Joaquim Nadal i Farreras

“CATALUNYA TÉ DRET A RECLAMAR, DES DE LA BITERALITAT, EL SEU PROPI MODEL DE FINANÇAMENT”

Entrevista al programa “El Dia de l’estiu” de COMRàdio

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí. (A partir del minut 27,40)

Anuncis

30 Juliol 2012 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , | Comentaris tancats a “CATALUNYA TÉ DRET A RECLAMAR, DES DE LA BITERALITAT, EL SEU PROPI MODEL DE FINANÇAMENT”

“EL GOVERN PRACTICA UNA POLÍTICA ENTREGUISTA EN EL DIA A DIA I DE CONFRONTACIÓ EN EL LLARG TERMINI”

Entrevista al programa “El dia a la COM” de COMRàdio

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí  (L’entrevista la trobareu a partir del minut 35,20)

18 Mai 2012 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , | Comentaris tancats a “EL GOVERN PRACTICA UNA POLÍTICA ENTREGUISTA EN EL DIA A DIA I DE CONFRONTACIÓ EN EL LLARG TERMINI”

“ELS INSTRUMENTS DE LA POLÍTICA NOMÉS ES JUSTIFIQUEN SI ESTAN AL SERVEI I AL COSTAT DEL POBLE”

Entrevista al programa “El dia a la COM” de COMRàdio

 

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.

 

13 Abril 2012 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “ELS INSTRUMENTS DE LA POLÍTICA NOMÉS ES JUSTIFIQUEN SI ESTAN AL SERVEI I AL COSTAT DEL POBLE”

“LA MAQUINÀRIA CONVERGENT ESTAVA ESCALFANT L’AMBIENT PER A LES RETALLADES ABANS DE LES ELECCIONS”

Entrevista al programa “El dia a la COM”, de COM Ràdio

Resum

Jo he vist el president Montilla agafar el telèfon i fer canviar una cosa que el Govern espanyol volia fer i que el president Montilla creia que no era bo per Catalunya. He vist canviar la posició del PSOE en temes concrets de política general que podien perjudicar a Catalunya.

El president Montilla considera que allò que puguis arreglar amb una mera conversa telefònica no cal que ho hagis de convertir en un conflicte públic. Sí que és veritat que en aquest debat de fons que està subjacent en aquesta historia contemporània del PSC, del segle XXI vull dir, no des de l’origen del partit, que és el grup parlamentari propi i la visibilitat, el fet de que determinades coses no siguin visibles ens perjudica públicament pel que fa a imatge de marca, a l’hora de competir electoralment a Catalunya. És veritat.

La forma en què s’arregla és un acostament de posicions que les pròpies parts decideixen no convertir-ho en notícia. Per què hem de mantenir permanentment la política de la tensió? Fem que les contradiccions s’aguditzin i així serem creatius.

Aquest és un tema que preocupa més als periodistes quan volen parlar de política que a la gent en general.  Quan CiU fa ara el que fa, quan ho feia quan hi havia el Pujol, que va ser convertit en español del año, ja no genera acceptació del català fora de Catalunya. I aquest és un problema que sí que tenim. Alguns diuen: “Com que som un problema fora de Catalunya, que els bombin, preocupem-nos de nosaltres mateixos”.  Ara a la que penses en una certa articulació, de Catalunya Espanya i el món, i la pèrdua de sobirania i la construcció de l’Europa que ningú no vol construir, perquè només es podrà construir contra els vells estat nació, tot això ens distorsiona.

Quant temps ha durat en boca de la diputada Alícia Sánchez-Camacho la vella promesa d’en Rajoy d’entrar a parlar del pacte fiscal? Ho utilitza, i jo també utilitzo el que em sembla, però després val pel que val.

Finalment, no és pas el principal problema. Els problemes són uns altres. Considero un problema, per exemple, greu, que hi hagi gent de fora del PSC que vol arreglar el PSC i vulgui arreglar el PSC. I tanta, tanta gent de fora del PSC que cregui saber quins són els mals del PSC i quines són les solucions a la vida del PSC. Encara avui en alguna columna, en un diari d’alta difusió barceloní. I no és només en aquest tema, és en tot. Té menys cost polític per al PP en el conjunt d’Espanya unes posicions suposadament procatalanes d’Alícia Sánchez-Camacho que el suposat catalanisme del PSC, que és un considerat un catalanisme gairebé culpable i vergonyant per gairebé tothom fora de Catalunya. I és un catalanisme suspecte Catalunya endins, perquè ningú se’l creu. Les coses van per un altre camí. Necessitem fer el nostre recorregut, necessitem fer la nostra política, necessitem parlar durant tot aquest mes d’agost de la PIRMI, necessitem parlar dels CAP que es tanquen, necessitem portar la política a un terreny en el que  termòmetre de la catalanitat de la gent no sigui el de crear tensió amb Madrid, sinó que sigui: “Escolta, tu que has fet pel teu país? Què has fet per la llengua?”. Estic ple de seguidors meus twitaires, que no tenen ni 30 anys, que em discuteixen la meva catalanitat, i jo els hi contesto “abans tu no m’atrapis jo ja m’hauré mort”. El compromís de coses que són del nervi de la nació. Què cony s’han cregut segons qui a l’hora de donar patents de catalanitat?

Per això farem el Congrés i t’asseguro que els milions de persones que ens han votat, des de l’any 77 fins ara, no sé si tots esperen el que altres suposadament diuen que esperen. La transversalitat vol dir que si el PSC vol caure molt bé a segons quins sectors de la burgesia industrial catalana, que estan tocats clarament per una aura convergent, probablement caurem molt bé en aquest sector minoritari, però no caurem bé als que ens voten habitualment i que esperen una altra cosa de nosaltres. I no és només aquella matriu dreta/esquerra, sobirania/no sobirania, són moltes més coses. El PSC està efectivament en una cruïlla. Amb el primer secretari que ha dit que no vol renovar, amb un cert moviment per veure en què es concreta aquets Congrés i quins seran els nous dirigents d’aquest partit. Ja ho veurem.

El PSC no la pensa abandonar-la. No, en absolut. Som un partit independent, no som el PSOE, tenim uns estatuts propis, tenim vida pròpia, i fem sempre allò que els òrgans de direcció d’aquests partit voten, i fins que no hi hagi una altra majoria actuarem com actuem.

Oblida’t dels mercats, està en els titulars de tots els diaris d’avui. Rubalcaba farà esforços fins l’últim minut per embarcar Convergència en el barco d’aquesta decisió. Estan dient, tots aquests titulars, que aquest és el camí crític cap a l’abstenció de CiU. Que està cantada des de fa una setmana, suposo. I l’abstenció és tant com dir vaig intentar no votar, i ara m’abstindré i facilitaré que els vots en contra quedni entre els grups més minoritaris de la cambra. No hi votaré a favor però en canvi sí que puc donar un aval implícit a la reforma de la Constitució, recordant això sí, Mas dixit, que s’està posant en risc la relació Catalunya-Espanya. En la construcció de l’imaginari, CiU per boca de Duran va fent passes per dir “m’agrada la música però necessito que la lletra em soni”. Ho va dir el dia del debat. Després va remuntar cap a un atac frontal al pacte constitucional.

No hi ha res que obligui a fer reformes. La unitat democràtica, parlem-ne. Ara, per fer aquesta reforma concreta està escrit a algun lloc que cal fer referèndum? No.

El que passa que des del punt de vista del PSC i des del punt de vista de Catalunya, com que encara que no sigui veritat, el moviment PP i PSOE, respecte al dèficit i la reforma de la Constitució, és venut aquí com un atac a Catalunya, només la incorporació de CiU desactiva l’atac a Catalunya.

Respecte al Ple, jo crec que no s’ha de celebrar, però com que l’han demanat els grups que el reglament preveu como ICV-EUiA, més ERC, més SI, més C’s, més el diputat Jan Laporta, com que sumen 27, s’haurà de fer  i bé està que es faci. Jo estic en contra que el Parlament hagi de fer un Ple sobre això. La suma de tots aquests que he dit, fa que hi hagi d’haver un Ple. I endavant.

En termes de disciplina pressupostària, per convèncer pressupostàriament a la gent, als que devem diners, no els mercats, els bancs, empresaris i països als que els particulars espanyols i les administracions públiques espanyoles els devem diners, en termes de disciplina pressupostària hi havia altres mecanismes que no fossin la reforma de la constitució. Per què s’aborda d’aquesta manera? Perquè per la cancellera alemanya sembla que aquesta era una manera de donar més disciplina institucional a la mesura. Després tothom especula sobre si hi ha o no hi ha una cosa que de facto no pot existir, i és una carta del BCE dient a Espanya que reformi la Constitució. De facto no hi és, però la pressió d’aquests als que els devem tants diners ens diuen “dóna’m garanties que l’any 20 em tornaràs tot el que t’he deixat fins ara”.

Fixa’t bé en la perversió de tot plegat. Objectivem algunes de les coses que han passat: retallada de la PIRMI, canvis del sistema de pagament, xec nominatiu per correu a les cases, cues al Palau de Mar i a les oficines de Benestar de gent que no cobrava i que a la desesperada es trobava sense poder pagar el lloguer del pis, pressió sobre la part més feble de la societat catalana, torpesa de l’Administració que justament diu que ho va fer per  perseguir el frau, com deia Mena, per ajustar les dades del cens… Llits que es tanquen, quiròfans que es tanquen… Tot això pot anar al sac d’aquesta reforma. Els sindicats ja lliguen retallades amb sostre. No, simplement no faci dèficit, o faci el dèficit just per tornar els diners que ens deu. I si vol prestar més serveis faci créixer els ingressos, creï riquesa, creï ocupació, baixi la factura de l’atur, i si tot això passa vostè se’n sortirà. Estem en el bucle melancòlic tonto de que tots els recursos que genera l’economia se’ls mengen les prestacions Estem en termes econòmics molt malament. Però és que és objectiu. Fins fa dos anys les coses anaven bé perquè es generaven molts ingressos. Hi havia activitat econòmica, hi havia IVA…  Ara, tancada una de les aixetes, hem de reflexionar per saber què pot tornar a animar la reactivació d’ocupació i riquesa. S’han de fer retalls, no tinc tan clar que s’hagin de fer tan indiscriminadament com s’han fet, perquè hi ha sectors en que l’estalvi és possible.

La maquinària convergent estava escalfant l’ambient per a  les retallades des d’abans que es convoquessin les eleccions. I es va dedicar a criticar el Govern sortint.

 

Si voleu escoltar-la sencera cliqueu aquí.

 

 

 

 

5 Setembre 2011 Posted by | COM Ràdio, Ràdio | , , , , | Comentaris tancats a “LA MAQUINÀRIA CONVERGENT ESTAVA ESCALFANT L’AMBIENT PER A LES RETALLADES ABANS DE LES ELECCIONS”

“PAÍS EN XARXA”

Tertúlia al programa “País en xarxa”, amb Saül Gordillo. COM Ràdio

Nadal i Recoder piulen a “País en xarxa”

País en xarxa a COMRàdio

.

Si voleu escoltar el programa auí trobareu l’àudio del programa i també podeu visionar el vídeo:

País en xarxa a COMRàdio

El conseller Recorder (esquerra) i l’exconseller Nadal, a l’estudi central de COMRàdio. Fotos de COM Ràdio

27 Agost 2011 Posted by | Altres, COM Ràdio, Ràdio, Televisió | , , , | Comentaris tancats a “PAÍS EN XARXA”