faria. Efectivament, el nou ‘Grup’ que acabaria sent també durant molts anys l’escola annexa de la Normal de Girona, mentre va ser a la Gran Via abans del seu trasllat al nou edifici d’Emili Grahit, va agrupar totes les escoles unitàries de la ciutat entre les quals les de Silvestre Santaló i la de Josep Dalmau Carles. Aquest fet va comportar l’intent reeixit de substituir el caràcter unitari per l’esquema d’una escola graduada, on els alumnes canviaven de mestre i no tenien sempre el mateix en funció dels cursos i de les matèries. Aquesta revolució pedagògica, formulada com a superació del marc legal establert, va produir un foc creuat en el magisteri i la societat gironines i la innovació no es féu pas sense polèmica. Fins al punt que, sobretot en els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, es van obrir expedients i s’intentà neutralitzar la innovació que malgrat tot va rebre un ampli suport ciutadà.

Un dels artífexs, i en part víctima, d’aquesta innovació va ser el senyor Josep Dalmau Carles (Sant Cebrià dels Alls, 20 d’abril de 1857 – Girona,18 de novembre de 1928). Primer taper i després mestre va exercir aquesta seva vocació, relativament tardana, amb una plenitud fructífera des que després d’alguns destins va guanyar la plaça de l’escola unitària de Girona l’any 1886. Des d’aquest moment i vencent la migradesa material del moment i les males condicions de les escoles, a les Àligues, va anar ampliant el seu camp primer al carrer de la Neu, després al carrer dels Ciutadans i, finalment, a la plaça de l’Oli fins que l’agrupació de totes les escoles, el 1911, el va portar al “Grup Escolar”. Aquí exercí amb plenitud el seu magisteri i a la ciutat de Girona la seva ingent tasca editorial que, des de l’editorial Dalmau, Carles (més endavant Dalmau, Carles, Pla) va portar els seus llibres a totes les escoles del món hispànic. Lluís M. Mestras a L’aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana, (Girona, Diputació, 1981), explica que “Era un pràctic de l’educació, més que un teòric. La puntualitat en les classes, l’ordre i el rigor en l’exposició de les assignatures juntament a una rígida disciplina, eren els puntals del seu sistema pedagògic”.

Però, ara, al fil d’aquest centenari el que més m’interessa és posar de manifest l’ampli moviment d’adhesió ciutadana a l’homenatge que se li va fer amb motiu de la seva jubilació, i que va portar a la col·locació, al Grup, d’aquesta inscripció “Gerona al eminente maestro D. José Dalmau y Carles por su labor desde1886 a1927. XV mayo MCMXXVII”.

Formaven la Comissió organitzadora Celestina Vigneaux, Narcís Bartina, Modest Palahí, Joaquim i Francesc Tordera, Miquel Santaló, Lluís Moreno, Antoni Puyol, Manuel Sarasa, Jaume Sendra, Narcís Carbó i Esteve Colominas. Una gran festa acadèmica i popular amb música, dissertacions, cants i un àpat van cloure el gran reconeixement ciutadà que va quedar sintetitzat en una publicació: Homenaje. José Dalmau y Carles (Gerona, XV de mayo de MCMXXVII), que contenia ‘El cant dels infants al mestre’ de Miquel de Palol, una detallada i ben argumentada biografia, una carta oberta del seu amic Artur Vinardell Roig i breus notes de Salvador Albert (‘El Mestre’), Carles Rahola (‘Record d’infantesa’), Laureà Dalmau Pla, Silvestre Santaló i Albert de Quintana i León (‘Record al mestre’), L. Moreno Torres (‘Remember’), Enric Albert, José Tauler, Pere Sacrest (‘Visió retrospectiva’), el reglament de la beca “Dalmau Carles” i la relació nominal de les institucions i persones que havien iniciat la donació per a la constitució del capital d’aquesta beca.

Aquesta relació consta de 33 entitats (Ajuntaments, ateneus, casinos, llotges, entitats, clubs, associacions…) i més de tres-centes trenta adhesions de caire personal. És aquesta unanimitat ciutadana la que trenca les dinàmiques mesquines dels enfrontaments corporatius, les denúncies i les enveges, i situa el magisteri gironí per damunt d’aquestes coses i Josep Dalmau Carles en ple reconeixement.

De fet, durant tot el primer terç del segle (Joan Puigbert: La Normal de Girona i el magisteri públic, 1914-1936, Girona, Universitat, 1996), bullia entre la renovació i la inèrcia, però és molt evident que l’esperit innovador i els nous mètodes al costat de les escoles d’estiu superadores de les “Conferencias pedagógicas”, les colònies, i les activitats de formació van conduir a prestigiar l’escola pública i el magisteri. L’any 1923, amb motiu de l’assemblea que va fer a la ciutat la Federació de Mestres de Catalunya, el mes de juliol, la casa editorial Dalmau, Carles, Pla, SA, va fer l’ofrena als mestres assistents del petit opuscle de Joaquim Pla Girona, Breus notes sobre la història, monuments i bells indrets de la ciutat (Girona, Dalmau, Carles, Pla, SA,1923). En aquest context ens recorda, a part del llibret que hem esmentat, el número monogràfic d’homenatge a Josep Dalmau i Carles  d’El Magisterio Gerundense, del 21 de febrer de 1929 amb motiu del seu traspàs.

Homenatjar els mestres és sembrar la llavor dels somnis i del futur.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/10/07/josep-dalmau-carles/520581.html

“NO ES PODEN GOVERNAR NI LA CRISI NI EL PAÍS DES DE LA PASSIVITAT, LA INOPERÀNCIA I EL TACTICISME”

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les mesures del Pla de Govern 2011-2014 per a la preservació dels models sanitari i educatiu

La presidenta

Senyores diputades, senyors diputats… La pregunta següent la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista, i és sobre la situació política.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, ara ja sabem que el pressupost que ens van prometre vostès i el Partit Popular en una moció aquí al Parlament per abans del 30 d’abril no és un pressupost, no ho és ni per aproximació; allò que ens han presentat són algunes idees generals sobre un pressupost que no té a hores d’ara cap –cap–, absolutament cap concreció. I ahir vostè va presentar un pla de govern que tampoc no és un pla de govern. No hi ha un pressupost, no hi ha un pla de govern. Més enllà de les errades puntuals concretes, grotesques, d’aquest Pla de govern, aquest Pla de govern, com li deien els altres intervinents, no té absolutament cap concreció.

Però, així i tot, jo li vull preguntar, senyor president, què diu el Pla de govern d’allò que vam dir i subscriure junts, el seu grup i el nostre, en el debat d’investidura: què diu de preservar el model sanitari català amb garanties del servei públic i què diu de preservar el model educatiu català definit en el Pacte nacional per a l’educació i la Llei d’educació de Catalunya i el model lingüístic de l’escola catalana.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Sí, gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo li vaig dir una vegada, i no tinc inconvenient a tornar-ho a repetir, no?: vostè crec que es pot portar un pressupost raonablement si no hi ha els ingressos assegurats? Clar, ara diu que no, l’altra vegada va dir que sí…amb el cap, a vegades el llenguatge visual és molt significatiu, sap? No, és que és veritat, no es pot portar.

Ara, jo també li admeto una cosa: jo també li admeto que això, doncs, ha de tenir un final –ha de tenir un final. Deixi’m dir-li que el Govern espanyol ens ha dit que era millor esperar a després del 22 de maig per tenir la concreció d’aquests ingressos.

Com que ho diu un govern del seu color, suposo que vostès en faran un cert cas. Després de les eleccions municipals, perquè ells també ens ho han dit, quan diguin exactament els ingressos que ens corresponen i si ens paguen o no els diners que ens deuen, aleshores aquest Govern portarà a aquest Parlament el nostre pressupost. I espero que vostès hi tindran una actitud de coresponsabilitat, tenint en compte que en la situació en què estem vostès no hi poden girar la cara.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Es poden anunciar sistemàticament retallades indiscriminades i lineals a tort i a dret sense conèixer el pressupost? Es pot estar fent el que ha estat fent aquest Govern sense conèixer ingressos i despeses?

Es pot fer aquest disbarat d’anuncis sistemàtics que ara sembla situat en el congelador tàctic de les eleccions municipals? Miri, senyor president, no es poden governar ni la crisi ni el país des de la passivitat, la inoperància i el tacticisme.

I vostè ara dirà que aquest Govern ha fet moltes, moltes coses. Algunes de les inversions que vostè anuncia que fan algunes d’aquestes empreses, les faran no pas amb l’ajut del Govern, sinó, en alguns casos, malgrat el Govern –malgrat el Govern. O ja estaven fetes i vostè ara se les apunta.

Per tant, no cal tampoc, no cal que jugui a creure’s la persona que soluciona determinats problemes.

Però encara una altra cosa, fixi’s bé: vostè analitzi el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya des que van entrar al Govern, no hi ha ni cinc mesures de govern –ni cinc mesures de govern– que es puguin detectar en l’acció de govern a través del Diari Oficial de la Generalitat. Alguna l’ha esmentat, la de la formació professional, però més enllà d’això el Govern no ha pres absolutament cap decisió.

I, finalment, vostè diu: «Nosaltres respectem el Parlament i complim els compromisos amb el Parlament.» Complir amb el Parlament és eludir les obligacions de compareixença…

La presidenta

Senyor diputat…

Joaquim Nadal i Farreras

…dels consellers i conselleres i posposar-les sistemàticament…

La presidenta

Senyor diputat… Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Miri, la millor manera de complir amb el Parlament, senyor Nadal, és ajustar-se als temps que vostè té disponibles.

Dit això, vostè ens acusa que estem paralitzats, i al mateix temps ens diu que estem fent un munt de decisions per retallar. Doncs, en què quedem? –en què quedem? Miri, sap per què hem hagut d’aplicar aquestes mesures d’estalvi?, sap per què, senyor Nadal? Miri, perquè coneixíem dues coses. El que no coneixem són els ingressos que tindrem de Madrid, això no; aquest Govern socialista de Madrid no ens diu quins ingressos tindrem. Ara, hi ha dues coses que sí que les sabem, que no és un tema de Madrid, és un tema de vostès, de l’anterior Govern: sabem quin era el dèficit, que era escandalosament alt, i sabem quin era el deute, que era escandalosament alt. Aquestes dues coses, desgraciadament, les sabem. I sap per què estem actuant com estem actuant? Exactament per això: pel dèficit escandalós i pel deu també escandalós. I aquest el vam provocar nosaltres aquests darrers set anys, o el van provocar vostès? Per això estem actuant, senyor nadal, per això hem d’actuar.

I deixi’m fer-li un prec, ja que estem avui aquí, deixi’m fer-li un prec en aquest cas en positiu, eh? La setmana que ve tindrà, senyor Nadal, una ocasió d’or perquè Catalunya tingui els diners que li corresponen i que Madrid pagui els deutes que ha de pagar: votin la moció que hi haurà al Parlament espanyol a favor del Fons de Competitivitat,  votin-la. Els vint-i-cinc diputats del PSC, almenys per una vegada, votin a favor de Catalunya i no al costat del PSOE.

La presidenta

Demano a les diputades i als diputats una mica més de tranquil·litat. Aquest Ple serà molt llarg, i des de la Mesa intentarem que tot vagi correctament, però demano una mica de tranquil·litat.

Si voleu veure el video cliqueu aquí