Joaquim Nadal i Farreras

VOL DIR QUE NO HA ARRIBAT EL MOMENT DE VERITAT DE CANVIAR DE POLÍTICA?

Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre el motiu per no votar afirmativament les tres propostes d’interposició de recurs d’inconstitucionalitat i sobre l’oportunitat de canviar de polítiques per a arribar a un pacte de país

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Molt honorable president, per què no voten avui el seu grup els tres recursos d’inconstitucionalitat que es debatran aquesta tarda en la cambra? –tots tres–, en la línia del que va dir ahir el portaveu del Govern? Perquè la veritat és que vostè ha abocat Grècia diverses vegades aquí. El risc de Grècia. I després de mesos de retallades i patiments de la gent, estem més a prop de Grècia que mai. Espanya intervinguda i Catalunya quasi. Vol dir que no ha arribat l’hora de rectificar polítiques?, de canviar l’orientació? Ahir un mitjà de comunicació titulava: «Mas diu prou.» Prou a què? A la docilitat?, a la submissió? Només a la lleialtat en els termes que vostè expressava ara?, o també a l’atenció a les persones i a atendre i entendre la sensibilitat dels que ho passen malament? Vol dir que no ha arribat el moment de veritat de canviar de política?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, en els recursos d’inconstitucionalitat, què farem? Farem el mateix que feien vostès quan estaven en el Govern, que és anunciar que volem recórrer determinades decisions de Madrid, i abans de recórrer-les formalment, obrir el període que es preveu en aquests casos, que és el període de diàleg amb el Govern espanyol. Que el diàleg va bé, tema resolt, no cal anar al constitucional, si ho arregles per la via del diàleg. Suposo que és el que volem tots. Que no va bé el diàleg, doncs es presenta el recurs d’inconstitucionalitat. Aquest és l’esquema. I no és un esquema gaire diferent del que vostès feien servir, amb una diferència, això sí: que vostès hi havia moments en què no presentaven els recursos encara que el diàleg no hagués prosperat. Això també passava, com per exemple, va passar, concretament, amb la Llei de la dependència.

Segona cosa que vostè em deia: doncs s’ha de dir prou a aquestes polítiques? Jo els vull recordar una cosa: hi ha hagut un canvi de la Constitució espanyola. Qui el va votar, aquest canvi de la Constitució? Partit Popular i vostès. I què diu aquest canvi de la Constitució? Dèficit zero. Sí, pràcticament diu dèficit zero en un horitzó…

Sí, el zero coma no-sé-què, si està Espanya en el vuit i escaig. Ara discutirem del vuit i escaig al zero i escaig. Vostès han portat l’Estat espanyol per modificació de la Constitució cap a aquesta política, que, a més a més, en part, és encertada, si s’hagués tingut en compte el diàleg amb tothom abans de modificar la Constitució.

La presidenta

Té la paraula per repreguntar, l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Senyor president, a vostè el seu partit el convida a la insubmissió, diu: «deixi de complir allò que el Govern espanyol està imposant com a darrera tongada de retallades». I vostè ens planteja un tipus d’actitud que és un bany maria entre la submissió i la docilitat o l’evasió, l’aventura. Per què no trobem un camí normalet? Per què no parlem de les coses de cada dia que preocupen la gent? No em digui que el seu full de ruta és la setmana que ve pacte fiscal, després transició nacional. per què no parlem dels problemes reals? Per què no parlem de tot el que ha estat sortint en les altres preguntes de situacions concretes de gent que ho està passant molt i molt malament i que requeririen polítiques que han de ser correcció en profunditat de l’austeritat necessària, i que compartim, però no en els termes que s’està plantejant i no sempre en la mateixa direcció? No creu que ha arribat de veritat l’hora…, com també li deia algú altre, no es tracta de un pacte de govern, no es tracta ni tan solament d’una coalició de govern. Vol dir que no ha arribat l’hora d’un gran pacte de país?

Ara, un pacte de país no és «veniu tots a les meves posicions, acosteu-vos a mi, perquè jo tinc la veritat absoluta». Vostè mateix ja ha dit que no la té, entre altres coses, perquè fins ara ha donat suport a determinades polítiques del Govern espanyol que ara diu «a partir d’ara, no, s’ha acabat, ens han pres el pèl, no els farem més cas». I la presidenta del Partit Popular de Catalunya li recordava que, en fi, la lleialtat per tenir determinades actituds favorables és imprescindible.

Vol dir que si veritat hem de fer el que cal fer, no cal orientar les coses d’una altra manera, parlant amb tothom i del que toca?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, parlant amb tothom, com per exemple, amb el tema del pacte fiscal, hem estat parlant amb tothom i també amb vostès, reiteradament  i encara ho seguirem fent segurament d’aquí a la votació de la setmana que ve. A veure si després de parlar tant amb vostès, vostès també, a més a més, estan disposats a votar alguna cosa a favor del que són els interessos del país, en aquest cas, el tema del pacte fiscal. Tant de bo sigui d’aquesta manera.

Però parlem de coses reals: vostè no ha estat escoltant algunes respostes aleshores tampoc. De què s’ha parlat? Indicadors de satisfacció en el tema de salut: resulta que estem exactament igual de bé que l’any 2010, 11…, perdó el 2011 que el 2010 i que el 2009. I vostès s’han passat aquí tota la vida d’aquesta legislatura criticant totes les polítiques que fèiem en matèria de salut, i resulta que l’índex de satisfacció és el mateix.

Parlant de la Llei de la dependència, no ha escoltat la resposta del conseller de Benestar Social i Família. Li ha dit que gràcies a l’esforç que està fent la Generalitat, hi ha unes seixanta o setanta mil famílies que cobren per la Llei de la dependència, perquè si depengués de l’Estat i de la llei que vostès van fer, aquesta gent no cobrarien en aquest moment.

Parlem dels centres especials de treball, qui se’n fa càrrec? La Generalitat, malgrat la deslleialtat del Govern espanyol.

Parlem de la formació professional: trenta mil persones més apuntades a la formació professional en dos anys.

Això no són coses concretes, senyor Nadal?

Si voleu veure el video cliqueu aquí.

 

Anuncis

18 Juliol 2012 - Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: