Joaquim Nadal i Farreras

“MAI NINGÚ NO HA ESCRIT RES PER MI QUE HAGI SIGNAT JO”

Entrevista al programa “Via lliure” de RAC1, secció “Desemmascarem els polítics”

 

Podeu escoltar-la sencera:  http://rac1.org/vialliure?s=joaquim+nadal

Anuncis

17 Desembre 2011 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , | Comentaris tancats a “MAI NINGÚ NO HA ESCRIT RES PER MI QUE HAGI SIGNAT JO”

“PODEM RETALLAR D’UNA ALTRA MANERA I MANTENIR EL NIVELL D’EXCEL·LÈNCIA DELS NOSTRES SERVEIS PÚBLICS”

Entrevista al programa “El món a Rac1”

Resum de l’entrevista

Li va agradar l’entrevista? [en referència a l’entrevista de Mònica Terribas al president Artur Mas d’ahir]

Em va agradar, sí.

Per l’entrevistat o per l’entrevistadora?

Per moltes coses. no sóc un observador objectiu. Sóc el cap de l’oposició i tot veient la em preguntava “Podrà l’entrevistadora del president de la Generalitat fer l’entrevista que tocarà ara  al cap de l’oposició?” “Serà ella qui t’entrevistarà”, em preguntava jo retòricament a mi mateix mentre m’ho mirava. I després veia coses que no m’agradaven. Però és veritat que el president sona convincent, és didàctic, estructura molt bé les seves respostes, però jo he de dir que en unes quantes coses hi ha alguns arguments fal·laços que jo puc desmentir, sobretot perquè  fa afirmacions que no són certes i després trobo que  hi ha coses francament discutibles. Però com que són opinables són discutibles i ell pot opinar una cosa, jo una altra i encara el ciutadà que ho està mirant, d’aquests 650.000 pot opinar encara  una altra tercera cosa.

Pot demanar que li facin una entrevista?

No, se si toca o no toca, però està establert. Hi ha un règim que diu que després de l’entrevista al president de la Generalitat,  al cap d’un temps, no sé quant, li toca al cap de l’oposició. Veurem en quin moment TV3 decideix que toca al cap de l’oposició i després aclarirem si serà la directora actual de TV3 la que m’entrevistarà o no.

I vostè creu que no serà la directora?

Jo no ho sé, és una especulació…

Això és una malícia…

No, és com un joc! Però si vostès ho deien implícitament, parlaven de l’agressivitat estranya de Terribas després dels esdeveniments de la setmana! Hauria entrevistat amb la mateixa agressivitat un Josep Cuní al president? Probablement sí.

Té raó el Jordi Bosch, sempre que m’ha entrevistat, amics meus m’han dit que malament t’han tractat, i  jo he sortit content com unes pasqües pensant quela manera com m’havia entrevistat havia aconseguit treure el millor de mi.

Recordo una entrevista a Montilla en què un alt càrrec del PSC carregant d’una manera barroera contra Terribas. Ho recorda?

Sí, ho recordo. Jo valoro la forma d’entrevistar de Mònica Terribas com a molt bona. Té aquest punt d’agressivitat que va a forma part del seu caràcter, de la seva manera de ser.  Jo no vaig veure ahir un plus d’agressivitat.

Hem parlat de l’entrevistador però parlem del que hem de parlar, de l’entrevistat

(intervencions dels tertulians)

Ara toca a Joaquim Nadal. Acabem de saber les dades de l’atur i a nivell d’Espanya a pujat el mes de novembre amb gairebé 60.000 persones. Senyor Nadal

En un moment molt singular de l’entrevista la Mònica Terribas va fer la pregunta del milió. Va dir: “Escolti,  molts experts van dient que amb aturades sols no anem enlloc. Que portar les retallades fins a l’extrem pot asfixiar l’economia i portar a una recessió i situar-nos en recessió durant molt de temps. Com ho veu?”  Diu: “No podem fer una altra cosa”. I posa aquell exemple, en cascada, des dels Estats Units fins a Anglaterra, des del dòlar fins a la lliura esterlina… “Som a l’eurozona, som a Europa, som a l’euro, no som independents, no tenim la màquina de fer bitllets…”  Ni qui té la màquina de fer bitllets pot fer-ne quan vol. El concepte de Mas economista sobre la manera de llançar diners al mercat sense comptar amb la inflació ni amb el control dels preus és una mica arriscada. I per altra banda no hi ha horitzó, anem retallat per retallar per contenir el dèficit, per guanyar crèdit a Europa perquè hem de passar a Europa per molt seriosos, per damunt de la mitjana de les comunitats autònomes i fins i tot per sobre de l’Estat, però aquest crèdit no obre cap horitzó d’esperança per a la creació d’ocupació. En el paquet de mesures que el president va anunciar la setmana passada, no hi ha cap mesura de reactivació de l’economia, ni una. Hem d’estalviar? Sí. Hem de retallar? Sí. Podem retallar de la manera que ho fa aquest Govern anunciant-ho a pessics? No. Podem retallar d’una altra manera, per altres vies i mantenir alhora un nivell d’excel·lència dels serveis públics que aquest país ha tingut sempre? Sí. Per tant, hi ha consellers que ho estan fent malament sobretot que va cometent relliscades en un sentit perillós, com  per exemple a la possible “mutualització” de la sanitat pública, el desmenteixin després o no? Sí

Hi ha massa treballadors públics a Catalunya?

Jo crec que no, perquè si descomptes mossos, metges i professors, el funcionariat és més aviat justet i de funcionaris d’aquests tres serveis que he esmentat hi ha els treballadors que hem volgut qui hi hagués per donar el servei que considerem que s’ha de donar. I pel que fa a la resta, per exemple, la conselleria de la qual vaig ser responsable tenia 4.000 treballadors contra 80.000 a Educació o no quants a Interior. El capítol 1 aquestes conselleries desbordava tot el pressupost de la meva, que aguantava tot el pressupost i el deute. I malgrat tot amb 4.000 es feien les inversions.

Crec que en la proporció amb altres països no hi ha un excés de funció pública. I potser hi ha un mal aprofitament d’aquesta funció pública. I que potser hi ha uns horaris i un règim de treball que no són els més apropiats. Però això ho hem dit sempre. Vam entrar als ajuntaments el 79 dient hem de la reforma administrativa dels ajuntaments i de l’Estat i ara l’hem de fer de les comunitats autònomes i, sobretot, de la Generalitat de Catalunya que ha copiat els pitjors vicis de la funció pública de l’Estat espanyol. Per tant, hem de fer aquesta reforma? Sí, esclar que l’hem de fer!

Si haguessin guanyat, com haurien fet les retallades?

Deixi’m dir una cosa d’entrada. El dèficit que ens trobem l’any 2003, 22 de desembre, és de  quan arribem al govern és de 1.100M€ i 2.90o M€ de factures al calaix. És a dir, 4.000 M€, per un pressupost de 18.000 M€. I per un deute de 17.000M€. D’acord, el dèficit de l’any passat va ser de 8.000 i el deute de 39.000, per un pressupost 40.000 de pressupost. Euro per euro la mateixa proporció. D’acord, algun expert pot dir que amb dades del Banc d’Espanya no és aquesta relació la que funciona perquè s’ha de fer en relació al PIB…d’acord. Però el deute que Catalunya tindria si fos un estat independent és del 16% enfront del 140% de Grècia.

Per tant, el Govern ho va fer bé?

Crec que sí. El que és incomprensible és que el govern coneixent la situació de deute i de dèficit,  en un  context de crisi, intenti  culpabilitzar el trinxament del país i l’herència rebuda com a únic argument per justificar la brutalitat de les retallades i la forma com s’han fet.

Totes les retallades fetes, no les haguessin fet?

Hauríem mirat d’estalviar en despesa farmacèutica, en serveis complementaris de la salut, millorant la gestió de la Funció pública, en retallades superiors en infraestructures, hi ha estalvi a fer sense afectar a serveis bàsics que afecten a la ciutadania.

D’aquí a una hora i mitja el president Mas inaugurarà una obra de 360M€, la C-15, l’eix diagonal de la qual em sento molt directament responsable. Ell farà un gran discurs “quina gran obra, això contribueix a la millora de l’economia del país, ajuda a travar 4 comarques… però ara l’haurem de pagar”. En canvi, cada vegada que nosaltres inauguràvem una estació de metro, ells deien “aquesta obra la vam començar nosaltres” i jo no deia “però l’haurem  de pagar nosaltres” Deia simplement que la continuïtat institucional et porta a dir que hi ha coses que s’han de fer sí o sí. I l’eix Diagonal, que era una vella història de fa 20 anys de la gent del Penedès i del Garraf, l’ha  feta el coratge d’un govern que, ara, segons Duran o segons el president  Mas és el responsable d’haver trinxat el país. Doncs, home miri no, tots els que van a Palamós, o tots els que van de Vic a Ripoll, tots els que van de Reus a Alcover, tots els que van de Vilanova a Vilafranca es troben un país menys trinxat del que el va deixar Convergència i Unió l’any 2003.

I si el president Mas vol parlar de pressupostos i si vol fer bona l’afirmació de què l’any passat ens va oferir negociar els pressupostos, que no és veritat, ens ha de cridar a la taula, renunciar a la reivindicació del trinxament com a únic argument per justificar la seva política  i proposar-nos de negociar, constructivament, i si no que ho deixi córrer.

En què es van equivocar el Govern del qual vostè en formava part?

En la comunicació d’allò que es feia, en les divisions internes… Quan afloraven dissensions exterior, eren patacades superiors a la gestió del govern. El “tripartit” va estar bé però mai vam aconseguir situar per sobre de “tripartit” el concepte de Govern de Catalunya. El Govern de Catalunya està per sobre dels tres partits que conformen aquest Govern, i això és el que no vam saber fer prevaldre i en determinats moments podia semblar que hi haguessin tres governs en un.

Ara, Mas està en minoria i fa geometria variable. El gran error del passat és que en la percepció pesava més allò negatiu que el positiu, que hem de reivindicar nosaltres, que hem de reafirmar.

Per exemple, la Ciutat de la Justícia que es comença el 2003, s’havia de pagar en còmodes terminis fins el 2038 perquè estava feta amb tipus de finançament que ara critiquen.

Cal que Catalunya sigui tan dràstica retallant si Espanya no ho fa?

Que Catalunya retalli en els termes que diu Espanya i que li diu a Europa, i diu que el dèficit ha de ser de l’1,3, si Espanya no compleix no ho arregla. Podem erigir-nos en un exemple de contenció, que si Espanya el mentís no serviria. Avala l’argument que o el conjunt de l’Estat compleix el dèficit, i estalviant del greix de l’estat central, hi ha sobretot excés d’administració per dalt. O es simplifica o no ho arreglarem. Pel que fa a serveix bàsics, els ciutadans haurien de ser iguals a tot arreu. Pel que fa al greix, potser s’hauria de simplificar.

És veritat que l problema del “tripartit” és el nom. Però el PSC guanya aquest segons tripartit amb targeta groga. El descens de vot respecte del primer és notable. Ja va ser una primera targeta groga, després ve la vermella de les autonòmiques, una altra vermella a les municipals i, a les generals, el Titànic. Tot això es veia venir. Molta gent els ho advertia. Enlloc de fer un procés d’autocrítica, el PSC no s’ha convertit en un búnquer?

No, però s’ha empetitit. Ha quedat més en l’esquelet del que és la seva estructura orgànica, ha perdut adherents cap enfora. Els partits són el que són, uns 30 mil militants poden obtenir més d’un milió de vots. Però si al final només queden els militants, això no guanya les eleccions. Les nostres bases ens han abandonat des de l’any 99 progressivament. Maragall ja va perdre 200 mil vots el 2003 respecte del 99. La gran anomalia d’aquest país és que havent guanyat el 99, no vam treure prou escons. En aquell moment CiU hauria d’haver fet un pas enrere i deixar governar els que havien guanyat les eleccions.

A qui votarà de primer secretari?

No ho sé, però hi haurà un, dos, tres candidats… encara no ho sabem. Si hi ha un candidat únic votaré aquell.

I dels que hi ha ara, per quin es decanta?

Com a president del grup parlamentari, que em toca gestionar situacions no pas fàcils, crec que tard o d’hora sortirà una candidatura integradora amb Pere Navarro al capdavant. Crec que la majoria dels delegats van en aquesta direcció. Però si els candidats que hi ha porten fins al final la seva candidatura veurem… I depèn de si es vota candidatura d’Executiva conjuntament o primer secretari per separat. No ens hem bunqueritzat, hem perdut musculatura. Necessitem en les formes, persones, programes, respostes, una renovació en profunditat. Però aquells que des de fora creuen poder resoldre els problemes del PSC no tenen el suficient coneixement.

I per què no dimiteix ningú i fan batalles al PSOE?

El que havia de dimitir va fer-ho ara fa més d’un any. El problema és que no hem sigut àgils i portem més d’un any en un estat d’interinitat. En 15 dies ho hauríem d’haver ventilat, i per les eleccions, que havien de ser el procés d’un mes, va ser el procés d’un any. Ara ja no podem tornar enrere.

No hi hauria d’haver un gran pacte de partits?

Sobre la hipocresia política no farem un gran pacte de país. Ens fem massa sovint trampes al solitari.

I no és crític que la ciutadania escolti un dels principals polítics d’aquest país parlar d’hipocresia?

El dia que es fa un pacte d’emergència a Alemanya, un dels dos ho paga molt car i l’altra surt reforçat. Els pactes d’emergència nacional es poden fer respectant el paper de l’oposició. Nosaltres estaríem per exemple d’acord a fer un acord en 5 temes bàsics de país. Sí, i ja ho vàrem fer. Però si després el President diu, com va dir ahir, obertament, que la llei de la corporació de mitjans audiovisuals la pactarien amb el PP, està trencant un dels acords que era que només es tramitaria si hi havia un acord previ amb el PSC. Però jo encara tinc esperança que tant aquesta com la llei electoral es puguin aprovar amb el nostre acord.

Li sembla bé que Montilla vagi al Senat?

Crec que ell té tot el dret a fer-ho i ningú no li pot discutir. Una altra cosa és l’oportunitat, o si no existís el Senat que és una de les coses de les quals en podríem prescindir, no ens hauríem trobat aquest tema. Ell hi té tot el dret.

I a més ell s’explicarà d’aquí unes hores.

 

2 Desembre 2011 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “PODEM RETALLAR D’UNA ALTRA MANERA I MANTENIR EL NIVELL D’EXCEL·LÈNCIA DELS NOSTRES SERVEIS PÚBLICS”

“PERQUÈ EL PSC AJUDI AL GOVERN CAL QUE LA POLÍTICA DE CONTENCIÓ ES RECONDUEIXI”

Entrevista al programa “El món a RAC1

110921_Joaquim_Nadal

Destacats de l’entrevista

“Crec que puc estar en la nova direcció del PSC, en què no hi sobra ningú i hi falta molta gent. Però si no, ja tinc una edat. Puc acabar els meus compromisos parlamentaris i anar a veure el món. Em queda menys del que ja porto”.

“És més que probable que el 8 d’octubre es confirmi que José Zaragoza estarà a les llistes del PSC. És bo que José Zaragoza canviï la seva orientació política dins del PSC i actuï com a pont entre el PSC i el PSOE”.

 “L’auditoria no aporta res de nou. Confirma allò que sabíem. És veritat que hi ha un dèficit fruit d’una caiguda d’ingressos i d’una política d’inversions que deixa Catalunya ben equipada”.

“El conjunt de factures de despesa sanitària que el conseller Castells es va trobar el 2003 era 1.600 milions d’euros, el doble dels 800 que ara s’ha trobat el conseller Mas-Colell.”

 “No sé si vull veure la Sagrada Família acabada. Jo la deixaria com està, com l’obra de la Seu. No cal que acabi mai”.

“El món, el país, la gent… sí, tothom ha estirat més el braç que la màniga, però perquè confiàvem amb uns ingressos que van caure”.

“Estic una mica cansat que s’apel·li a la responsabilitat de l’oposició quan ningú se’n recorda del tipus d’oposició que es va fer quan nosaltres érem al Govern”.

“Em va agradar el to del conseller Mas-Colell. El comparteixo. Va estar moderat i recordo que va dir que “això no és cap desastre”.

“Les retallades que va imposar el conseller Castells els anys 2008, 2009 i 2010 van ser espectaculars. Excepte amb TV3 i Catalunya Ràdio, qui va retallar el sou dels funcionaris de la Generalitat un cinc per cent va ser l’últim govern Montilla”.

“Determinats serveis públics hauran de ser sotmesos a una anàlisi cost-benefici, però hi ha altres fonts d’ingressos, com per exemple acabar amb el frau fiscal”.

“Molt a pesar meu, l’únic costat d’on es pot retallar és en la despesa d’inversió. El conseller Recoder podrà inaugurar tot allò que vam projectar.”

“El deute de Catalunya no és una exclusiva mundial. Entra dins de la normalitat”.

“Ningú prohibeix l’augment d’ingressos. De fet, el govern de la Generalitat ja ha deixat entreveure que apujarà impostos com el cànon de l’aigua”.

“L’últim govern Pujol-Mas va adjudicar la Ciutat de la Justícia amb pagaments compromesos fins el 2038. És un mètode de pagament habitual, com ho són els peatges a l’ombra”.

“Perquè el PSC ajudi al govern, cal que la política de contenció -que és necessària- es recondueixi significativament. No compartim el què ha passat amb les escoles bressol o els hospitals de Bellvitge i Sant Pau”.

“Posar a Grècia contra les cordes és una cosa però posar a cada ciutadà grec contra les cordes no sé si porta enlloc”.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

21 Setembre 2011 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “PERQUÈ EL PSC AJUDI AL GOVERN CAL QUE LA POLÍTICA DE CONTENCIÓ ES RECONDUEIXI”

“CAL QUE EL PSC PUGUI EXPRESSAR I FER VISIBLE UNA VEU PRÒPIA”

Entrevista al programa  “El món a RAC1”

Parlem del Congrés de renovació…

Congrés de renovació és una mica sui generis.

Com vol que li diem?

M’és igual. Cada congrés és renovació de l’anterior, i sempre mirem de cara al futur. Sempre hi ha una progressió cap al futur en què un congrés renova l’anterior. Efectivament, a cada congrés es renova l’Executiva i la direcció. En aquest cas, el candidat José Montilla no es torna a presentar. He sentit  la Patrícia Gabancho que deia que no projectem projecte. Això ho podríem discutir profundament. És evident que hi ha qüestions que voleien al voltant del congrés i que haurem de resoldre’l.

El Partit continua en estat d’interinatge? El PSC afronta aquests comicis amb debilitat?

Jo crec que no. L’interinatge potser ens l’hem fabricat nosaltres mateixos, no vivim una situació d’interinatge. Ahir el que es va produir en l’Executiva va ser una reafirmació de l’autoritat de l’Executiva fins a l’últim dia.

Només el congrés renova l’Executiva sortida del congrés anterior. No hi ha cap interinatge. Hi ha un primer secretari que estarà fins a les últimes conseqüències, l’única dada nova és que aquest primer secretari, després de les passades eleccions del 28 de novembre va dir que no volia tornar-ne a ser. Però a part d’això, d’interinatge cap, continuïtat de direcció, en la qual hi ha la pluralitat de sensibilitats molt evident. L’Executiva del PSC és molt àmplia i hi cap pràcticament tothom.

La d’ahir va ser una Executiva tensa? Zaragoza va tocar el crostó dels crítics

No, jo no ho interpretaria així. José Zaragoza va fer una intervenció final apuntant una qüestió que havia sorgit. Per aclarir si  el que decidíem ahir de proposar el Consell Nacional era convocar un nou congrés o mantenir la convocatòria del congrés que ja havíem fet simplement postposant-ne la data. L’opció va ser aquesta. No hi havia marge per canviar les regles del joc, com el reglament, com algú havia insinuat, no hi havia lloc a això perquè convocar un nou congrés volia dir obrir un termini de quatre mesos, i ens anàvem a febrer. No tenia cap sentit convocar un nou congrés. Sí mantenir les dates de les esmenes, de l’elecció de delegats, fer un parèntesi electoral i fer el congrés abans de Nadal perquè tothom pugui anar a casa amb la tranquil·litat de saber que començarem el gener amb una nova direcció. Amb dos avantatges: l’avançament de les eleccions generals facilita l’obertura d’un període de tres anys sense eleccions de cap mena a Catalunya. Cosa que és important, tal com hem tingut el calendari en els últims temps. I això no passa gaire sovint. Tres anys no són gaire, però és un coixí per tenir la tranquil·litat de fer política i no pensar només en tacticismes electorals immediats. Això em sembla important. Tenim la convocatòria del Congrési la possibilitat d’aclarir unes quantes coses.

La convocatòria d’eleccions els ha agafat amb la casa per endreçar: el congrés per fer, la candidata sense proclamar…

Jo pel que veig, excepte per CiU que  fa dècades que té el mateix candidat, en aquest sentit  tot és vell a casa del que mana, tota la resta dels partits ho han de decidir encara. Alguns, fins i tot ,amb polèmiques internes amb les quals no he d’entrar. No tenim cap dubte sobre com configurarem les llistes. Mantenim oberta la porta a unes primàries si hi ha més d’un candidat. Té tots els números per ser cap de llista Carme Chacón per la demarcació de Barcelona.

 Serà Carme Chacón

Pot ser perquè té més probabilitats que qualsevol altre candidat.

Es contempla que pugui haver algun altre candidat?

Es contempla estatutàriament i no es pot tancar la porta. La situació no sembla que presenti gaires dubtes.

Un dels temes estrella és el del Grup propi al Congrés. Ara toca més que mai. Cal o no cal?

Si convertim el grup propi en un element de singularitat del PSC, no cal. Perquè no sabem si serviria pel que ha de servir. Si ens atenem al pacte del 77: hi ha dos grups, però l’un i l’altre estan lligats per un pacte de sang segons el qual han de votar i opinar el mateix, això no serveix per res. Cal que el PSC pugui expressar i visibilitzar una veu pròpia. Una veu que reflecteixi un projecte. Tant pel que fa a la matriu de l’esquerra com pel que fa a la matriu nacional. I si abandonem una de les dues, el PSC es desdibuixa. Sobre això voldré insistir-hi per explicar un parell de coses. Cal que el PSC, o en el congrés o abans, proposi i acordi amb el PSOE revisar les claus del pacte de federació que tenim establert i amb les noves condicions d’aquest pacte de federació s’estableixi per quin mecanisme i en quines circumstàncies els diputats del PSC, si l’Executiva Nacional del PSC ho demana, han de votar diferent dels diputats del PSOE i tipificar-ho. Si no hi ha grup propi, però hi ha un document que diu que en els casos e, f, g, h… els diputats del PSC podran votar, si la seva Executiva així els ho demana, diferent dels diputats del PSOE, prefereixo això que la nomenclatura de tenir un grup propi però buit de contingut. 

El PSOE s’hi avindria?

Crec que sí.

N’han parlat?

Jo no però hi ha qui n’ha parlat. El primer secretari, el viceprimer secretari i el secretari d’organització n’han parlat. Avui hi  ha més condicions que fa un temps perquè es refaci el pacte de federació entre el PSOE i el PSC, en uns termes que ens permeti  més visibilitat i tenir més veu pròpia al PSC.

I el paper de Carme Chacón en aquesta historia?

A partir del moment en què sigui candidata, no deixarà de ser ministra, però serà candidata sobretot. I d’aquí, per Barcelona. Jo crec que ella és molt conscient que en aquests moments ha d’orientar els seus passos i la seva mirada i les seves prioritats per la demarcació que l’ha de fer altre cop diputada.

Ha estat massa pendent de Madrid la ministra Chacón?

Jo crec que ha estat adequadament pendent del Ministeri que li ha tocat, que és complicat. És un Ministeri molt de portes endins i poc de portes enfora. Ser ministra de Defensa, a no ser que ho siguis en els termes que ho va ser Narcís Serra, que era, a més a més, vicepresident del Govern, és molt complicat.

Se l’ha trobada a faltar en els grans debats de país?

Si has de ser a l’Afganistan és molt difícil que puguis ser aquí.

Va dir que era una sentència estupenda, la del TC.

Jo crec que estem parlant d’un episodi molt llunyà. Sobre això, hi hauria molt a dir. En aquests moments, els que van propiciar la sentència són aliats estables del Govern de Catalunya. Aquesta és una qüestió que ha passat molt per alt però està a la vista de tothom.

Això ho sabem tots

Algun mitjà s’entreté a dir que hi ha hagut aquests sis primers mesos de legislatura una pugna entre PP i PSC per veure qui  feia millor maridatge amb CiU. La veritat és que això és fals. El PSC ha marcat una directriu: investidura, sí, pressupostos, no. Lleis de país que signifiquin una millora de la situació econòmica del país, en podem parlar. En tots els casos, si el Govern està disposat a seure a la taula de negociació, estem disposats a negociar. Perquè quedi clar que CiU no està abocada a pactar amb el PP de forma obligatòria, que té altres possibilitats. Li és més còmode, més fàcil i més “barato”. Sobretot pel que fa a determinats compromisos socials amb la ciutadania. Nosaltres posarem per davant les retallades i la priorització dels retallades. Serem els 90 diputats que s’han rebel·lat contra Obama. Serem els que diem al Govern de Catalunya “retalla, però així no”.

La situació és delicada, però així no. La gent que ho passa malament cada dia ens demana més acord si és possible, des del món empresarial. I alguns militants i simpatitzants no ho entenen. Si les condicions de la nostra col·laboració amb el Govern de Catalunya contribueixen, mínimament, a la millora de la situació econòmica i social de Catalunya, tothom, sobretot els que més pateixen, ho pot acabar entenent. Després hi ha els que es dediquen a ridiculitzar-nos. El PSC balla  la “yenka”. Nosaltres tenim marcat un horitzó i el mantindrem. Hi haurà pacte per les lleis de la Corpo? Només si el Govern de Catalunya s’avé a parlar-ne i a pactar un model, si és la imposició del seu model, ja se’n pot acomiadar. Nosaltres, com que no tenim cap preu per la nostra voluntat de pactar, ho tenim molt fàcil. No és “tu em dones dues vicepresidències i una regidoria i jo et dono una abstenció”,  el nostre vot és gratis, és ideològic, és de país, perquè ja no tenim res a guanyar.

Pacte de federació PSOE-PSC al Congrés. S’intentarà fer abans perquè la gent ho tingui clar, per veure què votarà?

No sé si en termes totals es podrà resoldre abans del congrés, però del Congrés que surti de les eleccions pel 20 de novembre, abans no es constitueixi, s’han de prendre decisions sobre quins grups es constitueixen. Si hi ha una qüestió de refer el pacte, es pot refer sobre la marxa, o anunciar-lo prèviament, explicar en quins termes es farà, deixar que es constitueixi i després aflorar els termes de l’acord…

El PSC vol tancar abans…

Hi haurà abans del 8 d’octubre com a mínim dos Consells Nacionals més. Hi haurà un Consell Nacional per ratificar l’endarreriment de dates del congrés. Hi ha d’haver un altre Consell Nacional per proclamar els caps de llistes. CaI obrir el termini per la formació de llistes. Hi ha d’haver un Consell per aprovar les llistes, i no sé si estarem en condicions de portar el tema tancat. Si poguéssim tenir tancat un acord com el que jo he explicat, fóra altament desitjable perquè desapareixeria la coartada per molts a l’hora d’abordar el congrés. Hauríem de parlar d’altres coses.

Ho preferiria?

Si desaparegués de l’escenari de l’agenda política del congrés el tema del grup parlamentari propi i es resol, aquest seria un congrés que tindria molts avantatges: sortiria una direcció no contaminada pel resultat de les eleccions generals. Amb tres anys per davant o quatre, de fer política amb més tranquil·litat.

Parlem de cares. L’únic que ha dit que vol optar per la Primera Secretaria és Joan Ignasi Elena. Personalment amb qui es queda? Ara em tocarà el violí…

Puc tocar el violí i desafinar. Jo sóc dels convençuts que aquest congrés ha de resoldre simultàniament qüestions de model de partit, qüestions de model de partit programàtiques. El partit que ha transformat urbanament Catalunya més que cap altre partit té model, i no és de passat sinó de futur. És un model que coneixem bé.

Aquest model de transformació urbana és exitossíssim, s’ha esgotat. Tenia model.

Jo crec que segueix tenint model de ciutat i model de país. Veure l’actual alcalde de la ciutat de Barcelona sortint dient tres setmanes després, que he descobert que els altres no feien res, em sembla tenir molt poc model.

Que els altres siguin pitjors no vol dir que vosaltres sigueu bons.

Jo no dic que siguin pitjors. Com que no hi ha cap candidat no em puc pronunciar per cap. Cadascú té circumstàncies molt rellevants. I el partit haurà de triar un bon perfil de primer secretari i haurà de fixar les dates i deixar per un altre moment, un model per veure qui serà el candidat a les properes eleccions autonòmiques de Catalunya. Han de ser dues coses diferents. Durant un cert temps seran dues coses diferents.

Es veu disposat a liderar el partit?

Estic disposat a quasi tot, però des d’una actitud expectant. Si per raons d’equilibris, de model, d’interlocució, se’m necessita per alguna cosa, estic disponible. Quim Nadal vol ser primer Secretari? No i no es postularà. Vol ser candidat a la presidència de la Generalitat? Ja ho he sigut una vegada, fa 15 anys. No ho vull tornar a provar. M’ha passat el temps i no tornaré a provar-ho. I estic tan tranquil.

Sempre serà el gran alcalde de Girona.

Sí, d’això no en tinc cap dubte, durant 22 anys.

El PSC avui per avui és una víctima d’un problema que tenen les esquerres i centreesquerres a nivell europeu. Idees socialdemòcrates ara ja no és possible. Què poden fer per reduir l’atur i idear un nou model econòmic per sortir de la crisi?

Proposes un model de fons que afecta a totes les socialdemocràcies europees que afecta a tots els països europeus. Dreta i esquerra. A les tesis de l’estat del benestar s’hi ha apuntat tothom. Ara, a la redimensió de l’estat del benestar s’hi han apuntat uns quants amb polítiques liberals i uns altres que pensem que les coses han de ser d’una altra manera. Algunes socialdemocràcies, les nòrdiques, ja han repensat el seu propi model i l’han redimensionat. I han preservat algunes de les idees bàsiques. Hi ha un conjunt de mínims que Europa ha proveït, com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, que els països europeus voldran preservar fins les darreres conseqüències i que Espanya encara no ha començat a tocar amb els dits després d’anar més de pressa que ningú, i fde fer-ho mal fet pel model econòmic, per atrapar la mitjana dels països europeus.

És com quan a un nen petit li dius “et donaré una piruleta”, i quan li prens, es rebota. El que passa a Espanya. “Nen, ara t’he de picar els dits, ara que estaves tocant el cel del benestar amb la punta dels dits, ara que l’has conquerit, ara te’l prenc”.

El nostre model és fer possible que, sense haver de prendre res d’aquelles conquestes socials bàsiques, es redimensioni una política d’equitat social en la qual els que tenen més paguin més, els que tenen menys paguin menys i hi hagi un control suficient perquè no sigui una societat adormida, tutelada, sinó que sigui una societat productiva. I la socialdemocràcia, evidentment, ha d’apuntar-se a la creació de riquesa. Si intentes delimitar les preferències dels partits, en els dos governs anteriors trobaries prou ideologia, per saber que el PSC va viure un moment àlgid, esplèndid, l’etapa que va estar sis mesos governant amb ICV.

Això és una càrrega de profunditat.

No, això és explicar com va anar.

Mesures concretes. Està a favor del copagament sanitari…? Què faria un Govern del PSC si guanyessin les properes eleccions? Són les mateixes coses que fa 10 anys…

No és veritat. És impossible abordar l’esquerra amb les trampes de la dreta. Copagament? En el debat d’investidura, el president de la Generalitat nega el copagament d’entrada, a qui primer se li ha de preguntar si està pel copagament ara, en comptes de per tancar llits,  és a qui té la responsabilitat de Govern. Com el proposaries? Hi estàs a favor? Hi ha un mètode proporcional? Hi ha més estalvi farmacèutic possible? Podem contemplar la totalitat de les mesures? L’esquerra té l’obligació de proporcionar models alternatius, ha de fer d’oposició. Qui té la responsabilitat de decidir sobre el copagament és qui té el Govern.

Va ser el gran error governar amb ERC?

No, en absolut. No.

Com ha dit PSC-ICV…

Perquè va funcionar bé. No va haver cap desafinament. ERC ha tingut uns quants consellers excel·lents, un d’ells Pere Esteve, lamentablement mort.

 Ahir vam sentir Miquel Iceta anunciat el canvi de data del Consell Nacional, fent una petició a CiU, congelar la comissió del pacte fiscal. Ni CiU ni ERC semblen disposats a això. Com ho valoreu, com ho encarareu?

Miquel Iceta va ser molt clar a la pròpia Executiva, va formular la qüestió  que no és admissible en absolut  buscar l’acord de tots alhora en la comissió, i haver avançat que el tema de les eleccions i dels pactes posteriors, guanyi qui guanyi, és el pacte fiscal. Si el Govern es fa seu el tema, aquí el tens. Guarda-te’l, negocia  si el PP o el PSOE te’l donem.  Cap partit es negarà a més diners per Catalunya. El nostre com a mínim, no.

Si és una negociació de Govern a Govern o de partit a partit, per un joc d’equilibris a les Corts Generals, i això vol fer un instrument polític… Si vols fer un instrument unitari, i mantenir les opcions de la comissió  conjunta al Parlament de Catalunya, posposa’l.

Com interpreteu la negativa dels altres partits?

ERC és la mare de la criatura, de la Comissió, i a CiU li va bé embarcar-se en aquesta doble línia. Si s’entrebanca la comissió perquè no arriba a unes conclusions prou sòlides, no tenim temps. El meu preu serà el pacte fiscal, pot dir. Posarem nom a la cosa però no direm en què consisteix. Farem tota la campanya no posant contingut al nom de la cosa, que és el pacte fiscal.  El PSC està a favor de qualsevol fórmula, sigui quina sigui, que signifiquin més diners per Catalunya. Ara, el PSC no està en disposició d’admetre que es discuteixi un model nou de pacte fiscal sense analitzar el rendiment de l’actual sistema de finançament pactat per Antoni Castells, que demostrarà  amb la liquidació del 2009 que ha donat més diners que cap altre sistema de finançament, que situa Catalunya per damunt de la mitjana, número 13 pel que fa al dèficit amb altres comunitats autònomes.

Un dels projectes del PSC és l’Espanya federal. Quan ha governat el PSOE no s’ha avançat cap a un Estat federal. Només veient les inversions en infraestructures que ha fet l’Estat es consolida el model…

Això és fals.

Què ha passat amb l’N-II de Girona?

El conjunt de fets lamentables, indignants…

L’eix mediterrani, el PSOE intenta que passi per Madrid.

Això no és veritat. No hi ha cap altre partit de Govern a Espanya que hagi jugat tant fort a Espanya en els últims tres anys, època Blanco, no Álvarez, a favor del corredor del mediterrani, i per tant… no és veritat. El projecte de corredor mediterrani que el Ministeri de Foment representa i que farà, fins a les últimes conseqüències, passa per tota la costa mediterrània. No és veritat que passi per Madrid.

Totes les inversions que s’han fet  a Espanya, si mirem el conjunt… Malgrat que el PSOE és el partit que més entén Catalunya no dóna uns resultats positius en el federalisme. Continua l’AVE a Badajoz.

El que passa és que com anem avançant molt lentament cap a pautes de comportament federal, el PSOE ha hagut d’acceptar un model que condiciona les inversions a Catalunya a l’aportació que fa Catalunya amb el PIB.  Quan incompleix, any 2008, 759 milions d’euros a pagar a la caixa de la Generalitat, que la Generalitat dedicarà a escurçar el dèficit. Però el model té un avantatge: quan l’Estat incompleix, això el penalitza. Ha de pagar líquid. Jo els deia: quantes n’haurieu fet d’N-II amb aquests milions d’euros? Com a mínim tres.

Ara han parat les obres.

Però ara hauran de pagar. Si Catalunya volgués les podria fer.

La sentència ha acabat… diu que s’ha de negociar cada any.

Creu en l’efecte Rubalcaba?

Crec en l’efecte Rubalcaba, però no sé la proporció que tindrà. No puc, impossible.

Li consta, intueix si Zapatero farà campanya a Catalunya?

No em consta gens. I tampoc no ho intueixo gens.

Zapatero farà poca campanya.

Qui haurà de fer campanya és Rubalcaba i Chacón, i els nostres caps de llista de les diferents demarcacions.

Zapatero resta?

Zapatero que segueixi fent de president del govern, que té molta feina. Mentre n’hi quedi, n’ ha de fer.

Si la voleu escoltar cliqueu aquí.

2 Agost 2011 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “CAL QUE EL PSC PUGUI EXPRESSAR I FER VISIBLE UNA VEU PRÒPIA”

“AUTOCRÍTICA SÍ, MASOQUISME NO”

Entrevista al programa “El món a RAC1”

Resum

“No volem ser carnissers amb nosaltres mateixos”. Aquesta frase del cap de l’oposició, Joaquim Nadal, resumeix el que ha explicat aquest dimarts en una entrevista a El món a RAC1 per valorar els resultats electorals del PSC. Nadal ha atribuït la derrota a una suma de diversos factors: la crisi, la relació PSC-PSOE, problemes de crèdit del goven espanyol i alguns errors locals.

També ha dit que:

– “[La derrota del PSC es deu] a moltes coses. Errors propis, errors locals, errors a nivell català, problemes històrics del socialisme català i espanyol en la seva relació, evidentment a la crisi general i els problemes de crèdit del govern espanyol en aquests moments. Però és la suma de tot. […] Que ningú es pensi que l’anàlisi que fem parteix de l’excusa de Zapatero.”

– “Hi ha una crisi general que castiga a qui està al poder? Sí. Hi ha una crisi econòmica que castiga més a l’esquerra que la dreta? Sí. Hi ha una onada de dretes a tota Europa? Sí. […] Si deixéssim tot això a banda, hi ha errors dels socialistes mateixos, de les opcions que hem triat, de l’última etapa del govern de Catalunya, de la pròpia indefinició del model de partit, tot això suma. I, en alguns casos, la causa és estrictament local.”

– “Em sap greu el que ha passat a Girona i ho puc entendre.”

– “Dins d’un context de reculada general, el PSC ha fet magnífics resultats en segons quines poblacions.”

– “En aquests moments, hem de comptar-ho tot. Han sigut bons socis els nostres socis? Hem sigut nosaltres bons socis d’ells? [Els socis que hem tingut] no sempre [han estat tan bons] i no de la millor manera possible. Però ja ho vam dir.”

– “Clar que farem autocrítica, però no farem una autocrítica massoquista. No serem carnissers ni autodestructius amb nosaltres mateixos.”

– “[La fórmula del tripartit està] liquidada en alguns casos perquè hi ha hagut un retrocés brutal per part dels socis, com en el cas d’ERC en algunes poblacions, no totes.”

– “Sense que ho haguem de considerar un error, el compàs d’espera en què estem, la situació precongressual, la derrota electoral del 28N, la necessitat de reaccions més clares, contundents i delimitades, la indefinició respecte alguns temes que relacionen Catalunya i Espanya, la poca contundència en alguns moments a l’articular el missatge… Tot suma.”

– “[La resposta al Twitter d’Ernest Maragall al que ha dit José Zaragoza a Catalunya Ràdio] pot donar aquesta sensació i […] té raó [quan diu que això sembla una olla de grills]. El congrés no serà la solució i una picabaralla al Twitter tampoc.”

– “El PSC ha de saber-se respondre a sí mateix com recupera l’hegemonia social que ha tingut durant 30 anys i que acaba de perdre ara mateix.”

– “El PSC no canviarà d’ideologia però que potser ha de canviar de tàctica i d’estratègia.”

– “Hem perdut part de la nostra credibilitat per desgast propi i per desgats induït per d’altres.”

– “Hi haurà d’haver nous lideratges. Si som capaços de produir aquests nous lideratges, començarem a donar un missatge de renovació. Si apareixem petrificats, […] potser sí que la gent no acabarà d’entendre què estem fent.”

– “Amb el PSC sembla que s’hi atreveix tothom.”

– “No ens esbudellarem en públic, li asseguro.”

– “No ho sé [si seria bo que s’avancessin les eleccions generals]. El PSC vol fer el seu congrés amb certa tranquil·litat. El que jo no voldria, no parlo en nom de ningú, és que un encadenament de primàries i generals, dilueixi l’efecte necessari de renovació i canvi que ha de produir el PSC.”

– “Voldria un calendari que deixés les coses molt clares i ens permetés fer el congrés amb tranquil·litat.”

– “No diré el que diu el senyor Rajoy, que té pressa per ocupar la Moncloa. Jo no tinc pressa perquè l’ocupi segons qui. […] Ja veurem si, per aguantar fins quan toca, s’és capaç de quallar una majoria parlamentària, per exemple, per aprovar pressupostos. Si no, el temps obligarà.”

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

24 Mai 2011 Posted by | RAC 1, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “AUTOCRÍTICA SÍ, MASOQUISME NO”