Joaquim Nadal i Farreras

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

Pròleg a l’Atles topogràfic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010

En el moment de prologar aquesta quarta edició he anat de dret a la meva biblioteca a buscar un atles. Ho pressentia com un fet premonitori. Es tracta d’un petit gran llibre The Little Oxford Atlas, publicat l’any 1956 per Oxford University Press. Me’l va regalar, l’any 1959 o 1960,  Jordi Nadal Oller quan jo tenia escassament onze anys. No sé si va ser quan va tornar de la Universitat de Liverpool o si va ser amb motiu d’un congrés a Estocolm l’any 1960. El fet és que aquell Atles ha sobreviscut trasllats i avatars diversos i forma part dels llibres de referència del meu itinerari vital. Posats a l’any 1959 o 60, aquest llibre tenia una modernitat tipogràfica i cartogràfica sorprenents, i em va semblar que la geografia, sobretot la de la Gran Bretanya, es podia estudiar diferent amb un Atles tan precís i topogràficament tan definit.

Reportar ara aquest fet em desperta totes les emocions dels successius recorreguts per la topografia dels territoris en un exercici constant per apamar la realitat, dibuixar-la, capturar-la gràficament i deixar-ne una constància evident. És la tasca d’un atles, és el resultat d’una anàlisi rigorosa dels fets del relleu, de la natura i de la urbanització fins a configurar un dibuix premonitori de les fotografies que recullen els ortofotomapes.

Aquí, en aquesta realitat restituïda amb els accidents del relleu i els seus corresponents pendents i corbes de nivell hi llegim la realitat canviant de l’espai físic i dels assentaments humans. Copsem, amb eines i metodologia modernes, la nova realitat que s’afegeix i  modifica les realitats anteriors dibuixades en moments passats i en altres edicions.

Les infraestructures, la toponímia, la realitat desfilen als nostres ulls amb una fidelitat mil·limètrica com a  resultat de la triangulació constant del nostre país per part dels treballadors i treballadores de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que han tingut la capacitat d’erigir un focus de coneixement i de valor afegit al concert dels Instituts de referència que el Govern de Catalunya ha volgut impulsar com a eines de definició permanent de la nostra realitat nacional.

Més precisió i més informació, i més nova. Vet aquí l’aportació d’aquesta nova edició que en el seu ja clàssic format 1:50.000 tan bons resultats ha donat des de la primera.

Produïda al final d’una legislatura, aquesta edició neix amb una ràpida vocació d’exhaurir-se com a testimoni de les passions que desperta i que desferma la realitat dels nostre territori immers en un procés de canvi permanent.

Si voleu veure el pròleg a l’edició anterior cliqueu aquí.

Anuncis

13 Setembre 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

DE LES VALLS DELS RIUS A TOCAR EL CEL

Pròleg a Cartografia bàsica Alt Pirineu i Aran. Mapes per a ús escolar. Tremp, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, 2010)

L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran  ens presenta una nova proposta de caire pedagògic. Uns mapes per a ús escolar. Aquests mapes, aquesta cartografia bàsica, diríem ara en llenguatge modern, em porten a la llarguíssima tradició geogràfica i cartogràfica de Catalunya. Es tracta de començar pel coneixement, i pel reconeixement del territori. D’on sóc, on visc, són les preguntes més elementals i tenen resposta en la nostra geografia més íntima: el carrer, la casa, l’escola, l’església, la botiga, la plaça, els veïns, la festa, la feina, el camp, el taller, el prat, el riu, el canal, els ramats.

Posar aquesta geografia al mapa és un exercici imprescindible. És canviar l’escala de les nostres coses i anar-les situant en el món. La comarca, el territori, el país, el món. No podem entendre el món si primer no ens entenem nosaltres mateixos. La proximitat ens dóna les coordenades de la nostra identitat, les arrels de la nostra personalitat. Per més lluny que anem sempre torna aquesta geografia dels nostres primers mapes, dels nostres primers anys de vida, de la manera concreta que hem tingut d’obrir-nos camí.

I aquests mapes em porten també a la tradició pedagògica de Catalunya. Un país amb bones escoles i bons mestres té bases sòlides per encarar el seu futur. He trobat en els mapes en blanc la vella tradició dels que en la nostra infància en dèiem “mapes muts” que s’havien d’omplir per fer-los parlar. Vull dir mapes sense llegenda, sense la toponímia incorporada, però amb tots els aspectes que configuren un territori dibuixats amb fidelitat fotogràfica per estimular la nostra memòria i també la nostra imaginació.

Modestament, amb recursos limitats, amb petites coses, amb petits gestos que s’entenen bé, l’Institut va recuperant, a poc a poc, el gust pel coneixement i pel reconeixement.  El gust per aplicar sentiments i emocions al territori que tenim al territori on vivim, el territori que estimem.

30 Juliol 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a DE LES VALLS DELS RIUS A TOCAR EL CEL

MEMÒRIA DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Presentació de la Memòria de l’ICC 2009. Barcelona, ICC, 2010

La producció cartogràfica de l’Institut ha assolit ja un nivell de prestigi i de reconeixement que en fan, de forma efectiva, la referència oficial per a tota la cartografia de Catalunya. Les diferents sèries que produeix l’Institut constitueixen una xarxa espessa que apama el territori de Catalunya des de diferents perspectives i a diferents escales. Els fulls disponibles són, de fa temps, un gran desplegament detallat de com és Catalunya. Conjuntament amb les sèries, l’Institut ha desplegat totes les seves potencialitats editant atles diversos i proveint la cartografia de les publicacions del Govern i, molt singularment, la de totes les publicacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Així, les bases cartogràfiques de la tasca planificadora del Govern provenen d’una mateixa matriu i aporten capes successives de coneixement en el detall del nostre territori.

Encara en el terreny de la producció editorial hauríem d’assenyalar la continuïtat de la producció d’edicions històriques, ja sigui referides a la cartografia medieval, amb gran èxit i reconeixement internacional, com a la concreció cartogràfica del Pla d’Eixample de la ciutat de Barcelona, d’Ildefons Cerdà.

Però tota la producció és només la part més visible i externa del treball de l’Institut. El desplegament d’una arquitectura institucional al servei de la cartografia a partir de la llei de 2005 va donar peu al Decret d’octubre de 2006 que en desenvolupa l’aplicació.

És aquí on enguany vull posar l’èmfasi perquè el treball de la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya, on conflueix el Govern amb els governs locals, ha permès que els objectius que marcava la Llei i l’evolució més recent de les tècniques cartogràfiques s’assoleixin de forma progressiva. De fet, les comissions tècniques creades són una bona referència dels camps d’actuació. Així, la Comissió per a la redacció del Pla cartogràfic de Catalunya, la Comissió tècnica en geoinformació i la Comissió tècnica Inspire. Cadascuna ha posat les bases de la cartografia del futur, i totes juntes assenyalen un camí basat en la concertació i coordinació institucional, la planificació de les eines de present i de futur i l’adaptació de les prioritats a les directives europees que marquen els nous camins.

Per altra banda, l’Institut ha fet passes determinants per tal de fer més accessible la seva informació, situar-la a la xarxa i generar una interacció entre l’oferta i la demanda que ha donat lloc a un increment molt notable de les consultes de totes les fonts i les bases de dades que disposa l’Institut i que ha anat situant a la xarxa.

L’Institut finalment orienta la seva activitat al futur, a no perdre cap tren de les noves orientacions i de les noves tecnologies de la producció cartogràfica, a l’adquisició de les eines operatives adequades per tal de mantenir un alt grau de capacitat d’iniciativa i de presència en el mercat i en l’oferta de serveis, i a la recerca de l’excel·lència en tots els camps, sempre al servei d’una administració nacional que es vol modèlica.

Però pensar el futur requereix assegurar el passat i el present. Disposar de les sèries històriques, arxivar la documentació i la informació cartogràfica disponible, aplicar a la pròpia activitat de l’Institut l’instint històric que ha aplicat al coneixement de l’evolució de la cartografia al llarg dels temps.

Només una visió articulada, eficient, interactiva, dialèctica entre passat, present i futur pot fer de l’Institut la institució de referència que volien els que el van fundar i que vol, ara més que mai, el Govern de Catalunya.

29 Juny 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA

Pròleg a Atles Geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-ICC-IGC, 2010

 La llarga tradició d’èxit de l’Atles topogràfic de Catalunya 1:50.000 té ara finalment el seu equivalent necessari i desitjat en el terreny geològic. La recent creació, per Llei, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha certificat la majoria d’edat de la Geologia. S’estableix d’aquesta manera un maridatge perfecte entre la Cartografia i la Geologia, imprescindibles l’una per a  l’altra i, ara, desenvolupant amb plenitud totes les seves respectives potencialitats al servei de Catalunya. Al servei de les administracions i al servei del país. Justament, els dos Instituts de referència, el Cartogràfic i el Geològic, són dos exponents clars d’un projecte de país. D’una idea que mou el catalanisme polític des de fa més de cent anys per tal d’afirmar, des d’aquí, la resposta eficient i excel·lent en tots els camps científics, auxiliars o no, al ple desenvolupament de Catalunya. La construcció d’un cos doctrinal neix històricament acompanyada dels projectes de màxima ambició que defineixen un horitzó nacional i proposen que el país disposi dels fonaments més sòlids per al seu desenvolupament normal. El coneixement esdevé, així, un capital imprescindible, un fonament, la base per a la construcció dels projectes. I el coneixement de les estructures de la terra, dels sòls, de les formes del relleu, de l’acció de l’home en aquest territori aporten les dades més bàsiques per a definir la continuïtat de l’acció, per a garantir una acció responsable i eficient.

És pensant en aquests fets i en aquests antecedents que em complau molt especialment de saludar l’aparició d’aquest Atles Geològic de Catalunya 1:50.000, que posa a disposició de tothom la síntesi entenedora i atractiva dels coneixements acumulats i actualitzats de la geologia del nostre país. La cartografia estricta, el mapa geològic, forma el gruix essencial d’aquest llibre i es presenta en format d’atles, continu, a la segona part. Per aquesta part cal reconèixer la aportació inestimable de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME). La col·laboració entre l’IGME, l’ICC i, més endavant, l’IGC s’explica més endavant i ens condueix fins a la culminació de tots els treballs per a disposar d’una base digital homogènia i continua que va permetre en el seu moment editar els fulls comarcals del mapa geològic i ara, finalment, la seva presentació en un format compacte d’Atles. És la manera de trobar agrupat i manejable tot el conjunt de dades geològiques actualitzat.

Però tant com l’Atles mateix trobo atractiva tota la primera part, en la qual és possible de conèixer, de forma sintètica i molt didàctica, el contingut dels mapes geològics, l’evolució històrica de la cartografia geològica, les sèries cartogràfiques històriques i les sèries cartogràfiques actuals dels mapes geològics, on podem aprendre de quina manera enfonsen les seves arrels en el passat recent i remot l’afany per conèixer el contingut i característiques de les entranyes de la terra. Veiem, així, com aquest coneixement s’associa a la necessitat de l’explotació i aprofitament miner dels recursos naturals i com, finalment, culmina en una voluntat de coneixement més universal que busca acompanyar l’acció humana sobre el territori, en la superfície i en profunditat. Un interès molt particular té el capítol que s’ocupa dels mapes geotemàtics, perquè per capes separades i amb cartografia acumulada permet un coneixement de les unitats del relleu, de l’estructura geològica, de la tipologia de les roques, les formes del relleu, el sistema hidrològic i l’activitat sísmica que de forma periòdica esdevé un recordatori actualitzat pròxim o llunyà en el temps i en l’espai.

Finalment, l’apartat “550 milions d’anys d’història geològica” i la seva traducció en els temps geològics i en l’estructura geològica de Catalunya ens aproxima a una realitat ben coneguda, però no sempre percebuda. Es tracta de ser capaços de lligar el temps llarg i el temps curt, de no perdre mai la noció del temps i, sobretot, d’adonar-nos que el temps humà sobre la terra és curt i efímer al costat dels temps geològics i el conjunt de les transformacions físiques que han comportat.

Qualsevol formació geològica en el món ens pot semblar indiferent i, fins i tot, en la seva realitat pètria immutable i, en canvi, la comprensió geològica en el temps d’aquella formació concreta que ens fascina només per les formes ens pot arribar a extasiar si hi afegim la lleugera percepció de les edats acumulades en els plecs aparentment muts i immòbils que contemplem.

Només vull afegir per acabar que un cop més aquest Atles esdevé el testimoni d’una herència, ara ja més que secular, de la tradició científica geològica de Catalunya i l’homenatge de reconeixement a totes aquelles persones i a les institucions que han fet possible els fonaments d’una realitat compromesa amb el futur però arrelada en el passat.

27 Mai 2010 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA

ELS PORTOLANS DE L’EDAT MITJANA. UNA CONTRIBUCIÓ A LA HISTÒRIA DE LA CARTOGRAFIA I LA NÀUTICA

Presentació a Els portolans de l’edat mitjana. Una contribució a la història de la cartografia i la nàutica, de Konrad Kretschmer. Barcelona, ICC, 2009

Presentem la traducció al català d’un llibre centenari. Aquest treball de Konrad Kretschmer Els portolans italians de l’edat mitjana. Una contribució a la història de la cartografia i la nàutica. Un llibre que ara fa cent anys de la seva primera publicació en alemany i que podem considerar un clàssic, de sort desigual, en el coneixement de les cartes portolanes.

El coneixement omnicomprensiu de la geografia, els coneixements de les llengües clàssiques, de la navegació i de la seva història ens posen davant d’un text que esdevé una referència per al coneixement de la Mediterrània medieval i dels documents escrits i dibuixats que orientaven els navegants en aquella època farcida de dificultats i, alhora, farcida de coneixements.

La introducció sintètica i claríssima que ha fet el professor Vicenç Rosselló m’estalvia de qualsevol incursió acadèmica en el coneixement o presentació de la biografia de l’autor, de la seva trajectòria intel•lectual o de l’aportació concreta d’aquest volum.

En canvi, em sembla imprescindible reiterar en aquesta presentació, des de les meves responsabilitats públiques, la línia argumental del mateix Rosselló quan en una síntesi feliç assenyala que:

“El detall de juxtaposar aquest clàssic a l’innovador treball de Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada (2007) de Ramon J. Pujades palesa un objectiu ben clar: revalorar les nostres cartes de navegar, sense abstraure-les del context mediterrani en què foren concebudes, executades i usades”.

Si Rosselló amb l’encomana científica d’aquesta edició ho ha resumit de forma tan clara tot el que jo mateix pugui ara afegir és sobrer.

Així doncs, només em cal subratllar la clara voluntat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i del Govern de la Generalitat de dotar el nostre país d’una tradició d’estudi i coneixement al voltant de la cartografia que connecti amb les millors tradicions de les escoles de cartografia en el món. Que reculli un fons de documentació que, a poc a poc, posi les bases d’una cartoteca rica en documents directament relacionats amb el nostre entorn cultural més immediat i que proposi un catàleg d’edicions contemporànies i de reedicions que ens situïn per al nostre àmbit lingüístic com una institució acadèmica de referència. I no precisament per un esbiaixament academicista que no ens correspon i que en cap cas no pretén substituir l’acadèmia, sinó per una clara voluntat de combinar la cartografia històrica i la cartografia contemporània, el coneixement del passat i les pràctiques més avançades en el terreny de la producció cartogràfica.

Queda clar el que volem. Volem ser útils, volem ser pràctics, volem ser exigents i rigorosos. Volem construir des de Catalunya una tradició cartogràfica ben fonamentada, arrelada en profunditat en la vella tradició dels que en el passat van lligar els seus coneixements teòrics i pràctics amb l’art de navegar i mercadejar per la Mediterrània en un gran aprenentatge que esdevindria el fonament de la navegació renaixentista en la descoberta de nous móns. Explorar i conèixer noves terres, i nous temes, sobre la base dels vells coneixements. La millor manera, ara i abans, de lligar passat, present i futur.

1 Desembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a ELS PORTOLANS DE L’EDAT MITJANA. UNA CONTRIBUCIÓ A LA HISTÒRIA DE LA CARTOGRAFIA I LA NÀUTICA