Joaquim Nadal i Farreras

“QUI SE SENTI AL·LUDIT QUE DESFILI I COMPAREGUI”

Entrevista al programa “El món a RAC1”

Felip Puig ha dit fa una estona que si Mas compareix a la comissió d’investigació del cas Palau, vostè, Castells i, fins i tot, el president Montilla, també ho haurien de fer. Què n’ha de dir?

Jo res. Els qui se sentin al·ludits per aquests casos que van sortint que vagin desfilant un darrere l’altre. Jo he dit des del primer dia que puc comparèixer on sigui, que no tinc res a amagar, tot és net i transparent. Per tant, que el senyor Puig digui el que vulgui, jo no vull contribuir a l’empastifada general i vull, en canvi, contribuir a l’aclarida general. Cal neteja i cal fer bugada. I no s’ha de perdre cap llençol en aquesta bugada.

Vostè és conseller de PTOP, punt on es concentren totes les investigacions aquests dies: comissions atorgades, contractes amb Ferrovial,…vostè no té cap document o prova que pugui acreditar el que sembla que apunta els documents que han publicat aquests dies El Periódico o La Vanguardia?

No, cap ni un.

Els ha buscat o els ha demanat a algú?

No, però tinc prou elements com per pensar que si hi hagués alguna cosa, s’hauria fet sense deixar cap rastre. Pel que sembla en aquesta ocasió, a través del Palau, s’ha deixat un fil a seguir i, per tant, s’ha de seguir però als jutjats.

No pot aparèixer cap document de la seva Conselleria –no actual- que pugui acreditar tots aquests pagaments de què parlen els documents dels diaris?

Jo crec que no. L’L-9 i la Ciutat de la Justícia es varen adjudicar pel “mètode alemany”, que vol dir que els pagaments es feien al final de l’obra. Nosaltres varem canviar aquest sistema de pagaments per un sistema pressupostari. Amb l’anterior mètode, les empreses constructores cobraven directament del banc, a través de descomptar-se les certificacions d’obres i per tant no hi havia cap tipus d’intermediació, excepte l’aprovació de la certificació.

Vostè volia parlar de l’accident de Sant Joan, sap alguna cosa de l’estat dels ferits?

Millor que ho expliqui la consellera de Salut, que va informant puntualment de l’estat dels ferits. Jo puc dir que progressivament els ferits ja estan pràcticament per sortir i que deu quedar alguna persona amb recuperació més lenta.

En sap alguna cosa del maquinista?

Sé les primeres hores que va passar, sé com les va passar, sé com els responsables de Renfe el van fer anar cap a casa seva, sé com el van tractar aquella nit, com el van sedar, com  el van cuidar i sé que, efectivament, és una persona que necessitarà seguiment i recuperació perquè l’impacte d’un atropellament d’aquestes característiques queda fitxat en el cap, en el cor i en la retina de qualsevol persona amb una profunditat que no sóc capaç de descriure perquè no ho he viscut.

Varien en alguna cosa els seus pensaments sobre com hem articulat, tant els mitjans de comunicació com els polítics, el que va passar la revetlla de Sant Joan?

No, la veritat és que a mesura que passen els dies pots anar comparant amb casos similars o amb altres estacions. Però jo crec que hi ha unes quantes coses bàsiques: les vies no s’han de creuar, és una impudència creuar-les. Deixem els morts tranquils i no cataloguem l’acció que varen fer persones que ja no hi són; simplement, reiterem que, per civisme, és imprescindible que la gent tingui més paciència. Es pot senyalitzar millor? Sempre. Es pot advertir amb més insistència? Sempre. Però hi ha un fet de fons, no s’han de travessar les vies. Després els testimonis poden aclarir si hi havia més llum o n’hi havia menys, si va sonar més o menys l’alarma de la màquina, però, en qualsevol cas, jo em reitero que es va cometre un acte que no s’havia de cometre que era travessar les vies, que està expressament prohibit.

Quasi tots els diaris han tret aquest cap de setmana, estacions de Catalunya on la gent segueix creuant les vies. No l’aprenem…

Cosa que, pel que fa a la contundència de les imatges de tots els mitjans, jo crec que val la pena d’agrair-ho. Hi ha moltes altres tragèdies moltes vegades al dia que, per molt que s’expliquin, no n’aprendrem mai. Dels grans accidents, n’hem de treure lliçons; a la vida l’única cosa que no se supera és la mort. Però morir sobtadament atropellat per un tren…crec que no és la millor manera de morir.

Amb aquestes fotografies, vàrem veure que una de les noies que va saltar la via, va ser sancionada. És un cas aïllat? Per aquí va la solució si la gent no aprèn?

No, la millor solució no és aquesta. Perquè, com diu una persona delmeu Departament, què haurem de fer, posar un vigilant a cada passatger? Que hi hagi l’ombra de l’amenaça de la multa és imprescindible… però quin seria l’element dissuasori (com el radar) per a la gent que travessa les vies? Tot i havent-hi radars, encara hi ha gent que supera el límit de velocitat…

Existeixen aquestes multes, amb cotxe et poden retirar el carnet per passar la velocitat. Si està tipificat que creuar les vies és il·legal, tal vegada si que caldrà fer alguna cosa…

Sí, insistir més i multar més. Però no arribarem a tot arreu…però a mi hi ha una cosa que em sembla igual d’important: s’estan construint noves estacions a Catalunya amb condicions més difícils per travessar les vies. No és el cas de Castelldefels, però estic dient que això sí que ha de posar damunt de la taula: la urgència que el Ministeri vagi executant i complint les previsions del Pla de rodalies.

L’estació de Castelldefels, va passar alguna cosa més que pugui fer pensar que hi ha haver algun tipus d’error?

No. L’única cosa que crec que devia passar és que com que n’hi devé haver un que ho va fer i la resta el van seguir. Però, més enllà d’això, fet puntual no en sé cap. Esperem que la investigació ho aclareixi tot…

El ministre Blanco va tornar insistir en la imprudència de les víctimes com a causa de l’accident; en canvi, l’ambaixador equatorià va criticar que a Espanya es vagin traient el que considera que són conclusions precipitades. Vostè va dir que volia parlar amb aquest ambaixador…ho ha pogut fer finalment?

No hi he parlat. Però jo parlava del cònsol, que va ser més contundent. Va fer una cosa que jo crec que són fruit de les primers hores. L’ambaixador ha estat més prudent i ha demanat que no ens precipitem. Jo estic d’acord que si la imprudència està tipificada com un delicte deixem que sigui el jutge qui aclareixi el cas. Ara, si finalment el tema és ho hem de consensuar com a delicte, això ja ho decidirà el jutge i crec que és la barrera que l’ambaixador ens està demanant que no traspassem i que no hem traspassat mai. No es tracta de fer culpable a ningú.Jo he dit que travessar les vies és una impudència però déu me’n guardi de dir imprudents als que hi han perdut la vida.

Però ha parlat amb el cònsol?

No, però espero veure’l aviat.

Si visualitzem l’estació de Castelldefels, com és possible que no veiessin un tren que anava a 130km/h?

No m’ho faci dir a mi això. La pregunta ja porta la resposta. Jo crec que sí, que a més a més s’avisa…els veïns amb els que jo vaig parlar tots em van dir que no es parava d’avisar a la gent. Al bar de la cantonada, on em vaig prendre un cafè, em varen dir que estigués tranquil perquè hi ha mesures d’advertiment permanentment.

Vostè creu cal millorar les estacions?

Aquesta pot ser no; cal millorar aquelles que estan pendent de millores molt importants. I aplicar mètodes d’advertiments sempre és perfeccionable…

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

28 Juny 2010 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “QUI SE SENTI AL·LUDIT QUE DESFILI I COMPAREGUI”

“EM VA LA MARXA DEL DEBAT PARLAMENTARI”

Resum de l’entrevista a “Els Matins” de TV3, amb Josep Cuní

El Govern ha esperat massa per tirar endavant la reforma laboral amb els sindicats i empresaris?

Hem trigat massa en tenir la reforma laboral en escenari de primer pal, però fa temps quer se’n parla. Potser hem començat massa tard, però potser ningú s’ha acabat de creure que això anava en serio.

Fa temps que es diu que Espanya la necessita, la reforma …

El titular diu “cal la reforma laboral”. S’ha repetit en pujança econòmica per part dels que hi creien en un dogma a aplicar fos com fos. Quan la economia ha començat a anar pitjor, ha esdevingut una necessitat. Ara se n’ha de parlar inevitablement. Hem de parlar de reforma laboral, però també d’inversions, estat del benestar, etc. I que la sostenibilitat no només s’aplica al territori, també a l’economia.

Cas Millet

El meu nom no apareix a la querella. Qualsevol tema urbanístic passa per la meva taula i l’hotel del Palau també. Tot que s’aplica la Carta Municipal de Barcelona, copresideixo la comissió d’urbanisme que dóna el vistiplau a canvis de qualificació urbanística. No veig res estrany en el procés urbanístic. Tampoc ho veig, tot i que no em vull ficar en la feina dels jutges, en l’operació.

Falta un informe jurídic previ preceptiu que ho valorés.

Si la permuta que va fer Economia establia que si hi havia guany, havia de ser compensat amb retribució a la Generalitat, crec que Patrimoni va tenir en compte tot. Desconec si manca un informe previ. En tots els casos urbanístics, fins i tot si el tràmit és totalment pulcre, no impedeix que els poca-soltes estafin. LA requalificació és inherent al concepte urbanístic. Si es compleix la llei no és dolent. Les plusvàlues s’han de repartir. En bonança tenen un marge X i en crisi menys X.

Sempre hi ha algú que s’emporta una comissió. Hi ha qui diu tenir accés per parlar amb segons qui.

Això neix d’una presumpció falsa. Presumir que per parlar amb mi cal un intermediari és ridícul. La gent que treballa amb mi sap que vull parlar amb tothom sempre. Si no ho faig a la primera, ho faig a la tercera. Presumir que per trucar-me a mi o Castells és ridícul.

M’és igual que hi hagi qui presumeixi d’això.

Si a mi em truqués una persona intatxable, Jordi Pujol, i em demanés que rebés una persona apurada, jo la rebria. Això no val diners. Ell té el dret a fer-ho perquè és expresident de la Generalitat.

Està en condicions de dir que no hi ha intermediaris per posar d’acord les dues parts, i que es quedarà una comissió?

Entrem en un terreny en què la vida civil, de particular a particular, és molt freqüent. O no es cobren comissions per llogar un pis? Si algú es dedica a això legalment, com a professió col·legida establerta i paga el que cal … La intermediació en el comerç és habitual.

No hauria de ser més transparent?

Durant 7 anys he adjudicat obra pública amb òrgans col·legiats, amb equips jurídics i tècnics que valoren, amb l’obsessió de dir que el mercat d’obra pública a Catalunya és el més transparent del nostre entorn. D’això es queixen algunes empreses, que ho ferm tan transparent que els grans empreses espanyoles es mengen les mitjanes catalanes. Mentalment penso que s’ha de primar les empreses catalanes, però si les primes o objectives perds.

Tot i que la UE diu que la proximitat no es pot puntuar, una pimes catalana hauria de puntuar més que una gran empresa cotitzada en borsa, com la del president del Real Madrid, que en moment de gana d’obra pública, també van a l’obra petita.

Ferrovial. S’especula que hauria ajudat a finançar Convergència a través de la Fund.  Trias Fargas. Ferrovial segueix fent obres amb vostè. Per això es demana que comparegui

El procediment d’adjudicació a Ferrovial o qualsevol altre és el mateix per tothom. Si amb allò adjudicat algú creu que se l’ha beneficiat per pagar una comissió o donar una subvenció… El daltabaix que he tingut amb Ferrovial perquè es van despenjar del concurs de la L9… va provocar crits que encara se senten a les oficines de l’empresa  a Madrid. Els vaig dir que havien d’anar a la concessió de les estacions perquè s’havien encarregat de tota la resta, i van dir no.

Quan la Generalitat compra un edifici ho ha de fer a través d’un intermediari?

No. No ho fa. Els preus de mercat estan regulats, se sap el preu de referència dels terrenys del voltant. Si algú, malgrat pagat el preu de mercat, creu que ha de pagar una comissió és el seu problema.

El govern, a través de la DG de Patrimoni, d’Economia, ha acabat comprant l’edifici al carrer Tarradellas, on hi ha DPTOP. Cap intermediari. Demanem fer un lloguer amb opció de compra i Colonial, propietari, no vol. No hem parat fins que l’hem pogut comprar. En el seu moment es demanaven 115 MEUR i el govern l’ha comprat, molt ben comprat, per 60 MEUR.

La Generalitat no s’acaba inclinant per qui és més proper?

La Generalitat no compra res que no li interessi. Incasòl ha comprat 600 MEUR de sòl en els darrers anys, on consideràvem que estratègicament era bo a nivell industrial o d’habitatge,. I sempre preval l’interès públic.

Si no té res a  amagar, perquè el tripartit impedeix que vostè vagi a la comissió?

Davant una comissió d’investigació que ha d’investigar si hi hagut finançament d’un partit s’ha d’embolicar a tothom? Els grups parlamentaris calibren a qui criden. La desfilada de compareixents comença amb convergents del meu ram de CiU. Jo no tinc cap problema. La qüestió és si la presència del conseller és rellevant, que no ho és, per aclarir un fet pel qual s’ha creat la comissió.

Quan s’escampa l’ombra de la sospitat, no és millor atacar-la?

Un tema que està sota judici, que facin els jutges.

Llavors no cal comissió …

He estat a dues, i no pas fàcils per mi. Espero sortir-me’n de forma evident quan s’inauguri la L5 del metro. He comparegut a la del Carmel i d’altres, per ventades, aeroport, etc. No tinc cap problema. Sóc un parlamentari nat i em va la marxa. Dubto que es resolès res del que es vol investigar.

Com afecta la retallada les infraestructures?

Avui surt a tots els diaris una noticia que ahir era dubtosa: finalment el ministre Blanco ha dit que proposarà a la UE que l’Eix Mediterrani sigui prioritari a nivell de transport. Una molt bona notícia. Si hi ha retallada, és evident que afecta el conjunt dels funcionaris. Si hi ha retallada de 532 MEUR pel que queda d’any veurem alentiment de les obres per aquest valor, però no se’n pararà cap.

Europa té com a comú denominador la tisora… En quina mesura repercutirà a Catalunya?

Si parlem d’aquesta que no hi era, que pot passar a ser eix prioritari, canvia el concepte que el conjunt de la UE i de França, que comença a voler l’Eix Mediterrani. Finalment creu que a l’hora de triar val la pena triar el que la geografia ha fet evident des dels orígens del temps: la connexió a través del pas del Portús.

Nissan, Ford i Seat van dir en un en l’acte: senyors dels governs, diguin a la UE que o hi ha el corredor del Mediterrani, o les fàbriques ens haurem d’anar.

El ministre Blanco, amb qui he de parlar d’aquí a una setmana per posar noms a la retallada és conscient que el mapa de les inversions ha de ser objecte d’una reconsideració i també el pla estratègic de les infraestructures del transport. I que o s¡introdueixen nous mètodes de finançament, o haurà de retallar al punts o la demanda no justifiqui l’oferta.

Amb la xarxa que s’ha fet, o amb la meitat, la xarxa espanyola d’alta velocitat seria igualment exemplar tecnològicament. El que s’hagi fet de massa queda pel judici futur, però que l’alta velocitat espanyol és exportable i dóna valor afegit per vendre al món, sí. És paradoxal que un nord-americà  vingui i vegi la xarxa de l’AVE i digui que som més rics-

Eix transversal ferroviari

És un projecte que se situa a mig termini. Pot haver un altre cop bonança quan arribi l’hora d’aquest projecte.

Estació Sagrera

Si alguna cosa no s’aturarà ni s’alentirà és l’alta velocitat. El Govern espanyol sap que l’endarreriment és de tal magnitud que no es pot. Hem d’arribar a Figures i Perpinyà en el termini previst.

L9

S’alentirà la construcció, d’una obra que va a molt bon ritme. 250 MEUR que estaven previstos, de 532, no es faran. Però se’n faran 580 perquè el pressupost era de 800 MEUR. Obra de L9 en marxa n’hi  ha per dos vegades el que retallem

El que està en fas d’estudi no tirarà endavant fins el 31 de desembre.

Creu que l’1 de gener sí?

L’1 de gener es tornarà a moure els papers.

Pot ser que estiguem pitjor …

La cartera de projectes continuarà avançant fins l’aprovació definitiva. El que marca serà la licitació.

Vic-Ripoll.

No acabaran més tard del previst. Van a tot drap. Cedinsa, concessionari, posarà màquines a acabar l’eix transversal i VIC- Ripoll no quedarà afectat.

Girona-Figueres-Besalú

Aquesta és provable que s’aturi.

Maçanet- Platja d’Aro- Palamós

S’acabarà entre Nadal i la Setmana Sant de l’any que ve.

Reus-Alcover

Està totalment acabada. Vendrell-Valls, anirà més lenta.

Vilanova –Vilafranca- Manresa

Tampoc s’aturarà,. Dragados està en règim de concessió i l’evolució es pot observar a Canyelles i Vilanova.

Lleida- Balaguer

Hem licitat per 65 MEUR Vilanova de la Barca-Térmens i l’autovia de la Pineda. És més fàcil que comencin l’1 de gener que de seguida. Estan licitades, i adjudicades. No s’aturaran, però es retardaran, Hi ha escoles i edificis judicials que  es començaran l’1 de gener? Sí.

Confiança en els ciutadans

O generem confiança i seguretat, o és veritat que la pèrdua de la confiança pot ser sideral.

Va lligada a la pèrdua de credibilitat. I saben que els polítics no se’ls aplica la presumpció d’innocència.

La credibilitat me la guanya l’aeroport de la Seu d’Urgell, la L9 o la L5.

Per veure-la cliqueu aquí

10 Juny 2010 Posted by | Televisió, TV3 | , , , , , | Comentaris tancats a “EM VA LA MARXA DEL DEBAT PARLAMENTARI”

“JO SÓC IGUAL QUE L’ANTONI FARRÉS”

Entrevista  al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

És conscient que apareix en algunes de les converses dels fulls desclassificats del cas Pretòria?

Els he vist, els he llegit i tinc opinió. On surto jo queda clar que no hi ha cap tracte de favor, pot haver una insistència per part d’algú, dos correus electrònics que no tenen resposta. Hi ha gent que pretenia fer duros a quatre pessetes i en alguns casos se’n van sortir. Però, pel que fa al Govern de la Generalitat, els seus consellers i el president de la Generalitat, ha quedat clar que no som corruptibles. El fet de voler tenir tractes de favor sap que, per mi, sortirà per la porta per davant.

En quines obres demanades pels imputats del cas Pretòria se’n van sortir?

A mi em consta que en cap. Obres que el Govern de la Generalitat hagués d’adjudicar a empreses que jo sàpiga vinculada a aquesta trama no n’hi ha, almenys en el què afecta a l’empresa que jo conec que és GISA.

Una requalificació de terrenys d’un ajuntament ha de passar per la seva conselleria…

És veritat que hi deu haver alguna empresa que en algun moment ha obtingut obres de la Generalitat, però, sense cap intermediació, complint la normativa del mercat. L’urbanisme té tot un conjunt de tràmits que comencen sempre a l’ajuntament: aprovació inicial, provisional i definitiu. En tots els expedients urbanístics que jo conec no hi ha cap ombra de dubte, en passen 5.000 d’expedients cada any.

Li puc llegir una conversa del sumari sobre la possible permuta a la seu del DASC?

Si es refereix a un que surt un tal Quim, li puc dir que no sóc jo. És una altra persona, del propi redactat se’n desprèn que no sóc jo. Pel que fa a la permuta de l’edifici del Fòrum, a hores d’ara jo no hi he intervingut ni mig minut.

Dia 7 de maig de 2009, Casamitjana li diu a Prenafeta que ha tingut una conversa amb el conseller Nadal i que li ha dit que investigarà si és un problema entre departaments o per pressions sindicals . Aquest és vostè?

Si diu el conseller Nadal sóc jo. A mi el senyor Prenafeta em truca un dia i em diu “rebries a Casamitjana?” i li dic “i tant”. No li caldria acudir a Prenafeta perquè jo el rebés, perquè jo rebo a tothom. Aquest senyor em planteja una única cosa, que és que vol vendre uns terrenys i jo l’adreço a l’Incasòl que és qui compra i qui ven. El fet de tenir intermediaris o de tenir assessors  als empresaris els encareix la gestió, però no els facilita res afegit. La meva obligació és rebre a tothom: a mi només que em truqui un ajuntament, una empresa, una enginyeria, un particular, etc. jo rebo a tothom. En una setmana o en un mes, tothom és rebut.

14 de maig, Casamitjana li diu a Prenafeta que ha parlat amb Pericàs i li diu que han parlat d’un refredament del tema a causa de la consellera Capdevila. Diuen que cal una reunió entre el conseller Castells i la consellera Capdevila. Prenafeta li diu que prepararà un escrit pel conseller Castells perquè li demani a Capdevila que se solucioni aquest tema. Sap si n’han parlat?

Pel que jo sé d’aquest edifici, crec que Castells ho ha explicat molt bé. Aquest edifici va ser ofert a la Generalitat, si a la Generalitat li hagués interessat l’haguéssim comprat. Per què no li va interessar? Perquè l’edifici era per col·locar-hi aquesta conselleria i l’edifici va ser dissenyat per posar-hi un hotel. Per molt que hi intervinguessin un i l’altre, si no interessava no es comprava. La trama o qui sigui pot pensar que pot moure fils, però un no s’embolica si no es deixa embolicar. El Govern compra, ven o aprova en funció de l’interès públic, no per l’interès de persones o del seu lucre personal.

Dia 15 de maig de 2009. Casamitjana li diu a Prenafeta: en Quim ha parlat amb el seu contacte i el tema està aturat en un calaix. Casamitjana i Prenafreta parlen de fer una acció més amunt dels consellers.

Aquí puc assegurar que no sóc jo el tal Quim.

Podria ser Joaquim Llach, secretari de finances del PSC? Qui creu que és?

No ho crec. No ho sé.

Què hi ha més amunt dels consellers?

Només hi ha el president de la Generalitat de Catalunya que com ha quedat molt clar, meridiarament clar, no era una persona que fos ben vista ni per Luigi ni pels seus socis.

La frase textual és “Montilla no ens dóna res, és millor que guanyi el Mas aquest que ens donarà més coses”

Jo trobo que és lamentable i trist que dos personatges com aquests es posin a la boca, tant el president de la Generalitat com el cap de l’oposició.

Dia 15 de maig de 2009, a les 19h, una hora més tard. Casamitjana torna a trucar a Prenafeta i li diu que se li havia oblidat comentar-li que la reacció del Quim potser perquè era poc incentivadora la pasta. Prenafeta diu que és qüestió de preguntar els %. Casamitjana diu que és molt difícil fer-ho per telèfon. Prenafeta li diu que li digui al Quim si s’ha de fer un esforç complementari. Casamitjana diu que la propera vegada que parli amb ell diu que li farà aquesta suggeriment. Prenafeta li recomana que no parli de %.

Aquest Quim no sóc jo. Hi ha fonts jurídiques que ja m’han informat que no sóc jo i no sóc jo qui ha de poder dir qui és. Amb la meva trajectòria de 32 anys ocupant càrrecs públics, mai ningú ha pogut fer cap tracte amb mi de favor i els que ho han intentat han rebut un cop de porta als nassos. Perquè sé molt bé quina és la meva funció, la meva responsabilitat, li asseguro que no sortiré de la política ni més pobre ni més ric del que he tingut per via familiar, no seré més ric no pas pel què jo hi hagi afegit. Jo sóc igual que l’Antoni Farrés, que un dia es va trobar un senyor que li portava diners al despatx i va trucar a la policia i el va denunciar. En el meu cas, això no m’ha passat, però qui pugui haver dit alguna cosa jo l’he fet fora i li he dit que no torni mai més.

Acabem de parlar amb Maite Carol de l’Ajuntament de Santa Coloma. Creu que Parlón ha fet net mantenint el secretari que també apareix al sumari del cas Pretòria?

No ho sé, aquest aspecte el desconec. Si sé una cosa, els interventors i secretaris d’ajuntaments són càrrecs d’habilitació nacional, excepte si són interins. Normalment són persones que tenen per funció donar fe o intervenir segons els casos de la legalitat de les accions que emprèn una administració concreta. Han de ser la garantia que no s’allunyen de la legalitat. Jo he tingut secretaris i interventors a l’ajuntament de Girona de primeríssima categoria, que bona part del meu èxit és d’ells. La funció de la interventora és fer advertiment d’il·legalitat quan hi ha una il·legalitat, si ella ho va fer és perquè creia que era així.

Se sap qui és aquest Quim?

Sí que se sap, hi ha un diari que a partir d’aquest passatge m’ho ha encolomat a mi. Els altres diaris han passat de puntetes i saben que el que està en boca de persones que són imputats del cas s’ha de posar en quarantena sempre. La presumpció és que no sigui jo, si normalment es parla de mi com a Nadal o conseller Nadal, persones que no m’han dit mai Quim les poques vegades que ens hem vist. Amb el senyor Prenafeta només hi he dinat dues vegades a la meva vida, l’última vegada que va ser el 1985 a Estrasburg en un viatge amb el president Pujol

Qui va pagar aquest dinar?

El Govern de la Generalitat, jo no. Hem filat prim avui i hem matisat bé on és vostè i on no és vostè. Ens cal saber qui és i sobretot, ens cal saber si el Govern ha aprovat algun dels projectes que volia fer la trama de Pretòria.

Vostè diu que potser alguna requalificació s’ha fet però sense cap tracte de favor. El que queda clar és que del president Montilla no han pogut treure res…

I dels altres tampoc.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

27 Mai 2010 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , | Comentaris tancats a “JO SÓC IGUAL QUE L’ANTONI FARRÉS”

“VOLEM ACONSEGUIR QUE RODALIES NO SIGUI NOTÍCIA I QUE FUNCIONI AMB PLENA NORMALITAT”

Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

24 Mai 2010 Posted by | Catalunya Ràdio, Ràdio | , , , , , | Comentaris tancats a “VOLEM ACONSEGUIR QUE RODALIES NO SIGUI NOTÍCIA I QUE FUNCIONI AMB PLENA NORMALITAT”

EL ESTADO DE LA CORRUPCIÓN

El País 

Últimamente España anda algo revuelta. Parece como si alguien hubiese decidido pasar el país y sus ciudadanos por el túrmix, o que alguien se haya planteado en serio aplicarnos la consigna de “agítese antes de usarlo”.

Lo cierto es que en lugar de avanzar por la senda constructiva y eficaz de la ponderación, los argumentos, la racionalidad, el consenso, la creatividad, nos deslizamos por la pendiente de la confusión. La euforia sin límites de los Juegos Olímpicos y los demás eventos del 92 dejó paso sin solución de continuidad, bruscamente, al pesimismo cósmico y la conciencia de crisis. Tan brusco fue el cambio que he llegado incluso a pensar que obedecía a un calendario calculado y premeditado.

Entre las muchas causas del desengaño de la opinión pública habría que situar el tema de la corrupción. En esta pendiente posterior a las largas vacaciones del 92 hemos aparcado entre todos el principio de la presunción de inocencia y nos hemos instalado cómodamente en la presunción de corrupción. Instalados en esta presunción el efecto bola de nieve era inevitable. Olemos corrupción a cada esquina y nos ensañamos unos contra otros en un nuevo y alucinante deporte nacional.

Nos conviene con urgencia, ante este estado de cosas, poner las cosas en su sitio. Aclarar los temas planteados, resolver las casos en manos de la administración de justicia, aislar el fenómeno y recuperar entre todos la confianza en un proyecto de futuro.

Para ello deberíamos abordar con valentía y claridad un balance sobre el estado de la corrupción.

1. La corrupción civil. Plantear abiertamente los casos que se producen en nuestra sociedad civil. Las estafas, las especulaciones, las especulaciones financieras, las evasiones fiscales, el dinero negro, la ocultación de beneficios, la evasión de plus-valías, los cheques sin fondos, las suspensiones de pagos injustificadas, las regulaciones de empleo por mala gestión.

2.  La corrupción política. Los casos de políticos que se han beneficiado personalmente con la utilización de su cargo. Utilización de información privilegiada, cobro de comisiones, participación en negocios privados, tráfico de influencias. Casos en que el beneficiario directo haya sido el bolsillo personal del político en cuestión.

3.  La corrupción de los partidos políticos. Casos en que el tráfico de influencias, el cobro de comisiones, la evasión de Hacienda, y los beneficios obtenidos se han canalizado a cubrir la deficiente financiación de los partidos. Cuantos partidos, qué cantidades, por qué medios?

 Un amplio abanico que habla poco a favor de la calidad moral de una sociedad que en su conjunto necesita digerir el rápido proceso de modernización y recuperar valores que como el ahorro o la inversión hemos dejado por el camino del crecimiento.

No pretendo minimizar ninguno de los tres epígrafes, ni entra en mi ánimo justificar alguno de los tres. Estamos ante conductas punibles y condenables, y ante prácticas que han redundado en el desprestigio de los núcleos dirigentes y la desmoralización general del país.

Pero creo que de esta tipificación, forzosamente sintética, se desprende una mayor complejidad del tema de la corrupción que la que habitualmente consideramos de una forma lineal y primaria. Esta complejidad exige de inmediato un ejercicio de disciplina social en todos los ámbitos incluído el de los creadores de opinión para aislar el fenómeno de la corrupción. Confesarlo, explicarlo, denunciarlo y aislarlo. Aislar los casos y medirlos. Sacar la parte del todo. Sospesar el impacto real y devolver la confianza que ahora no tenemos.

Este es un trabajo urgente. A mediados de abril se producirá un debate crucial para el futuro de España. El debate sobre el estado de la nación. Si previamente no se ha clarificado el horizonte de la corrupción, este debate será un debate frustrado. Será un debate sobre el estado de la corrupción y nos escamotearán el debate real. El del paro, la crisis económica, el crecimiento, las prestaciones sociales, la integración a Europa, el del modelo político, del futuro autonómico, del poder local, de los ciudadanos, su vida y sus problemas. El debate de la vida cotidiana y la realidad palpable.

Nos hace falta este debate. Nos hace falta esperanza en un horizonte sin buitres. A estas alturas todo lo demás ya nos aburre soberanamente.

10 Abril 1993 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El País | , , | Comentaris tancats a EL ESTADO DE LA CORRUPCIÓN