Joaquim Nadal i Farreras

SALUTACIÓ DEL CONSELLER

Web de PTOP

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques no para d’innovar per tal de garantir la màxima informació i transparència. Ho ha fet des de fa un cert temps amb les eines de la política informativa incorporant-la a les xarxes socials i dotant-se d’un bloc que dóna molta fluïdesa a la transmissió del gran volum d’informació i notícies que genera el Departament. La informació i la transparència són drets ciutadans que tenim l’obligació de satisfer. I és evident que no n’hi ha prou amb la política informativa adreçada als mitjans i als usuaris. Cal també facilitar les coses. Afavorir l’accés a l’Administració, fer-la més propera i més entenedora. El valor de la proximitat esdevé la pedra de toc de tot un sistema que ha de vetllar per establir ponts entre l’Administració i l’administrat. 

Si la legislació i l’Administració han adquirit cada cop més complexitat i si sovint poden semblar com una autèntica teranyina indestriable, és imprescindible que les noves eines s’orientin a fer més fàcil el recorregut pels seus camins. 

Davant de complexitat, simplificació. I una guia per transitar adequadament i per desfer els nusos, per apartar la teranyina, per cercar la transparència. 

Aquesta pàgina web millora substancialment l’anterior. S’adequa a la creixent dimensió del Departament i facilita els recorreguts per tal de saber en cada moment que es necessiti què s’ha de fer,on s’ha d’anar o com s’hi pot accedir. 

Aquesta nova eina és un servei a la ciutadania. Una eina de proximitat, una línia calenta amb l’Administració. Però convé que tots els usuaris sàpiguen que en darrer terme hi ha un col·lectiu humà disposat a atendre, disposat a respondre, disposat a explicar, disposat a ajudar per tots els camins que calguin. I sabem que no és cap mèrit, és simplement el deure de l’Administració.

Si voleu accedir directament al web cliqueu aquí.

1 Setembre 2010 Posted by | COMUNICACIONS, Web | , , , , | Comentaris tancats a SALUTACIÓ DEL CONSELLER

EL SOMRIURE ALS ULLS

Col·laboració en el llibre El Centre, el somriure als ulls. Girona, Centre-Eix Comercial, 2006

L’infant que en el cotxet intenta cordar-se la sabata no mira els colors cridaners de la roba de la taula. Dues noies caminen amb pas decidit. Les lloses gastades del carrer mostren la geometria elemental del paviment. Les mans toquen remenen, ensenyen, miren, paguen, cobren. El carrer, vist des de dalt, dibuixa la vida i mostra el mosaic ben variat d’un taulell de botiga que surt i s’ensenya. L’aire és càlid i la roba lleugera i les polseres amaguen secrets inconscients i records de moments ja viscuts. Els penjadors s’arrengleren ben plens sense saber si al cap del dia, ja buits, mostraran la petita parcel·la de quadrat d’enllosat que ara tapen o el botiguer diligent els haurà tornat a omplir. Mentre compren, passegen i miren, els vianants es distreuen tranquils i han deixat les cabòries abans de sortir. La botiga al carrer els convida a deu euros la peça de roba. I el nen del cotxet que no mira, té feina a mirar cap un altre costat.

15 gener 2006 Posted by | Llibres d'autors diversos, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a EL SOMRIURE ALS ULLS

LA DIMISSIÓ DELS CIUTADANS

El Punt, edició comarques gironines

Fa pocs dies una trucada al programa de l’Antoni Bassas em va cridar poderosament l’atenció. L’afirmació era contundent: Dimiteixo com a ciutadà. Era l’expressió clara de la indignació, del malestar, de la impotència. Era una opció dura i una forma clara de vehicular la seva protesta.

El fil argumental era molt clar. A aquell ciutadà li havia costat quasi una hora un trajecte de deu minuts. I si arribes a la feina en un estat d’excitació i irritació, amb quin ànim has d’emprendre la jornada laboral? Amb quina eficàcia pots abordar la tasca que tens encomanada? Però hi ha dues qüestions més al voltant d’aquesta trucada: la primera que es tractava d’una reacció per saturació, per acumulació de fracassos, per reiteració de la ineficàcia dels serveis públics. I la segona, un clar desistiment de la política. Els polítics no assumeixen la seva responsabilitat, no donen resposta a aquests problemes quotidians, es barallen per qüestions intranscendents i competeixen en incompetència. En definitiva vivim en el món i el país que ens ha tocat, i ens agrada. Però ens molesten els entrebancs, les dificultats, els contratemps. Som exigents i intransigents i tenim dret a ser-ne.

No es tracta naturalment d’un cas aïllat. Es tracta d’un símptoma, insinua una determinada direcció de les coses, assenyala directament el camí de l’abstenció i de la rebel·lió. Resistència passiva, protesta silenciosa, ja us ho fareu, tots les polítics són iguals, tots són culpables, això no té solució. És el camí que assenyala l’eixamplament del divorci, l’ampliació de l’abisme que s’obre als peus de la democràcia.

No sóc partidari d’aquest camí. L’entenc. Però dimitir la ciutadania és tant com renunciar a la condició bàsica de membre d’una comunitat, d’una col·lectivitat i al dret de tenir-hi veu pròpia i ser escoltat. Potser sí que hem de posar entre tots més altaveus per tal que soni forta i clara la veu de protesta, per assenyalar el camí de la rebel·lió i de l’inconformisme. Però cal un directe compromís polític i cívic. Un compromís de canvi, de regeneració democràtica, de subversió de valors, de noves polítiques. Però tot això pot sonar a subterfugi, a excuses de mal pagador, a vaguetats confuses, a abstraccions intangibles.

Cal, evidentment, molt més. Cal establir una clara correlació entre drets i deures, entre impostos (deures fiscals) i eficiència dels serveis públics (drets col·lectius). És imprescindible garantir el rigor, la transparència, l’eficiència i la diligència de l’Administració.

Cal, en definitiva, un retorn als aspectes més elementals de la política. La capacitat d’escoltar, la capacitat d’entendre, la capacitat d’atendre, la capacitat de respondre.

Optem clarament per un model basat en la qualitat i l’eficiència dels serveis públics i aquest model es fonamenta en la garantia d’una administració moderna i eficaç. Tot és molt més senzill que no sembla. Contestar de seguida, impedir que els paper s’apilonin, pagar d’hora i pagar a temps, anticipar-se als problemes, donar la cara sempre, ser als llocs quan cal. Tenir les idees clares, formular propostes convincents.

Aplicar el seny i el sentit comú. Ser capaç de reaccionar d’acord amb la saviesa popular. Quantes vegades no hem sentit allò de “no, si no ho arreglaran fins que hi hagi una desgràcia!”- Doncs bé, entre tots tenim dret a redreçar el debat públic, de combatre la devaluació de la política, d’exigir unes actituds exemplars i una disposició absoluta. Un debat sobre el model i la dimensió dels serveis públics i les seves característiques. Un debat sobre el paper de totes les administracions, un debat sobre el ritme de les obres públiques i les infraestructures, un debat sobre l’educació que tenim, l’educació que rebem i l’educació que volem.

Un debat sense trampes, sense evasions, sense excuses. El tren, les carreteres, les escoles, la salut, l’atenció als infants i a la gent gran, l’atenció als discapacitats, els estímuls a les empreses, tot necessita d’un compromís de tots. Recuperar la confiança en una administració que trenqui amb totes les inèrcies, i totes les incúries, que sàpiga donar la primacia autèntica a la única raó de ser de l’administració: el ciutadà.

I per a tot això no calen dimissions de ciutadans. Cal que dimiteixin els polítics que en són responsables o cal que els ciutadans els canviïn d’urgència.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

4 Juliol 2003 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , | Comentaris tancats a LA DIMISSIÓ DELS CIUTADANS

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES PRIORITATS PER A 2003

Intervenció en el Parlament.  Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment sobre com preveu respondre a les prioritats dels ciutadans de Catalunya per al 2003

Publicada a:  DSPC-P, 110, pàg 38 DSPC-P, 110, pàg 39

17 Desembre 2002 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES PRIORITATS PER A 2003

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE MARÇ

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment en el Ple sobre com valora el Govern la manifestació de Barcelona del 10 de març de 2002

Publicada a:  DSPC-P, 81, pàg 53

13 Març 2002 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE MARÇ