Joaquim Nadal i Farreras

UNA CERTA RECONVERSIÓ

El Periódico. Suplement “Catalunya construeix”

Després de vint-i-cinc anys, aquest suplement monogràfic dedicat a la construcció esdevé més necessari que mai.

D’una banda, la seva continuïtat marca una tradició i el seu contingut ens posa en contacte amb un món dinàmic i canviant que ara necessita un nou impuls i una certa reconversió.

Ara que el sector immobiliari ha demostrat una certa saturació, té excedents, poca demanda i dificultats per continuar amb el model vigent, ens convé a tots que el sector immobiliari recuperi la confiança i un punt de tranquil·litat per tal de tenir les idees clares i orientar-se cap aquells segments de mercat que existeixen sense cap mena de dubte i que fins ara no han vist ateses, en l’oferta existent, les seves necessitats.

La reconversió passa per donar una empenta decisiva i permanent a la rehabilitació, que no pot ser que sigui només un pal·liatiu momentani. El parc d’habitatges del nostre país, el més antic i el més recent, pot ser objecte d’un procés continuat de rehabilitació. Les tècniques, els materials, les professions, les especialitzacions artesanals, la recuperació de models constructius, tot acompanya una part de la construcció que té encomanada la noble tasca d’evitar la degradació i l’abandonament dels edificis i que confia posar-los en valor aprofitant amb sensibilitat les seves millors potencialitats. Instal·lacions obsoletes, conduccions antiquades, paviments poc eficients, aïllaments escassos, sanejament imperfecte són algunes de les patologies que la rehabilitació detecta i resol. I aquí hi ha cabuda per a una estructura empresarial molt elemental, que pot assegurar llocs de treball i una retribució garantida només per la capacitat d’atendre les múltiples necessitats de manteniment i de rehabilitació que se susciten en la quotidianitat de la vida urbana.

En segon lloc, la construcció es pot orientar cap a les facilitats i els estímuls que avui s’ofereixen als habitatges de protecció oficial en una gamma prou àmplia com per assegurar que la diversitat i la qualitat afloraran amb èxit com un camí també possible de recuperació del tremp de l’activitat.

Per altra banda, ara és un bon moment per explorar noves formes,noves solucions,noves propostes, nous formats de promoció que s’adaptin a les dimensions reals del mercat i a les expectatives de la potencial clientela. En aquest sentit, avui, tant en els habitatges unifamiliars com en els habitatges plurifamiliars és possible plantejar nous camins que responguin més eficientment a tots els requeriments d’un habitatge modern.

Amés convé afegir que l’actual circumstància haurà canviat també la producció de sòl i el seu impacte en el preu final de l’habitatge. El programa de sòl, de les àrees residencials estratègiques és una decidida aposta per desmentir el vell paradigma que un sòl escàs ens situa davant d’un preu final molt elevat i desmesurat de l’habitatge.

Tot plegat en una nova conjuntura que reclama, com deia, confiança i horitzons i que ha de recuperar el seu ritme, pas a pas, avançant amb fermesa i sense moviments en fals per tal d’aprofitar totes les oportunitats i extreure’n el màxim profit.

Els que ara descobreixen la rehabilitació són probablement també aquells que ara descobreixen aquest suplement que durant 25 anys ha impartit doctrina i subratllat els camins possibles per al sector immobiliari del nostre país.

28 febrer 2009 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Periódico | , , | Comentaris tancats a UNA CERTA RECONVERSIÓ

LA NOVA LLEI D’URBANISME: UN INSTRUMENT EFICAÇ

El Periódico. Suplement “Construmat”

Construmat és un gran aparador, un laboratori, un mercat. És l’oportunitat d’interpretar el món de la construcció com un sector dinàmic, canviant, en revisió permanent. L’exploració dels materials, dels aïllaments, de les tipologies, de les noves tecnologies, és l’ocasió  per repensar i  revisitar la casa. La casa del passat, del present i del futur. Venim d’una tradició constructiva mil·lenària i anem cap a canvis radicals que introduiran nous avantatges i comoditats a la vida domèstica.

Aquest procés s’ha de fer sense asèpsia, amb personalitat i sensibilitat, amb la intel·ligència d’introduir tots els canvis tecnològics que calguin i mantenir tots els valors tradicionals que ens convinguin.

Però des de l’Administració pública hem d’anar més enllà. Hem de vincular l’habitatge a l’espai públic i al seu encaix en el territori, i hem de pensar de forma permanent en l’habitatge com un fet col·lectiu i comunitari. És des d’aquesta dimensió comunitària que hem de vetllar tots plegats per la socialització dels grans canvis que s’intueixen i que Construmat ens presenta.

La producció de sòl i de nous habitatges ha de pensar-se des d’aquests paràmetres i la nova llei d’urbanisme és un instrument adequat i eficaç per assolir-los. El Govern de la Generalitat ha anat posant les eines i, ara, tots plegats amb la vital aportació del sector i la inversió privada hem d’assolir els resultats que ens hem proposat com un repte i un compromís. Un repte de dinamització de l’activitat econòmica i el compromís d’atendre tots les segments de demanda de nous habitatges.

11 Abril 2005 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Periódico | , , , , | Comentaris tancats a LA NOVA LLEI D’URBANISME: UN INSTRUMENT EFICAÇ

QUALITAT PER A VIURE

Canal Construir. Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, suplement dedicat als premis “Catalunya Construcció”

 El futur ens reclama una atenció especial a la construcció. Construir no és fàcil perquè és crear. Fer coses noves, fer cases noves. Sembla senzill i no ho és. I no ho és si ho volem fer bé, amb qualitat, amb una exigència que no sigui només individual sinó també social, col·lectiva.

 En poques dècades s’ha construït molt i de pressa. Més en cent anys que en els dos mil anys anteriors. Naturalment per una exigència demogràfica, però també per uns especials característiques del mercat. La comparació entre els darrers cent anys i la història ens obliga a dedicar una primer reflexió a la rehabilitació. Rehabilitar és car, però és sostenible, és no tirar per la borda l’herència rebuda, és respectar un determinat teixit, unes arrels, uns referents, una trama. Rehabilitar és assegurar-nos que no prescindirem dels contorns definits, dels espais construïts per les generacions anteriors i que en la seva supervivència són l’herència rebuda, el testimoni de la seva petjada, la tria i selecció que n’ha fet el temps. Rehabilitar té un profund sentit cultural i patrimonial; es tracta de donar utilitat nova i actual a les cases velles sense renunciar a la seva identitat, amb respecte als seus valors constructius, estructurals, decoratius. Conciliar el confort de la societat contemporània amb el pòsit dels segles. Rehabilitar és doncs la primera condició de la qualitat perquè teixeix un pont entre el passat, el present i el futur.

Amb el cor rehabilitat, el cos es pot estendre i créixer, i ho ha de fer. Construir de bell nou reclama ara més que mai un paradigma de qualitat constructiva i urbana. Hem de pensar la nova construcció des d’una doble òptica: individual i social. De portes endins i de portes enfora. De cara endins no hi ha dubte que els materials, els espais, la funcionalitat, el sentit pràctic, el confort, l’adaptació tecnològica i sostenible esdevenen requisits indispensables. Són claus de la qualitat de vida i de l’organització de la vida personal i familiar en uns termes raonables. Però cada cop és més evident que les cases  no es poden pensar aïlladament. Fins i tot és molt evident que la suma de qualitats individuals dels edificis, de les cases, no garanteix per ella sola uns estàndards de qualitat col·lectiva. És la dimensió social de la construcció. Construir per a la convivència, no per a l’individualisme. Teixir ponts de sentit col·lectiu i de cohesió.

L’espai humà i l’espai urbà són indestriables. Les vides de les persones discorren entre el domicili, la feina i el lleure. Avui és més rellevant que mai preguntar-nos on viu, com viu, de què viu i com es mou la gent. I només la resposta conjunta a totes les variables d’aquests interrogants pot aportar un referent de qualitat orientat al benestar, la felicitat, de les persones.

Els equipaments, els espais lliures, els carrers i les places esdevenen un complement essencial de la dimensió humana de la vida urbana. És aquí on juga un paper clau la relació entre la ciutat històrica, la nova ciutat i l’entorn natural. Si la natura s’endinsa a  la ciutat i no succeeix el contrari, si la ciutat nova dialoga alhora amb la ciutat vella i la perifèria urbana, estem en condicions de construir un teixit urbà pensat per a les persones. Defugint, és clar, el simple mimetisme, un historicisme mal entès, o la mitificació de la natura (inexistent) en estat pur. És justament el punt  d’equilibri entre l’acció humana i l’evolució física (quasi geològica diria) de l’espai que ens aporta l’equilibri òptim que ens permet reconèixer un paisatge, calibrar-ne la bellesa i identificar-nos-hi. Només els contorns precisos que apreciem des de la nostra subjectivitat aporten els paràmetres justos per a valorar la qualitat. L’enlluernament d’una brillant obra d’autor no val en la seva excepcionalitat, la necessària ordenació de conjunt, i la qualitat compacta global. Vull dir que l’acció individual tota sola no té la capacitat de regeneració global que ens és imprescindible per a superar la trivialitat i la banalització que sovint ens envaeixen.

31 Desembre 2004 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , , | Comentaris tancats a QUALITAT PER A VIURE

DICCIONARI VISUAL DE LA CONSTRUCCIÓ

Pròleg a Diccionari visual de la construcció.  Barcelona, DPTOP, 2004. Reedició de 2007

La paraula i la mirada: diccionari visual. Les coses entren pels ulls però ens va bé de donar un nom a cada cosa. Descobrir la passió del llenguatge. El plaer de dir i de poder dir les coses pel seu nom. Plaer i gust abans que feina. El domini del llenguatge com a expressió de la riquesa, la diversitat, la força i el pòsit cultural d’un país fet per generacions. El gust d’aprendre cada dia, l’estímul de descobrir les nostres limitacions, adonar-nos que ens movem amb un lèxic reduït i amb risc d’empobrir-se. La gran capacitat d’adaptació als temps, a les tècniques i als coneixements.

I també una eina per la feina. Un vehicle normal de comunicació normal, un instrument precís per dotar d’eficàcia l’àmbit professional de cadascú.

Construir en un món massa donat a destruir. Fer, no desfer. Tenir capacitat de teixir amb els mots un món que dóna seguretat i coneixement i comunicació.

Construir, aixecar, dreçar, bastir nous projectes, noves idees, expressions noves d’una saviesa acumulada pels segles. Fem amb paraules i amb les mans les obres que marcaran el futur. Fem-nos manobres d’un llenguatge enriquidor. Construïm edificis nous, recuperem edificis vells, reciclem materials, inventem-ne de nous. Donem perfil i cos i textura als materials més simples. Còdols per començar, llambordes carejades, llambordins. Argila feta maó, grava feta ciment, pedra, guix, calç. Bigues, cairats, cabirons, llates. Encavellades de melis per al coberts més sòlids. Materials i formes. Teules, pissarra. Lloses, toves.

Seiem plegats en el pedrís de l’era. Deixem que la brisa ens acosti aquesta olor ancestral de terra molla, d’herba segada. En el gran badiu de la casa es refugien els coloms i hi fan niu les orenetes que han construït amb fang les seves cases sota teulada, en els ràfecs. Hi ha un paviment de maons col·locats en sardinell que aguanta bé des de fa temps. En els festejadors de la sala gran es projecten ombres efímeres. La ciutat és lluny i és a prop. Ponts vells i ponts nous, calçades romanes i autopistes del segle XXI uneixen l’espai agrari i la ciutat construïda, uneixen el territori, l’acosten.

Ara tot és més a tocar. Però ací i allà esmalten el paisatge les construccions supervivents. Les que han aguantat l’envelliment, el pas del temps i la intempèrie. El temps selecciona i tria i deixa que el pòsit del temps separi el gra de la palla.

Aquest diccionari visual és un instrument preciós. És un destil·lat d’experiència, és un cúmul de saviesa. És la síntesi entre la paraula i la mirada. Si us endinseu en els misteris de la paraula no hi trobareu només l’exigència de la feina, hi trobareu també tota la tendresa de la poesia. Proveu de fer el vostre propi exercici. La casa que estimeu, el monument que us agrada, el carrer que us distreu, la ciutat on viviu. I descobriu l’emoció de saber que sabem poc i que sempre en podem aprendre molt.

1 Abril 2004 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a DICCIONARI VISUAL DE LA CONSTRUCCIÓ