“REIVINDICO LA POLÍTICA QUE JO VAIG APRENDRE AL LABORATORI DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA”

Entrevista al programa “Hora L”, de la Cadena Ser, amb Frederic Vincent

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

“ARTUR MAS DONARÀ LA MÀ DRETA ALS UNS I L’ESQUERRA ALS ALTRES”

Entrevista al programa “El Balcó” de la Cadena Ser

Resum

 

Les retallades són inevitables?

Hem dit “no” a les retallades, sí als ajustos. Cal prioritzar. Exemple clamorós: les escoles bressol als municipis que es pagaven a terços. S’alteren les previsions de les famílies que sabien que tenien dos terços finançats. Es tracta d’un problema greu que afecta sobretot a les famílies amb membres a l’atur. No es poden fer les coses de forma indiscriminada, amb mala previsió i anar fent d’un dia per l’altre.

Exemple de les retallades en sanitat: llits, quiròfans, urgències, servei nocturn… i fins i tot endarreriment en el pagament als professionals, per un  tema que afecta estrictament a la liquiditat del govern. No es pot anar traient cada dia un globus sonda per saber fins on la ciutadania pot acceptar.

Per on passar la tisora?

Per exemple, estem d’acord que ara no és moment de fer noves escoles bressol, però no a retallar els convenis per al seu funcionament.

I pel que fa a salut, el MHP ha donat a entendre que un Departament amb 9.000 milions, abans d’endarrerir intervencions quirúrgiques, pot fer altres coses. En canvi, estan provocant indefensió dels usuaris de la sanitat pública que fins ara confiaven en un sistema de prestigi mundial. 

Festeig ERC i PP…

L’opció d’un govern minoritari, de picar aquí allà, és legítima però no acaba de donar un resultat desitjable. No es pot estar a Boston i Nova Zelanda al mateix temps. A les antípodes i repicar la processó dient que el nostre model és Harvard. I lligar-ho amb qui pot haver fet trontollar un model d’excel·lència. No pots comprar aliances esporàdiques temporals si les antípodes no estan entre CiU i PP, sinó entre els presumptes socis.

Donarà la mà dreta als uns i l’esquerra als altres.

El President s’ha dirigit a vostès

Jo no ho entès així. Ha estat fins i tot poc cortès, no ha entès bé el meu discurs i li ha atribuït una duresa que conceptualment existia però també estava carregat de propostes.

Li hem dit, en ocupació, FP, educació, perquè no ha fet res en nou mesos i s’ha concentrat en creació d’alarma general sense posar discurs de confiança? No hi ha volgut entrar. Ens ha dit “ajudeu-nos” i li he dit “no hi ha adhesions”, per a què hi hagi acord hi ha d’haver negociació. Vam negociar la investidura i la vam facilitar; vam negociar la llei òmnibus  no vam presentar esmena a la totalitat, no van negociar els pressupostos i hi vam votar en contra. Fins ara no han volgut negociar la Llei d’audiovisuals i tindran esmena a la totalitat si no negocien. Estem negociant la Llei d’urbanisme i no hi haurà esmena a totalitat.

Seguirem acceptant seure a negociar, però no submisament, sense ser súbdits d’uns altres. 

Si voleu escoltar l’entrevista sencera cliqueu aquí.

“LA GENT ESTÀ TIPA DE GLOBUS SONDA”

Entrevista al programa “L’hora L” de la Cadena Ser

Què en pensa de la mesura anunciada pel conseller d’Economia?

Pel que sabem, primer confirmen i després desmenteixen. La formula és nefasta i s’inscriu en la tàctica de les grans retallades: primer crear un gran conflicte i després resoldre’l. En la forma com està fet, un futurible que no se sap quan, és tirar aigua al vi i la gent està tipa de globus sonda.

Desmentit, no ben bé…

Pels temps que corren, el que compta és la immediatesa i han desmentit que ho volen fer ara, diuen que ho faran en el futur. Anunciar presumptes rebaixes d’impostos en el moment que s’anuncien retallades és una greu irresponsabilitat. Només fa que crear confusió i alarma.

Si es mantingués impost, algunes dades la retallada en sanitat seria un 40 per cent menor.

Mentre s’anuncien retallades greus, el que no pot fer el Govern és retallar ingressos i despreses. Entenem que no han de retallar ingressos perquè és la única manera que s’entengui un programa d’austeritat que s’ha convertit en retallada incriminada i en totes direccions..

Mas-Colell diu que es vol evitar que les rendes saltes marxin… això passa?

Això passa poc, però ha passat amb gent, per exemple, que situa el seu domicili fiscal fora del país. No entraré perquè és el mateix argument que utilitzen amb successions. Tal i com estan les coses, i tal com ho vam deixar nosaltres, és un argument no vàlid.

Coincideix anunci amb unanimitat dels partits pel fons de las competitivitat.

Nosaltres li hem dit al Govern que si negocia i treballa per ajustar-se a l’objectiu de dèficit i busca una sortida a la situació de les finances estarem al seu costat. Però primer ha de negociar discretament, si no aconsegueix cap resultat ens ha de demanar ajuda i li donarem fins a les últimes conseqüències. Costa de creure que al mateix temps que dius que et fallen els ingressos anuncis retallades en les font d’ingressos. El Govern de Catalunya no ens tindrà al seu costat en la tramitació dels Pressupostos si es manté en la política de retallades indiscriminades i si treu successions, però ens tindrà al seu costat en la negociació del fons i fa una negociació discreta i ens demana ajuda.

“DENUNCIEM LA MANIOBRA DIALÈCTICA DEL GOVERN DE PROMETRE UNA COSA I FER-NE UNA ALTRA”

Entrevista al programa “Hora L” de la Cadena Ser

Com a exconseller, què li sembla com queda el tema dels 80km/h?

Vull deixar clar que s’acaba de produir un incompliment d’una promesa electoral, feta en uns termes molt radicals i molt contundents, que era la supressió de la limitació dels 80 km/h. No l’han suprimida, l’han modificada. La mantenen de forma estricta en una part del kilometratge i la converteixen en velocitat variable, que és un tema que formava part de les propostes del programa electoral del PSC. A nosaltres la flexibilització, mantenint criteris de limitació de velocitat segons les hores, la contaminació, la congestió, ens sembla una mesura raonable. Denunciem la maniobra dialèctica de prometre una cosa i fer-ne una altra. En canvi, estem d’acord en què es flexibilitzi una limitació que abans era rígida i que nosaltres sempre hem defensat que havia de fer possible poder anar a més velocitat si havia baixat la congestió i la contaminació.

Fan el mateix des de CiU que haurien fet vostès?

Fan el que haguéssim fet nosaltres si tinguéssim tingut majoria per fer-ho.

El fet que la velocitat variable es deixi per més endavant, què li sembla?

L’eliminació de senyals fixos i la seva substitució pels senyals lluminosos hauria de ser possible sense major cost. 100, 80… Jo crec que aquests panells lluminosos són els que automàticament s’haurien de poder adaptar. Es manté el 80, pujar a 100, si resulta que hi ha menys contaminació o hi ha menys congestió. Tothom hauria de tenir molt clar que aquesta mesura no es pot frivolitzar, hem de recordar tot el favor que la mesura ha fet per contenir els accidents de trànsit. Si és una de les 70 mesures també per reduir la contaminació atmosfèrica, aquesta mesura s’ha de continuar contemplant. 1. Hi ha un incompliment. 2. Es substitueix la supressió per flexibilització. Això ens sembla bé. Aquesta era la nostra proposta en el programa electoral.

A curt termini, no és econòmicament viable?

No és massa difícil. Les quantitats de què estan parlant ells mateixos no han sabut explicar perquè era aquesta quantitat i no una altra.

La velocitat variable es podria implantar avui?

Jo crec que sí. No era un tema aquest que depengués directament de mi, així que hauríem de buscar antecedents tècnics que ara no tinc.

Això és el que es va frenar, que no tenien majoria? Tenien uns socis que estaven en contra?

En part, sí. Justament de la forma com ens estem expressant, no es correspon al que ha dit avui l’exsecretari d’Interior, Joan Boada, que ha tractat alguns partits polítics de traïdors respecte a l’adaptació de la mesura. No és impropi, no és el que estic fent. Defensem l’efecte sobre la contaminació, l’efecte sobre la reducció d’accidents i la necessitat de la flexibilització perquè és el que la gent esperava i el que la gent entèn.

En part sí. Què més hi havia?

L’efecte de contaminació era un requisit important. No era una qüestió a menystenir. En el context de l’últim any, quan s’ha estat revisant aquesta qüestió, nosaltres érem partidaris de la flexibilització i per això ho vam posar així en el nostre programa electoral. En comptes de dir que suprimiríem els 80 km/h, com va fer CiU, nosaltres vam dir que flexibilitzaríem. Benvinguda sigui CiU a les posicions del PSC, tal com va dir ahir Jordi Terrades.

Puig va parlar d’accidents de trànsit. 2010: 44 ferits greus. 11 més que l’any anterior. La xifra de morts és la mateixa. Augment d’accidents de trànsit?

No ho sé. Haurem de saber de quina zona es parla. És veritat que quan es parla de sinistralitat, quan s’incorporen les zones urbanes, les xifres canvien. És possible que Puig posés també xifres urbanes i alterés la proporció. És molt evident que amb els anys que fa que està vigent la limitació, s’han reduït els accidents mortals, i això és un fet inqüestionable més enllà d’aquesta variació.

Els principals defensors de la mesura diuen que la reducció és difícilment qüestionable, des que existeix la mesura.

No sé amb quins elements jugava, si incorporava dades de l’accidentalitat urbana.

No tenia competències sobre el trànsit, però sí sobre les carreteres..

És molt més impepinable la seguretat a la carretera. Les característiques de ferm, de senyalització, de traçat, són elements essencials per tal de garantir la seguretat. La limitació de velocitat, que sempre l’hem entès com a raonable, ha perdut el punt de reordenabilitat quan es va convertir en una regulació rígida de tots els accessos a Barcelona amb el pretext raonable de la contaminació atmosfèrica.

Puig va dir que si tot allò que es presentava si s’havia de canviar ho estudiarien… Va dir que no eren invariables, que eren més flexibles.

Són tan flexibles que han fet marxa enrere respecte a una promesa electoral i s’han hagut d’adaptar a la realitat que és més tossuda que els postulats polítics dels partits.

“ELS PLATS TRENCATS D’AQUEST ESTIU OBLIGUEN A REPENSAR MOLTES COSES”

Entrevista al programa “Hora L” de la Cadena Ser

Què en pensa del recurs de la defensora del poble al TC al voltant de la Llei d’acollida?

Això afegeix llenya al foc d’un trencament institucional i gairebé constitucional que algú haurà d’arreglar. Els plats trencats d’aquest estiu obliguen a repensar moltes coses, jo crec que el mateix Defensor del poble, quan sigui nomenat, haurà de refer algunes passes i adonar-se que aquesta és una Llei molt avançada, en que l’opció lingüística és “una” de les qüestions i, per tant, no s’estableix cap tipus d’obligació… sí que s’estableix una preferència, i a través d’aquesta preferència queda clar que hi ha uns camins per a la integració… i aquests camins són diversos i naturalment, l’immigrant s’ha d’acollir a una societat de drets i deures.

A banda del Defensor del poble qui més haurà de refer els plats trencats?

Si no ho arregla l’àmbit institucional, ni els governs, ni una revisió del pacte constitucional i estatutari en els termes que ha reclamat el president de la Generalitat, seran els moviments socials els que ho arreglaran posant les coses al seu lloc.

Confia que el nou Defensor del poble retiri el recurs?

Jo interpreto que hi ha una provisionalitat… i per tant, estem davant d’una doble provisionalitat… una Defensora del poble que ho és transitòriament i, per altra banda, hi ha una altra provisionalitat encara més escandalosa que és la del TC. No em puc imaginar que sigui l’actual TC, amputat d’algun dels seus membres per raons diverses, el que acabi decidint sobre aquesta qüestió.

Hi ha algú interessat en un trencament entre Catalunya i Espanya?

Jo crec que interessat no hi ha ningú, el que passa és que els que hi estan menys interessats, els unitaristes, són els que s’equivoquen més en el diagnòstic i tibant de la corda el que estan fent és justament aconseguint l’efecte contrari del que ells pretendrien. En el fons hi ha una síndrome hiperconservadora que voldria una recentralització de l’Estat, que tiba de la corda, que posa pals a les rodes al model estatutari, desplegant la Constitució del 78, encara que sigui fent servir com a arma el TC… i a partir d’aquest moment es trenquen les regles del joc d’una transacció, d’un pacte que es va produir l’any 1978.

Dels projectes retallats pel Ministeri a causa de la crisi es diu que encara se’n pot recuperar algun… quins?

Penso que la retallada ens venia imposada per criteris europeus i pels països que controlen i tenen la titularitat d’una part del deute extern espanyol, això significa que la disciplina pressupostària és una exigència que depassa la voluntat del Govern espanyol i que l’objectiu de reducció del dèficit públic és imperiosa per intentar estabilitzar l’economia i començar-la a redreçar. Però, és evident també que l’única manera de redreçar l’economia és creant ocupació. He explicat moltes vegades que els 6.000 MEUR que costen a dia d’avui els 600.000 aturats a Catalunya, pagarien cada any sencera una línia 9 del metro. Per tant, hi ha un problema… desinvertir en obra pública pot tenir un efecte no desitjat, que és que s’incrementi la borsa de l’atur i això encara incrementaria més la factura social dels pressupostos de l’Estat. Fins al punt que si això es manté d’una forma exponencial, arribarà un dia que aquesta factura social no es podrà pagar.

Quins projectes es poden salvar?

Hem de recordar que el Ministre de Foment parlava de 33 obres que s’endarreririen i 5 que es rescindirien. Per tant, tenim,per exemple,la variant de l’Aldea que no s’ha rescindit, però en canvi és de les que pràcticament s’ha aturat i l’empresa que l’està fent la reprendrà quan tingui consignació pressupostària. Com aquesta n’hi ha una colla més, una dotzena d’obres endarrerides que recuperaran ritme perquè hi haurà una injecció pressupostària. D’altra banda, de les 5 rescindides, jo crec que el Ministeri és conscient que va ser un greu error estratègic, ja que són prioritàries per a Catalunya. En aquest sentit, jo crec que hi haurà alguna concreció. Però també és veritat que qualsevol concreció no tindrà l’efecte immediat que tots desitjaríem. Jo crec que les obres que han de poder tornar a començar després d’una nova licitació… l’important serà veure l’anunci d’aquesta nova licitació al BOE, i d’altra banda, les que es poden reprendre, crec que el Ministeri ha començat a parlar amb les empreses per dir-los que podran tornar a començar perquè hi haurà diners en el pressupost de l’any vinent.

Blanco ha dit que vol que es debatin al Congrés les taxes o cànons. Com es posiciona al respecte?

Com la Generalitat és un Govern que té al seu territori més peatges que enlloc i en té en autopistes pròpies i de l’Estat… estendre el sistema de pagament per ús a altres territoris de l’Estat ens sembla just i equitatiu i en aquest sentit ens posicionem dient que caldrà que es vagi introduint el pagament per ús en algunes autovies que l’Estat ha construït i que pot sostenir, i per altra banda, caldrà que es suavitzin els peatges a Catalunya i que es vagi produint un equilibri del mapa del pagament per ús entre aquelles zones especialment castigades com Catalunya, i aquelles altres que s’han beneficiat dels anys d’eufòria productiva amb obres que no han hagut de pagar peatge.

Està demanant peatges a Madrid…

No, per exemple, una obra, que no hi haurà més remei que introduir algun tipus de pagament, és un pont sobre la badia de Cadis per entrar al municipi. Per deixar clar que determinades infraestructures s’hauran de pagar. Si per entrar a Barcelona s’ha de pagar els túnels de Vallvidrera, per entrar a altres llocs també s’haurà de pagar.

Veu bé el debat sempre i quan Catalunya no pagui més que ara…  

El veig bé sempre i quan es produeixi un gir en el concepte pel qual es paguen els peatges, que els peatges es paguin com un instrument de regulació de la mobilitat i efectivament no resulti que Catalunya surti doblement penalitzada pel fet que com que ja portem molts anys amb peatge, ara resulti que la necessitat d’implantar el peatge fora de Catalunya, allargui les conseqüències a Catalunya mateix.

Sabem que va provocar la incidència a la Línia 9?

Sabem què és el que va fallar. Un cop detectat el que va fallar, Siemens va reposar tot el software i això ha permès recuperar la plena normalitat a la línia 9 del metro. Ara tancarem l’expedient informatiu acreditant què ha passat, que és una fallada informàtica en la transmissió entre el centre de control i el software que porten instal·lats els trens, que en algun moment no tenia concordança i per tant el tren no obeïa les ordres del centre de control i automàticament s’activaven mecanismes de seguretat que deixaven el tren parat.

Hi haurà sanció per Siemens?

 No, jo crec que hi haurà el requeriment perquè proveeixin mecanismes de seguretat addicionals. Probablement un doble sistema. Permanentment hi haurà d’haver un sistema tecnològic preparat per activar alternatives en incidències d’aquest tipus.

Quan es va posar en servei la conducció automàtica, algú va dir que la tecnologia no estava preparada per circular sense conductor.

Portem sis mesos, i la tecnologia no tant sols està preparada, sinó que està preparadíssima i és exportable. Estem en condicions de dir que l’L9 serà tecnologia punta en el mercat mundial en els propers anys.

Deixi’m dir que avui Adif, Renfe, Mifo i la Generalitat hem anunciat que les tres línies de rodalies tallades a Sant Andreu, i que s’havien de tornar a posar en funcionament el dia 13, quan es va prendre la decisió que el curs escolar començaria el dia 7 ens va semblar perillós tenir una setmana encara el tall de rodalies mentre funcionaven les escoles, així que Adif ha treballat a fons i avui hem pogut anunciar que avancem una setmana la represa a la normalitat del sistema de rodalies i que, per una vegada a la vida, no farem tard sinó que, a l’inrevés, arribarem a temps.

És una mica pessimista quan diu que el PSC té la seva gent desmobilitzada…

No, en absolut. Jo sóc de la branca optimista del PSC. Quan entres a fer una conferència sobre el corredor mediterrani i et pregunten com veus el context electoral i et pregunten sobre que opines que CiU i ERC vulguin pescar entre els votants decebuts del PSC… la pregunta ja porta en ella mateixa un fet. Jo dic: nosaltres no farem el mateix. Sabem que també hi ha decebuts a ERC i a CiU i, en canvi, no els anirem a buscar. Quan jo em referia que hi ha un sector de l’electorat socialista que manifesta dubtes sobre què votar, simplement descrivia un fet sociològic electoral i deia que aquest forat d’un percentatge determinat d’electors socialistes que encara no s’han decidit, se saldarà favorablement per al PSC i per això era optimista. És a dir, Nadal és optimista, confia  recuperar molts votants socialistes, està convençut que els que avui encara dubten s’adonaran que en el panorama polític català no hi ha millor opció, i sabran que jugar al PSC és jugar sobre segur, perquè tenim les idees clares, perquè tenim les propostes i perquè la gent s’adonarà que temes com l’L9 i rodalies, s’estan fent més que mai. Ja sé que la correlació entre acció de govern i resultat electoral no sempre és automàtica, però estic convençut que la gent s’adonarà el que ha fet aquest Govern i que tots els governs anteriors, que ho havien promès i no ho van fer, no es mereixen una recompensa electoral.

Creu que haurà convençut al conseller Castells perquè es presenti a les llistes?

El conseller Castells, pel que fa a no anar a les llistes, ha fet una opció personal i l’ha argumentat políticament, també ha dit que farà campanya a favor del president Montilla i que serà actiu en la campanya electoral en defensa de les opcions socialistes i federalistes del PSC. Per tant, al conseller Castells no l’he de convèncer de res, perquè si ell ha cregut que ara no era el moment d’anar a les llistes i volia repensar unes quantes coses… ho trobo bé. Cadascú s’ho mira d’una manera diferent, però des d’òptiques que en moltes coses són coincidents. A les llistes només hi van 135, i tots els altres milers de militants i simpatitzants estan igual de convençuts que el conseller Castells.

Sembla que li faci un retret….

En absolut, no estic en condicions de fer cap retret a ningú mai.

Una decepció?

No, tampoc. Em van fer una entrevista on vaig dir que cadascú prenia l’opció que volia, i que això no volia dir que hi ha dues ànimes al PSC, que el partit practica un catalanisme militant radical que ha expressat el president Montilla en moltes ocasions. Jo mateix en un article vaig deixar molt clar quin és el meu pensament i com entenc jo que s’ha d’orientar la política catalana pel que fa a les prioritats pel que fa a l’estructura territorial de l’Estat.

Les enquestes plantegen un escenari bastant negre per als socialistes… corre el rumor que si el president Montilla no guanya les eleccions, no el veuen com a cap de l’oposició…

Jo que el conec crec que sí, que serà cap de l’oposició. D’altra banda, no puc posar-me en el seu cap i no puc saber quin és el seu pensament, però jo crec que ell no contempla aquest escenari, perquè contempla tornar a ser president de la Generalitat.

Data de les eleccions?

No li he preguntat i sé que ell és incapaç de fer cap insinuació, però si li hagués dit a algú i aquest se n’hagués anat de la llengua seria imperdonable. Hi ha coses que toquen a qui toca i val més que no ho sàpiga ningú més.

Si ve Zapatero a la campanya, suma o resta?

Jo crec que tot suma a la vida. També depèn de com vingui i què vingui a fer i a dir, i de com es resolguin qüestions que estan obertes. En aquests moments, més important del fet que vingui Zapatero és que en la conversa entre Montilla i Zapatero es produeixi un procés de recomposició del pacte estatutari i constitucional. A vegades es poden fer més gestos des de l’acció de Govern que no pas des de l’acció política en el camp de batalla. Seria bo que quan vingués això ja estigués fet. Que durant el mes de setembre hi hagi una comissió bilateral, hi hagi els traspassos i, a més, es produeixin perquè toca, perquè segueix vigent l’Estatut i que no hi hagi ni una coma que posi en discussió que els trens regionals han de ser competència de la Generalitat.

La web de l’emissora no disposa de tots els àudios d’entrevistes