Joaquim Nadal i Farreras

LA MEVA JOGUINA PREFERIDA

Participació en el Reportatge del diari ARA, en el qual diverses personalitats conegudes recorden amb què jugaven a la seva infància

“Era un veler de fusta una mica precari”

“Tenia tres anys i mig i em mirava el món amb timidesa i una ganyota a la cara. La platja de la Fosca apareix solitària amb el castell de Sant Esteve al fons. Baixàvem amb barnús i el vaixell era un veler de fusta una mica precari de definició molt elemental. Joguines per a un estiu. Eren estius llargs de tres mesos, de mares a càrrec de la mainada i pares de cap de setmana i de gelats de tall a compartir. En Joan del carro repartia cada matí el gel per a la nevera. Baixàvem a la platja a les dotze i pujàvem a les dues. Érem quatre gats”. [Joaquim Nadal]

 

Qui és aquest nen a la platja?

Si voleu veure el reportatge cliqueu aquí.

 

Anuncis

6 gener 2012 Posted by | Ara, Premsa escrita | , , , | Comentaris tancats a LA MEVA JOGUINA PREFERIDA

“ÉS PERILLÓS PROVOCAR LA GENT QUE HO ESTÀ PASSANT MÉS MALAMENT”

Entrevista al diari Ara

DAVID MIRÓ / FERRAN CASAS 

Joaquim Nadal se sap un home encara imprescindible al PSC. Ja sigui per la seva àmplia experiència, per la seva capacitat per navegar en situacions difícils o pel seu paper de pont entre diferents sensibilitats, reclama sense despentinar-se un lloc en la futura direcció del PSC. Pel camí carrega contra el Govern a compte del PIRMI i nega qualsevol discrepància amb l’expresident José Montilla. Als que busquen la síntesi entre les dues ànimes del PSC, Nadal sembla que els diu: no busqueu més, la teniu al davant.

Quim Nadal, en un moment de l'entrevista amb l'ARA / JORDI PIZARRO

 Foto: Jordi Pizarro

És demagògic relacionar els disturbis de Londres amb la llei de barris, com va fer vostè ?

Vaig fer un simple tuit en què deia que els fets de Londres són la prova que ha estat un error aturar la llei de barris. ¿I algú pot dir que la geografia d’aquests fets d’Anglaterra no es distribueix pels barris que de manera semblant a Catalunya han sigut objecte de la llei de barris?

I què ha de dir sobre la gestió del PIRMI a l’agost?

És un error canviar les condicions de percepció del PIRMI. Estic radicalment en contra d’haver posat sota sospita unes famílies que esperaven rebre uns diners amb què comptaven, perquè és un dret legal. Provocar la gent que ho està passant més malament és perillós, a part que és políticament impropi. Nosaltres creiem que les polítiques socials bàsiques haurien de ser intocables.

Però el Govern diu que hi ha frau.

El president, Artur Mas, hauria d’haver admès que han comès un error. Hauria d’haver dit: hi ha frau al PIRMI i el volem combatre. Posarem 200 inspectors a treballar fins al mes de desembre per detectar aquest frau, però els perceptors que tenen uns drets reconeguts aniran cobrant puntualment mentre se’ls realitza la revisió. I s’hauria acabat el bròquil. Ara tenim l’Ajuntament de Barcelona avançant PIRMIS a gent que no ha cobrat per evitar un daltabaix.

Ara vostè és contundent, però l’actitud del PSC a l’oposició ha estat oscil·lant des de l’inici…

No ha estat una acitud oscil·lant o de muntanya russa, pot haver-ho semblat. Nosaltres comencem amb un gest com l’acord d’investidura. Amb el debat pressupostari només posem sobre la taula la possibilitat d’endarrerir un any la supressió de successions. I diuen que no, i ja no hi ha negociació. I és a la llei d’acompanyament on hi ha l’andanada del PIRMI…

Creu, com va dir el president Montilla, que les retallades són a l’ADN de CiU?

De la CiU d’abans no, però la d’ara potser sí que ha incorporat en el seu ADN aquestes retallades, perquè si no hi hagués hagut més ordre.

Insisteixo: és un Govern antioscial?

Vull pensar que no, perquè CiU tenia una imatge de marca que es reivindicava dels països nòrdics. Passats set anys, i sota el lideratge del president Mas, un té la impressió que CiU s’ha adherit al liberalisme més pur.

Llavors considera trencat el pacte d’investidura?

El Govern va aprovar un projecte de llei de la CCMA i del CAC sense acord previ amb nosaltres, i interpretem que si la llei preval en aquests termes s’haurà trencat el pacte. Per això hem demanat al president Mas que digui si ell el dóna per trencat i si podem negociar-ne els continguts. I no és una qüestió de menjadores i places al consell, sinó de model de mitjans públics.

Us temeu un pacte amb el PP?

Els pactes amb el PP els veiem a venir en gairebé tots els camps. Però no serà perquè no hàgim demostrat una permanent obertura al diàleg. De què votem a favor? Del que, fruit del diàleg, ha permès un acostament. De què votem en contra? Del que, per manca de diàleg, no ha permès un acostament. Així de fàcil.

Com la llei òmnibus?

Vam voler escenificar que passàvem d’una llei a cinc. I que a les tres primeres hi havia punts d’acord. En tota la part que és per eliminar burocràcia i per facilitar l’activitat econòmica hi estem d’acord.

El molesta aparèixer com el poli bo mentre que Montilla fa de poli dolent?

No em molesta gens, però no tinc clar que l’expresident Montilla faci de poli dolent. Puc dir que entre ell i jo no hi ha cap discrepància a l’hora de conduir l’oposició. A mi el que realment em molesta, perquè és injust, és que aquells que voldrien arreglar-li la vida al PSC des de fora considerin que la nostra oscil·lació en termes de duresa parlamentària no es correspon amb una orientació política clara. És claríssima.

Què li demana la gent?

Hi ha de tot. Hi ha qui diu: “Canya al mono”. I hi ha qui diu: “Esteu bojos, el país està a la frontera del col·lapse i no us podeu permetre el luxe de ser una oposició extraparlamentària”. I és evident que no som ni una cosa ni l’altra. I per això fem el que fem.

I de cara al congrés, què li diuen?

Tenim noves generacions que volen més esquerra, vells quadres que diuen més centre, i alguns altres que estem al mig i diem: és des de l’esquerra que hem de reconquerir el centre.

Què li ha passat al PSC?

Per saturació de responsabilitat governamental hem diluït el nostre discurs i la pròpia responsabilitat se’ns ha empassat.

Rubalcaba vol fer un gir a l’esquerra al PSOE. Ho veu bé?

El que està dient és un bon camí per recuperar la preeminència del discurs des de l’esquerra. Un excés de condescendència liberal ens ha portat a un món hiperregulat per als febles i els mitjans, i desregulat per als especuladors mundials. Al paio que vol muntar una empresa l’espera una cursa d’obstacles, i el que vol comprar i vendre des d’un ordinador pot posar a la picota les finances de mig Europa. O algú hi posa mà o els discursos voluntaristes d’un president Mas vestit de baixador de ràfting sonen buits, hi has de posar alguna cosa al darrere.

I quin PSC vol vostè?

Un PSC en què no sobra ningú, on falta molta gent que hem perdut pel camí i molta gent que no hi ha estat mai. Joves que no veuen en el PSC una oferta política atractiva. Hem de recuperar pes entre la joventut, confiança i credibilitat entre antics socialistes que ens han deixat. I ha de respondre, en ple segle XXI, als principis fundacionals. Un partit catalanista, que vol governar Catalunya, i que ha de tenir veu i visibilitat a Madrid.

I primer les idees o les persones?

És un procés paral·lel. Les idees no són alienes a les persones.

Grup propi sí o no?

El pacte de l’any 1977 donava grup al PSC però no la llibertat de vot. Jo prefereixo negociar amb el PSOE i posar per escrit en quins casos i per què el PSC pot votar diferent. Prefereixo això que el nom de la cosa sense la cosa. D’aquesta manera es deixaria de parlar d’allò dels partits de disciplina catalana, perquè aquesta disciplina acabaria venint determinada per la posició del PSC en política catalana també a l’hora de votar Espanya.

CiU tindrà una bandera electoral potent el 20-N: el pacte fiscal. Què ofereix el PSC?

Intentarem demostrar que aquesta és una bandera buida. Quan es tracta de números no es pot entabanar la ciutadania. El model de finançament actual ens acosta més que mai, vista la liquidació de l’any 2009, a la reducció amb tendència a l’eliminació del dèficit fiscal. Evidentment nosaltres serem al costat de qualsevol modificació que comporti més diners per a Catalunya. Però nosaltres continuarem dient a la gent que entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba no hi ha color, tampoc des de l’òptica catalana.

Encara confia en la remuntada?

Jo sóc molt hiperrealista i això em condueix a un cert pessimisme històric. Però com que també sóc vitalista confio que tard o d’hora prevaldrà la raó, ara o d’aquí quatre anys.

Què representaria una majoria absioluta del PP per a Catalunya?

La meva manera d’entendre la política m’impedeix combregar amb aquells socialistes que opinen que és millor una majoria absoluta del PP perquè així el paper que tindrà CiU en la política espanyola seria residual. Jo no voldria de cap de les maneres una majoria absoluta del PP a Espanya.

Què farà Joaquim Nadal quan hi hagi nou primer secretari del PSC? Posarà el càrrec a disposició?

Ja he posat els càrrecs orgànics a disposició, però espero ser a la nova direcció del PSC. No faré un pas per ser líder d’aquest partit, però sí perquè aquest partit sigui com a mi m’agradaria, i voldré tenir-hi un paper. Quin? Dependrà del nou primer secretari. El primer que faré serà veure’m amb ell i posar-me a la seva disposició. Això vol dir posar-me a la seva disposició a tots els efectes.

El nou primer secretari ha de ser candidat o no?

Jo crec que ara ja és molt clar que d’aquest congrés en sortirem amb un primer secretari que no serà candidat. I per això crec que el tàndem Nadal-Iceta al Parlament és una maquinària bastant sòlida.

De tots els que s’han postulat l’únic que ha renunciat a ser candidat és Miquel Iceta…

I suposo que per això l’ARA va dir que era l’opció amb més possibilitats… No em vull anticipar al resultat del congrés, però partit endins és innegable que en Miquel té moltes possibilitats.

 

PUBLICADA A: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Joaquim-Nadal-perillos-provocar-malament_0_536946313.html

16 Agost 2011 Posted by | Ara, Premsa escrita | , , , , | Comentaris tancats a “ÉS PERILLÓS PROVOCAR LA GENT QUE HO ESTÀ PASSANT MÉS MALAMENT”

“SI TOT EL DEBAT ÉS EL GRUP ESTEM PERDUTS”

Entrevista al diari Ara

David miró / Quim Torrent

Nou rol. El polític gironí serà el futur cap de l’oposició com a president del grup parlamentari del PSC. Diagnòstic “El càstig electoral al PSC no ha vingut per l’accent catalanista del partit”. Partit “El canvi generacional és imprescindible”.

Al seu despatx de la conselleria s’apilen llibres que Nadal dedica curosament als seus col·laboradors més pròxims mentre no deixa d’estar al cas de la seva tasca al departament. La vaga salvatge dels controladors aeris li ha ocupat el cap de setmana. Passsar del Govern a fer de cap de l’oposició (“havent deixat els números del departament endreçats”) sense traumes només és a l’abast de polítics com ell, especialista en missions difícils del PSC i pont entre ànimes.

Per això quan em pregunten si es trencarà el PSC dic que ningú ens portarà l’agenda fins al punt de ruptura. Farem el debat, però sobretot ens obrirem a la societat, perquè aquí no hi sobra ningú i hi falten tots els que han caigut pel camí.

És dels que creu que el debat de les dues ànimes fa mal al PSC?

És uun debat fals i del passat, més propi dels temps fundacionals. I ara, si hem de fer una nova fusió, l’hem de fer de manera que no admeti cap escletxa i que tothom se senti còmode amb el catalanisme d’esquerres. La suma de les dues, tres o quatre sensibilitats fa un projecte potentíssim; la disgregació, fluixíssim.

La fusió no s’ha aconseguit encara?

En l’imaginari de la gent la reiteració que hi ha dues ànimes petrifica la idea. Vull que tot el PSC sigui catalanista i d’esquerres i amb un horitzó federal per a Espanya.

Però al final tot es resumeix en grup propi sí o no?

Si tot el procés de debat intern es concreta només en el grup estem perduts. Penso que el tema del grup, o si es vol el de l’autonomia del PSC respecte al PSOE, ha de ser resolt per elevació. I fora del debat estricte del grup parlamentari.

Què vol dir?

S’ha de resoldre en un altre context, d’una altra manera. L’autonomia del PSC respecte al PSOE s’ha d’expressar en uns altres termes que els parlamentaris; s’ha de trobar una altra via, la que sigui. No pot ser que finalment tot es redueixi a una sola cosa que potser és important però que empobreix el debat, perquè el situa només en un sol terreny. Hi ha més coses a debatre.

Però s’ha de resoldre…

No dic que no sigui un tema important, però hem de tancar-lo, perquè si aconseguíssim fer-ho i arribéssim al congrés amb el tema resolt, el debat seria molt més ric, molt més constructiu, i ens portaria a un procés ideològic i polític molt més enriquidor que si tot s’acaba polaritzant en una votació no desitjable entre els que volen el grup i els que no el volen.

El PSOE acceptaria una situació diferent de la que hi ha ara?

No veig per què no. Hem de trobar una via alternativa que resolgui el dilema de grup sí o grup no.

A Madrid creuen que han perdut per ser massa nacionalistes

El PSOE hauria de començar a pensar que els problemes que hem tingut tenen més a veure amb la crisi i les mesures que s’han pres allà i aquí, que no pas amb l’actitud catalanista del PSC. El càstig electoral no ha vingut per l’accent catalanista del PSC.

Del congrés de la tardor n’ha de sortir nou discurs i nou líder?

El PSC ha de trobar discurs i un nou primer secretari i, eventualment, una personal que sent o no primer secretari pugui ser el futur candidat.

Quin perfil hauria de tenir?

El canvi generacional és imprescindible, però el rejoveniment no pot significar posar una ratlla d’edat.

Quina CiU s’espera en el seu retorn al Govern?

CiU s’equivoca si pensa que pot recuperar la prepotència i l’exclusivisme amb què governava abans. El miracle que han aconseguit és fer creure que són el canvi amb gent tan vella en les responsabilitats polítiques com qualsevol candidat d’altres partits.

Es creu el discurs de la humillitat i la generositat de Mas?

Que siguin paraules que se li hagin de recordar ja mostra que no són inherents a la seva manera de fer. Estic disposat a creure aquest discurs, però ho vull veure.

Reconeix que el concert ha estat una gran jugada electoral?

Sí, però qui vulgui escoltar el conseller Castells amb els números a la mà ja pot tremolar. Cal demostrar amb xifres que el concert aportaria més recursos que l’actual model de finançament.

Zapatero es va precipitar recorrent a l’exèrcit per controlar la vaga de controladors?

No. La gravetat de la situació i l’oportunitat del moment feien necessària una actuació immediata i contundent. Les mesures adoptades es justifiquen pel xantatge i el corporativisme dels controladors. Calia intentar resoldre el conflicte definitivament.

Queda tocada la imatge del país?

Som un país una mica estrany. França ha tingut mesos de vagues amb una situació més greu i prolongada i ningú no parla del desgast de la seva imatge. Hem d’aprendre a no autoflagel·lar-nos. A mi em preocupa molt més el dia sencer que ha perdut la gent. Els que tornaven de treballar o els que marxaven de vacances, el cost per a les companyies aèries i per als hotels. El que s’ha perdut ja és irrecuperable. Ara cal evitar que torni a passar.

Quina herència li deixa al seu successor al departament?

Podrà decidir si vol licitar o no l’Eix de la Conreria, el segon túnel de Vallvidrera, la cua de maniobres dels FGC a plaça Catalunya o les variants d’Olot i les Preses. Haurà de conduir a bona fi Terrassa i Sabadell, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal. La paradoxa de la història és que nosaltres els deixem finançat i en obres el desdoblament de l’Eix, que ells van fer en quinze fases i encongit.

6 Desembre 2010 Posted by | Ara, Premsa escrita | , , , , , | Comentaris tancats a “SI TOT EL DEBAT ÉS EL GRUP ESTEM PERDUTS”