TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME

Pròleg al Text refós de la Llei d’urbanisme. Generalitat – DPTOP, Col·lecció “Quaderns de legislació” núm. 94.

Els canvis més recents en la legislació urbanística feien imprescindible aquest text refós que ara publiquem. El Govern va aprovar el 3 d’agost un decret legislatiu que incorporava la totalitat de les modificacions introduïdes en la legislació urbanística des de l’aprovació de la Llei d’urbanisme de 2004 i el posterior Text refós de 2006.

Són modificacions que s’han produït per adaptar la legislació a les conseqüències de la crisi econòmica, a les necessitats de la política d’habitatge i a l’exigència de més mecanismes de control i transparència en la destinació de les plusvàlues generades per les transaccions fetes a l’empara de mecanismes de requalificació.

Tot plegat en un context que sempre ha sigut extremadament garantista i que ha buscat la màxima celeritat en la tramitació dels expedients, en la publicació dels acords de les comissions d’urbanisme i en la resposta i atenció als requeriments del món local.

Els processos de transformació urbanística comporten sempre un conjunt d’exigències bàsiques de caràcter administratiu i, alhora, reflecteixen el context polític expressat en la voluntat del legislador. El Govern de Catalunya ha volgut en els darrers set anys definir una política urbanística que incorpori els criteris generals del programa de planejament territorial concretats en els set plans territorials parcials, i que busqui reduir i minimitzar el consum de sòl, racionalitzar el creixement i ajustar a una estricta proporcionalitat els marges dels municipis per al seu propi desenvolupament. No només això, sinó que s’hi sumen les directrius que es desprenen de les lleis de la mobilitat i el paisatge que conformen, conjuntament amb els plans i les lleis territorials i urbanístiques, un cos de doctrina al servei de la cohesió territorial i social.

Aquest text que presentem defineix un horitzó raonable per al desenvolupament territorial de Catalunya i esdevé una eina imprescindible per navegar en el territori complex de la legislació sobrevinguda sobre una matèria delicada i sensible.

Voldria afegir que caldrà algun dia pensar mecanismes de simplificació del marc normatiu i afavorir uns procediments de tramitació i aprovació que redueixin els temps i reforcin les garanties, tot i facilitant les naturals expectatives de municipis i particulars sense mai perdre de vista que als ulls del legislador preval sempre, com ha de ser, l’interès comú i col·lectiu.