Joaquim Nadal i Farreras

“ESTIC SOSPESANT TORNAR-ME A PRESENTAR A PRIMER SECRETARI”

Entrevista al Diari de Girona

Jesús Badenes

Joaquim Nadal ha estat ratificat com a president del grup parlamentari del PSC. El diputat gironí, primer secretari dels socialistes gironins i històric de la política catalana veu bé el relleu a la cúpula socialista. Nadal augura que si els passos des de la direcció de Barcelona es fan bé està disposat a obrir ell mateix el meló de la seva successió. De moment, insinua que no està disposat a perdre el control de la federació gironina per evitar que acabi en un enfrontament de càrrecs municipals. Per això aposta per una llista unitària al congrés gironí que se celebrarà al febrer.

Quin balanç fa del resultat del Congrés del PSC?

El balanç és molt positiu. Era un congrés complicat, s’ha resolt bé. S’ha resolt amb la integració dels dos candidats minoritaris. S’ha resolt amb un secretariat potent, jove i molt nou. I amb unes quantes decisions que marquen un abans i un després en el funcionament del partit: primàries obertes, votació secreta… Fins i tot, hi podriem afegir una cosa que no satisfà els més radicals, i que tampoc no satisfà del tot els més contraris: la resolució que s’ha pres aquesta vegada respecte al grup parlamentari propi marca clarament un accent més concret que la vaguetat amb què es marcava en congressos anteriors. La virtut de l’esmena Ros-Bustos és que es va convertir en un punt de no-retorn. I tenia un ampli suport majoritari de les agrupacions.

En Joaquim Nadal se sent còmode amb aquesta nova direcció?

Jo la vaig votar i em fa sentir molt còmode. Cada dia m’hi sentiré més còmode si les decisions, la lleialtat i la coherència ho acompanyen. Si el PSC ha tingut un problema de credibilitat en els darrers temps, doncs la nova direcció me’n mereixerà més cada dia si en els gestos que fa i en les decisions que pren, guanya crèdit i pes específic.

El fet de conservar la presidència del grup parlamentari, és la garantia que la conservarà fins al final del mandat?

La decisió que va prendre l’executiva tanca els dubtes que planaven sobre el temps de la meva continuïtat com a president del grup. Segons com sigui el procés de primàries, jo mateix obriré aquest tema. O arribo fins al final o segons com vagin les primàries jo faig un pas enrere per facilitar les coses al partit.

Quin balanç fa per la delegació de Girona?

Girona va fer un paper molt notable de presència en el Congrés. Vam tenir un vicepresident de la Mesa, Juli Fernández. Vam presidir una de les cinc ponències, amb Pia Bosch, i Marina Geli va ser-ne ponent. I els delegats i les delegades de Girona van ser ac?tius. I en la configuració de la nova direcció es mantenen les mateixes persones que estaven en la direcció anterior. És a dir, Marina Geli, Iolanda Pineda i jo mateix.

El fet que repeteixin els tres representants gironins és un símbol que la renovació no ha arribat a Girona?

No, en absolut. La gran renovació la farem en el Congrés de federació. Crec que Iolanda Pineda va ser una renovació una mica sorprenent per a alguns en el congrés anterior i ara tenia tot el sentit que es consolidés. En el meu cas i en el de Marina Geli, enlloc no està escrit que l’experiència, que és un grau, sigui un llast en comptes de ser un capital. Per tant, que el pes institucional de l’actual presidenta i del primer secretari ha condicionat molt? Sí. Però volem renunciar a aquest pes? El fet que un diputat per Girona tingui la presidència del grup parlamentari, mal m’està dir-ho, té un pes polític que passa per damunt de moltes altres consideracions. No és una qüestió personal, sinó que en el joc d’equilibris del partit això juga un paper. Per tant, crec que no, que la gran renovació es situa en la direcció política que ha sortit, i està bé que sigui així, i en la incorporació de membres nous del món municipal d’altres demarcacions que estaven infrarepresentades en l’executiva anterior.

Quan parla de la gran renovació a Girona, vol dir que no es presentarà a primer secretari?

No, no vol dir això. Tenim una dada que és que Marina Geli no vol anar de presidenta. Jo estic sospesant la decisió. Estic parlant amb molta gent per conèixer l’estat d’ànim de la federació. Percebo inquietud, un cert nivell de preocupació, massa projectada cap endins. En canvi, no percebo prou preocupacíó cap allà on és el nostre problema actual, que és la projecció enfora. Més militants, més simpatitzants, més implantació, més presència en la societat civil, més contacte amb la gent. La política no té sentit si no és pensant en les persones. I la política si es redueix a un joc de cadires intern perd tot el sentit del món. Vull conduir la federació cap a un gir, que Pere Navarro, vol fer a tot el partit: aquest partit ha de pensar en les persones i no en el càlcul polític.

En tot cas, l’estat d’ànim del PSC gironí, quin és?

Pot haver-hi alguna gent que s’hagués fet una expectativa i que en aquest moment senti alguna mena de frustració. Però la gran frustració, per tot el PSC i aquest és el punt de partida, la gran patacada electoral que successivament ens hem endut en les tres últimes eleccions. Per exemple, respecte a les últimes legislatives el problema és que hem quedat amb la meitat dels vots de fa quatre anys. Això ha de generar un estat d’ànim de preocupació, però al mateix temps no es pot afrontar amb un estat d’ànim melancòlic. Vist que el partit ha iniciat un procés amb profunditat, ens hem de sumar a aquest procés.

En Juli Fernández ha deixat veure en diverses ocasions que aspiraria a la primera secretaria del PSC a comarques gironines.

La federació de Girona ara té un grup d’alcaldes potents: Blanes, Palamós, Palafrugell, l’Escala, Vilafant, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Sant Julià de Ramis. Té un grup de caps de llista que van perdre les eleccions però que és potent: Pere Albó, Pia Bosch, Magda Casamitjana, Salt, Olot, etc. També tenim un grup institucional petit, però important amb Àlex Sàez i la pròpia Iolanda Pineda, que també estaria en els caps de llista forts. I a més, el partit a Girona té un Senat propi de molt de pes: amb Joan Manel Del Pozo, avui a la Corporació Catalana de Radiotelevisió; Marina Geli, avui presidenta del partit, Lluís Sacrest, fins ara president del consell de federació; Lluís Maria De Puig, expresident de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa; Montse Palma, 16 anys de diputada al Congrés i Manel Nadal, exsecretari de Mobilitat. Això només és la punta de l’iceberg de molts alcaldes i caps de llista de municipis petits. És evident que d’aquest nucli de diferents sensibilitats i influències n’ha de sortir una nova direcció amb més pes municipal que l’actual. És evident que el meu criteri és que a Girona li convé una candidatura unitària.

Comenta que li fa por la preocupació per les cadires. S’ha aconseguit evitar que tendeixin a assegurar-se el lloc abans que dedicar-se fer política?

Crec que s’ha aconseguit evitar. I crec que el PSC és molt conscient que la recuperació del nostre pes polític i de la nostra implantació social passa per oblidar les querelles internes i per donar prioritat a la política de veritat.

 
PUBLICADA A: http://www.diaridegirona.cat/portada/2011/12/21/sospesant-tornar-me-presentar-secretari/537724.html

21 Desembre 2011 Posted by | Diari de Girona, Premsa escrita | , , | Comentaris tancats a “ESTIC SOSPESANT TORNAR-ME A PRESENTAR A PRIMER SECRETARI”

“PRIMER LES PERSONES, DESPRÉS CATALUNYA I FINALMENT LES POLÍTIQUES PER A CATALUNYA I PER A LES PERSONES”

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre què pensa fer, com i amb qui en la tercera fase de la legislatura

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política, i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Molt honorable president, parlant de la investidura –de la de fa un any– vostè deu recordar perfectament aquella conversa que vam tenir poca estona abans de la investidura, perquè vostè deia: «Aquesta legislatura tindrà tres fases, d’ara, desembre 2010 fins a les eleccions municipals; de les eleccions municipals fins a les eleccions generals; i a partir de les eleccions generals.» Ja hi som, ja hi ha un nou president del Govern d’Espanya, hem arribat a la tercera fase.

Què pensa fer, com ho pensa fer i amb qui ho pensa fer?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Doncs miri, què pensem fer? Llegeixi’s els pressupostos de l’any 2012 i entendrà què és el que hem de fer en aquest moment tan complicat.

Com ho pensem fer? Doncs amb rigor, serietat, sentit de la responsabilitat, dient la veritat, no enganyant la gent i afrontant les circumstàncies, per dures que siguin, amb el màxim coratge i procurant, a més a més, exercir lideratge, i convertir Catalunya en un exemple dels bons.

I amb qui? Amb tothom que hi vulgui col·laborar.

La presidenta

Per respondre té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Miri, president. De fet vostè ahir va dir una cosa que transcendeix la investidura del senyor Rajoy i fins i tot transcendeix els pressupostos de la Generalitat que ahir va presentar el conseller Mas-Colell. Va dir que Catalunya viu un moment molt greu, crític, el més crític dels últims 25 anys. Vol dir fins i tot que passat un any de govern seu des d’aquella investidura estem pitjor ara que fa un any.

Planteja la qüestió i diu: «Reclamo consensos. Parlo a tothom i a tothom igual, i que s’hi apunti qui vulgui al consens sense rectificacions.» Proposa adhesions, no proposa consensos. I si reclama consensos però no proposa rectificacions és molt difícil que no torni a passar allò que ha passat tot aquest any, que és que ha anat fent la viu-viu de mala manera i ha alimentat una política de retallades indiscriminades que no han satisfet a ningú i que han fet molt de mal a les persones que viuen a Catalunya. I en aquest sentit, senyor president, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro –que ens acompanya a la tribuna– diumenge li va estendre la ma i li va dir: «Escolti, podem parlar de tot, i podem parlar-ne amb profunditat si abordem una agenda política que ho abordi tot, que posi, no Catalunya o no només Catalunya, als catalans i les catalans per davant, i que doni confiança als ciutadans que ara no ens veuen perquè estan treballant, i que doni esperança als ciutadans que ara potser ens veuen perquè no tenen feina.»

Primer les persones, després Catalunya i finalment les polítiques per a Catalunya i per a les persones.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Bé, efectivament, ahir vaig fer un comentari sobre la situació crítica que viu el país, suposo que vostès comparteixen que això és així, vostès aleshores ho aprofiten dient «Això està pitjor i per tant és culpa de la Generalitat de Catalunya, de l’actual Govern», més o menys ha dit això. Jo, com que estem a prop de Nadal, li contestaré de la manera més amable possible. Ja li admeto que segurament el Govern no totes, totes les decisions, jo li puc admetre que hi ha hagut marges d’errors per la rapidesa amb què hem hagut de prendre algunes decisions, i no jutjo res més, ho deixo aquí.

Segon, crec que hem fet una feina important durant aquest any de redreçament d’algunes coses, deixi-m’ho dir d’aquesta manera, amb més o menys èxit, però crec que això ha estat així.

Tercer, aquesta feina continuarà, perquè el rumb el tenim establert, sabem on volem anar i sabem que hem d’aixecar aquest país, però que això no es farà sense sacrificis i sense esforços col·lectius. I jo crec que això també ho saben vostès.

Aleshores, dit això, vostè deia: «home, estem pitjor»; el context general està pitjor, Europa ha anat a pitjor, Espanya està pitjor i el món, desgraciadament, està pitjor, i nosaltres formem part de tot això. I dintre d’això, no hem de fer-ho servir d’excusa, sinó d’al·licient per nosaltres intentar destacar una mica més per sobre dels altres.

Dit això, jo agraeixo totes les mostres que hi hagi de voluntat de consens, ens trobaran parlant de tot això. Amb vostès i amb els altres grups que també ens ofereixen aquest tipus de diàleg i de consens. No anem amb idees preconcebudes definitives, el diàleg hi pot ser i el consens també, però jo només els demano una cosa: que no ens fem trampes al solitari. Aquest any 2012 Catalunya ha de sortir dient: «complim l’1,3 per cent perquè és la norma europea», i ara ho hem de fer. I això requereix un gran esforç. I requereix parlar clar i requereix prendre decisions molt complicades que no agradaran a tothom.

Si vostès aquesta norma, aquest codi el poden complir, sabent que això no agradarà a tothom, es pot parlar de moltes coses amb vostès i amb altres grups de la cambra.

21 Desembre 2011 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a “PRIMER LES PERSONES, DESPRÉS CATALUNYA I FINALMENT LES POLÍTIQUES PER A CATALUNYA I PER A LES PERSONES”