Joaquim Nadal i Farreras

“QUAN ESPANYA TANQUI LA PORTA NO TINDRÉ CAP LÍMIT”

Entrevista a Nació Digital

Joaquim Nadal (Girona, 1948). Ho ha estat pràcticament tot: vint i tres anys alcalde de Girona, candidat a la presidència de la Generalitat, conseller i president del grup parlamentari socialista. Ara diu que es troba en un “final d’etapa”.  El dia abans de la cimera pel pacte fiscal ens atén al seu despatx, sobri, del grup parlamentari. Reconeix que el seu catalanisme deixarà de tenir límits si Espanya tanca les portes a millorar el finançament a Catalunya, i reconeix que és “positiu” per al PSC que es perdi la por a discutir i a debatre sobre el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació. Si alguna cosa canvia en aquest país també és al PSC. Quim Nadal n’és la prova.

 

 Foto: Adrià Costa.

 Avui hi haurà una reunió que el país i la societat consideren important, i la gran qüestió és la singularització o no del finançament català. Hi ha moltes teories periodístiques, per simplificar-ho diríem que CiU vol una sortida a l’estil basco-navarrès i el PSC estaria disposat arribar fins a les Canàries?
– Les Canàries estan al mateix paquet que els basco-navarresos, estan a la mateixa excepció de la LOFCA, com Melilla i Ceuta. En la reunió d’avui no passarà res més que una successió de posicions dels partits i que probablement no avançarem cap a una definició tancada i única… encara. Tothom hi anirà a marcar la seva posició i serà feina del president discernir els punts d’acord i les discrepàncies. Des del nostre parer, no veig cap discrepància frontal. De coincidència clara hi veig sobretot la necessitat radical d’un millor finançament per a Catalunya que s’haurà d’articular fins el dia que se celebri el ple, el 15 de juliol. La solució no és avui, és un punt de partida. Tal i com estan les coses, crec que hi ha d’haver solució, i no ens podríem perdonar que no hi hagués solució. Ara bé, la solució maximalista no resol el problema perquè l’excepcionalitat basca té uns fonaments que rememoren…

– Tres guerres.
-… Diversos episodis.

– Vostè és historiador, ho sap perfectament…
– Jo sé la història però a hores d’ara l’excepcionalitat basca és l’excepció que confirma la regla. Nosaltres no estem bé dins la regla. Ens convé adaptar la regla de forma flexible a diversos models, deixem que els experts parlin i els partits es defineixen. Si entre posicions maximalistes podem trobar un espai enmig  pels que volen coses elementals i tangibles pels que volen millorar el finançament de Catalunya.

Hi haurà una segona ronda, si arriben a una postura comuna catalana s’haurà de negociar a Madrid. El PSC es pot trobar en la paradoxa de ser oposició i en el punt principal de la legislatura estar al darrera de les posicions del President
– Aquests dies em diverteixen. Veig episodis ja viscuts. Avui se’ns critica per fer massa d’oposició i un altre dia per està massa aprop del Govern. No passa res. Si estem en les posicions del president serà que no són les posicions del president, seran posicions àmpliament consensuades al Parlament i, presumiblement, d’un ampli suport social.

– Dilluns, després de la reunió de Pere Navarro, primer secretari del PSC, amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, la sensació és que el seu partit vol obtenir els mateixos resultats que un concert sense ser-ho. Per què embolicar la troca?
– Per què hem de ser presoners de les paraules? Aquí què compten? Les paraules o els fets? Mai tant com en aquest tema del pacte fiscal compten més els trumfos -els quartos- que no el parany les paraules. A mi, m’és igual que se’n digui concert o model de finançament revisat o clau de la caixa, m’importa més el rendiment. N’hi ha que estan més preocupats pel fur que per l’ou.

– Vostè s’estima més l’ou que el fur?
– Sí, sobretot per la situació en què ens trobem. El model que es defineixi hauria d’assegurar que es refonen les dues hisendes, l’espanyola i la catalana, en una sola que seria dirigida per un president nomenat per Catalunya amb vot diriment i que es treballa de forma conjunta per reduir el dèficit de Catalunya amb Espanya. Així mateix el model hauria de garantir una solidaritat interterritorial amb topalls per evitar que un excés de solidaritat aprimi el rendiment dels diners de Catalunya per a Catalunya mateixa.

– Una comunitat autònoma amb superàvit fiscal ha de donar més serveis socials que una que té dèficit? Per exemple, els llibres escolars a Andalusia.
– Aquesta no és la qüestió. Una comunitat que té més competències ha de tenir més recursos? Sí, Catalunya és la comunitat autònoma que exerceix més competències. Si, a sobre, hi afegim l’endeutament tècnic, l’intent de cobrir dèficits heretats de manca d’inversió de l’Estat a Catalunya, ja tens servida la dimensió del problema.

-Tot i així, costa d’entendre que els governs catalans no han pogut pagar els llibres de text als nens, i l’andalús sí que ho ha pogut fer i segurament gràcies al superàvit fiscal…
– Fruit d’alguns desajustos d’aquest tipus, de generositat altruista o de fer semblant de ric sense ser-ho ens ha portat en part on som. Som on som, i entenc que a Catalunya hi hagi gent que tot ho vulgui de franc. Entenc que hi hagi gent que no vulgui pagar les autopistes… Ara bé, la realitat no va per aquí, els que s’apunten al carro de la gratuïtat per a tot perverteixen un principi, i és que la gent ha de pagar per l’ús de determinats equipaments o infraestructures proporcionalment a les seves rendes. I l’equitat no és gratis per a tots, sinó gratuïtat progressiva per aquells que menys recursos tinguin. En aquest sentit, qui es pugui pagar una sanitat se l’ha de pagar, i aquell que no se la pugui pagar, que la tingui garantida com un dret universal.

– A la sessió de control, vostè definia un pacte fiscal com a just, ambiciós i possible. Just i ambiciós ja l’entenc… però possible què vol dir que l’accepti Rubalcaba?
– Rubalcaba potser l’haurà d’acabar votant, però els governs són els que són i els termes de possible passen per convertir-lo en realitat. No m’imagino el president Mas apostant per un sistema d’impossibilitat manifesta per exhibir-lo com un trumfo electoral per convocar eleccions. Dependrà de la negociació i, fins i tot, de tensar la corda. No m’agrada avançar esdeveniments.

– I el Pla B? Suposant que s’arribi a un pacte català, hi haurà una negociació amb Madrid i tothom diu que fracassaran…
– Tota aquesta història no m’interessa gens. Crec que està mal plantejada, elucubrar al voltant del què ens podria passar si… no ens porta enlloc. Si algú té una agenda política oculta, que la posi sobre la taula, si algú només té la sortida política de la independència que la plantegi i la negociï. La resta, escalfar l’ambient en la perspectiva d’un pla B en les actuals circumstàncies, pot arribar a ser suïcida. Si hi ha un pla B crec que té més raó en Junqueras que no pas en Mas perquè ja ha definit la darrera ratio.

-Hi ha al·lusions constants, entrem en “territori desconegut” diu el president.
– Es veu abocat a dir-ho perquè tem trobar-se amb una porta d’acer infranquejable, però jo no el veig amb capacitat de prendre aquesta última ràtio.

-Aquesta ràtio és la independència
– O un salt endavant cap allò desconegut vorejant el trencament de la legalitat.

– I en el supòsit d’arribar a una posició conjunta catalana si a Madrid diuen no?

– Encara no hem arribat a una posició conjunta catalana. Gastem les energies en l’assoliment d’una posició conjunta catalana, que des de la racionalitat, com un instrument de salvació nacional catalana i entès per aquells que ho han d’entendre, per afrontar la situació actual.

-En aquest supòsit que explica, vostè diu que ens interessa l’ou perquè estem en una posició extrema. Van a Madrid i demanen l’ou, no el fur, i la resposta és ni fur ni l’ou.

– Encara no hi som aquí. Ja ho veurem.

– Llavors, queda pendent una entrevista per quan hi arribem.
– Aquell dia jo puc ser un personatge diferent. El dia que es tanquin definitivament totes les portes, el meu pensament personal i polític pot ser un altre, sense cap límit.

– Pura lògica cartesiana
– I alguna cosa més. Qui té els ressorts de poder hauria de començar a pensar en quin caldo de cultiu s’han produït les revolucions transgressores, que són més socials que no pas polítiques, malgrat que després algú les capitalitzi políticament. Jo no sé si el catalanisme polític seria capaç de ser el catalitzador d’una revolta social, però que la gent està emprenyada i està a la frontera de l’emprenyament en tenim mostres cada dia.

– Hi haurà unes primàries al PSC; com a mínim seran emocionants..
– Sí, com a míim.

– A França han anat bé, però a França els partits no són com a Catalunya. No hi ha risc d’excès d’enfrontament dins el PSC amb aquestes primàries?
– Crec que no. El PSC ja ha passat per una situació de risc, en part encara hi està i n’està sortint, i malmetre les primàries seria tornar al risc primigeni. Està bé que hi hagi primàries, que s’aprovi un reglament, i quan sigui l’hora potser que hi hagi quatre, cinc o sis noms que sortiran i es garbellaran.

– Però les primàries serveixen perquè l’aparell pugui perdre…
– Les primàries haurien de servir per triar un candidat o candidata amb una àmplia acceptació, en un procés de controvertit i d’estira i afluixa i espero que el tempo no ens atrapi.

-Segons quins siguin els resultats de les primàries, es preveuen canvis en el grup parlamentari?
– Hi pot haver canvis amb la perspectiva de subratllar la personalitat del candidat que hagi sortit.

-En aquest sentit, el PSC es troba en una situació complicada perquè el líder és fora del Parlament?
– Crec que no dificulta l’acció del primer partit de l’oposició perquè jo m’he posat al seu complert servei. Jo ja he estat candidat, conseller i 23 anys alcalde i tot i que encara hi ha qui insinua que m’hauria de presentar a les primàries tinc clar que estic en un final d’etapa. No és la situació òptima, però el primer secretari no ha de patir gens perquè estic a la seva plena disposició sempre. Els 28 diputats del PSC som una dada heretada en el paisatge i com a tal estem a la disposició del primer secretari.

– Una altra novetat és Avancem, el corrent liderat per Joan Ignasi Elena que s’obre als sobiranistes. Com el veu?
– Jo crec que en alguns sectors del partits deixin de fer por el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació no és dolent sinó que és bo per al propi PSC.

 

Si voleu veure l’entrevista publicada cliqueu aquí.

 

Anuncis

30 Mai 2012 Posted by | Mitjans digitals | , , , | Comentaris tancats a “QUAN ESPANYA TANQUI LA PORTA NO TINDRÉ CAP LÍMIT”

LA TRANSICIÓ A GIRONA

Entrevista a ciutatdegirona.info

Joaquim Nadal i Farreras és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona i fou el primer alcalde de la democràcia a Girona després de la transició del 1979 i fins l’any 2002.

Presa de Possessió de Joaquim Nadal. Joan Comalat. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de GironaJoaquim Nadal prenent possessió de l’alcaldia. Fotografia: Joan Comalat

1. Com era la societat gironina abans de l’arribada de la democràcia?

Girona era una ciutat petita i tancada. Conservadora, burocràtica i clerical. L’ambient era el d’una capital de província, amb estaments i premsa oficials molt articulats i un predomini del nacionalcatolicisme. De fet, es pot dir que durant una colla d’anys, tots els aires de renovació i de reforma que havien arribat a la ciutat de la mà del noucentisme i de la República havien quedat liquidats i se’n parlava poc.

2. Com havia canviat aquesta ciutat durant el franquisme?

Vista de la Ciutat de Girona des del pla. Servei de Gestió Documental, Arxius i PublicacionsVista de Girona de 1940

La ciutat va mantenir la seva adscripció a la República fins els darrers dies de gener de 1939, i va viure dramàticament els efectes de la retirada i l’exili. Els testimonis dels darrers dies de la Guerra a la ciutat parlen d’un cert clima de caos i destrucció abans de la retirada cap a la frontera. La devastació va presidir aquest moment.

Després vingueren els dies de la repressió, dels judicis sumaríssims, entesos com a simples simulacres, i dels afusellaments de persones que s’havien significat, poc o molt, en defensa de les llibertats i els valors republicans. La mort de Carles Rahola va esdevenir un símbol de la ignomínia, però la llista dels morts a Girona s’eleva a més de 500. Cal dir, doncs, que el procés de represa és lent, feixuc, de recuperació de nivells de renda i d’activitat anteriors a la Guerra Civil. Només molt lentament es produeix una represa al ritme dels processos de canvi que experimenta l’Estat espanyol.

3. Quins ens socials tenien un pes important en aquell moment entre els gironins?

A Girona caldria distingir entre la resistència obrera i la resistència cultural. La primera s’articula, sobretot, a través del moviment obrer i significativament a través de les organitzacions obreres vinculades al món de l’església i també de les organitzacions sindicals, senyaladament en l’àmbit de Comissions Obreres. La resistència cultural es manifesta en tota mena d’activitats que ara ja ens són molt conegudes: el GEiEG, el Cercle Artístic, Òmnium Cultural, la Llibreria les Voltes, Presència, l’Assemblea democràtica d’artistes…

Caldria afegir-hi els moviments veïnals, sovint amb presència també de dirigents sindicals i estudiantils, l’inici incipient dels partits polítics, l’Assemblea de Catalunya i tots els processos posteriors. També caldria assenyalar el paper revulsiu que va significar una part de l’Església a l’empara del Concili Vaticà II i, concretament, el seminari i l’escoltisme com a vehicles de dinamització del catalanisme.

4. Quina era l’herència que trobà dels alcaldes anteriors?

Una ciutat a mig fer. Dues ciutats en una. Els barris i el centre. Un eixample mal urbanitzat, carrers de cases sense carrer, un pressupost esquifit, un transport inexistent, factures per pagar i alguns avenços en algun camp. Cap atenció a la cultura i un creixement desorbitat i desarticulat a l’ombra d’un urbanisme especulatiu.

5. Què calia canviar de l’Ajuntament com a institució en aquell moment?

Campanya electoral a la Ciutat de Girona. Fotografia: Sebastià Martí. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de GironaCampanya electoral de 1979. Fotografia: Sebastià Martí

L’estructura de l’Ajuntament era massa elemental i no era democràtica. Calia introduir els mecanismes de representació i participació, i calia començar a dotar els barris i la ciutat dels equipaments i dels serveis que la ciutadania esperava i reclamava amb dificultats.

Canviar, va canviar tot en l’ordre de la definició d’una política i d’un sistema de prioritats, la definició d’un model de ciutat i l’establiment d’objectius programàtics que havien de servir per recuperar el temps perdut i refer els fils de la memòria.

6. Com estava la relació Església-Estat a nivell de la ciutat?

Assistents a l'Assamblea de Joves d'Acció Catòlica 1940. Servei de Gestió Documental, Arxius i PublicacionsJoves d’Acció Catòlica amb el bisbe Cartanyà al 1940

Amb l’arribada de la transició ja havia arribat el bisbe Jaume Camprodon, després d’una etapa intermèdia amb el bisbe Narcís Jubany, que va permetre superar els aspectes més negatius i conservadors del llarg període episcopal del bisbe Cartanyà.

El bisbe Jaume va anar a viure a un pis de la Gran Via i va començar a donar senyals clares de voler complir, estrictament i de forma rigorosa, el principi de separació de l’Església i l’Estat. Ens vam entendre molt bé i de la mateixa manera que l’Ajuntament va abandonar tota la parafernàlia simbòlica del poder, va abandonar també els presumptes privilegis històrics en relació amb l’Església. Vam acordar, com a únic pont simbòlic, la presència de l’Ajuntament a la missa de Sant Narcís.

7. Com va viure el 23-F? I com es va viure a Girona?

Era a la Facultat, vaig baixar a l’Ajuntament, vam establir una mena de comitè de crisi, vam mantenir contacte amb altres ajuntaments i autoritats i amb la societat civil, vam veure amb preocupació alguns moviments a les casernes i vam viure, amb esperança, la compareixença del Rei a la televisió donant el cop per acabat.

8. Quin és el principal element que ha canviat tots aquests anys de democràcia?

Ple de Constitució de l'Ajuntament de Girona. Fotografia: Narcís Sans. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de GironaLliurament de la bara d’alcalde. Fotografia: Narcís Sans

El principi de les llibertats individuals i col·lectives, el seu respecte i la seva preservació.

Pensem que des de juny de 1977 fins a abril de 1979 hi havia democràcia legislativa, eleccions generals de juny del 1977 i març de 1979, hi havia Constitució i, en canvi, encara no hi havia ajuntaments elegits democràticament.

9. Quins creu que han estat els principals canvies que s’han esdevingut a la ciutat? Quin és el seu futur?

La ciutat ha crescut, s’ha equipat, ha millorat la qualitat de vida i els serveis dels ciutadans. Les zones verdes, els equipaments socials, culturals i esportius, la qualitat de vida, les prestacions, el transport han fet un canvi radical. Avui no seria fàcil de reconèixer la Girona de 1979, tallada encara pels terrenys tancats de Renfe i de FEVE, tot al llarg de la carretera de Barcelona des de l’antiga carretera de Santa Coloma fins a la mateixa plaça del Carril.

Girona ha esdevingut una ciutat capdavantera en tots els camps i ha excel·lit en la cultura i l’educació fins a assolir uns graus de reconeixement extern i intern molt amplis. La xarxa de museus (Història de la ciutat, cinema, art), d’arxius (municipal, provincial, diocesà), d’arxius d’imatges (municipal i provincial), de biblioteques municipals, de centres cívics, de pavellons esportius, d’equipaments de ciutat (Teatre Municipal, Fira, Auditori, Fontajau)  i els parcs (Central, ara per refer després de les obres de l’AVE,  Migdia, Vista Alegre, Ribes del Ter), els nous ponts (Lorenzana, Fontajau, Areny…) expressen amb rotunditat la dimensió del canvi.

10. Ha llegit “Els xiprers creuen en Déu” de Josep Maria Gironella? Creu que aquest llibre i els que el seguires reflecteixen com era la Girona d’aquella època?

Sí.  Quan es va publicar aquest i després tota la trilogia va causar un gran impacte i va posar la ciutat en el mapa. Però era un llibre massa “progre” per satisfer els conservadors i massa conservador per satisfer els més progressistes. A la ciutat va causar indignació, indiferència o entusiasme a parts iguals. Però sens dubte és un referent històric.

PUBLICADA A: http://ciutatdegirona.info/2011/10/la-transicio-a-girona-per-joaquim-nadal/

17 Octubre 2011 Posted by | Mitjans digitals | , , , | Comentaris tancats a LA TRANSICIÓ A GIRONA

“NO SERIA BO UN CONGRÉS DEL PSC PRECUINAT, AUTOREGULAT DES DE DALT”

Entrevista a El singular digital
 
El president del grup parlamentari del PSC, és un dels grans polítics que ha tingut aquest partit. Té fama de nedar i guardar la roba, però llegint les seves declaracions entre línies es copsa una transparent radiografia del moment complicat que travessen els socialistes catalans. Nadal no aposta en exclusiva per Àngel Ros, el candidat que no vol l’aparell del Baix Llobregat, com a primer secretari del PSC. I admet que l’alcalde de Lleida no li va dir dilluns clarament que faria aquest pas. Però Nadal rebutja que el congrés socialista, previst pel desembre, sigui precuinat per la direcció. Adverteix que els delegats no ho entendrien.
 
Joaquim Nadal

 
Foto i entrevista de Lluís Bou
 

Àngel Ros seria un bon líder per al PSC?
És prematur respondre a la pregunta tal com la formules. Ell ha fet bé d’avançar-se, tal com també va fer correctament l’exalcalde de Vilanova Joan Ignasi Elena. I com també poden fer-ho altres persones que vulguin aspirar a la primera secretaria del PSC.

És positiu que apareguin diversos candidats, doncs?
Que existeixi una diversitat de propostes és positiu. Per tant jo valoro positivament el gest d’Àngel Ros. Però en el context dels altres que també s’anuncien o que hi pugui haver en el futur. Ara és el moment de veure com es decanta tot plegat.

Què vol dir?
Veure si quan arribi l’hora de la veritat, quan s’acosti el congrés del desembre, es produeix una concentració d’energia i esforços al voltant d’algun dels candidats. Quedarà clar llavors si el PSC arriba al congrés amb més d’un candidat, o bé si s’han acostat posicions ideològiques en la ponència marc i si arribem a un congrés ja molt treballat.

Sempre millor un congrés lligat, no?
Però no seria bo un congrés precuinat, amb tot previst i calculat fins al darrer detall. Els delegats i delegades no admetrien un congrés que s’hagués autoregulat des de dalt en el procés previ.

Així creu que hi haurà diversos candidats a dirigir el PSC?
Ara no es pot ni entreveure. Seria bo que tothom arribi al congrés sabent amb quins suports compta. Podem tenir una certa percepció de per on van les majories al congrés, però fins que no sapiguem qui són els delegats no copsarem exactament com està repartit.
 
Àngel Ros li va avançar que faria el pas. Van parlar?
Dilluns a la tarda vam parlar un moment. Em va explicar que havia concedit una entrevista a El Periódico i una altra a 8TV, i que allà anunciaria la seva voluntat de col·laborar en el procés intern al PSC.

Així, genèricament?
No em va concretar que diria de forma explícita que volia ser primer secretari.

Si finalment Àngel Ros aconsegueix aquest càrrec, seria bo que es desplacés la llista de diputats i entrés com a parlamentari al legislatiu català? Ell tancava testimonialment la llista de Lleida.
No ho puc jutjar. És la gent de Lleida qui ho hauria de decidir, perquè la llista és de Lleida.

Després del congrés del mes de desembre, vostè espera seguir a la direcció nacional del PSC?
Dependrà de qui sigui el primer secretari, no? Pot ser que n’hi hagi algun que no compti amb mi, no? Però jo crec que tinc un paper. Encara que no vull un paper de primera línia: ni primer secretari, ni candidat, ni nosequè.  

Però presideix el grup parlamentari socialista…
Sí, sí, com a president del grup tinc una responsabilitat, i crec que l’exerceixo raonablement. Des d’aquesta perspectiva, qui sigui el nou primer secretari pot comptar amb mi i amb les meves energies per col·laborar en el projecte de renovació del PSC i de rellançar el projecte socialista.
 
Una de les qüestions que debatrà el congrés serà si el PSC té un grup parlamentari propi. Precisament Àngel Ros i Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, proposen renunciar al grup però amb llibertat de moviments en qüestions que afectin Catalunya. Hi està d’acord?
Jo crec que la via intermitja té tot el sentit del món si som capaços de concretar que, sense necessitat de tenir grup parlamentari propi, definim un nou document de relacions parlamentàries entre el PSC i el PSOE.
  
Un nou document? I què hauria de dir?
Hauria de detallar aquells temes en els quals el PSC tindria autonomia de vot, si l’executiva nacional així ho decidís. Per exemple, hauria d’incloure totes les matèries de desplegament estatutari i de recuperació de la integritat de l’Estatut per superar la sentència del TC. També, tot el que faci referència al finançament autonòmic i a la superació d’un cert dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya. I un altre capítol seria la defensa del model lingüístic. Ara bé, el desig seria que el PSOE també hi acabés votant a favor, com ha fet ara al Congrés amb la immersió.

El PSC torna a presentar com a cap de llista a les eleccions general del 20-N Carme Chacón. És la millor candidata, tenint en compte la seva afinitat al president Zapatero i que aquest s’ha retirat?
És una bona candidata perquè farà una bona campanya. Carme Chacón té un gran instint polític pel que fa al gran debat entre Catalunya i Espanya, i ja veuràs com l’aplicarà. Aquests dies ha començat a posar tota la seva capacitat d’anàlisi a favor que a Catalunya hi hagi un reconeixement de drets socials, del manteniment de l’Estat del benestar i amb una plena defensa de l’autogovern.

Com a ministra no se l’ha vist gaire interessada per les qüestions catalanes…
En la seva trajectòria al govern, certament algú pot haver formulat dubtes. Però jo crec que en el fragor de la campanya Carme Chacón serà perfectament capaç de posar els punts sobre les is del que ha defensat sempre el PSC.

I aquí al Parlament ens trobarem a l’octubre amb la negociació dels pressupostos per al 2012. S’ofereixen per parlar-ne amb el govern?
Hores d’ara no sabem encara si el govern està disposat a negociar-los. Per a nosaltres, parlar dels pressupostos de l’any vinent passa perquè el govern rectifiqui la seva política de retallades, i vagi cap a una auteritat pressupostària en la qual no se’n ressentin la relació amb el món local, l’Estat del benestar i les prestacions bàsiques.

Han mantingut algun contacte previ?
No, per ara no. Crec que el govern encara és una mica lluny de tenir definits els paràmetres.

 
PUBLICADA A: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/09/_73681.php

14 Setembre 2011 Posted by | Mitjans digitals | , , , | Comentaris tancats a “NO SERIA BO UN CONGRÉS DEL PSC PRECUINAT, AUTOREGULAT DES DE DALT”

“EL GOVERN MAS ÉS PRESIDENCIALISTA, SENSE EXPERIÈNCIA I ESTÀ MOLT VERD”

Entrevista a El Singular Digital
 
Joaquim Nadal, president del Grup Socialista
 
El parlament de Catalunya acollirà avui la primera sessió ordinària d’aquesta legislatura en la qual el president de la Generalitat, Artur Mas, intervindrà per justificar el govern que encara està acabant de perfilar. Joaquim Nadal, president del Grup Socialista, que s’estrenarà en el càrrec de Cap de l’Oposició, avança en aquesta entrevista quins defectes veu en el nou govern i quin serà l’estil d’oposició que el PSC exercirà els propers quatre anys.
Sense títol
per Rafael de Ribot / Maria Coll
 
El president Zapatero ha dit que intervindrà si alguna comunitat no compleix el deute. Ens hem de preocupar?
De fet, Mas-Colell ja ha dit que ens hem de disciplinar. Entenc que les declaracions de Zapatero són en clau internacional i en referència als mercats que pressionen Espanya perquè no augmenti el seu dèficit. No crec que ningú intervingui a ningú: ni Europa a Espanya, ni Espanya a les autonomies. Si l’Estat intervé les autonomies, qui intervé l’Estat? Doncs Europa, perquè que aquest té un dèficit més desbocat que el de les pròpies autonomies. L’avís és de baix a dalt i de dalt a baix.

El PSOE ja ha reconegut que proposarà “retocs” al model autonòmic…
En el supòsit que això prosperi Catalunya no estarà disposada a rebre una doble penalització: la sentència del Tribunal Constitucional i una nova reducció de competències. Hem estat punta de llança d’un model autonòmic d’una sola velocitat per a tothom i si ara algú cregués que aquest model per la seva generalització és inviable, doncs s’hauria de fer saber a tothom quin va ser el seu origen, perquè es va fer així i com Catalunya va rebre un reconeixement al seu autogovern amb anterioritat a la seva Constitució. La restauració de la Generalitat amb la figura del president Tarradellas és un fet que es produeix com a únic pont visible entre la legitimitat republicana i la transició. I això té un valor que algú hauria de recordar.

Per tant, quan Mas diu que “Catalunya no es toca” exagera les declaracions del PSOE?
Mas continua amb la seva tàctica de gesticulació i això el porta a advertir d’uns perills ficticis. Mas ara aprofita una circumstància per abandonar el discurs de la contenció econòmica per situar-se en un altre en clau estrictament identitària.

Per tant, en aquest sentit, vostè creu que el PSOE no s’acosta a les tesis del PP…

Jo crec que no. I si mai passés, sabran què pensa el PSC, que és diferent. El PSC és un partit independent i amb veu pròpia i en cada moment dirà el que hagi de dir.

Respecte aquest tema, Ernest Maragall escrivia en el twitter sobre unes declaracions de José Zaragoza: “No m’identifico ni em representen en absolut les opinions de “la autoridad competente” que parla en nom del PSC”. Algun comentari?
Jo el twitter el practico però no el comento.

El portaveu del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha tardat tres setmanes en posicionar-se respecte la sentència del TSJC sobre la llengua vehicular. Com ho hem d’interpretar?

De fet, no calia ni que ho fes. No cal que es pronunciï sobre una sentència, d’una denúncia, d’una família… Per què sempre que passa alguna cosa mirem cap a l’Estat? Per què el govern ha de comentar les sentències lingüístiques i no les urbanístiques? Algunes són de major transcendència econòmica. No necessitem que l’Estat ens tuteli en matèria lingüística. Ho tenim clar: drets lingüístics per a tothom i reconeixement que la llengua pròpia de Catalunya és el català.

Li recomanaria que en el futur no comentés temes de competències traspassades?
No, jo no recomano res a ningú, però sí justifico que no hagi parlat d’aquesta sentència durant tres setmanes.

Una enquesta de la Vanguardia situa Montserrat Tura a un regidor d’una possible victòria de Trias, això l’avala com a candidata?

Jo sóc proprimàries, no procandidats. Aquestes primàries pel PSC esdevenen un revulsiu i una oportunitat i crec que el partit hauria de saber llegir els comportaments politics i socials dels seus militants, simpatitzants i de la ciutadania. D’aquestes tres setmanes de primàries n’hem de treure una lliçó i uns millors resultats. De fet, les primàries ja han posat en evidència les debilitats del candidat de CiU, que es troba més a les acaballes que a l’inici de les seves oportunitats.

La direcció comparteix l’entusiasme de Tura?
Els candidats han de marcar distància amb la direcció, però més enllà d’això, les primàries han estat rebudes amb el beneplàcit de tothom.

El fet que Tura acceptés un lloc a la mesa del Parlament va ser perquè ja tenia fixada la mirada en un altre càrrec del partit?
En absolut. A partir del dia que l’executiva nacional del PSC em nomena president del grup parlamentari, el 29 de novembre, plantegem diferents opcions a Montserrat Tura. I ella, de tres opcions vinculades al Parlament i fora del Parlament, tria ser secretaria de la mesa. Per tant, a les 24 hores de les eleccions ja se sap que José Montilla no agafarà l’acte de diputat i que qui el substituirà en el debat d’investidura seré jo. No hi ha debat sobre la presidència del grup.

Si Jordi Hereu no guanya podria ser senador?
No per calendari, ja que els dos senadors s’han de decidir a finals de gener i encara no estaran fetes les primàries.

Considera un error haver convocat tan tard les eleccions al Parlament? Ara haguessin tingut més temps per preparar les municipals…
Fa tant de temps que sabem que els comportaments d’unes eleccions amb unes altres són tan variables que el temps no és un factor.

Què seria un bon resultat pel PSC en aquestes eleccions municipals?
El PSC farà uns bons resultats en el global de Catalunya. El poder municipal del PSC és de tal magnitud que en el global del resultats que tinguem considerarem que haurem fet un bon resultat en qualsevol circumstància.

Sense marxar de l’àmbit municipal. Quin anàlisi fa dels fets de Salt?

Salt busca des d’una actuació molt ponderada i autoritària de l’alcaldessa evitar ser un cas singular, és a dir, busca la normalitat dins els percentatges excepcionals d’immigració que té. I esperem que els brots de violència que es produeixin siguin puntuals i aïllats, ja que cada vegada que n’hi ha un ens adverteix que les condicions d’inestabilitat social són preocupants i, per tant, s’hi han d’evocar recursos.

Es pot comparar amb els fets que van tenir lloc a França?
El Pla de Barris és el millor antídot. I sempre hem intentat que amb altres polítiques tranversals a Catalunya no hi hagi un esclat de violència com el que hi va haver a França, que en algun moment va ser una revolta generalitzada. Espero que Catalunya no sigui ni França, ni Grècia.

Hi ha risc?

Jo crec que no i hem treballat perquè les condicions no hi siguin.

Si anem a la política parlamentària… El fitxatge que ha fet el govern de destacats socialistes ha minat la moral de la tropa?
Gens. Les persones fan opcions de caràcter personal que transcendeixen la seva militància política. Aquests fitxatges sí minen, però, la moral de la ciutadania respecte la credibilitat de la política. Ara bé, això només afecta la credibilitat dels polítics que fan aquest pas, però no seré jo qui doni lliçons de moral o de coherència.

Li ha sorprès la decisió del senyor Joan Pluma?

No, perquè tothom ja sabia des que es va proclamar a nova candidata a l’alcaldia de Girona que ell no aniria a les llistes.

Creu que això l’ha condicionat per acceptar l’oferta de Mascarell?

Sí, dispersada la incògnita municipal li facilita la decisió.

Vostè sabia que donaria aquest pas?
Ho intuïa en saber que Ferran Mascarell seria conseller. Xavier Solà i Joan Pluma formen part de la mateixa penya de personatges conspicus. De fet, no descarto més fitxatges.

Montilla des de després del 28N resta en silenci. Això l’ha convertit a vostè en el principal referent del partit.

El president Montilla exerceix la seva condició de primer secretari i és en presència seva que s’avala el procés de primàries a Barcelona i en tots els municipis on hi hagi més d’un candidat. El president Montilla està en el seu paper, però tria recomposar la seva vida situant-se un pas enrere en la comunicació.

Hi ha hagut un cert malentès respecte la seva possible candidatura a secretari general del partir en el proper congrés?
No. Jo he deixat clar que no vull res, però no descarto res i estic disposat a tot. I em mouré en la direcció que cregui oportuna. Si un dia em postulo intentaré encertar el tempo i no equivocar-me.

Què espera del discurs d’avui del president al Parlament?
Pràcticament res. Si em de jutjar fins a dia d’avui no hi ha cap gest que ens indiqui que vol lluitar contra la crisi, generar ocupació i crear riquesa. Fins ara no veig cap element que ens permeti ser optimistes. En canvi veig algun gest preocupant, com l’enorme concentració de poder a la presidència.

Està fent un govern presidencialista?
Sens dubte, fins i tot renunciant a alguna promesa electoral com crear una conselleria d’Universitats. I recordo que ha malgastat un terç dels cent dies de gràcia, que no li donarem, en dibuixar l’estructura del govern. Una cosa brutalment sorprenent és la poca experiència que demostren tornant al govern set anys i després d’haver-hi estat vint-i-tres. És un govern molt verd i mira que sabent que guanyarien tenien temps per preparar-se! Fins i tot demostren desconeixement de les lleis en el moment de fer algun decret.

Com serà la relació entre CiU i PSC en el Parlament després del pacte del debat d’investidura?
L’acord que fem per fer possible la investidura té un marc i un context que no condiciona ni l’acció de govern ni l’actuació del primer partit de l’oposició. Farem oposició quan calgui.

Després de passar pel govern canviarà la seva forma de fer oposició?
Sens dubte, perquè ara tenim un grau de coneixement de l’administració que ens permet anar molt més a fons en la recerca d’arguments per construir un discurs més fonamental. Haver estat al govern ens farà més exigents. La contundència no la dóna la capacitat dialèctica de qui intervé, sinó la fonamentació dels arguments. Per això fins ara no es podia denunciar la corrupció, perquè no hi havia evidències.

Això vol dir que des del seu propi partit hi ha hagut crítiques respecte que està fent una oposició massa tova?
No. I estic sorprès i algunes vegades indignat de la quantitat de gent que es dedica des de fora a interpretar el PSC. Nosaltres hem dit des del primer dia que serem una oposició radical, implacable, contundent, rigorosa, exigent i hipercrítica amb el govern. A més, som l’alternativa i volem tornar a governar Catalunya. S’equivoca qui es pensa que el PSC vol governar Catalunya subsidiàriament a molts municipis de Catalunya i, fins i tot, a una eventual opció de governar Espanya. Ara bé, això no vol dir que en alguns temes de país pugui haver-hi entesa.

Per tant, el primer objectiu del PSC és recuperar la Generalitat…

Sí, aquest és el nostre esperit fundacional, encara que és el que menys hem assumit com a partit.

Després de reconeixer l’error del tripartit, quin replantejament han fet per algun dia poder tornar a la Generalitat?
L’estratègia del PSC és fer un treball polític d’aixemplament social dels votants i simpatitants que ens permeti no tenir cap hipoteca si un un dia podem tornar a governar.

Això passa per recuperar la centralitat política?

Precisament això vol dir ‘només’ recuperar la centralitat política, que no vol dir perdre la condició de partit d’esquerres. Sabem que només la centralitat ens permet ser majoritaris.

Si voleu llegir-la directament a la web cliqueu aquí.

19 gener 2011 Posted by | Mitjans digitals | , , , , , | Comentaris tancats a “EL GOVERN MAS ÉS PRESIDENCIALISTA, SENSE EXPERIÈNCIA I ESTÀ MOLT VERD”

“LA CLASSE POLÍTICA NO EXISTEIX. LA VEU DEL POBLE ÉS EL QUE COMPTA I HA DE COMPTAR”

Entrevista-xat. diaridegirona.cat.
Trobada digital amb Joaquim Nadal (PSC)

Divendres, 19 de novembre de 2010 a les 17:00h.

El candidat del PSC per la demarcació de Girona a les eleccions del Parlament de Catalunya parlarà en directe amb els lectors de «Diaridegirona.cat».

 
1. Bona tarda senyor Nadal. Moltes gràcies per participar en aquesta Trobada Digital amb lectors de Diari de Girona

»Hola,bona tarda i gràcies per donar-me aquesta opotunitat

2. A totes les PIMES ara està de moda la nova llei “contra” la morositat. Dues preguntes: – perque es parla de llei contra la morositat si res modifica respecte els que no paguen? – perque si els que no paguen son vostès i les seves administracions fan una llei que a les Pimes només ens molesta? No calia una llei. Només cal que paguin. Gracies,
» Com passa a Europa cal que els tractes es compleixin i aquesta és una qüestió entre privats o entre client i proveïdor i l´administració ha d´obligar a complir i fer complir.Som els primers que hem de complir i en general complim,en general pagant a no més de 90 dies

3. Com penseu conciliar la manca de recursos en el sistema econòmic en general (particulars, empreses, administració, etc) , el manteniment del estat del benestar i fer front als reptes per desenvoluparr i dotar d´infraestructures les nostres comarques?

 Creant riquesa,incentivant l´activitat productiva,generant riquesa i fent finançaments mixtes públic-privat

4. Després d’haver assistit el 10 de juliol passat a la manifestació més gran de la història de Catalunya (convocada exclusivament per Omnium Cultural i que va ser secundada per tots els partits parlamentaris menys el PP i C’s) i en la que la pràctica totalitat dels crits i pancartes eren a favor de la independència i no pas pro-estatutaris o anti-tribunal constitucional, vostè creu que en aquest país només interessa el debat social o també el debat nacional? I, pel que fa referència al debat nacional, què creu que prefereix la gent: recuperar les competències retallades o la independència de Catalunya?

» jo crec que el país en general vol el màxim autogovern per Catalunya i jo no crec que el camí més adequat sigui el de la independència sobretot quan no hi ha full de ruta per arribar-hi.

5. Els departaments de cultura i Educació són els que tenen més retallada pressupostària de cares a solucionar el problema de la crisi. (Ajuntament de Girona, per exemple) jo em pregunto: ja que són un dels sectors més perjudicats de l´administració pública, perquè no se´n parla a la campanya electoral? no és important la cultura i l´educació en aquest país?

»És més important que molts altres temes.Amb educació i cultura la convivència i la cohesió social és millor.Jo en parlo molt i el meu partit també.

6. Personalment, crec que vostè és dels pocs polítics del PSC gironí que encara te un recorregut interessant per fer, tot i la seva veterania. Però, quan el PSC satisfarà als seus votants, jubilant a gent com: Marina Geli, Brugueras, etc. i renovarà els alts carrecs provincials amb gent com Narcis Cassasa, Teresa Ferres, etc. Renovar-se o morir, Sr. Nadal, crec que ja ens toca morir.

» Tendim massa aviat a amortitzar les persones amb un compromís públic.La renovació s´ha de combinar amb la veterania.La veterania també és un grau

7. Sr. Nadal, per què després de la sentència del Constitucional sobre l´Estatut el PSC no s´ha alineat amb la resta de partits catalanistes, els quals, tots ells, aposten pel dret a decidir?

» Nosaltres som un partit catalanista i davant la sentència hem dit que Catalunya ha de recuperar l´autogovern retallat,però nosaltres sincerament no creiem que el millor recorregut sigui el de la independència.

8. Quan es podrà annar de Figueres a Palamós en tren o tranvia? O sigui quan es podrà desplaçar la gent normal sense cotxe? Per què s´han prioritzat les autovies que malmenen al paisatge i la ecologia al Baix Empordà, per davant del tren o tranvia? Creu que d´aquí 10 anys faran falta tantes autovies, amb la previsió de menys cotxes

» Si les carreteres continuaran sent necessàries i el tren trigarà encara quatre o cinc anys com a mínim a arribar.És important saber que tren i carretera són complementari no excloents.Passa així arreu d´Europa.Cal potenciar el transport públic però també l´arribada del cotxe elèctric.

9. Quina opinió li mereix que una persona com Jaume Sobrequés, amb qui l’uneixen tants vincles professionals (i acadèmics), familiars i polítics hagi deixat de militar al PSC i doni suport a Artur Mas? Aquesta notícia personifica l’enfonsament del sector catalanista del PSC o, com va dir el mateix Sobrequés, significa que dit sector no existeix i que ell era un rara avis?

» La llibertat individual per a mi no ofereix discussió,però discrepo del recorregut polític del sr Sobreques.

10. Durant la campanya electoral de fa quatre anys, el senyor Montilla va dir que no reeditaria el tripartit i ho va fer. Ara torna a dir el mateix i, tot just ahir, el senyor Boada (ICV) deia al Diari de Girona que, si els tres partits sumessin, n’està convençut que tornarien a reeditar el pacte (malgrat el que diguin durant la campanya electoral). Pot afirmar rotundament que no pactaran amb ERC (encara que ells rebutgin el seu referèndum que, per cert, no el poden convocar legal i jurídicament després de la sentència del TC)? I si no pacta amb ERC pel motiu que sigui, com ho farà el PSC per liderar el govern català si tot apunta a que CiU serà el partit que guanyarà les eleccions amb un ampli marge de vots i escons?

» El Pt. Montilla va dir clarament que en les condicions que ara posen ERC i ICV no hi pot tornar a haver un govern de coalició i crec que ha de ser així.

11. Sr Nadal es possible que voste si en aquestes ellecions el seu partit no governa, es presenti com a cap de llista a les eleccions municipals de Girona

» No.No ho crec raonable i personalment penso que hi ha experiències que no s´han de repetir per més que puguin ser molt seductores.

12. És partidari de fer un pacte amb convergencia i unio en aquestes proxima campanya

» No en campanya i no després.

13. creu q el % de paticipacio baixarà a les properes eleccions?

» Temo que baixi i jo voldria que pugi.

14. A l´inici de la transcisió teniem la impressió que cada dia feiem un pas endavant. 30 anys després la classe política és majoritariament la mateixa i cada dia tenim la impressió que fem un pas enrera. Hi ha una classe política, Sr. Nadal, que ha traït l´esperit de la democràcia, llibertat i autonomia amb especulació, llei de l´embut i si t´he vist tururut. Estic molt emprenyat amb vostès. No era això, company, no era això. Joan

» Vostè és lliure de pensar com vulgui i jo de discrepar.La classe política no existeix.La veu del poble és el que compta i ha de comptar.Fa trenta anys tot estava oer fer.Ara toca administrar i equilibrar drets i deures.

15. Com ho farà per solucionar d’una vegada per totes els problemes provocats per l’actual traçat de la Nacional II de Barcelona en amunt (especialment a la zona del Maresme i a la que va entre Girona i la Jonquera), una de les carreteres en les que hi ha hagut més accidents de Catalunya i que té tan elevat gruix de trànsit que no el pot absorbir per si sola?

» Al Maresme amb les rondes de Mataró ja adjudicades i la ronda del Baix Maresme en informació pública i a Girona fent que es faci tot el desdoblament des de Tordera fins a la Jonquera.

16. Com està el planter dels socialistes? Hi ha qualitat a les JSC?

» Hi ha molts joves i com a la societat sempre hi ha de tot.Però són joves formats i amb ganes.

17. EN QUIN PUNT ES TROBEN LES OBRES DEL FUTUR COMPLEX DE CAMPDORÀ ?

» Pendent d´encarregar el projecte constructiu i tècnic amb un pressupost molt elevat.

18. Vostè ha repetit en varies ocasions que el que passa amb la N-II és una gran vergonya i es limita a culpar al govern de Madrid. Doncs bé, és que no tenim 25 diputats del PSC a Madrid? De que serveixen doncs? Si realment hi hagués hagut voluntat de tirar el desdoblament endavant no creu que ja s´hauria fet?

» No.aquesta no és una qüestió que dependgui dels vots sino dels diners i dels projectes.Cal que es faci i es farà.D´altres enganyen amb les seves gestions i no han aconseguit cap avenç

19. Hola , sabia usted que en la seccion abierta del centro penitenciario de Girona se han denunciado a una educadora por posible abuso de poder , al C.I.R.E.( centro de iniciativas por la reinsercion ), por hacer tarbajar a las personas de la seccion abierta del centro penitenciario de Girona ( cargando y descargando camiones ) sin cobrar, que se ha tenido que poner una queja a traves del departamento de justica y hablar con Joan Pere Queralt para que nos dejen tener moviles en la seccion abierta del centro penitenciario de Girona ,como dice la normativa penitenciaria y que se han presentado varias quejas al sindic de greus ?, si es que si , por favor que le parece?, gracias

» No,no lo sabía y se lo comunicaré a la consejera de justicia que sigue todas las cuestiones de su departamento muy de cerca.

20. Considera “normal” la puesta en marcha de ayudas a los llamados Ni-Ni cuando todas las encuestas indican que uds. saldran del gobierno?? o es como la mayoria piensa unicamente un gesto electoral.

» Este es un programa que viene de principios de este año.No es una respuesta electoral.Es la voluntad de garantizar que nadie queda fuera de los circuitos de la educación y el trabajo

21. Vosté que actualment és el conseller de PTOP i és el màxim responsable del conflicte entre veïns de La Bisbal i de Forallac, a dia d´avui, encara veu necessària la “famosa” variant de La Bisbal? Per qué ha modificat els trams tantes vegades, i de la nit al dia s´inventen el tram sud 1 i sud 2? O simplement vol enllastir l´anella de les Gavarres per arribar a la platja de la Fosca (Palamós) sense cues?

» No tinc cap interès en arribar més depressa a la Fosca,no he canviat mai de posició i les opcions sud sempre han estat presents en tots els estudis informatius.La variant es farà hi hagi qui hi hagi de conseller i tingui on tingui la segona residència.

22. perquè creu que hi ha un augment de l´absentisme?

» La gent ha perdut la confiança i s´avorreix amb els debats estèrils.

23. No le parece muy grave para la circulación lo que está ocurriendo con las obras en el Eix transversal. Han eliminado un carril durante 15 km para trabajos puntuales en 4 puntos. Compruébelo circulando por él entre las 14 y 16 h y observará el caos que se produce al subir hacia coll de Revell: camiones sobrecargados circulando a 40 km/h que no se pueden adelantar en los 15 km. Realmente tercermundista y me recuerda a los tractores y palas cargadoras que circulan por el Ampurdá en las horas punta por la C-65 y otras carreteras, sin ninguna regulacion para su traslado y con el peligro que representan al ir a 20 Km/h: por seguridad ¿no deberian llevar un vehículo detrás con una luz de precaución?. ¿queremos seguridad en las carreteras o no?

» Me parece urgente el desdoblamiento y me parece correcto el enfoque de los trabajos.La seguridad es la prioridad y la rapidez de las obras también,la circulación de camiones fuera de las calzadas es imprescindible.

24. Seria mol importan per mi, si fes algun comentari sobre la urbanitzaciò ” Selva Brava” de Llagostera MIQUEL

» No conec aquesta urbanització directament.Però totes es poden acollir a la llei d´urbanitzacions i millorar els seus serveis.

25. SR.NADAL; SOC DE CASTELLÓ D´EMPÚRIES Y LA MEVA PREGUNTA ES.¿ES NORMAL QUE PONT NOU QUE UD. VA INAUGURÁ DELS TRES VIALS QUE ENTREN AL POBLE ,HAN TANCAT DOS ,PERQUE DOS VEINS ELS MOLESTA EL TRANSIT? SOC UNA VEHINA QUE VAREM PATIR TOTAS LAS OBRAS Y CREC QUE VAREN COSTAR MOLTS EUROS PERQUE ES PUGUIN LLENÇAR AIXI TAN FACILMENT. ME AGRADARÍA MOLT QUE SU LLEGIS Y PRENGUIS SERIAMENT,PERQUE JO VOLIA PARLAR AMB VOSTÉ PERO NO SE CON FER-HO. MOLTES GRACIAS Y MIRI DE FER ALGO,PER TREURENSE AQUESTAS DOS DIRECCIONS PROHIBIDAS QUE SE HAN TRET DE LA MANIGA,PER CERT ESTEM RECULLIN FIRMES. SI VE A CASTELLÓ SI FIXI O PREGUNTI AL SR. RODÁ.

» Si em truca parlaré amb vostè i no em sembla normal que es tallin dos carrils

26. Estaria d´acord amb que els funcionaris recuperin els diners perduts per les retallades?

» O tots o cap i és evident que a l´empresa privada tambér n´han perdut.

27. Bones senyor Nadal. Troba que és just subvencionar els anomenats “ni-nis” (els que ni estudien, ni treballen ni ho faran si tenen una subvenció) i, a la vegada, apujar el 280% la matrícula del doctorat respecte a l’any passat a uns investigadors que treballen moltes hores fomentant la recerca però que viuen en unes condicions econòmiques poc dignes?

» El conseller d´universitats sap perfectament que encara ara les taxes de les universitats són de les menys cares d´Europa a tts els nivells.La cultura de l´esforç és primordial però el sistema no pot deixar ningí tirat a la cuneta sense oferir una oportunitat.

28. Sr. Nadal Creu voste que seguint las pautes que es fan aqui Alemanya (soc un gironi resident a aquest pais) seria una bona idea comencar un pla per fer una restauracio integral de totes las vivendes (blocs de pisos) mes antics de 15 anys . La restauracio inclou recubriment exterior en panels aillants cambiar totes les obertures posant doble aillament amb el vidre i en alguns casos cambi de teulats(tot aixo es fa per estalvi de la factura de calefaccio al hivern.Aquestas restauracions de las vivendes son sistematicament subvencionades en gran part per el municipi/estat correspont

» Estic d´acord que la rehaboilitació és un bon camí per a la regeneració de l´activitat econòmica i per a la millora de les condicions ambientals dels habitatges.

29. El PSC no ha aconseguit guanyar mai unes eleccions al Parlament de Catalunya. Vostè, per quin motiu creu que s´ha donat aquest fet?

» Hi ha sempre una dualitat preocupant i selectiva entre unes generals i unes autonòmiques.El nostre objectiu és superar aquesta dualitat i convèncer tothom que a Catalunya ens hi juguem molts.

30. ÚLTIMA PREGUNTA: Quan seran lliures les autopistes catalanes? Quan deixarem els gironins i gironines de pagar els peatges per anar a barcelona? Per què la Generalitat permet que una empresa privada es faci d´or a costa dels gironins?

» No és cert.Hi ha uns drets reconeguts i que cao respectarHem ja començat a proposar bonficacions per als conductors responsables (alta ocupació,recurrència,baixa contaminació…) i farem dels peatges una eina al servei de la mobilitat però el concepte peatge no desapareixerà mai del tot.Caldrà que a la resta d´Espanya s´hi vagin acostumant i que a Catalunya es vagin rebaixant.

31. Senyor Nadal moltes gràcies per la seva atenció i respondre a les preguntes dels lectors. Fins aviat!

» Em diuen que m´acomiadi però si m´entren més preguntes les contestaré.Gràcies de totes maneres.

32. Quins són els trets bàsics del programa del seu partit pel medi ambient ?

» Pla de residus,pla de renovables,cura i protecció dels espais oberts,protecció delscorredors,nous parcs naturals,accessibilitat als parcs.Parcs per les persones no territoris d´exclusió.Plans de gestió i pressupost pels parccs naturals.Atenció a la biodversitat,lluita contra la contaminació atmosfèrica.

33. Passo per la carretera de Caldes a Cassà i quedo bocabadat de veure tanta carretera per tants pocs cotxes. Ens ho podem permetre? ens cal? és normal que Caldes tingui carreteres tan desproporcionadament grans, hi hagi una N-II col·lapsada i equipaments, com la biblioteca de Caldes mateix, tan i tan i tan petita??

» La de Caldes a Cassà per St. Andreu Salou? no és gaire gran.A mi se´m queixen de la de lllagostera a Cassà i molts la voldrien desdoblada.Jo crec que en aquest punt i amb l´A2 desdoblada i l´Eicx també ara ja n´hi ha prou.Mai s´havien fet tantes biblioteques com ara

34. Senyor Nadal, sóc un veí de la Garrotxa des de que es va obrir el túnel de Bracons, la zona de les Preses cada cap de setmana o en hores punta queda col·lapasada de cotxes? la variant quan es començarà? o no hi hauria una manera de fer que els semàfors d´aquest municipi anessin sincrontizat i no quan un es verd l´altre es vermell?? això provoca que un vei de la Vall d´Hostoles, com és el meu cas a vegades hi estigui més per anar a Olot que no a Vic i això ho trobo molt greu!!

» La variant de les Preses i d´Olot es podrien començar a finals de l´any qye ve.El col.lapse és menor del que temíem.No hi ha greus embussos.Si lentitud.

35. el Pla de Domeny s´esta urbanitzant. Per quan està previst construir el pont que creuarà el ter? Crec que és vital aquest pont quan aquesta zona es comenci habitar.

» Aquesta és una qüestió que de moment no podem abordar,però aviat hi haurà el nou enllaç de St Gregori de l´AP7 i això permetrà actuar com una variant en el recorregut Girona Nord-nou enllaç de Fornels.

36. referin-me a la pregunta de l´absentisme: quines mesures creu que s´han de portar a terme per aquest augment? o no interessa?

» S´ha d´evitar l´absentisme.s´ha de portar la política al carrer i fer protagonostes i responsables tots els ciutadans,cal respondre les exigències de la gent des d´una línia calenta.

37. El gener del 2012 tindrem una entrada a l´autopista des de sant gregori. Si no es fa cap millora en els accessos a sant gregori des de Girona, i més tinguent en compte la futura urbanitzacio del pla de domeny, i el poligon industrial de taiala i el de sant gregori, crec que l´actual carretera serà insuficient per absorbir el trànsit. Han pensat en alguna solució?

» Crec que lña pròpia vialitat del polígon pot resoldre aquest problema i que l´enllaç i la pròpia autopista ajudaran a treure trànsit

38. Molt bon dia Sr. Nadal, tinc dues preguntes per vostè: A Girona, en cas que es dongués, amb qui pactaríeu? De les últimes conferències, està clar que amb el PP no. O faran oposició? Moltes gràcies

» Per les autonòmiques amb el PP no i amb els socis tampoc.olem una majoria sòlida i no ens importa fer d´oposició.

39. Sr. Nadal pensa fer alguna intervenció aviat a la Ctra. de la Vergonya per a revitalitzar la zona del Ter-Brugent? La zona necessita de bones comunicacions i ja fa molts anys que patim una profunda crisi degut a aquesta carrtera estreta i mortal i vital per al desenvolupament de la zona d´Anglès….

» Si la variant d´Anglès i la carretera d´Anglès a Salt saltant dues vegades el Ter.

40. Perquè creu que la gent jove no se sent identificada ni amb el discurs del seu partit ni amb el d’Artur Mas? (evidentment algú hi haurà però la tònica general és aquesta. I sinó vagi a qualsevol campus universitàri)

» No ho acabo d´entendre i crec que si tingués una conversa amb els joves com la que vaig tenir ahir al Cityarms convenceria molts dels valors del socialisme democràtic.

41. Coneix el Partit Pirata? Quina opinió en té? Jo no votava mai i gràcies a ells exerciré el meu dret a vot.

» No el conec però el nom no em sembla seriós.si t´ajuda a anar a votar benvingut sigui.

42. Partits com el que encapçala Carmen de Mairena desmereixen la política no creu? Penso que és denigrant per la democràcia

» Estic d´acord amb vostè que alguns partits denigren la política.

43. Quina és la previsió per al desdoblament del tram pendent de l´anella de les gavarres? Crec que és absolutament necessari, sobretot les variants de La Bisbal, Bordils i Celrà, on sempre s´hi formen cues i cues.

» Es pot fer aviat el desdoblament de Medinyà a Corçà i el de Forallac a Llofriu.Per més tarc la variant de la Bisbal.Dstic d´acord amb vostè.

44. Senyor Nadal, perquè la gent de Figueres pensa que vostè només es preocupa per la seva ciutat, Girona, com s´ha vist amb l´estació del tren de l´AVE i mira de marginar la resta de ciutats de la demarcació de Girona? El mateix passa amb la universitat, perquè només està centralitzada a Girona

» És una acusació falsa i des que soc conseller de la Generalitat m´he ocupat de totes les ciutats.El fet que Figueres tingui dos plans de barris i cap altra ciutat de la província no n´és una prova.

45. Sr. Nadal, creu que un expresident del Barça pot ser president de la Generaltat? NO ho acabo de veure clar… @sandra

» Jo tampoc no ho veig.

46. Quan feia que sabien, des de la cúpula del partit, que en Montilla no es presentari més? No em crec que hagi estat una sorpresa i, més, o veig com una tàctica electoralista.

» No el Pt ha dit que creu que vuit anys és suficient mentre que d´altres que hi han estat vint anys ara diuen que hi volen estar un màxim de dotze.És més realista que electoralista-

47. De verdad que no piensan volver a reeditar el tripartit? Los sondeos no les dejan muy bien para la mayoría absoluta. Que piensan hacer pues? Jaime F.

»

48. Respecte el pla de domeny i l´entrada a l´autopista, estaria d´acord amb vosté i la carretera que travessa aquesta urbanització no fos una carretera urbana on no es podra circular a més de 50. vosté creu que tots els cotxes que accediran a l´autopista ho han de fer creuant una zona residencial?

» Sap que per un costat no ho és.

49. Quins punts hi ha al seu programa relacionats amb la integració de les noves tecnologies a l’administració. Poden aportar productivitat, transparència i participació ciutadana…

» Si del tot.L´administració electrònica avui és imprescindible però encara ho és més que els polígons no tinguin dificultats per accedir a la banda ampla.

50. Hola Quim! Què en penses dels candidats tipus Mairena, el videojoc de la Camacho i el vídeo porno de la Nebrera? A mi m´indigna, converteixen la campanya en una xarloatada.

» D´acord.Tot hauria de ser molt més seriós.

51. La seva popularitat era més elevada a Girona quan era Alcalde que ara que ha estat Conseller, les seves decisions, encertades o no, l´han desgastat com a candidat. Que pot aportar senyor Nadal? no seria millor sang jove al PSC?

» Crec que la conselleria que he tingut ha estat d´una enorme responsabilitat i crec que l´he exercit a consciència,els ciutadans valoren bé les polítiques i l´observatori de la transparència ens atorga un 100%.Crec que és diferent i que ens valoren

52. Senyor Nadal, no creu que ja és hora que el pobre Mas governi d´una vegada? Potser cal admetre que es mereix governar, ja que la majoria de la població li ha fet confiança diverses vegades, no?

» Encara avui he trobat una fotografia meva amb ell en que el “pobre Mas” exercia de conseller i ja fa molts anys.

53. No considera que el socialisme és un acrònim al S.XXI. Perquè el seu partit és socialista no?

» Els valors del socialisme són universals i transcendeixen les èpoques i els segles.cal només adaptar-les als nous temps.

54. També hi ha molts pobles on no arriba la banda ample. Internet és un dret?

» Ha de ser un dret però amb un cost

55. T´has plantejat mai tornar a ser alcalde de Girona? Saps que aquí et rebríem amb els braços oberts. Molta sort! Pep.

» No,de veritat.Em sé estimat però em sembla que no cal tornar-hi.

56. Es pensa retirar igual que el sr Montilla ?

» Ell anuncia que no tornarà a ser candidat a la presidència i això jo ja fa quinze anys que he deixat de ser-ho!

57. Ara es manifesta sobre el que ha passat amb Caixa GIrona. Perquè no ho van fer abans de que passes?

» En aquell moment s´hauria considerat una interferència política que no ens podíem permetre.Altres ho van fer i opino que va ser un error.

58. ÚLTIMA PREGUNTA Com és que al pacte del tinell van dir que l’administració utilitzaria software lliure, i ara que s’ha implementat el pla de digitalització a les escoles tot va amb Windows… Què ha passat aquí?

» No ha acabat de tancar-se l´objectiu de disposar de programari lliure i d´un operador neutre.

59. Ara sí, moltes gràcies per la seva entrega i el seu temps. Gràcies per participar en aquesta Trobada Digital. Fins aviat

» Gràcies a tots i totes.De veritat,estem en campanya.Us puc demanar que mireu la nostra llista i el nostre programa i ens aneu a votar?.Els que ho feu gràcies i els que no aneu a votar igual.

PUBLICADA A : http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/1840/Actualitat/Trobada-digital-amb-Joaquim-Nadal-(PSC)/entrevista.html

19 Novembre 2010 Posted by | Mitjans digitals | , , , , | Comentaris tancats a “LA CLASSE POLÍTICA NO EXISTEIX. LA VEU DEL POBLE ÉS EL QUE COMPTA I HA DE COMPTAR”