Fons Joaquim Nadal i Farreras

He tingut des de molt jove la dèria de guardar-ho tot i d’escriure molt. Sempre m’ha semblat que guardar els papers, personals o no, és un signe de civilització; un gest que atorga importància a la memòria. Això, que ho penso per mi, ho penso molt més encara quan es tracta de documentació històrica de les institucions o de les empreses. He sentit sovint rebuig per les actituds indolents, per la descurança, per la manca de preocupació per preservar la història. Els arxius m’han semblat llocs venerables que s’havien de reivindicar i regenerar fins a convertir-los en molt més que simples dipòsits documentals. Han d’acabar sent centres de cultura i de recerca, on les arrels del que som i del que hem estat es puguin explorar i analitzar al servei de la col·lectivitat. He recorregut molts arxius al llarg de la meva vida, i n’he vist de tots colors i estats. M’he escruixit davant de dipòsits en estat deplorable, que eren un reflex de manca de sensibilitat i posaven de manifest unes actituds negatives davant de la conservació del patrimoni i de la història.

He traslladat aquesta actitud al terreny personal. Des de molt jove he guardat tot el que em semblava rellevant o significatiu, per insignificant que fos. Ho he ordenat, ho he classificat, ho he amuntegat, segons les èpoques. La documentació personal, la correspondència, els llibres de text de l’escola, els de l’adolescència, els dels viatges, els de la feina i del lleure, les postals, les fotografies, els documents. A aquestes alçades de la vida ja he aplegat un bon gruix de material. En alguns casos d’un interès personal, familiar, biogràfic: les famílies, els estudis, les escoles, els idiomes. En d’altres casos vinculats a la meva trajectòria com a historiador. Els treballs acadèmics (tesina i tesi), les recerques, els encàrrecs editorials, les estades de les universitats. Més endavant tot el que té a veure amb una etapa de vint-i-dos anys d’alcalde. A patir d’aquest moment els materials es multipliquen i es diversifiquen. Més enllà de la pròpia activitat d’alcalde s’hi va afegint, ràpidament, la de diputat i la de president de la Federació de Municipis de Catalunya. Els camps d’interès es diversifiquen; la biblioteca d’història segueix el seu ritme, però en aquesta etapa s’hi afegeix el municipalisme, la cultura, les hisendes locals, el territori, l’urbanisme. Tancada l’etapa d’alcalde, els camps s’obren encara més; aquesta vegada a la política, local o no, s’hi afegeix la vella preocupació i interès pel catalanisme, i hi podem trobar exploracions històriques de les èpoques de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana i un munt de documentació actual sobre els Governs de progrés, d’ençà de 2003 amb el Pacte del Tinell.

El món de l’ordenació territorial i de les infraestructures, de l’arquitectura i l’urbanisme, adquireix una nova dimensió. Però en aquesta etapa descobreixo també els Dietaris com a literatura, la correspondència, l’interès per l’excursionisme, la muntanya, el Pirineu. Un interès renovat per la Costa Brava,des d’una aproximació cultural, urbanística, geogràfica. Finalment, els costums, les tradicions, l’antropologia, els oficis perduts, les cançons de sempre, el cicle nadalenc, el paisatge, els rius, els canals, les ciutats, l’escoltisme, Girona, França, la cançó francesa, esdevenen focus vius de la meva voluntat i capacitat acaparadora.

Però el volum aplegat és de tal magnitud que em desborda. Prenc consciència que he de mantenir espai vital; que si vull més papers i més llibres, he d’anar buidant. Em decideixo a crear un Fons, a fer una donació, a comprometre la donació de tots els meus documents i la majoria dels llibres de la biblioteca. Ho decideixo, ho acordem amb l’Arxiu Municipal de Girona i amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge i començo, des de fa una colla d’anys, un procés de tria i transferència. Quan comença sembla poca cosa.

Ara ja són més de deu mil registres. Documentació, llibres i fotografies, documents audiovisuals. L’Arxiu els ha ordenat i classificat, ha preparat l’inventari del Fons, n’ha fet un document viu i que es pot recòrrer, ha preparat un enllaç i l’ha obert a les consultes. Aquest enllaç és el que obre aquesta pàgina i, així, des del meu bloc-arxiu es pot accedir també ara al Fons Joaquim Nadal i Farreras de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Girona. Per a mi és un orgull i una satisfacció fer-ho públic i posar-lo a disposició, en el futur, de tothom qui vulgui fer recerca de la nostra història contemporània.

Si voleu accedir a aquest Fons personal dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona cliqueu aquí.