Joaquim Nadal i Farreras

LA TEMPERATURA NACIONAL

El Punt Avui

Com més s’acosta la Diada més creix l’efervescència reivindicativa i sobiranista. Fins i tot en un gest calculat, els membres del Govern de Catalunya han anat dosificant la seva reflexió, la seva aportació i la seva presència. Uns seguint el fil dels convocants han recalcat sense embuts la importància d’un Estat propi o, precisant més, un Estat per la llengua i per la cultura. D’altres han volgut establir un punt mig que faci prevaldre, per damunt de l’horitzó sobiranista, la sobirania econòmica concretada en el pacte fiscal. I uns altres, potser els de més instint polític, han recalcat que la Diada ha de ser una jornada d’horitzons amplis, d’integració màxima, d’unitat d’acció, de suma de sensibilitats. En definitiva, aquests darrers s’han posicionat a favor d’un front nacional ampli. Jo sóc més aviat d’aquests. Dels que no voldria fer de l’eix nacional un factor de divisió, de fractura social. Dels que pensem que la nació es modula cada dia amb les aportacions diverses i múltiples de tota la gent, amb fets tangibles, amb un reconeixement pragmàtic dels fets més rellevants de la nostra identitat en el terreny cultural i lingüístic. I, sobretot, dels que creiem que la nació s’ha de concretar en un model social en el qual prevalguin valors democràtics bàsics i principis fonamentals al voltant de la llibertat i la igualtat entre les persones.

I no som pas dels que establim barems de catalanitat, posem fronteres d’adhesió, ens emboliquem amb la bandera, brandem estels al cel i deixem que es dissolgui i desintegri aquell model social que és i ha de ser el fonament de la nació.

Algunes veus emparades en títols internacionals han volgut postular una idea sui generis segons la qual la peripècia sobiranista de CiU, l’opció estatalista de la burgesia catalana, amb permís, esclar, del front sobiranista unitari que propugna ERC, tindria el camí net gràcies al PSC. Aquest partit hauria renunciat a partir la societat catalana i a confrontar dos models: el de l’eix nacional efervescent i el de l’eix social obrer i de matriu lingüística castellana. Segons aquesta tesi, la partició de la societat hauria produït una autèntica lluita de classes, entre la burgesia i les classes populars, i aquestes darreres, encarnades en el PSC, haurien posat fre a les apetències sobiranistes d’una burgesia que aspiraria a les estructures estatals, quan els estats convencionals estan entonant el cant del cigne a tot el món i sobretot a Europa.

Però resulta, esclar, que les coses no són tan simples i que la simplificació no encaixa en el contrast amb la realitat. L’electorat socialista clàssic ha evolucionat, primer en un procés exemplar cap a una millora social evident i enfortint i ampliant un coixí de classes mitjanes que és el que la crisi ha posat en risc. I, en segon lloc, les arrels més profundes del socialisme clàssic simplement estan en vies de retrocés per un mer imperatiu biològic. Moren els històrics, de pedra picada, i es diversifiquen i amplien horitzons les noves generacions. El vell concepte de la classe obrera ha sofert, també, la seva evolució. Han tancat moltes de les grans fàbriques del teixit industrial clàssic català i han sorgit noves indústries i serveis que han demostrat la clara capacitat d’adaptació i transformació de l’economia catalana, més internacional que mai i amb voluntat de ser més competitiva que mai, tot i que no sempre ha reeixit en aquest objectiu.

Precisament el PSC ha aconseguit aglutinar majories àmplies on ha sigut capaç d’integrar i de formular indestriablement un model nacional i social d’esquerres i progressista. I si aquesta és l’evolució de la societat catalana, la confrontació partidària serà efectiva i clarificadora justament quan, per la força dels fets, l’eix nacional hagi passat a un segon pla i les efervescències de la novetat s’hagin reduït al pòsit concret que queda un cop es desfà la bromera.

Aquest estiu mateix hem viscut uns fets significatius amb relació a aquestes qüestions. L’homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu a Pasqual Maragall té a veure amb les polítiques i el model social del catalanisme progressista i interclassista. La mateixa UCE, o els projectes de la Bressola, o determinats projectes territorials, tenen alhora una càrrega nacional i social que només la miopia antisocialista ha impedit de veure fins ara. Ja sé que potser en el terreny de la significació aquests exemples són de caràcter massa simbòlic, però no deixa de ser significatiu que aquells que avui donen per suposat i per fet el seu pedigree nacional hagin abandonat i no hagin impulsat aquests elements significatius de la nostra realitat cultural.

Resultaria, doncs, que per raó de contradicció, aquells partits que com el PSC veuen negada la seva condició de partits nacionals haurien contribuït, des del camp de les polítiques concretes, més netament al reforçament de la realitat nacional que aquells que reclamant-se’n permanentment haurien fet prevaldre, més d’una vegada, els seus interessos sectorials i de classe per damunt dels interessos nacionals. Vull dir que més d’un cop haurien treballat més directament per a lobbies d’interessos que per a la realitat nacional que diuen certament defensar, com sovint fan.

Esclar que per altra banda, la timidesa o l’ambigüitat del PSC en aquests temes ha propiciat sovint aquesta fàcil desqualificació, que no s’hauria produït si s’hagués tingut una posició clara i inequívoca en els grans temes de l’agenda de l’autogovern, si s’hagués mantingut a ratlla la subsidiarietat respecte de la política espanyola i si s’hagués insistit clarament a posar al costat del crèdit del PSC una manera determinada d’entendre la nació. La nació dels joves, dels malalts, de la seguretat, de la mobilitat, de l’educació, de l’emprenedoria, de la justícia i l’equitat. La nació, en definitiva, dels que saben que les nacions no neixen caigudes del cel, sinó que es fan i es desfan cada dia, amb la construcció d’un model social que integri les persones i totes les seves sensibilitats.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

8 Setembre 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt Avui | , , | Comentaris tancats a LA TEMPERATURA NACIONAL

UN DESFICI SOCIALISTA

El Punt Avui

Els socialistes catalans ens trobem cada dia a l’ull de l’huracà. Es vulgui o no, la societat catalana, els mitjans de comunicació, els opinadors ens tenen de forma permanent en el punt de mira. Estic segur que la immensa majoria dels votants, dels simpatitzants i dels dirigents del PSC no desitgem aquest protagonisme i ens estimaríem molt més disposar de la calma necessària per abordar els debats que ens són imprescindibles. Però els temps de la política no donen treva i no hi ha marge per a la serenitat que esperaríem.

Sense anar més lluny, la recent sentència del Tribunal Suprem contra un reglament de la Generalitat sobre la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament de l‘etapa de tres a sis anys ha portat algú a interpel·lar-nos sobre els atacs a la unitat civil del poble de Catalunya. De la mateixa manera que fa dos anys quan es va produir la sentència del Tribunal Constitucional de l’Estatut més d’un va voler situar els socialistes catalans i les seves suposades contradiccions al centre de la polèmica.

És indubtable que una sentència i altra constitueixen atacs, en tota la regla, contra els fonaments bàsics de l’autogovern de Catalunya. És també indubtable on radica l’origen de les denúncies que han propiciat aquestes sentències. Però malgrat tot, hi ha qui insisteix a fer-nos responsables o corresponsables, d’aquesta maror anticatalana, als socialistes catalans. Ens podem preguntar tots plegats fins on la justícia contamina la política i fins on la política contamina la justícia. I, si bé és veritat que les cúpules de les instàncies més altes dels tribunals estan formades per magistrats que reflecteixen les proporcions del poder polític, no ho és menys que una cosa són els tribunals i una altra és la política.

Com és ben evident ni en una ni en l’altra es pot frívolament erigir el PSC en el culpable de la situació actual. Si ens referim a la llengua catalana, el PSC, des de la immersió lingüística en els anys vuitanta i la Llei de política lingüística en els noranta, ha mantingut una actitud invariable de defensa del model lingüístic i les apel·lacions a la cohesió social i a la unitat civil del poble català. Amb tanta o més coherència que moltes altres forces polítiques de, en el seu llenguatge, catalanitat més indiscutible i  no discutida. En el cas de l’Estatut, la situació és encara més flagrant. Els socialistes vam aixecar abans que ningú la bandera de l’aprofundiment de l’autogovern i la revisió de l’Estatut i n’hem reclamat sense parar la devolució de la seva integritat. Vam encapçalar la manifestació i, malgrat tot, sembla com si la societat catalana o alguns dels seus oracles ens vulguin en crisi permanent o esquerdant-nos des d’aquell moment.

La reflexió i la reacció socialista hem de situar-la en diversos camps. El primer de tots el de la relació amb el PSOE, considerada sempre sota sospita de subordinació i més un problema que un valor o una solució. Mentre Pere Navarro tracta de refer les bases d’aquesta relació des de la confiança i la independència, Antoni Castells porta les coses al límit i diu que el projecte socialista només es pot refer des de la plena independència del PSOE. Mentre no sigui veritat que en un sol tema, només un, que afecti Catalunya el PSC no voti diferent del PSOE, als ulls de la necessària credibilitat, aquesta estarà sota sospita. Si no hi ha confiança federal el federalisme no existeix. Pere Navarro vol reconstruir aquesta confiança i té un mandat per fer-ho.

Mentre, però, el debat intern continua i el PSC es disposa a abordar totes les qüestions de l’agenda política. Ahir mateix, la Fundació Campalans, amb gran expectació, va convocar una jornada per tractar de federalisme, d’autodeterminació, fins i tot d’independència. Es tracta d’abandonar la por a les paraules i que les qüestions que giren al voltant dels drets dels pobles tornin a l’ideari bàsic del PSC, en el qual sempre han estat presents. Simplement es tractaria, a parer meu, que sense por es pogués admetre que en el PSC, que no és un partit independentista, hi hagués una tendència independentista admesa i organitzada, que segurament seria minoritària, però quedaria clar que no ens fan por determinats temes de l’agenda política.

Però és que, a més, en molt pocs dies de diferència es reunirà ‘Avancem’ que sota el guiatge de Joan-Ignasi Elena des de l’Executiva del PSC tracta de posar les bases d’un reagrupament de les forces d’esquerra sobre la base de la compatibilitat plena de l’agenda social i l’agenda nacional. Polítiques d’esquerres i catalanistes. Altre cop un mandat congressual i estatutari dels socialistes catalans. I també es reunirà una taula autoconvocada amb l’assistència de diferents dirigents socialistes que, sobre bases menys orgàniques, buscaran els mateixos objectius.

Hi ha qui a la voluntat de transparència, a un programa de regeneració política i democràtica està disposat a dir-ne esquerdes. El risc d’esquerdes hi és; però és molt pitjor el risc de la paràlisi, l’anquilosament i la burocratització que el risc d’afrontar els temes. Tots i sense por. Si els socialistes demanen una comissió d’investigació, la iniciativa es considera, o bé sota sospita o, fins i tot, hi ha qui opina que ens volem tirar pedres sobre la pròpia teulada. La voluntat de transparència i de regeneració no se’ns atorga. Si els socialistes aprofundim en el debat dels models territorials, dels usos del sòl, del model de creixement, si contraposem Massachussets a Eurovegas, també ens estem esquerdant.

Doncs bé, només si abordem aquests debats des de la por ens esquerdarem de veritat, que és el que alguns voldrien. Si els abordem des de la diversitat i la pluralitat, des de la riquesa de les idees, des de la coherència amb el nostre ideari, si ho fem responent a les expectatives i esperances dels nostres simpatitzants i votants i de tota la societat catalana, no ens estarem esquerdant, ens estarem enfortint. El debat és un valor democràtic, no una esquerda.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

30 Juny 2012 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt Avui | , , , , | Comentaris tancats a UN DESFICI SOCIALISTA

NO EN NOM DEL CATALANISME

El Periódico

[Aquesta és la versió extensa de l’article escurçat per a la publicació]

Hem arribat al congrés del PSC amb candidatures obertes. Aquest fet té la seva rellevància i té també els seus riscos. Seria rellevant si fruit d’un debat d’idees, de propostes, de programes la tria democràtica per part dels delegats fos efectivament la possibilitat d’optar entre propostes clarament diferenciades. Però el risc se situa en el fet que com que vivim en una societat que es mou en la immediatesa i per la simplificació resolem, a vegades, els debats a base d’etiquetes simplificadores. És el que ha passat en el procés final que porta al congrés que arrenca avui. Tots els analistes, encara ahir, apuntaven a converses entre alguns dels candidats per conformar un bloc catalanista.

L’accent en el catalanisme d’uns comporta, sens dubte, la negació  implícita del catalanisme de l’altre i posa els delegats, els militants, els simpatitzants, els votants, i els catalans en general davant d’una alternativa falsa i inacceptable. És veritat que aquest etiquetatge ve més de fora que de dins. Però també és veritat que des de dins i mirant cap enfora hauríem de deixar ben clar, d’afirmar amb rotunditat, que el PSC és, des de la seva arrel fundacional, catalanista. Que tots els candidats ho són i que tots pensen en la “sobirania de les accions i de les posicions del PSC”. Que el catalanisme del PSC, que la nostra voluntat d’erigir-nos en els fonaments del catalanisme d’esquerres, no és interpretat en exclusiva per ningú i que és justament l’amalgama que aglutina, que uneix, que fa fort el projecte de futur que es debatrà en aquest congrés.

El catalanisme és un moviment que ve de lluny i que és transversal; que en algun moment ha sigut interpretat amb voluntat excloent per projectes programàtics de la dreta catalanista, però que ha tingut, de forma creixent, en les esquerres catalanistes una font enriquidora d’ideologia en la qual l’emancipació nacional i la defensa d’una societat plural i diversa n’és l’element principal.

Durant més de trenta anys, el PSC ha fet una contribució decisiva a la modernització de Catalunya, a la seva cohesió social i a garantir la igualtat de drets i els compromisos amb els deures que han conduït a una societat permeable, on l’ascensor social ha funcionat amb eficàcia. Pot ser, justament, que l’arrel dels problemes actuals del PSC se situï en el fet que els canvis socials propiciats principalment per les polítiques de progrés hagin allunyat els sectors de les classes mitjanes emergents d’un partit que els va empènyer, i que ara, en canvi, no els acaba d’entendre i no els acaba de representar. L’espectre social, la majoria social que aspira a representar el PSC és justament la part més àmplia d’aquesta societat nova que entre tots hem construït. Responent amb propostes innovadores als problemes nous d’una societat nova.

El catalanisme d’avui és territorial, és social i és cultural. És també nacional.

El nostre catalanisme és el catalanisme de la Catalunya – ciutat; d’un país en xarxa. D’un país policèntric ben comunicat, equilibrat en les oportunitats i orientat a tenir cura del territori, del paisatge, dels valors ambientals, de l’equilibri i de la sostenibilitat si no esdevé una maleïda paraula que ho vol dir tot per acabar no comprometent a res. El nostre catalanisme és el catalanisme de la Llei de barris. Es fonamenta en els drets de les persones i els seus deures amb la col·lectivitat. Drets individuals i col·lectius, i deures cívics  que comprometen amb la col·lectivitat, amb el projectes comuns i compartits. Busca la cohesió social com a valor imprescindible; és a dir, la igualtat de gènere, la igualtat d’oportunitats, l’equitat, la sortida de la crisi amb esforç i sacrifici proporcionat als nivells de renda de cadascú, la voluntat de no deixar ningú enrere, la preservació dels serveis públics com a garantia màxima d’aquesta cohesió social construïda sobre bases no excloents. Un catalanisme que preserva i impulsa els drets lingüístics, la cultura i la identitat de Catalunya, el valor de la història i de la memòria i el valor encara més gran del futur construït sobre aquestes bases.

Un catalanisme que tracta també dels drets nacionals. Que afirma que Catalunya és una nació. Que proclama la necessitat del màxim autogovern.

Un catalanisme que el PSC ha de poder i voler exercir amb la “sobirania” que abans esmentàvem, sense hipoteques que laminin sempre els compromisos essencials del PSC amb Catalunya i els seus drets. Un catalanisme que permeti emergir sempre amb veu pròpia i amb posicions clares i ben definides en el debat, cada cop més esbiaixat, pels corrents sobiranistes, però cada cop, també, més desguarnit dels compromisos socials bàsics per construir una societat moderna, madura, justa i cohesionada.

Tota la vida he sigut i m’he sentit profundament i radicalment catalanista. Fa una colla d’anys era, fins i tot, considerat un nacionalista, i ho sóc si això vol dir només que Catalunya és una nació. Penso, però, com en el seu moment van compartir Einstein i Campalans que les paraules s’han d’emprar de forma ajustada i no abusiva, i que un ús abusiu n’accentua les connotacions equívoques o perilloses. El PSC ha de voler representar aquest catalanisme i una societat en què l’emancipació de les classes populars i treballadores vagi acompanyada pel reforçament i el reconeixement de les classes  mitjanes, i on l’espai social d’influència del PSC sigui aquest ampli espectre.

Em nego a acceptar una sortida d’aquest congrés que, com a conseqüència de l’etiquetatge,  pugui semblar que deixa el catalanisme com un sector minoritari i perdedor. El debat, si hi ha debat de candidats, no pot ser conduït des de l’eix del catalanisme perquè el catalanisme és de tots, ningú no se’l pot atribuir en exclusiva, ni en el PSC i ni fora, i el PSC és i ha de ser tot ell catalanista. Guanyi qui guanyi, el nou PSC serà catalanista i tindrà en el seu catalanisme la baula que lliga passat, present i futur.

PUBLICAT A: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/nom-del-catalanisme-1272276

16 Desembre 2011 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Periódico | , , | Comentaris tancats a NO EN NOM DEL CATALANISME

L’HORA NOVA DEL PSC (La recuperació dels fonaments)

Avui / El Punt

Abans mateix de la doble desfeta electoral del 28 de novembre de 2010 i del 22 de maig de 2011 ja hi havia molts símptomes alarmants i de preocupació. El punt d’inflexió més clar és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la posterior manifestació del 10 de juliol. En aquell punt queda clar que l’espai socialista es fragmenta i s’aboca a la indiferència (vot en blanc), la desafecció activa (vot cap a la dreta) i el catalanisme sobiranista (vot dispers).

L’acumulació de desgast ens porta necessàriament a un debat i reflexió imprescindibles, orientats al futur Congrés que encara no s’ha convocat, i a abordar totes les qüestions polítiques, ideològiques i organitzatives des d’una triple perspectiva. Ens cal, exigència crítica, construïda des de l’autocrítica; ens cal també, en el debat polític, practicar i reclamar el màxim rigor intel•lectual. I, finalment, en els temps que corren, amb una nova societat en construcció, amb problemes nous i crisis diferents, ens cal enfocar el futur amb radicalitat democràtica.

És en aquest context que proposo un conjunt de reflexions i punts de vista amb ànim de contribuir a la preparació el més oberta possible del debat congressual.

1. Vagi per endavant que poso tots els meus càrrecs orgànics a disposició del Congrés i de la direcció que en surti. Sóc corresponsable de l’orientació política dels darrers anys. Des d’aquesta renúncia em poso també a la plena disposició del projecte socialista i de la seva renovació i impuls necessaris.

2. Ens calen noves dinàmiques internes i potser la renovació, no només dels noms en la direcció, sinó de les estructures orgàniques. El PSC és una organització molt potent que s’ha aprimat; ha perdut gruix, tensió i múscul. La distància entre l’enquadrament orgànic i la preponderància de la gestió, i els militants, simpatitzants i el conjunt de la societat s’ha engrandit. Cal anul•lar aquesta distància i cal tornar a l’activisme polític constructiu.

3. Després de la doble desfeta s’han alçat moltes veus per parlar del PSC. Finalment, també, algunes d’internes. Però moltes des de fora; veus de tota mena, interessades i desinteressades, sinceres i impostades, receptes de veritat i receptes d’encàrrec al servei d’altres. Veus disposades a donar lliçons, a desqualificar, a menystenir o, fins i tot, a liquidar des dels propis apriorismes i a vegades sense el mínim rigor intel•lectual exigible.

Per bé i per mal, la regeneració del socialisme democràtic es farà de dins cap enfora. Tots els que diagnostiquen un final d’etapa, un càncer, preparen un funeral, ens acusen de desorientació, aplaudien el paper del PSC en el moment àlgid del poder. Fer llenya és molt català. Construir des de la responsabilitat n’hauria de ser més.

Cal, doncs, abordar el Congrés amb un retorn als fonaments ideològics i doctrinals del PSC. Tornar a l’acord i les propostes fundacionals. Depurar inèrcies, renunciar al conformisme, iniciar una hora nova per a una societat que és nova i diferent, ara més que mai. I proposo que actuem a partir dels principis i criteris següents, que no són tots, i que formulo a tall d’orientació personal.

I. Al PSC no hi sobra ningú. El Congrés hauria d’integrar totes les sensibilitats, refondre, com ha dit algú, més que refundar. Un congrés de síntesi que constati que ens uneixen moltes més coses de les que ens separen i que amb aquestes podem acordar un full de ruta.

II. Al PSC hi falta molta gent. Gent que ha perdut pel camí, gent que ara desconfia del projecte o simplement que ha posat distància per manca d’entusiasme en la indefinició excessiva. Socialistes de pensament, decebuts amb l’acció concreta massa llastada per hipoteques i condicionaments de responsabilitat. El Congrés ha d’obrir portes, construir ponts, buscar complicitats. Ha de buscar també noves aportacions i noves incorporacions. Ha de formular un projecte engrescador per als joves, a qui cal parlar amb un llenguatge nou en un temps nou.

III. El PSC ha de dir les coses pel seu nom. Ha de defugir les el•lipsis i els circumloquis; parlar clar, al cor de la gent; recuperar el llenguatge planer i entenedor; abandonar els pensaments avortats per excés de responsabilitat o pel pes del pragmatisme de la gestió en el Govern.

IV. El PSC ha de ser tal com és. Ser-ho de veritat i dir-ho. Tornar a ser el referent de les esquerres, del centre progressista, dels pensadors lliures, dels homes i les dones que se senten lluny dels condicionants del poder i a prop dels sentiments i de les emocions.

V. El PSC ha de recuperar espais de confiança i credibilitat. Entre les classes populars, avui més desinhibides i disposades a canviar de fidelitats. I ha de recuperar el lideratge i la confiança de les classes mitjanes, que el mateix projecte socialista ha contribuït a formar i créixer. I ho ha de fer salvant les contradiccions entre uns i altres, soldant, no dividint; sense fragmentar els espais, sense duplicar els llenguatges.

VI. Necessitem un PSC catalanista, independent i solidari. Compromès solidàriament amb Espanya, sense subordinació. Amb veu i llenguatge propis. Amb una revisió i clarificació, a fons, de les seves relacions amb el PSOE. Amb unes noves bases per a l’entesa que alliberin les hipoteques del passat i clarifiquin les prioritats del present. Amb llibertat de vot, en temes catalans, per als parlamentaris socialistes catalans a Madrid. Això és més important que el grup parlamentari propi que he defensat, sovint, en diferents moments. Si en el document d’entesa entre els dos grups parlamentaris, signat el 1977 i abans que culminés el procés d’unitat, es deia que s’acordava “una disciplina común de voz, acción y voto en el Congreso de los Diputados”, ara m’estimo més deixar escrit i signat que s’actuarà amb llibertat de vot en temes catalans i amb reciprocitat i lleialtat a l’hora de les relacions amb les altres forces polítiques a Catalunya i a la resta d’Espanya. En la política general espanyola, des del govern o des de l’oposició, ni un pas a Catalunya o sobre Catalunya sense el PSC, ni un pas a Espanya sense el PSOE.

VII. El PSC ha de clarificar els seus postulats. Ha d’esdevenir una esquerra catalanista, socialista i moderna. Avui, alguns proposarien menys catalanisme i més esquerra. La meva proposta és més catalanisme i més esquerra. La vessant catalanista demana més accent nacional sense abandonar posicions favorables a intervenir políticament a Espanya en sentit federal; una renúncia que els socialistes no estaríem disposats a fer i que els més reticents d’abans, la burgesia catalana, ara sembla, potser, disposada. Però aquí la qüestió seria, quina de les burgesies catalanes que han emergit, a Catalunya, en el context democràtic?

Hem dit què som i què volem. Hem de ser-ho i fer-ho. No ens cal practicar un sobiranisme vergonyant que no compartim perquè entenem més plausible un inequívoc compromís nacional des de les pròpies posicions. La temperatura nacional dels partits no es mesura amb la gesticulació, sinó amb el compromís concret, amb la llengua, la cultura i la identitat, i el respecte a la diversitat.

El debat sobre les esquerres és un debat més enverinat en plena regressió de totes les esquerres europees i en plena expansió del pensament dretà, intransigent i liberal. La radicalització esquerrana té poc futur perquè té poc fonament. És expressió d’una lectura equivocada de la societat que sense un biaix esquerrà demana més transparència, participació, radicalitat i exigència democràtiques. L’oportunitat de les esquerres és justament formular un programa reformista apropiat, agrupar esforços i energies, bastir els fonaments d’un nou model sense gaire doctrinarisme i no perdre de vista l’experiència municipal. És en les polítiques urbanes on més clarament s’han formulat programes progressistes i d’esquerres. Els avenços socials, sostenibles i possibles, i els serveis públics s’han afermat en aquest camp. És des de les bases sòlides de models, programes i propostes de polítiques d’esquerra que els ajuntaments progressistes van conquerir l’hegemonia social i van assegurar la complicitat activa de les classes mitjanes. Les mateixes que ara rebutgen succedanis frívols i condescendents en la formulació de les polítiques d’esquerra.

Cal, doncs, procedir de la mateixa manera sobre bases noves. Segurament ja no valen velles receptes. Però és segur que només una interpretació correcta de la realitat ens portarà a eixamplar la base social dels projectes i a evitar un aprimament progressiu que podria potser permetre de mantenir l’estructura orgànica, però que no podria evitar l’esllanguiment, en aquest cas irreversible, de l’hegemonia social. Hem de situar-nos lluny del testimonialisme reduccionista. Molts dels que des dels rengles de les esquerres i des d’una clara consciència política han crescut i millorat en les seves condicions de vida, classes populars i classes mitjanes, amb por de perdre conquestes recents, esperen receptes noves per a una situació nova. I ja ens han advertit que les velles fórmules no els satisfan perquè ells, la vida i el país han canviat molt i els partits i la política, no.

En resum i per acabar. Ser com som, dir el que pensem, obrir-nos més, abandonar falsos dilemes, evitar l’ambigüitat i la indefinició nacional i social, afermar les bases ideològiques i polítiques del projecte i reformar les estructures organitzatives i representatives.

PUBLICAT A: http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/422492-nadal-aposta-perque-el-psc-tingui-llibertat-de-vot-a-madrid-mes-que-un-grup-propi.html

10 Juny 2011 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Avui, El Punt | , , , | Comentaris tancats a L’HORA NOVA DEL PSC (La recuperació dels fonaments)

“LA CLASSE POLÍTICA NO EXISTEIX. LA VEU DEL POBLE ÉS EL QUE COMPTA I HA DE COMPTAR”

Entrevista-xat. diaridegirona.cat.
Trobada digital amb Joaquim Nadal (PSC)

Divendres, 19 de novembre de 2010 a les 17:00h.

El candidat del PSC per la demarcació de Girona a les eleccions del Parlament de Catalunya parlarà en directe amb els lectors de «Diaridegirona.cat».

 
1. Bona tarda senyor Nadal. Moltes gràcies per participar en aquesta Trobada Digital amb lectors de Diari de Girona

»Hola,bona tarda i gràcies per donar-me aquesta opotunitat

2. A totes les PIMES ara està de moda la nova llei “contra” la morositat. Dues preguntes: – perque es parla de llei contra la morositat si res modifica respecte els que no paguen? – perque si els que no paguen son vostès i les seves administracions fan una llei que a les Pimes només ens molesta? No calia una llei. Només cal que paguin. Gracies,
» Com passa a Europa cal que els tractes es compleixin i aquesta és una qüestió entre privats o entre client i proveïdor i l´administració ha d´obligar a complir i fer complir.Som els primers que hem de complir i en general complim,en general pagant a no més de 90 dies

3. Com penseu conciliar la manca de recursos en el sistema econòmic en general (particulars, empreses, administració, etc) , el manteniment del estat del benestar i fer front als reptes per desenvoluparr i dotar d´infraestructures les nostres comarques?

 Creant riquesa,incentivant l´activitat productiva,generant riquesa i fent finançaments mixtes públic-privat

4. Després d’haver assistit el 10 de juliol passat a la manifestació més gran de la història de Catalunya (convocada exclusivament per Omnium Cultural i que va ser secundada per tots els partits parlamentaris menys el PP i C’s) i en la que la pràctica totalitat dels crits i pancartes eren a favor de la independència i no pas pro-estatutaris o anti-tribunal constitucional, vostè creu que en aquest país només interessa el debat social o també el debat nacional? I, pel que fa referència al debat nacional, què creu que prefereix la gent: recuperar les competències retallades o la independència de Catalunya?

» jo crec que el país en general vol el màxim autogovern per Catalunya i jo no crec que el camí més adequat sigui el de la independència sobretot quan no hi ha full de ruta per arribar-hi.

5. Els departaments de cultura i Educació són els que tenen més retallada pressupostària de cares a solucionar el problema de la crisi. (Ajuntament de Girona, per exemple) jo em pregunto: ja que són un dels sectors més perjudicats de l´administració pública, perquè no se´n parla a la campanya electoral? no és important la cultura i l´educació en aquest país?

»És més important que molts altres temes.Amb educació i cultura la convivència i la cohesió social és millor.Jo en parlo molt i el meu partit també.

6. Personalment, crec que vostè és dels pocs polítics del PSC gironí que encara te un recorregut interessant per fer, tot i la seva veterania. Però, quan el PSC satisfarà als seus votants, jubilant a gent com: Marina Geli, Brugueras, etc. i renovarà els alts carrecs provincials amb gent com Narcis Cassasa, Teresa Ferres, etc. Renovar-se o morir, Sr. Nadal, crec que ja ens toca morir.

» Tendim massa aviat a amortitzar les persones amb un compromís públic.La renovació s´ha de combinar amb la veterania.La veterania també és un grau

7. Sr. Nadal, per què després de la sentència del Constitucional sobre l´Estatut el PSC no s´ha alineat amb la resta de partits catalanistes, els quals, tots ells, aposten pel dret a decidir?

» Nosaltres som un partit catalanista i davant la sentència hem dit que Catalunya ha de recuperar l´autogovern retallat,però nosaltres sincerament no creiem que el millor recorregut sigui el de la independència.

8. Quan es podrà annar de Figueres a Palamós en tren o tranvia? O sigui quan es podrà desplaçar la gent normal sense cotxe? Per què s´han prioritzat les autovies que malmenen al paisatge i la ecologia al Baix Empordà, per davant del tren o tranvia? Creu que d´aquí 10 anys faran falta tantes autovies, amb la previsió de menys cotxes

» Si les carreteres continuaran sent necessàries i el tren trigarà encara quatre o cinc anys com a mínim a arribar.És important saber que tren i carretera són complementari no excloents.Passa així arreu d´Europa.Cal potenciar el transport públic però també l´arribada del cotxe elèctric.

9. Quina opinió li mereix que una persona com Jaume Sobrequés, amb qui l’uneixen tants vincles professionals (i acadèmics), familiars i polítics hagi deixat de militar al PSC i doni suport a Artur Mas? Aquesta notícia personifica l’enfonsament del sector catalanista del PSC o, com va dir el mateix Sobrequés, significa que dit sector no existeix i que ell era un rara avis?

» La llibertat individual per a mi no ofereix discussió,però discrepo del recorregut polític del sr Sobreques.

10. Durant la campanya electoral de fa quatre anys, el senyor Montilla va dir que no reeditaria el tripartit i ho va fer. Ara torna a dir el mateix i, tot just ahir, el senyor Boada (ICV) deia al Diari de Girona que, si els tres partits sumessin, n’està convençut que tornarien a reeditar el pacte (malgrat el que diguin durant la campanya electoral). Pot afirmar rotundament que no pactaran amb ERC (encara que ells rebutgin el seu referèndum que, per cert, no el poden convocar legal i jurídicament després de la sentència del TC)? I si no pacta amb ERC pel motiu que sigui, com ho farà el PSC per liderar el govern català si tot apunta a que CiU serà el partit que guanyarà les eleccions amb un ampli marge de vots i escons?

» El Pt. Montilla va dir clarament que en les condicions que ara posen ERC i ICV no hi pot tornar a haver un govern de coalició i crec que ha de ser així.

11. Sr Nadal es possible que voste si en aquestes ellecions el seu partit no governa, es presenti com a cap de llista a les eleccions municipals de Girona

» No.No ho crec raonable i personalment penso que hi ha experiències que no s´han de repetir per més que puguin ser molt seductores.

12. És partidari de fer un pacte amb convergencia i unio en aquestes proxima campanya

» No en campanya i no després.

13. creu q el % de paticipacio baixarà a les properes eleccions?

» Temo que baixi i jo voldria que pugi.

14. A l´inici de la transcisió teniem la impressió que cada dia feiem un pas endavant. 30 anys després la classe política és majoritariament la mateixa i cada dia tenim la impressió que fem un pas enrera. Hi ha una classe política, Sr. Nadal, que ha traït l´esperit de la democràcia, llibertat i autonomia amb especulació, llei de l´embut i si t´he vist tururut. Estic molt emprenyat amb vostès. No era això, company, no era això. Joan

» Vostè és lliure de pensar com vulgui i jo de discrepar.La classe política no existeix.La veu del poble és el que compta i ha de comptar.Fa trenta anys tot estava oer fer.Ara toca administrar i equilibrar drets i deures.

15. Com ho farà per solucionar d’una vegada per totes els problemes provocats per l’actual traçat de la Nacional II de Barcelona en amunt (especialment a la zona del Maresme i a la que va entre Girona i la Jonquera), una de les carreteres en les que hi ha hagut més accidents de Catalunya i que té tan elevat gruix de trànsit que no el pot absorbir per si sola?

» Al Maresme amb les rondes de Mataró ja adjudicades i la ronda del Baix Maresme en informació pública i a Girona fent que es faci tot el desdoblament des de Tordera fins a la Jonquera.

16. Com està el planter dels socialistes? Hi ha qualitat a les JSC?

» Hi ha molts joves i com a la societat sempre hi ha de tot.Però són joves formats i amb ganes.

17. EN QUIN PUNT ES TROBEN LES OBRES DEL FUTUR COMPLEX DE CAMPDORÀ ?

» Pendent d´encarregar el projecte constructiu i tècnic amb un pressupost molt elevat.

18. Vostè ha repetit en varies ocasions que el que passa amb la N-II és una gran vergonya i es limita a culpar al govern de Madrid. Doncs bé, és que no tenim 25 diputats del PSC a Madrid? De que serveixen doncs? Si realment hi hagués hagut voluntat de tirar el desdoblament endavant no creu que ja s´hauria fet?

» No.aquesta no és una qüestió que dependgui dels vots sino dels diners i dels projectes.Cal que es faci i es farà.D´altres enganyen amb les seves gestions i no han aconseguit cap avenç

19. Hola , sabia usted que en la seccion abierta del centro penitenciario de Girona se han denunciado a una educadora por posible abuso de poder , al C.I.R.E.( centro de iniciativas por la reinsercion ), por hacer tarbajar a las personas de la seccion abierta del centro penitenciario de Girona ( cargando y descargando camiones ) sin cobrar, que se ha tenido que poner una queja a traves del departamento de justica y hablar con Joan Pere Queralt para que nos dejen tener moviles en la seccion abierta del centro penitenciario de Girona ,como dice la normativa penitenciaria y que se han presentado varias quejas al sindic de greus ?, si es que si , por favor que le parece?, gracias

» No,no lo sabía y se lo comunicaré a la consejera de justicia que sigue todas las cuestiones de su departamento muy de cerca.

20. Considera “normal” la puesta en marcha de ayudas a los llamados Ni-Ni cuando todas las encuestas indican que uds. saldran del gobierno?? o es como la mayoria piensa unicamente un gesto electoral.

» Este es un programa que viene de principios de este año.No es una respuesta electoral.Es la voluntad de garantizar que nadie queda fuera de los circuitos de la educación y el trabajo

21. Vosté que actualment és el conseller de PTOP i és el màxim responsable del conflicte entre veïns de La Bisbal i de Forallac, a dia d´avui, encara veu necessària la “famosa” variant de La Bisbal? Per qué ha modificat els trams tantes vegades, i de la nit al dia s´inventen el tram sud 1 i sud 2? O simplement vol enllastir l´anella de les Gavarres per arribar a la platja de la Fosca (Palamós) sense cues?

» No tinc cap interès en arribar més depressa a la Fosca,no he canviat mai de posició i les opcions sud sempre han estat presents en tots els estudis informatius.La variant es farà hi hagi qui hi hagi de conseller i tingui on tingui la segona residència.

22. perquè creu que hi ha un augment de l´absentisme?

» La gent ha perdut la confiança i s´avorreix amb els debats estèrils.

23. No le parece muy grave para la circulación lo que está ocurriendo con las obras en el Eix transversal. Han eliminado un carril durante 15 km para trabajos puntuales en 4 puntos. Compruébelo circulando por él entre las 14 y 16 h y observará el caos que se produce al subir hacia coll de Revell: camiones sobrecargados circulando a 40 km/h que no se pueden adelantar en los 15 km. Realmente tercermundista y me recuerda a los tractores y palas cargadoras que circulan por el Ampurdá en las horas punta por la C-65 y otras carreteras, sin ninguna regulacion para su traslado y con el peligro que representan al ir a 20 Km/h: por seguridad ¿no deberian llevar un vehículo detrás con una luz de precaución?. ¿queremos seguridad en las carreteras o no?

» Me parece urgente el desdoblamiento y me parece correcto el enfoque de los trabajos.La seguridad es la prioridad y la rapidez de las obras también,la circulación de camiones fuera de las calzadas es imprescindible.

24. Seria mol importan per mi, si fes algun comentari sobre la urbanitzaciò ” Selva Brava” de Llagostera MIQUEL

» No conec aquesta urbanització directament.Però totes es poden acollir a la llei d´urbanitzacions i millorar els seus serveis.

25. SR.NADAL; SOC DE CASTELLÓ D´EMPÚRIES Y LA MEVA PREGUNTA ES.¿ES NORMAL QUE PONT NOU QUE UD. VA INAUGURÁ DELS TRES VIALS QUE ENTREN AL POBLE ,HAN TANCAT DOS ,PERQUE DOS VEINS ELS MOLESTA EL TRANSIT? SOC UNA VEHINA QUE VAREM PATIR TOTAS LAS OBRAS Y CREC QUE VAREN COSTAR MOLTS EUROS PERQUE ES PUGUIN LLENÇAR AIXI TAN FACILMENT. ME AGRADARÍA MOLT QUE SU LLEGIS Y PRENGUIS SERIAMENT,PERQUE JO VOLIA PARLAR AMB VOSTÉ PERO NO SE CON FER-HO. MOLTES GRACIAS Y MIRI DE FER ALGO,PER TREURENSE AQUESTAS DOS DIRECCIONS PROHIBIDAS QUE SE HAN TRET DE LA MANIGA,PER CERT ESTEM RECULLIN FIRMES. SI VE A CASTELLÓ SI FIXI O PREGUNTI AL SR. RODÁ.

» Si em truca parlaré amb vostè i no em sembla normal que es tallin dos carrils

26. Estaria d´acord amb que els funcionaris recuperin els diners perduts per les retallades?

» O tots o cap i és evident que a l´empresa privada tambér n´han perdut.

27. Bones senyor Nadal. Troba que és just subvencionar els anomenats “ni-nis” (els que ni estudien, ni treballen ni ho faran si tenen una subvenció) i, a la vegada, apujar el 280% la matrícula del doctorat respecte a l’any passat a uns investigadors que treballen moltes hores fomentant la recerca però que viuen en unes condicions econòmiques poc dignes?

» El conseller d´universitats sap perfectament que encara ara les taxes de les universitats són de les menys cares d´Europa a tts els nivells.La cultura de l´esforç és primordial però el sistema no pot deixar ningí tirat a la cuneta sense oferir una oportunitat.

28. Sr. Nadal Creu voste que seguint las pautes que es fan aqui Alemanya (soc un gironi resident a aquest pais) seria una bona idea comencar un pla per fer una restauracio integral de totes las vivendes (blocs de pisos) mes antics de 15 anys . La restauracio inclou recubriment exterior en panels aillants cambiar totes les obertures posant doble aillament amb el vidre i en alguns casos cambi de teulats(tot aixo es fa per estalvi de la factura de calefaccio al hivern.Aquestas restauracions de las vivendes son sistematicament subvencionades en gran part per el municipi/estat correspont

» Estic d´acord que la rehaboilitació és un bon camí per a la regeneració de l´activitat econòmica i per a la millora de les condicions ambientals dels habitatges.

29. El PSC no ha aconseguit guanyar mai unes eleccions al Parlament de Catalunya. Vostè, per quin motiu creu que s´ha donat aquest fet?

» Hi ha sempre una dualitat preocupant i selectiva entre unes generals i unes autonòmiques.El nostre objectiu és superar aquesta dualitat i convèncer tothom que a Catalunya ens hi juguem molts.

30. ÚLTIMA PREGUNTA: Quan seran lliures les autopistes catalanes? Quan deixarem els gironins i gironines de pagar els peatges per anar a barcelona? Per què la Generalitat permet que una empresa privada es faci d´or a costa dels gironins?

» No és cert.Hi ha uns drets reconeguts i que cao respectarHem ja començat a proposar bonficacions per als conductors responsables (alta ocupació,recurrència,baixa contaminació…) i farem dels peatges una eina al servei de la mobilitat però el concepte peatge no desapareixerà mai del tot.Caldrà que a la resta d´Espanya s´hi vagin acostumant i que a Catalunya es vagin rebaixant.

31. Senyor Nadal moltes gràcies per la seva atenció i respondre a les preguntes dels lectors. Fins aviat!

» Em diuen que m´acomiadi però si m´entren més preguntes les contestaré.Gràcies de totes maneres.

32. Quins són els trets bàsics del programa del seu partit pel medi ambient ?

» Pla de residus,pla de renovables,cura i protecció dels espais oberts,protecció delscorredors,nous parcs naturals,accessibilitat als parcs.Parcs per les persones no territoris d´exclusió.Plans de gestió i pressupost pels parccs naturals.Atenció a la biodversitat,lluita contra la contaminació atmosfèrica.

33. Passo per la carretera de Caldes a Cassà i quedo bocabadat de veure tanta carretera per tants pocs cotxes. Ens ho podem permetre? ens cal? és normal que Caldes tingui carreteres tan desproporcionadament grans, hi hagi una N-II col·lapsada i equipaments, com la biblioteca de Caldes mateix, tan i tan i tan petita??

» La de Caldes a Cassà per St. Andreu Salou? no és gaire gran.A mi se´m queixen de la de lllagostera a Cassà i molts la voldrien desdoblada.Jo crec que en aquest punt i amb l´A2 desdoblada i l´Eicx també ara ja n´hi ha prou.Mai s´havien fet tantes biblioteques com ara

34. Senyor Nadal, sóc un veí de la Garrotxa des de que es va obrir el túnel de Bracons, la zona de les Preses cada cap de setmana o en hores punta queda col·lapasada de cotxes? la variant quan es començarà? o no hi hauria una manera de fer que els semàfors d´aquest municipi anessin sincrontizat i no quan un es verd l´altre es vermell?? això provoca que un vei de la Vall d´Hostoles, com és el meu cas a vegades hi estigui més per anar a Olot que no a Vic i això ho trobo molt greu!!

» La variant de les Preses i d´Olot es podrien començar a finals de l´any qye ve.El col.lapse és menor del que temíem.No hi ha greus embussos.Si lentitud.

35. el Pla de Domeny s´esta urbanitzant. Per quan està previst construir el pont que creuarà el ter? Crec que és vital aquest pont quan aquesta zona es comenci habitar.

» Aquesta és una qüestió que de moment no podem abordar,però aviat hi haurà el nou enllaç de St Gregori de l´AP7 i això permetrà actuar com una variant en el recorregut Girona Nord-nou enllaç de Fornels.

36. referin-me a la pregunta de l´absentisme: quines mesures creu que s´han de portar a terme per aquest augment? o no interessa?

» S´ha d´evitar l´absentisme.s´ha de portar la política al carrer i fer protagonostes i responsables tots els ciutadans,cal respondre les exigències de la gent des d´una línia calenta.

37. El gener del 2012 tindrem una entrada a l´autopista des de sant gregori. Si no es fa cap millora en els accessos a sant gregori des de Girona, i més tinguent en compte la futura urbanitzacio del pla de domeny, i el poligon industrial de taiala i el de sant gregori, crec que l´actual carretera serà insuficient per absorbir el trànsit. Han pensat en alguna solució?

» Crec que lña pròpia vialitat del polígon pot resoldre aquest problema i que l´enllaç i la pròpia autopista ajudaran a treure trànsit

38. Molt bon dia Sr. Nadal, tinc dues preguntes per vostè: A Girona, en cas que es dongués, amb qui pactaríeu? De les últimes conferències, està clar que amb el PP no. O faran oposició? Moltes gràcies

» Per les autonòmiques amb el PP no i amb els socis tampoc.olem una majoria sòlida i no ens importa fer d´oposició.

39. Sr. Nadal pensa fer alguna intervenció aviat a la Ctra. de la Vergonya per a revitalitzar la zona del Ter-Brugent? La zona necessita de bones comunicacions i ja fa molts anys que patim una profunda crisi degut a aquesta carrtera estreta i mortal i vital per al desenvolupament de la zona d´Anglès….

» Si la variant d´Anglès i la carretera d´Anglès a Salt saltant dues vegades el Ter.

40. Perquè creu que la gent jove no se sent identificada ni amb el discurs del seu partit ni amb el d’Artur Mas? (evidentment algú hi haurà però la tònica general és aquesta. I sinó vagi a qualsevol campus universitàri)

» No ho acabo d´entendre i crec que si tingués una conversa amb els joves com la que vaig tenir ahir al Cityarms convenceria molts dels valors del socialisme democràtic.

41. Coneix el Partit Pirata? Quina opinió en té? Jo no votava mai i gràcies a ells exerciré el meu dret a vot.

» No el conec però el nom no em sembla seriós.si t´ajuda a anar a votar benvingut sigui.

42. Partits com el que encapçala Carmen de Mairena desmereixen la política no creu? Penso que és denigrant per la democràcia

» Estic d´acord amb vostè que alguns partits denigren la política.

43. Quina és la previsió per al desdoblament del tram pendent de l´anella de les gavarres? Crec que és absolutament necessari, sobretot les variants de La Bisbal, Bordils i Celrà, on sempre s´hi formen cues i cues.

» Es pot fer aviat el desdoblament de Medinyà a Corçà i el de Forallac a Llofriu.Per més tarc la variant de la Bisbal.Dstic d´acord amb vostè.

44. Senyor Nadal, perquè la gent de Figueres pensa que vostè només es preocupa per la seva ciutat, Girona, com s´ha vist amb l´estació del tren de l´AVE i mira de marginar la resta de ciutats de la demarcació de Girona? El mateix passa amb la universitat, perquè només està centralitzada a Girona

» És una acusació falsa i des que soc conseller de la Generalitat m´he ocupat de totes les ciutats.El fet que Figueres tingui dos plans de barris i cap altra ciutat de la província no n´és una prova.

45. Sr. Nadal, creu que un expresident del Barça pot ser president de la Generaltat? NO ho acabo de veure clar… @sandra

» Jo tampoc no ho veig.

46. Quan feia que sabien, des de la cúpula del partit, que en Montilla no es presentari més? No em crec que hagi estat una sorpresa i, més, o veig com una tàctica electoralista.

» No el Pt ha dit que creu que vuit anys és suficient mentre que d´altres que hi han estat vint anys ara diuen que hi volen estar un màxim de dotze.És més realista que electoralista-

47. De verdad que no piensan volver a reeditar el tripartit? Los sondeos no les dejan muy bien para la mayoría absoluta. Que piensan hacer pues? Jaime F.

»

48. Respecte el pla de domeny i l´entrada a l´autopista, estaria d´acord amb vosté i la carretera que travessa aquesta urbanització no fos una carretera urbana on no es podra circular a més de 50. vosté creu que tots els cotxes que accediran a l´autopista ho han de fer creuant una zona residencial?

» Sap que per un costat no ho és.

49. Quins punts hi ha al seu programa relacionats amb la integració de les noves tecnologies a l’administració. Poden aportar productivitat, transparència i participació ciutadana…

» Si del tot.L´administració electrònica avui és imprescindible però encara ho és més que els polígons no tinguin dificultats per accedir a la banda ampla.

50. Hola Quim! Què en penses dels candidats tipus Mairena, el videojoc de la Camacho i el vídeo porno de la Nebrera? A mi m´indigna, converteixen la campanya en una xarloatada.

» D´acord.Tot hauria de ser molt més seriós.

51. La seva popularitat era més elevada a Girona quan era Alcalde que ara que ha estat Conseller, les seves decisions, encertades o no, l´han desgastat com a candidat. Que pot aportar senyor Nadal? no seria millor sang jove al PSC?

» Crec que la conselleria que he tingut ha estat d´una enorme responsabilitat i crec que l´he exercit a consciència,els ciutadans valoren bé les polítiques i l´observatori de la transparència ens atorga un 100%.Crec que és diferent i que ens valoren

52. Senyor Nadal, no creu que ja és hora que el pobre Mas governi d´una vegada? Potser cal admetre que es mereix governar, ja que la majoria de la població li ha fet confiança diverses vegades, no?

» Encara avui he trobat una fotografia meva amb ell en que el “pobre Mas” exercia de conseller i ja fa molts anys.

53. No considera que el socialisme és un acrònim al S.XXI. Perquè el seu partit és socialista no?

» Els valors del socialisme són universals i transcendeixen les èpoques i els segles.cal només adaptar-les als nous temps.

54. També hi ha molts pobles on no arriba la banda ample. Internet és un dret?

» Ha de ser un dret però amb un cost

55. T´has plantejat mai tornar a ser alcalde de Girona? Saps que aquí et rebríem amb els braços oberts. Molta sort! Pep.

» No,de veritat.Em sé estimat però em sembla que no cal tornar-hi.

56. Es pensa retirar igual que el sr Montilla ?

» Ell anuncia que no tornarà a ser candidat a la presidència i això jo ja fa quinze anys que he deixat de ser-ho!

57. Ara es manifesta sobre el que ha passat amb Caixa GIrona. Perquè no ho van fer abans de que passes?

» En aquell moment s´hauria considerat una interferència política que no ens podíem permetre.Altres ho van fer i opino que va ser un error.

58. ÚLTIMA PREGUNTA Com és que al pacte del tinell van dir que l’administració utilitzaria software lliure, i ara que s’ha implementat el pla de digitalització a les escoles tot va amb Windows… Què ha passat aquí?

» No ha acabat de tancar-se l´objectiu de disposar de programari lliure i d´un operador neutre.

59. Ara sí, moltes gràcies per la seva entrega i el seu temps. Gràcies per participar en aquesta Trobada Digital. Fins aviat

» Gràcies a tots i totes.De veritat,estem en campanya.Us puc demanar que mireu la nostra llista i el nostre programa i ens aneu a votar?.Els que ho feu gràcies i els que no aneu a votar igual.

PUBLICADA A : http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/1840/Actualitat/Trobada-digital-amb-Joaquim-Nadal-(PSC)/entrevista.html

19 Novembre 2010 Posted by | Mitjans digitals | , , , , | Comentaris tancats a “LA CLASSE POLÍTICA NO EXISTEIX. LA VEU DEL POBLE ÉS EL QUE COMPTA I HA DE COMPTAR”