Joaquim Nadal i Farreras

“PER A UNA HISTÒRIA DE LA GIRONA JUEVA”

Intervenció en el Simposi “Temps i Espais de la Girona Jueva”, i publicada en el llibre Temps i Espais de la Girona Jueva. Actes del Simposi Internacional celebrat a Girona  23, 24 I 25 de març de 2009. Girona, Patronat Call de Girona, 2011

Bon vespre a tothom, i moltes gràcies per la seva assistència a aquesta taula rodona a la qual el Patronat Call de Girona i l’Institut d’Estudis Nahmànides m’han fet l’honor de convocar-me i de demanar-me que moderi. Sabent que sóc profà en la matèria, ja que la meva dedicació als temes d’història és en altres qüestions i sobre altres èpoques, l’única cosa que em deu poder lligar a aquest simposi i a aquest acte és el temps que he estat vinculat, amb dedicació pública, al tema dela Girona`jueva i més directament amb la feina que des del Patronat i des de l’Institut s’ha fet i s’està fent per a recuperar la història jueva de la ciutat.

Abans de presentar les persones que intervindran en aquest espai de debat, voldria fer un parell d’observacions: jo tinc la impressió (però en el meu cas és només per impressió), que al voltant del món jueu hi ha i hi ha hagut sempre un aura de misteri, que neix probablement del fet de que entorn la tradició i la història jueves hi ha moltíssimes més coses que no sabem que no pas que sabem. En el fons, la trajectòria d’un món que s’acaba, que desapareix, que és desarrelat de cop, produeix una mena de discontinuïtat històrica, ja que es tracta (en el cas de Girona i de Catalunya, almenys), d’una cultura, d’una tradició, que no deixa cap petjada física “important”. És cert que hi ha molta i important documentació, i que hi ha alguns vestigis arqueològics molt interessants i significatius, però, en el cas de Girona, almenys, i com a exemple, no hi ha (i deixeu-m’ho dir així, obrint cometes) cap “monument específicament jueu” que hagi restat dempeus. Ala Gironaactual, hi ha vestigis d’edificis de la ciutat medieval, adés jueva, adés cristiana. Però hem de tenir en compte que aquells jueus de Girona eren tant gironins i tant catalans com els no jueus que habitaven la ciutat al mateix temps que ells.

Segurament aquest gran atractiu i misteri que envolta el tema jueu és que tot un món desapareix, i que per voluntat de molta gent i de moltes generacions, torna a aparèixer en moments concrets, a vegades de manera circumstancial, com va ser amb la recuperació de les làpides hebrees del cementiri de Montjuïc, trobades fortuïtament durant les obres de construcció de la línia de ferrocarril a les darreries del segle XIX.

Tot això constitueix un paradigma, que pot tenir el seu símbol precisament en la sivella que serveix d’imatge del programa d’aquest Simposi. Una sivella de bronze ben documentada, del segle xiv, procedent d’algun punt del call de Girona, que ha estat estudiada, analitzada, indexada i fitxada, i que, cedida per l‘Institut del Patrimoni dela UdG, ara forma part de la col·lecció del Museu d’Història dels Jueus. Es tracta d’una peça molt bonica, i molt valuosa, de la que, però, no en sabem pràcticament res, excepte que, talment com les petites arracades del mateix origen i procedència, són els únics i darrers vestigis d’un món desaparegut. Per això, potser simbolitzin el poc que ens en queda, el poc que en coneixem.

Aquesta és la realitat. I al voltant d’aquesta realitat, el volum editat i dirigit pel Dr. David Romano, el 1988, i publicat per l’Ajuntament de Girona amb el títol Per una història de la Girona jueva, marca una fita important. I crec que és entorn d’això del que gira la mateixa idea d’aquest Simposi. Perquè el llibre del 1988 és tot un valor de declaració, és un manifest d’intencions, i esdevé una marca, com un mil·liari, del camí de recuperació d’una història que s’està plantejant i treballant des de l’Ajuntament i  des del Patronat Call de Girona des de fa ja molts anys.

Ara fa vint anys, doncs, plantàrem aquella pedra i diguérem: a partir d’aquí volem començar, volem anar avançant. I així s’ha fet, amb publicacions científiques i de divulgació, i amb la creació paulatina d’un corpus creixent que engrandís el que el Dr. David Romano ens presentava com a corpus inicial.

El motiu (crec) d’aquest Simposi és veure com hem avançat i també què podem afegir avui, a tot aquell material inicial, per a aprofundir en el coneixement de la història dela Girona Jueva. I crec que del que hi podem adjuntar ens en dóna mostra el desenvolupament fins al moment actual d’aquest mateix Simposi i totes les aportacions innovadores que hi hem pogut escoltar, i que són considerablement importants i significatives.

D’una banda, curiosament, el tema del món jueu a Girona ha desenvolupat , segurament per aquella aura de misteri que esmentàvem al principi, tota una literatura que configura un món novel·lat entorn la comunitat jueva; això es fa palès amb obres com ara Filles de Sara de la Sílvia Planas, o tota una sèrie de novel·la negra entorn un metge jueu gironí anomenat Isaac el Cec, obra de matriu canadenca de Caroline Roe, o La casa de la Memòria de Lucia Graves, o tants d’altres productes vinculats a la història jueva de Girona.

En segon lloc, hi ha hagut, en aquests vint anys des de la publicació, un avenç molt significatiu i molt considerable en el coneixement i el treball arqueològic sobre el Call. Els treballs de recerca i les publicacions del grup d’arqueologia constituït pel Sr. Canal, el Dr. Nolla i el Dr. Sagrera, són aportacions ja imprescindibles en l’estudi de la història jueva. Sincerament, penso que molt poques ciutats al món tenen a hores d’ara un corpus d’aquesta mena i d’aquesta qualitat, a nivell d’estudi i comprensió de la història i l’evolució urbana al llarg del temps. I precisament el primer volum de la col·lecció d’Història Urbana de Girona (1995) tractava sobre el call i els jueus de Girona, un tema que fou reprès, ampliat i perfeccionat en el volum número 7 publicat ara fa quatre anys. Aquests i altres treballs de molta vàlua suposen l’aportació de noves dades i noves interpretacions sobre un món molt complex.

En tercer lloc, cal fer un esment molt especial a la gran quantitat de documents conservats als arxius de Girona que, escrits en llatí, català o hebreu, ens permeten aprofundir en el coneixement de la història de la comunitat jueva. Alguns d’aquests fons documentals són font de polèmica, tal i com ens ha estat possible de comprovar al llarg del primer dia d’aquest mateix Simposi, entre el Dr. Riera i el Dr. Feliu, i aquests debats oberts, públics i constructius entre persones molt coneixedores de la matèria aporten noves interpretacions i nou coneixement científic a la temàtica de la història jueva.

Jo no en sé més, d’aquest tema. Realment, aquest no és el meu món, i quan sento parlar dels contractes matrimonials, dels lligams entre comunitats, o de qüestions intrínseques de la trajectòria cultural i històrica dels jueus de Girona, penso que jo puc parlar de la música, però no pas de la lletra. Però tot i així, des de la meva perspectiva, crec, i amb això acabo, que a partir d’aquell primer manifest sorgit del volum editat pel Dr. Romano, hem avançat molt les posicions en el coneixement de la història de la Gironajueva. La reflexió que em faig és “Què volíem amb aquell Per una història de la Girona jueva? Doncs volíem, i volem encara, recuperar la integritat de la trajectòria col·lectiva d’aquesta ciutat. I fer-ho sense excloure ningú.

Perquè no hi ha una Girona jueva i una Girona cristiana; perquè no hi ha gironins de dues o de més classes; perquè volem recuperar TOTA la història de Girona, en TOTA la seva dimensió: cultural, social, econòmica, i procedent de la participació de tothom, de cristians, de jueus i de gent de tots els orígens i cultures que han anat configurant la història de la ciutat. Aquesta és la voluntat amb la que hem anat treballant durant tot aquest temps, al llarg d’aquests vint anys d’ençà la publicació del Dr. Romano. Aquesta és la postura i l’objectiu que donen sentit i expliquen aquell primer manifest enunciat en la publicació de Per una història de la Girona jueva. I aquest és el punt de partida i el que dóna sentit, al meu entendre, a la celebració d’aquest Simposi.

3 Mai 2011 Posted by | INTERVENCIONS, Jornades, Llibres d'autors diversos, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a “PER A UNA HISTÒRIA DE LA GIRONA JUEVA”

“EL GOVERN DE CIU ESTÀ EN LA INOPERÀNCIA CONTEMPLATIVA”

Entrevista al programa El matí a 4 bandes de Ràdio 4

Montilla parlava de cohesió social…

Crec que hi ha molts mecanismes de prevenció, d’assegurament de la cohesió social. Justament, els set anys de govern de progrés han contribuït a polítiques en diferents camps: en el benestar, en la política urbanística en els barris, més les polítiques de cohesió, en el camp fins i tot del món municipal, que han ajudat amb efectes pal·liatius, si es pot dir així, a cohesionar la nostra societat, en el temps de bonança, però perquè aquesta cohesió estigués ben travada en els temps que estem vivint ara. Jo crec que no hem de patir, tot i que és veritat que com que la situació es va agreujant, hi ha famílies que van caient en aquest pou horrible, tot això ens fa pensar que són moments delicats. Els Bancs d’Aliments i Càritas treballen més que mai, hi ha gent en el llindar de la pobresa i les dificultats, i això ho hem de tenir en compte, però jo sóc dels que penso que si haguessin 5 milions d’aturats sense ingressar res la cohesió social estaria molt més en risc del que aparentment està.

L’economia submergida podria ser la creació de 2 milions i mig de llocs de treball…

L’economia espanyola està en un moment molt delicat, ho està per ella mateixa, en relació a la UE, tot el sistema financer espanyol, l’internacional. Els bancs espanyols esperen a veure com es resol tot això, i molts ulls que ens miren.

Ho haguessin pogut evitar, això, si haguessin continuat al Govern?

No, però és que nosaltres ja ho havíem fet. Aquest Govern viu en alguns aspectes de la renda del que va fer l’anterior Govern, que és retallar el sou als funcionaris un 5%, en segons quin nivell de funcionariat i alts càrrecs un 10-15%. Es va aplicar a partir del mes de juny, juliol… Una mesura del govern anterior els aporta un escreix de l’ordre de 250, 300 milions d’euros. S’ha de comptabilitzar en favor de què ja hi havia retallades en marxa, coses que no van compensar la brutal caiguda dels ingressos d’aquesta situació econòmica que estem vivint.

I la resta d’anuncis? Sanitat, Educació…

El Govern que pren possessió a finals d’any i que denuncia que deixarà l’atur a la meitat en 4 anys comença de la pitjor manera possible anunciant tot tipus de retallades en tot tipus de serveis, d’una forma lineal i indiscriminada, campi qui pugui, fent por a la ciutadania, provocant confusió i caos, i que pensin que d’aquí han de sortir els salvadors, que som CiU. La situació inicial porta a una situació molt tensa i molt dura de tots els sectors que se senten afectats per les retallades. Com a professionals, o els usuaris que veuen que estan perdent prestacions en el terreny del benestar social, de l’educació, la gent està perplexa i diu: “Què estan fent per intentar redreçar l’economia? Quin camí han obert per recuperar tots els llocs de treball que s’estan perdent? Podríem dir que fins al 22 de maig intenten carregar en tots els governs anteriors. De gener cap aquí l’atur ha seguit creixent mes a mes, alguns ja comencen a ser responsabilitat seva, i hi ha agreujament de la situació. Són culpables que la situació s’estigui fent més i més greu cada dia.

També hi ha molts condicionaments… Exigència de dèficit, Govern central…

Aquesta exigència de dèficit, que no és del Govern central sinó de la UE, i afecta a tota l’economia de l’Estat, incloses les comunitats autònomes, què té a veure això amb la inexistència de polítiques d’incentiu de l’ocupació o amb l’aplicació dels fons del SOC, que de veritat contribueixen a crear una mentalitat nova i faciliten l’aparició de nous llocs de treball? No té res a veure. Intentar intervenir proactivament en sectors que estan en crisi. Què ha fet el Govern de Catalunya amb Derbi, o amb diferents sectors que han anunciat ERO successius? Hi ha una certa inoperància. Aquesta inactivitat contemplativa és un intent d’aprofitar aquest maresme en què estem.

Contemplació?

Crec que estan en la inoperància contemplativa.

La Vanguardia publica que el Govern de Catalunya estaria preparant una estratègia basada en pacte fiscal que només dependria dels diputats catalans a Madrid…  El tema de la unitat catalana és viable?

El que està fent el Govern de CiU és anticipar la lectura d’una estratègia política de partit per intentar escalfar motors. Però que no havíem quedat que es creava una comissió al Parlament de Catalunya per veure de quina manera era possible orientar el pacte fiscal, i no havíem dit tots plegats que hi seríem i que volíem donar la nostra opinió? I que és allà on el Govern de Catalunya hauria de passar comptes fins a quin punt ha aconseguit resultats l’actual model de finançament i cap a on poden anar les finances públiques de la Generalitat en el futur? Anticipació tàctica que només serveix per escalfar l’ambient de les eleccions municipals, però que no respon a una orientació política del Govern de Catalunya.

El PSC s’ha desmarcat del PSOE en la votació al Senat. Ahir també hi havia un missatge llunyà respecte a Bildu. Com estan les relacions PSOE-PSC?

Estan bé, sabent cadascú el paper que juga, en les dificultats del moment, sabent les dificultats del PSC a Catalunya, però les relacions són bones. Fins i tot algun distanciament  forma part de la necessitat del PSC d’afirmar-se en l’espai públic català com una força profundament catalanista. Respecte a la il·legalització de Bildu, situem  les coses en què tot està pendent del Constitucional. És difícil de donar una opinió perquè tot això perverteix tot plegat.

No sabem què arribarà. CiU tendeix d’una forma sistemàtica i unilateral a intentar posar el PSC contra les cordes, contra l’espasa i la paret. CiU, que ha triat aquest camí, no ha triat el camí de l’acord, del consens, no ens ha cridat i ens ha dit parlem junts amb el Govern de Madrid, que també és Govern vostre perquè teniu… i intentem un acord que permeti un pressupost per a l’any que ve. Pactem aquí les línies mestres del que hauria de ser un pressupost viable del que resoldria els temes del dèficit? No ho han fet. Perquè han preferit aquesta mena de relació radiada, amb altaveus mediàtics i intentar posar en entredit el PSC. PSC té una posició pròpia, no se sumarà al festival d’iniciatives dels altres però està disposat a desmarcar-se de qui sigui en allò que calgui i que respongui a iniciatives a les quals haguem participat.   

Inclòs el PSOE?

Sí, ho vam demostrar al Senat. Aquesta era una iniciativa del nostre Grup al Senat. Format per diferents partits, però l’Entesa va presentar una iniciativa i la vam votar. Té sentit portar això al Congrés dels Diputats quan ja ha estat votat al Senat? Estaria d’acord que Duran fes una interpel·lació si s’hagués perdut la votació. Catalunya va guanyar en el que s’està jugant. Hi ha un mandat parlamentari. La persona que presideix la Comissió bilateral que negociï, que es mogui, que faci el que li toca, no cal que gesticuli parlamentàriament, que porti el tema en la negociació de Govern a Govern. Avui hi ha una informació a La Vanguardia que diu que Generalitat insistirà en la bilateralitat. Com és que no l’exerceix allà on la té reconeguda? Que jugui la bilateralitat, que vagi a buscar-la, i en aquestes coses ens trobarà. En la bronca per la bronca no ens trobarà.

Semblava que no hi havia espai per la bronca en les primeres passes. Hi havia molt fair play.

Hi havia gent que ho volia veure així. La gent veia fair play entre Mas  i Montilla? Dies que sí i dies que no. Trio el to que em sembla en cada pregunta que faig. Si apujo el to sóc massa destraler i si l’abaixo sóc massa condescendent. Trio la fórmula que em sembla bé. Em sembla que el fet que el president del Govern i el cap de l’Oposició es vegin civilitzadament i parlin dels temes del país no és cap disbarat. Això no treu que reconec que el president de la Generalitat té les seves funcions i les hauria d’exercir. El cap de l’Oposició no és un consolador del president del Govern, sinó tot el contrari: la puça que atia  al Govern per deixar clar que som oposició, que som una oposició constructiva.  No abaixarem el to de la nostra oposició.

Diàleg amb CiU fins que faci el 22M?

Han triat aquest estil de bronca, apujar el to de la desqualificació i intentar rebaixar l’efecte de les retallades sobre els resultats electorals. Però aquest serà per sempre més el Govern de les retallades indiscriminades, ho dissimulin o no, les aturin conjunturalment o no. Ja les han anunciadest. Ja hi ha plantes de Bellvitge tancades, ja hi ha operacions postposades 100 dies. Tot això la gent ja ho sap. El Govern de les retallades indiscriminades, malgrat que ara intentin dissimular i carregar les tintes contra els governs anteriors pel que fa a l’herència rebuda, com que en part en aquests tres mesos s’ha dedicat a carregar, ara no té res constructiu per demostrar què ha fet el govern de Catalunya per crear alternatives a la pèrdua de llocs de treball, de gener a març, de gener a abril. Com és que estem en el pitjor moment?

Aconseguirà Hereu mantenir l’alcaldia de Barcelona?

Esperem-ho. Avui hi ha un sondeig. Aquest sondeig diu coses millors que el sondeig anterior. Què passarà amb la campanya electoral? La gran enquesta és la del dia de les eleccions.

Hi ha cansament, desgast. Ser partit de govern en diferents llocs és l’acumulació en molts llocs diferents. La ciutadania també.

Congrés. Caldrà parlar de la renovació.

Començarem a parlar a finals de juny. Els militants decidiran. Haurem d’anar cap al Congrés, de reforçament, d’unitat, de tornar a embarcar molta gent que hem perdut pel camí.

Calen cares noves?

Exactament com passa en el món local.   Sóc perfectament conscient que la direcció que ha tingut els darrers 4 anys és solidària de tots els èxits i tots els fracassos.

A les primàries del PSOE tenim la cosa de si es presentarà o no Chacón.

Encara no sabem res.

S’ho imagina.

Tothom parla de dos possibles candidats. Veurem si és així i com es presenten davant de la ciutadania. Votaran cadascú segons el seu criteri.

Chacón deia que Espanya estava preparada per tenir de presidenta una dona i catalana.

Jo crec que Espanya està preparada per a tot. El país està molt en crisi econòmica, també de valors, però la maduresa de les institucions democràtiques dóna molta força a un procés que sembla que ha durat sempre però…  Hi ha gent que pensa que les coses sempre han estat així, com ara. Escoles bressol, CAP, parcs, zones verdes… això, quan jo vaig arribar ja hi era, però quan van arribar els teus pares no hi havia res.

L’Ajuntament de Girona, amb un grup d’empresaris s’han posat d’acord…

De diners no n’han parlat. Estic d’acord en què progressivament s’han de transferir progressivament i hi ha d’haver un consorci. La reunió d’ahir sense l’exigència del govern de Catalunya de què posi les coses en ordre és paper mullat.

Ryanair…

Personatge amb qui he tractat, que pots arribar a pensar que actua amb impertinència, però es la impertinència de qui es dedica a guanyar-se la vida amb això. El tipus d’acord eren preferents… No tinc res a dir respecte a una empresa amb una  aparença una mica folklòrica i amb un punt d’intemperància. Sembla com si el Govern de Catalunya estigués treballant per portar l’aeroport de Girona.

Cal baixador directe?

Han tret del calaix un estudi que ja estava fet. No crec que calgui un baixador directe. Tot això està per veure. Si amb caràcter previ de fer aquest…

Costa molt adequar-se a la nova situació?

No. Jo mateix m’he de convèncer que la situació és diferent;  ara tot el que dic i faig té molta visibilitat,  però és més barato.

Què significa?

Jo he estat 7 anys gastant milions d’euros fent carreteres, ports, aeroports, metros, trens,… la meva notorietat pública era la que era. En aquests moments, com a cap de l’Oposició, la meva notorietat és superior, en canvi, no he de mesurar tant les meves paraules; ja hi ha qui opina que com ja no necessito fer pauses, parlo més de pressa.

3 Mai 2011 Posted by | Ràdio, Ràdio 4 | , , , , | Comentaris tancats a “EL GOVERN DE CIU ESTÀ EN LA INOPERÀNCIA CONTEMPLATIVA”