Joaquim Nadal i Farreras

TERTÚLIA A CLUB 21

Programa “Club 21”, de Ràdio 4

Tertúlia dirigida per David Escamilla amb participació de WALTER RISO (psicòleg i assagista), MATTHEW TREE (escriptor anglès) i JOAQUIM NADAL

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

18 Març 2012 Posted by | Ràdio, Ràdio 4 | , , , | Comentaris tancats a TERTÚLIA A CLUB 21

“NO FARÉ UN PAS ENDAVANT PER LIDERAR EL PARTIT”

Entrevista al programa “Directe 4.0” de Ràdio 4

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

 

28 Juliol 2011 Posted by | Ràdio, Ràdio 4 | , , , | Comentaris tancats a “NO FARÉ UN PAS ENDAVANT PER LIDERAR EL PARTIT”

“EL GOVERN DE CIU ESTÀ EN LA INOPERÀNCIA CONTEMPLATIVA”

Entrevista al programa El matí a 4 bandes de Ràdio 4

Montilla parlava de cohesió social…

Crec que hi ha molts mecanismes de prevenció, d’assegurament de la cohesió social. Justament, els set anys de govern de progrés han contribuït a polítiques en diferents camps: en el benestar, en la política urbanística en els barris, més les polítiques de cohesió, en el camp fins i tot del món municipal, que han ajudat amb efectes pal·liatius, si es pot dir així, a cohesionar la nostra societat, en el temps de bonança, però perquè aquesta cohesió estigués ben travada en els temps que estem vivint ara. Jo crec que no hem de patir, tot i que és veritat que com que la situació es va agreujant, hi ha famílies que van caient en aquest pou horrible, tot això ens fa pensar que són moments delicats. Els Bancs d’Aliments i Càritas treballen més que mai, hi ha gent en el llindar de la pobresa i les dificultats, i això ho hem de tenir en compte, però jo sóc dels que penso que si haguessin 5 milions d’aturats sense ingressar res la cohesió social estaria molt més en risc del que aparentment està.

L’economia submergida podria ser la creació de 2 milions i mig de llocs de treball…

L’economia espanyola està en un moment molt delicat, ho està per ella mateixa, en relació a la UE, tot el sistema financer espanyol, l’internacional. Els bancs espanyols esperen a veure com es resol tot això, i molts ulls que ens miren.

Ho haguessin pogut evitar, això, si haguessin continuat al Govern?

No, però és que nosaltres ja ho havíem fet. Aquest Govern viu en alguns aspectes de la renda del que va fer l’anterior Govern, que és retallar el sou als funcionaris un 5%, en segons quin nivell de funcionariat i alts càrrecs un 10-15%. Es va aplicar a partir del mes de juny, juliol… Una mesura del govern anterior els aporta un escreix de l’ordre de 250, 300 milions d’euros. S’ha de comptabilitzar en favor de què ja hi havia retallades en marxa, coses que no van compensar la brutal caiguda dels ingressos d’aquesta situació econòmica que estem vivint.

I la resta d’anuncis? Sanitat, Educació…

El Govern que pren possessió a finals d’any i que denuncia que deixarà l’atur a la meitat en 4 anys comença de la pitjor manera possible anunciant tot tipus de retallades en tot tipus de serveis, d’una forma lineal i indiscriminada, campi qui pugui, fent por a la ciutadania, provocant confusió i caos, i que pensin que d’aquí han de sortir els salvadors, que som CiU. La situació inicial porta a una situació molt tensa i molt dura de tots els sectors que se senten afectats per les retallades. Com a professionals, o els usuaris que veuen que estan perdent prestacions en el terreny del benestar social, de l’educació, la gent està perplexa i diu: “Què estan fent per intentar redreçar l’economia? Quin camí han obert per recuperar tots els llocs de treball que s’estan perdent? Podríem dir que fins al 22 de maig intenten carregar en tots els governs anteriors. De gener cap aquí l’atur ha seguit creixent mes a mes, alguns ja comencen a ser responsabilitat seva, i hi ha agreujament de la situació. Són culpables que la situació s’estigui fent més i més greu cada dia.

També hi ha molts condicionaments… Exigència de dèficit, Govern central…

Aquesta exigència de dèficit, que no és del Govern central sinó de la UE, i afecta a tota l’economia de l’Estat, incloses les comunitats autònomes, què té a veure això amb la inexistència de polítiques d’incentiu de l’ocupació o amb l’aplicació dels fons del SOC, que de veritat contribueixen a crear una mentalitat nova i faciliten l’aparició de nous llocs de treball? No té res a veure. Intentar intervenir proactivament en sectors que estan en crisi. Què ha fet el Govern de Catalunya amb Derbi, o amb diferents sectors que han anunciat ERO successius? Hi ha una certa inoperància. Aquesta inactivitat contemplativa és un intent d’aprofitar aquest maresme en què estem.

Contemplació?

Crec que estan en la inoperància contemplativa.

La Vanguardia publica que el Govern de Catalunya estaria preparant una estratègia basada en pacte fiscal que només dependria dels diputats catalans a Madrid…  El tema de la unitat catalana és viable?

El que està fent el Govern de CiU és anticipar la lectura d’una estratègia política de partit per intentar escalfar motors. Però que no havíem quedat que es creava una comissió al Parlament de Catalunya per veure de quina manera era possible orientar el pacte fiscal, i no havíem dit tots plegats que hi seríem i que volíem donar la nostra opinió? I que és allà on el Govern de Catalunya hauria de passar comptes fins a quin punt ha aconseguit resultats l’actual model de finançament i cap a on poden anar les finances públiques de la Generalitat en el futur? Anticipació tàctica que només serveix per escalfar l’ambient de les eleccions municipals, però que no respon a una orientació política del Govern de Catalunya.

El PSC s’ha desmarcat del PSOE en la votació al Senat. Ahir també hi havia un missatge llunyà respecte a Bildu. Com estan les relacions PSOE-PSC?

Estan bé, sabent cadascú el paper que juga, en les dificultats del moment, sabent les dificultats del PSC a Catalunya, però les relacions són bones. Fins i tot algun distanciament  forma part de la necessitat del PSC d’afirmar-se en l’espai públic català com una força profundament catalanista. Respecte a la il·legalització de Bildu, situem  les coses en què tot està pendent del Constitucional. És difícil de donar una opinió perquè tot això perverteix tot plegat.

No sabem què arribarà. CiU tendeix d’una forma sistemàtica i unilateral a intentar posar el PSC contra les cordes, contra l’espasa i la paret. CiU, que ha triat aquest camí, no ha triat el camí de l’acord, del consens, no ens ha cridat i ens ha dit parlem junts amb el Govern de Madrid, que també és Govern vostre perquè teniu… i intentem un acord que permeti un pressupost per a l’any que ve. Pactem aquí les línies mestres del que hauria de ser un pressupost viable del que resoldria els temes del dèficit? No ho han fet. Perquè han preferit aquesta mena de relació radiada, amb altaveus mediàtics i intentar posar en entredit el PSC. PSC té una posició pròpia, no se sumarà al festival d’iniciatives dels altres però està disposat a desmarcar-se de qui sigui en allò que calgui i que respongui a iniciatives a les quals haguem participat.   

Inclòs el PSOE?

Sí, ho vam demostrar al Senat. Aquesta era una iniciativa del nostre Grup al Senat. Format per diferents partits, però l’Entesa va presentar una iniciativa i la vam votar. Té sentit portar això al Congrés dels Diputats quan ja ha estat votat al Senat? Estaria d’acord que Duran fes una interpel·lació si s’hagués perdut la votació. Catalunya va guanyar en el que s’està jugant. Hi ha un mandat parlamentari. La persona que presideix la Comissió bilateral que negociï, que es mogui, que faci el que li toca, no cal que gesticuli parlamentàriament, que porti el tema en la negociació de Govern a Govern. Avui hi ha una informació a La Vanguardia que diu que Generalitat insistirà en la bilateralitat. Com és que no l’exerceix allà on la té reconeguda? Que jugui la bilateralitat, que vagi a buscar-la, i en aquestes coses ens trobarà. En la bronca per la bronca no ens trobarà.

Semblava que no hi havia espai per la bronca en les primeres passes. Hi havia molt fair play.

Hi havia gent que ho volia veure així. La gent veia fair play entre Mas  i Montilla? Dies que sí i dies que no. Trio el to que em sembla en cada pregunta que faig. Si apujo el to sóc massa destraler i si l’abaixo sóc massa condescendent. Trio la fórmula que em sembla bé. Em sembla que el fet que el president del Govern i el cap de l’Oposició es vegin civilitzadament i parlin dels temes del país no és cap disbarat. Això no treu que reconec que el president de la Generalitat té les seves funcions i les hauria d’exercir. El cap de l’Oposició no és un consolador del president del Govern, sinó tot el contrari: la puça que atia  al Govern per deixar clar que som oposició, que som una oposició constructiva.  No abaixarem el to de la nostra oposició.

Diàleg amb CiU fins que faci el 22M?

Han triat aquest estil de bronca, apujar el to de la desqualificació i intentar rebaixar l’efecte de les retallades sobre els resultats electorals. Però aquest serà per sempre més el Govern de les retallades indiscriminades, ho dissimulin o no, les aturin conjunturalment o no. Ja les han anunciadest. Ja hi ha plantes de Bellvitge tancades, ja hi ha operacions postposades 100 dies. Tot això la gent ja ho sap. El Govern de les retallades indiscriminades, malgrat que ara intentin dissimular i carregar les tintes contra els governs anteriors pel que fa a l’herència rebuda, com que en part en aquests tres mesos s’ha dedicat a carregar, ara no té res constructiu per demostrar què ha fet el govern de Catalunya per crear alternatives a la pèrdua de llocs de treball, de gener a març, de gener a abril. Com és que estem en el pitjor moment?

Aconseguirà Hereu mantenir l’alcaldia de Barcelona?

Esperem-ho. Avui hi ha un sondeig. Aquest sondeig diu coses millors que el sondeig anterior. Què passarà amb la campanya electoral? La gran enquesta és la del dia de les eleccions.

Hi ha cansament, desgast. Ser partit de govern en diferents llocs és l’acumulació en molts llocs diferents. La ciutadania també.

Congrés. Caldrà parlar de la renovació.

Començarem a parlar a finals de juny. Els militants decidiran. Haurem d’anar cap al Congrés, de reforçament, d’unitat, de tornar a embarcar molta gent que hem perdut pel camí.

Calen cares noves?

Exactament com passa en el món local.   Sóc perfectament conscient que la direcció que ha tingut els darrers 4 anys és solidària de tots els èxits i tots els fracassos.

A les primàries del PSOE tenim la cosa de si es presentarà o no Chacón.

Encara no sabem res.

S’ho imagina.

Tothom parla de dos possibles candidats. Veurem si és així i com es presenten davant de la ciutadania. Votaran cadascú segons el seu criteri.

Chacón deia que Espanya estava preparada per tenir de presidenta una dona i catalana.

Jo crec que Espanya està preparada per a tot. El país està molt en crisi econòmica, també de valors, però la maduresa de les institucions democràtiques dóna molta força a un procés que sembla que ha durat sempre però…  Hi ha gent que pensa que les coses sempre han estat així, com ara. Escoles bressol, CAP, parcs, zones verdes… això, quan jo vaig arribar ja hi era, però quan van arribar els teus pares no hi havia res.

L’Ajuntament de Girona, amb un grup d’empresaris s’han posat d’acord…

De diners no n’han parlat. Estic d’acord en què progressivament s’han de transferir progressivament i hi ha d’haver un consorci. La reunió d’ahir sense l’exigència del govern de Catalunya de què posi les coses en ordre és paper mullat.

Ryanair…

Personatge amb qui he tractat, que pots arribar a pensar que actua amb impertinència, però es la impertinència de qui es dedica a guanyar-se la vida amb això. El tipus d’acord eren preferents… No tinc res a dir respecte a una empresa amb una  aparença una mica folklòrica i amb un punt d’intemperància. Sembla com si el Govern de Catalunya estigués treballant per portar l’aeroport de Girona.

Cal baixador directe?

Han tret del calaix un estudi que ja estava fet. No crec que calgui un baixador directe. Tot això està per veure. Si amb caràcter previ de fer aquest…

Costa molt adequar-se a la nova situació?

No. Jo mateix m’he de convèncer que la situació és diferent;  ara tot el que dic i faig té molta visibilitat,  però és més barato.

Què significa?

Jo he estat 7 anys gastant milions d’euros fent carreteres, ports, aeroports, metros, trens,… la meva notorietat pública era la que era. En aquests moments, com a cap de l’Oposició, la meva notorietat és superior, en canvi, no he de mesurar tant les meves paraules; ja hi ha qui opina que com ja no necessito fer pauses, parlo més de pressa.

3 Mai 2011 Posted by | Ràdio, Ràdio 4 | , , , , | Comentaris tancats a “EL GOVERN DE CIU ESTÀ EN LA INOPERÀNCIA CONTEMPLATIVA”

“DES D’UNA CERTA INDIGNACIÓ PER ALGUNA RETALLADA, VULL DESTACAR QUE SOM ELS QUE MÉS REBEM”

Resum de l’entrevista al programa “A 4 bandes” de Ràdio 4

Mal dia per a infraestructures

No. La notícia tenia una doble cara. Catalunya apareixia com la comunitat autònoma amb retallades importants, però qui més té més, rep. De 182 projectes, se’n rescindeixen 5 i s’endarrereixen una trentena. Mai és bona notícia una retallada, però a Catalunya s’està invertint més que mai. Des d’una certa indignació per alguna de les retallades, vull destacar que som els que més rebem, no perquè ens ho regalin, sinó pel dèficit històric acumulat, això és positiu però hi ha hagut una retallada, en alguns casos inadmissible, sobretot pel que fa 5 obres rescindides, n’hi ha 2 que podran continuar amb finançament mixt públic-privat i  n’hi ha tres que s’aturen i ja en parlarem. Amb les tres, havia insistit per carta, per sms, per telèfon, a Víctor Morlán i al ministre que no es podien  aturar perquè són vitals.

Són l’A27 Valls-Monblanc, que és imprescindible per l’economia de Tarragona. Segon, el pont de Castellbisbal, A2, A7, B30.

Tothom qui ve del Nord des del peatge de la Roca o des de la C17, per la B-30 en direcció Llobregat,  quan arriba a l’alçada del Llobregat o ha d’anar a l’A-7 o entrar a Barcelona. No connecta la B-30 amb l’A-2. Hi ha un pont a mig fer. Avui surten als diaris fotos espectaculars del viaducte mig fet, que és un escàndol que no s’acabi perquè és recordar-nos els ciutadans que tenim cua cada matí per entrar a Barcelona, que no aguantem perquè no ho entenem, recordar-nos que això seguirà.

Finalment Orriols-Medinyà, és afegir greuge al greuge. La suma d’incompetències dels empresaris i els problemes administratius fa que hi hagi tres trams de l’A-2 parats. Tenir tants quilòmetres parats és també escandalós.

Com és que s’ha decidit retallar?

El ministeri ha fet cas d’una exigència nostra que era en algun moment hi havia temptació de rescindir els accessos de l’aeroport del Prat. Amb aquesta s’hi ha repensat, l’endarreriran, però no l’han rescindit. Crec que s’han equivocat en la tria del que han tallat.

La Generalitat demanarà solucions urgents

Hi ha un únic camí, que el mateix ministre va assenyalar. A part de les dues autovies de Lleida és imprescindible que aquestes obres es recuperin per finançament mixt públic privat i es recuperin les obres com més aviat millor.

Indignació a Tarragona. Des de Girona, el diputat Jordi Xuclà deia que la decisió de Foment no sabia si era des de la ignorància, o la mala fe. Què pensa?

Comparteixo la indignació de tothom. He llegit opinions d’alcaldes, empresaris amb indignació no continguda i ràbia. No puc compartir l’argument de Jordi Xuclà, que es creu el rei de mambo, que s’ha volgut atribuir la paraula del ministre per la represa de les obres de l’N-II a Girona, que ara es troba mancat d’arguments. Qui juga amb arguments demagògics, es troba amb la horma de su zapato. No és admissible els arguments de Jordi Xuclà. La mala fe, la ignorància la incompetència, són atribuïbles a ell.

Retard de les obres del ferrocarril a l’aeroport del Prat

És una obra recentment adjudicada, que ha de trigar uns mesos, no hem de patir més del compte; és una obra es rescatada d’un risc major. Podem dir que el Ministeri de Foment ha atès a Catalunya els arguments que no es podria retallar el Pla de rodalies. Foment no pot aplicar dos criteris que ha avançat: 1) tancarem les línies ferroviàries deficitàries. Si volen tancar una línia, com Lleida Manresa , que ens la donin. Que l’afegeixin als traspassos a Catalunya i ens en farem càrrec. Tampoc és admissible el que diu Blanco: que no faran autovies allà on hi ha una autopista de peatge. Si algú pensa en l’A-2 a Girona s’equivoca. S’està construint el tercer carril perquè l’autopista és una carretera saturada. No absorbirà tot l’escreix de trànsit que ara s’aturava al corredor de l’A-7.

Solució de peatge a l’ombra

És el que nosaltres diem. Model de finançament mixt-públic privat. Això farà el ministeri per LIeida i que hauria de fer amb les tres obres que rescindeix,, que situa al llimb. És l pitjor lloc possible perquè no saps mai que passa.

Hi ha prevista reunió amb el Ministeri?

No de forma immediata. Igual que abans de la retallada hem tingut contactes i ens havien avançat els criteris generals, respecte el que havíem parlat sortim més ben parats, però no és cap consol. Per espantar-nos, ens havien anunciat més retallades per veure si així ens quedàvem contents. Però no ens quedem contents perquè els criteris de racionalitat no són els que havíem demanat.

Hi ha línies ferroviàries afectades?

Cap a Catalunya. Si algú te la temptació, abans d’afectar-les, que ens les traspassin.

Esfondrament del barri de Carmel. Ara s’inaugura els metro.

D’aquí uns dies s’haurà acabat una obra que va començar malament. Amb un episodi dolorós, que un cop superat demostrarem que el prestigi de l’obra pública està garantit. Aquesta obra que no era fàcil, en sòls torturats, haurà arribat a bon fi i haurà portat el metro  barris de Barcelona que va arribar a viure al Carmel pensat que algun dia serien plenament barcelonins. Ja hi ha arribat. La connexió entre la línia 3 i 5 serà un argument per assegurar la dignitat dels veïns queda garantida. Els veïns afectats i l’Administració i jo, ens traurem una espina.

Com va la reforma del barri?

Bé. Les reformés més urbanes les promou l’Ajuntament, però a mi m’importa expressar l’agraïment de la Generalitat i de l’Ajuntament a tots els veïns del Carmel, que amb tanta paciència i ganes han superat l’esfondrament i han mantingut viva l’esperança amb l’arribada del metro. No hi hagut cap rebot ciutadà, més enllà de indignació. Amb la cara diàfana, amb mirada transparent, la gent et segueix dient gràcies per portar-nos el metro.

El tripartit està acabat

El que va apassar el dia del debat monogràfic és que els diferents partits polítics van posar les cartes sobre al taula. La legislatura no està acabada fins que el president Montilla ho a anuncia. Quan convoqui eleccions i dissolgui el Parlament. És veritat que estem en moment final perquè cadascú recuperi la seva independència i es desvinculi del pacte del Govern pensant en el futur. El pacte de Govern està vigent fins el final. Hi ha qui diu: jo sóc independentista i el meu camí compartit amb el PSC a l’independentisme acaba. La gent ho agrairà, saber l’horitzó de cadascú. Per això ha provocat curiositat l’ambigüitat de CiU, que no diu cap a on va. Volent ser un partit de centre, al  ciutadà l’ interessa, més que l’autogovern que al garantia del model d’autogovern és de transparència total i que ens podem autogovernar amb llibertat.

ERC ja es va posicionar quan va començar a recollir firmes pel referèndum per la independència, que potser no prosperarà perquè el Consell de Garanties va dir que no prosperarà. L’accent en el vessant sobirantista està sobre dimensionat pel que fa els altaveus que té. Dels del PSC diem que som federalistes, l’exercirem, recuperarem l’Estatut. N’hi ha pocs a Espanya però ja els convencerem. A la vista de l‘experiència i de com altres vegades han anat les coses, no ensopegarem altra vegada en pedres en què hem ensopegat.

La unitat s’ha trencat?

La unitat no existia. Era fràgil, servia per superar el debat al Parlament, a les Corts, quan el PSC pacta amb el PSOE una resolució molt agressiva, amb molt de contingut que inclou de forma implícita el preàmbul de l’Estatut, la millor opció pels partits era que votessin aquesta. Haurien aconseguit una àmplia majoria parlamentaria. Cadascú va votar la seva. EL PSC va dir veniu a la nostra, i farem 180 o 190 vots. I deixarem els 170 del PP a la cuneta. Van preferir votar amb el PP. Voten junts contra la resolució del PSC i el PSOE, a iniciativa del PSC. El pacte va ser rebutjat per una aliança PP, CiU i ERC;

Per què no defensar la resolució del Parlament?

Quin sentit tenia agrupar-se i testimonialment expressar la mateixa unitat sabent que anàvem a perdre? Al política has d’anar a guanyar i avançar políticament. No es va tenir la visió de la jugada, que era deixar el PP sol.

Hi ha sentència pel recurs del PP amb ànim de fer mal a Catalunya. No és per defensar les llibertat d’alguna gent. Alguna mala intenció portava si ha recorregut aquí el que no ha recorregut a Andalusia, etc. El PP acaba fent mal a Catalunya i Espanya i ens situa en la crisi econòmica pitjor de que estaríem i ens poguéssim concentrar en lluitar contra la crisi econòmica.

Grup propi del PSC

No afegiré llenya al foc a una polèmica que no porta enlloc. L’accent catalanista del PSC no té tendències. L’actitud del president és la més catalanista que mai hagi tingut el partit. Si tots fem pinya al voltant del president les coses poden anar millor. La veu pròpia es pot treballar de moltes maneres.

Quin gest polític cal?

No ho sé. No era a la conversa. Esperarem a veure si el gest polític es produeix. Amb el ministre Blanco, el dia de la posada en marxa de la tuneladora de l’AVE, va dir que garantia una solució pel desdoblament de l’A2 a Girona; ahir va escurçar el crèdit que té amb Catalunya , però encara crec en al seva paraula i espero que recuperi el crèdit.
Els gestos polítics, si no es fan, la pèrdua de crèdit és immensa. Estic convençut que hi seran.

Balança 10anys de Zapatero al capdavant del PSOE

PSOE ha fet bé la transició de Felipe González. Prevalen els elements positius. M’agradaria que majoria claredat servís per avançar polítiques consistents per lluitar contra la crisi. 

Les infraestructures que se segueixen, la Sagrera i TGV, com evolucionen?

Van bé. El ministeri està compromès que a finals d’any surtin mercaderies amb ample europeu amb tren del port de Barcelona i manté la data perquè el 2012 el TAV de Barcelona fins França passant per Girona. Crec que es farà. Tothom sap que a Barcelona i Girona hi ha solucions integrades de caràcter urbà del ferrocarril, també a Figueres. La decisió sobre l’AVE s’ha vinculat al tren convencional. A Girona hi haurà el soterrament del tren convencional perquè sin no faríem ridícul i en el cas de Figures, quan estigui en marxa el TGV, s’ha de produir el desplaçament del tren convencional per alliberar Figueres dels passos a nivell i promoure el creixement de la Figueres del segle XXI

Què fer amb les obres a mig acabar?

En el cas del viaducte, l’impacte és visual, els menys territorial de tots. Terres remogudes i estructures a mig construir són un paisatge de desolació inadmissible. En cas de perpetuar l’endarreriment de les obres s’hauria de fer alguna operació de restitució ambiental. 

Vacances?

No faig maivacances des que vaig ser elegit alcalde de Girona l’any 79. A l’agost les meves setmanes són de tres dies i faig festa, divendres, cap de setmana, i dilluns.

La web de l’emissora no disposa dels àudios de les entrevistes

23 Juliol 2010 Posted by | Ràdio, Ràdio 4 | , , , , | Comentaris tancats a “DES D’UNA CERTA INDIGNACIÓ PER ALGUNA RETALLADA, VULL DESTACAR QUE SOM ELS QUE MÉS REBEM”