Joaquim Nadal i Farreras

INCASÒL 30 ANYS. L’ENFORTIMENT DEL TERRITORI I EL PAÍS

Presentació del llibre Incasòl 30 anys. L’enfortiment del territori i el país. Barcelona, Incasòl, 2010

Trenta anys que marquen tota una època. Trenta anys de polítiques de sòl, trenta anys d’activitat en les polítiques d’industralització, d’habitatge, de paisatge i de rehabilitació patrimonial.

Aquest llibre recull la trajectòria i l’evolució d’un dels instruments més potents del Govern de Catalunya per tal de disposar d’un banc de sòl, de posicions estratègiques, d’iniciatives singulars, de polítiques de foment de l’habitatge protegit, d’urbanisme de compactació i reducció del consum immoderat de sòl.

La posició de l’Institut s’ha mogut sempre entre la necessitat de respondre a les demandes objectives de caràcter territorial i a la necessitat de generar nodes de concentració de les grans inversions i de potenciació d’un model de concentració de les activitats productives. Així, ha calgut respondre a la demanda generada poble a poble per un canvi de model productiu, per una creixent mecanització i pel desplaçament, cap a sectors d’activitat econòmica dels petits tallers artesans que, fins fa quatre dècades, animaven la vida interna dels nuclis urbans de Catalunya. I, simultàniament, ha calgut respondre a reptes de més envergadura, ja sigui per la demanda efectiva de nous sector productius i d’inversió, ja sigui per a actuar amb una lògica territorial que ha hagut d’ajudar a definir grans nuclis d’activitat productiva. Aquest ha estat el paper dels centres direccionals, de les grans activitats logístiques i les actuacions singulars originades en una demanda específica.

No cal dir també que l’Institut ha actuat com a agent del Govern per respondre a una política de grans equipaments que es feia del tot imprescindible per respondre a les demandes de l’estat del benestar i a les demandes d’un model descentralitzat d’equipaments i serveis en tots els àmbits de competència del Govern de la Generalitat.

Trenta anys ens permeten una aproximació de balanç. Un coneixement de com seria Catalunya si no hagués existit l’Incasòl i una aproximació als problemes que ha resolt i als atzucacs que s’han desbloquejat, des de l’Ebre al Pirineu, des de Lleida a Girona, des de l’Àrea Metropolitana a la Catalunya Central.

Ara, potser amb aquests trenta anys de perspectiva i en el context de la gran crisi econòmica que estem vivint, ha arribat l’hora de trobar nous camins i d’incorporar sense límit tots els avantatges de les noves tecnologies per garantir sectors ben dotats i competitius a disposició d’un nou teixit empresarial que ha de néixer per situar l’economia en un nou paradigma i en sectors nous d’activitat lluny ja dels sector més clàssics de la primera industrialització de Catalunya.

L’inventari del patrimoni acumulat fins ara, la recopilació de dades sobre les actuacions potents i les actuacions latents i la perspectiva més immediata ens han de portar a reforçar el paper de l’Institut en les polítiques d’industrialització i de captació d’inversions del Govern de Catalunya.

No es pot entendre una acció eficaç en aquests camps si no es dóna la coincidència de gestió en tots aquests camps nascuda d’una tranversalitat governamental que és encara a mig camí.

Vet aquí els grans reptes del futur més immediat.

Anuncis

7 Juliol 2010 - Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: