25 ANYS CLUB NÀUTIC PORT D’ARO

Escrit de felicitació per al llibre 25 anys Club Nàutic Port d’Aro. Platja d’Aro, Club Nàutic Port d’Aro, 2010 

Em complau felicitar el Club Nàutic Port d’Aro pels seus primers vint-i-cinc anys.

El Govern de la Generalitat valora molt positivament totes les activitats que constitueixen o generen riquesa i activitat econòmica. Amb més motiu si es fa reforçant i subratllant els valors del territori i del paisatge. En el context dels actes del centenari de la Costa Brava em sembla molt oportú recordar que la gran transformació social dels pobles de la nostra costa ha arribat acompanyada d’una millora important de la qualitat de vida i del benestar dels seus ciutadans.

Aquesta transformació és tan important que s’ha de fer amb el màxim respecte, cura i intel·ligència pels valors que han estat el fonament de tot l’atractiu. Un territori endreçat, net, civilitzat, que protegeix el litoral i en fa el valor bàsic de la seva promoció i desenvolupament. Vint-i-cinc anys de vida del Club Nàutic Port d’Aro són un aval a la integració entre el paisatge i tots els sectors de la nàutica amb amor i respecte pel mar i per Catalunya.

ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA

Pròleg a Atles Geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-ICC-IGC, 2010

 La llarga tradició d’èxit de l’Atles topogràfic de Catalunya 1:50.000 té ara finalment el seu equivalent necessari i desitjat en el terreny geològic. La recent creació, per Llei, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha certificat la majoria d’edat de la Geologia. S’estableix d’aquesta manera un maridatge perfecte entre la Cartografia i la Geologia, imprescindibles l’una per a  l’altra i, ara, desenvolupant amb plenitud totes les seves respectives potencialitats al servei de Catalunya. Al servei de les administracions i al servei del país. Justament, els dos Instituts de referència, el Cartogràfic i el Geològic, són dos exponents clars d’un projecte de país. D’una idea que mou el catalanisme polític des de fa més de cent anys per tal d’afirmar, des d’aquí, la resposta eficient i excel·lent en tots els camps científics, auxiliars o no, al ple desenvolupament de Catalunya. La construcció d’un cos doctrinal neix històricament acompanyada dels projectes de màxima ambició que defineixen un horitzó nacional i proposen que el país disposi dels fonaments més sòlids per al seu desenvolupament normal. El coneixement esdevé, així, un capital imprescindible, un fonament, la base per a la construcció dels projectes. I el coneixement de les estructures de la terra, dels sòls, de les formes del relleu, de l’acció de l’home en aquest territori aporten les dades més bàsiques per a definir la continuïtat de l’acció, per a garantir una acció responsable i eficient.

És pensant en aquests fets i en aquests antecedents que em complau molt especialment de saludar l’aparició d’aquest Atles Geològic de Catalunya 1:50.000, que posa a disposició de tothom la síntesi entenedora i atractiva dels coneixements acumulats i actualitzats de la geologia del nostre país. La cartografia estricta, el mapa geològic, forma el gruix essencial d’aquest llibre i es presenta en format d’atles, continu, a la segona part. Per aquesta part cal reconèixer la aportació inestimable de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME). La col·laboració entre l’IGME, l’ICC i, més endavant, l’IGC s’explica més endavant i ens condueix fins a la culminació de tots els treballs per a disposar d’una base digital homogènia i continua que va permetre en el seu moment editar els fulls comarcals del mapa geològic i ara, finalment, la seva presentació en un format compacte d’Atles. És la manera de trobar agrupat i manejable tot el conjunt de dades geològiques actualitzat.

Però tant com l’Atles mateix trobo atractiva tota la primera part, en la qual és possible de conèixer, de forma sintètica i molt didàctica, el contingut dels mapes geològics, l’evolució històrica de la cartografia geològica, les sèries cartogràfiques històriques i les sèries cartogràfiques actuals dels mapes geològics, on podem aprendre de quina manera enfonsen les seves arrels en el passat recent i remot l’afany per conèixer el contingut i característiques de les entranyes de la terra. Veiem, així, com aquest coneixement s’associa a la necessitat de l’explotació i aprofitament miner dels recursos naturals i com, finalment, culmina en una voluntat de coneixement més universal que busca acompanyar l’acció humana sobre el territori, en la superfície i en profunditat. Un interès molt particular té el capítol que s’ocupa dels mapes geotemàtics, perquè per capes separades i amb cartografia acumulada permet un coneixement de les unitats del relleu, de l’estructura geològica, de la tipologia de les roques, les formes del relleu, el sistema hidrològic i l’activitat sísmica que de forma periòdica esdevé un recordatori actualitzat pròxim o llunyà en el temps i en l’espai.

Finalment, l’apartat “550 milions d’anys d’història geològica” i la seva traducció en els temps geològics i en l’estructura geològica de Catalunya ens aproxima a una realitat ben coneguda, però no sempre percebuda. Es tracta de ser capaços de lligar el temps llarg i el temps curt, de no perdre mai la noció del temps i, sobretot, d’adonar-nos que el temps humà sobre la terra és curt i efímer al costat dels temps geològics i el conjunt de les transformacions físiques que han comportat.

Qualsevol formació geològica en el món ens pot semblar indiferent i, fins i tot, en la seva realitat pètria immutable i, en canvi, la comprensió geològica en el temps d’aquella formació concreta que ens fascina només per les formes ens pot arribar a extasiar si hi afegim la lleugera percepció de les edats acumulades en els plecs aparentment muts i immòbils que contemplem.

Només vull afegir per acabar que un cop més aquest Atles esdevé el testimoni d’una herència, ara ja més que secular, de la tradició científica geològica de Catalunya i l’homenatge de reconeixement a totes aquelles persones i a les institucions que han fet possible els fonaments d’una realitat compromesa amb el futur però arrelada en el passat.

“JO SÓC IGUAL QUE L’ANTONI FARRÉS”

Entrevista  al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

És conscient que apareix en algunes de les converses dels fulls desclassificats del cas Pretòria?

Els he vist, els he llegit i tinc opinió. On surto jo queda clar que no hi ha cap tracte de favor, pot haver una insistència per part d’algú, dos correus electrònics que no tenen resposta. Hi ha gent que pretenia fer duros a quatre pessetes i en alguns casos se’n van sortir. Però, pel que fa al Govern de la Generalitat, els seus consellers i el president de la Generalitat, ha quedat clar que no som corruptibles. El fet de voler tenir tractes de favor sap que, per mi, sortirà per la porta per davant.

En quines obres demanades pels imputats del cas Pretòria se’n van sortir?

A mi em consta que en cap. Obres que el Govern de la Generalitat hagués d’adjudicar a empreses que jo sàpiga vinculada a aquesta trama no n’hi ha, almenys en el què afecta a l’empresa que jo conec que és GISA.

Una requalificació de terrenys d’un ajuntament ha de passar per la seva conselleria…

És veritat que hi deu haver alguna empresa que en algun moment ha obtingut obres de la Generalitat, però, sense cap intermediació, complint la normativa del mercat. L’urbanisme té tot un conjunt de tràmits que comencen sempre a l’ajuntament: aprovació inicial, provisional i definitiu. En tots els expedients urbanístics que jo conec no hi ha cap ombra de dubte, en passen 5.000 d’expedients cada any.

Li puc llegir una conversa del sumari sobre la possible permuta a la seu del DASC?

Si es refereix a un que surt un tal Quim, li puc dir que no sóc jo. És una altra persona, del propi redactat se’n desprèn que no sóc jo. Pel que fa a la permuta de l’edifici del Fòrum, a hores d’ara jo no hi he intervingut ni mig minut.

Dia 7 de maig de 2009, Casamitjana li diu a Prenafeta que ha tingut una conversa amb el conseller Nadal i que li ha dit que investigarà si és un problema entre departaments o per pressions sindicals . Aquest és vostè?

Si diu el conseller Nadal sóc jo. A mi el senyor Prenafeta em truca un dia i em diu “rebries a Casamitjana?” i li dic “i tant”. No li caldria acudir a Prenafeta perquè jo el rebés, perquè jo rebo a tothom. Aquest senyor em planteja una única cosa, que és que vol vendre uns terrenys i jo l’adreço a l’Incasòl que és qui compra i qui ven. El fet de tenir intermediaris o de tenir assessors  als empresaris els encareix la gestió, però no els facilita res afegit. La meva obligació és rebre a tothom: a mi només que em truqui un ajuntament, una empresa, una enginyeria, un particular, etc. jo rebo a tothom. En una setmana o en un mes, tothom és rebut.

14 de maig, Casamitjana li diu a Prenafeta que ha parlat amb Pericàs i li diu que han parlat d’un refredament del tema a causa de la consellera Capdevila. Diuen que cal una reunió entre el conseller Castells i la consellera Capdevila. Prenafeta li diu que prepararà un escrit pel conseller Castells perquè li demani a Capdevila que se solucioni aquest tema. Sap si n’han parlat?

Pel que jo sé d’aquest edifici, crec que Castells ho ha explicat molt bé. Aquest edifici va ser ofert a la Generalitat, si a la Generalitat li hagués interessat l’haguéssim comprat. Per què no li va interessar? Perquè l’edifici era per col·locar-hi aquesta conselleria i l’edifici va ser dissenyat per posar-hi un hotel. Per molt que hi intervinguessin un i l’altre, si no interessava no es comprava. La trama o qui sigui pot pensar que pot moure fils, però un no s’embolica si no es deixa embolicar. El Govern compra, ven o aprova en funció de l’interès públic, no per l’interès de persones o del seu lucre personal.

Dia 15 de maig de 2009. Casamitjana li diu a Prenafeta: en Quim ha parlat amb el seu contacte i el tema està aturat en un calaix. Casamitjana i Prenafreta parlen de fer una acció més amunt dels consellers.

Aquí puc assegurar que no sóc jo el tal Quim.

Podria ser Joaquim Llach, secretari de finances del PSC? Qui creu que és?

No ho crec. No ho sé.

Què hi ha més amunt dels consellers?

Només hi ha el president de la Generalitat de Catalunya que com ha quedat molt clar, meridiarament clar, no era una persona que fos ben vista ni per Luigi ni pels seus socis.

La frase textual és “Montilla no ens dóna res, és millor que guanyi el Mas aquest que ens donarà més coses”

Jo trobo que és lamentable i trist que dos personatges com aquests es posin a la boca, tant el president de la Generalitat com el cap de l’oposició.

Dia 15 de maig de 2009, a les 19h, una hora més tard. Casamitjana torna a trucar a Prenafeta i li diu que se li havia oblidat comentar-li que la reacció del Quim potser perquè era poc incentivadora la pasta. Prenafeta diu que és qüestió de preguntar els %. Casamitjana diu que és molt difícil fer-ho per telèfon. Prenafeta li diu que li digui al Quim si s’ha de fer un esforç complementari. Casamitjana diu que la propera vegada que parli amb ell diu que li farà aquesta suggeriment. Prenafeta li recomana que no parli de %.

Aquest Quim no sóc jo. Hi ha fonts jurídiques que ja m’han informat que no sóc jo i no sóc jo qui ha de poder dir qui és. Amb la meva trajectòria de 32 anys ocupant càrrecs públics, mai ningú ha pogut fer cap tracte amb mi de favor i els que ho han intentat han rebut un cop de porta als nassos. Perquè sé molt bé quina és la meva funció, la meva responsabilitat, li asseguro que no sortiré de la política ni més pobre ni més ric del que he tingut per via familiar, no seré més ric no pas pel què jo hi hagi afegit. Jo sóc igual que l’Antoni Farrés, que un dia es va trobar un senyor que li portava diners al despatx i va trucar a la policia i el va denunciar. En el meu cas, això no m’ha passat, però qui pugui haver dit alguna cosa jo l’he fet fora i li he dit que no torni mai més.

Acabem de parlar amb Maite Carol de l’Ajuntament de Santa Coloma. Creu que Parlón ha fet net mantenint el secretari que també apareix al sumari del cas Pretòria?

No ho sé, aquest aspecte el desconec. Si sé una cosa, els interventors i secretaris d’ajuntaments són càrrecs d’habilitació nacional, excepte si són interins. Normalment són persones que tenen per funció donar fe o intervenir segons els casos de la legalitat de les accions que emprèn una administració concreta. Han de ser la garantia que no s’allunyen de la legalitat. Jo he tingut secretaris i interventors a l’ajuntament de Girona de primeríssima categoria, que bona part del meu èxit és d’ells. La funció de la interventora és fer advertiment d’il·legalitat quan hi ha una il·legalitat, si ella ho va fer és perquè creia que era així.

Se sap qui és aquest Quim?

Sí que se sap, hi ha un diari que a partir d’aquest passatge m’ho ha encolomat a mi. Els altres diaris han passat de puntetes i saben que el que està en boca de persones que són imputats del cas s’ha de posar en quarantena sempre. La presumpció és que no sigui jo, si normalment es parla de mi com a Nadal o conseller Nadal, persones que no m’han dit mai Quim les poques vegades que ens hem vist. Amb el senyor Prenafeta només hi he dinat dues vegades a la meva vida, l’última vegada que va ser el 1985 a Estrasburg en un viatge amb el president Pujol

Qui va pagar aquest dinar?

El Govern de la Generalitat, jo no. Hem filat prim avui i hem matisat bé on és vostè i on no és vostè. Ens cal saber qui és i sobretot, ens cal saber si el Govern ha aprovat algun dels projectes que volia fer la trama de Pretòria.

Vostè diu que potser alguna requalificació s’ha fet però sense cap tracte de favor. El que queda clar és que del president Montilla no han pogut treure res…

I dels altres tampoc.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí

CARRETERAS

Carreteras. Revista técnica de la Asociación Española de la Carretera. Edición Especial 16º Congreso Mundial de la IRF. Lisboa, maig 2010

Podría hacer una simple salutación de cortesía, pero me propongo, por el contrario, una reflexión más amplia al hilo de nuestras orientaciones políticas en materia de movilidad y transporte.

Al final de la primera década del siglo XXI, el papel y la importancia de la movilidad se han hecho más evidentes que nunca y los problemas de la congestión más acuciantes que nunca. En este contexto parece claro que es imprescindible arbitrar nuevas fórmulas para incentivar el uso del transporte colectivo, para mejorar la red ferroviaria para el transporte de personas y mercancías. La intermodalidad se ha convertido en una moda aunque es consecuencia de una extrema necesidad. Volvemos de este modo a una situación que ya vivimos en el siglo XIX, como siglo del ferrocarril. 

Pero estamos aquí para hablar de carreteras y para seguir reivindicando el papel de las redes de carreteras en el conjunto de la movilidad, como la infraestructura más flexible y la que seguirá acaparando los porcentajes más elevados de demanda en los próximos tiempos.

La capacidad de integración y articulación territorial de la red de carreteras es una constante de la Historia, y ha marcado con trazo indeleble la evolución de la humanidad.

Las carreteras son, pues, por un lado una constante, un dato necesario, y por otro deben ser consideradas en un contexto más amplio de ordenación y racionalización de la demanda compleja de movilidad en las sociedades desarrolladas.

El diseño de trazado, la integración paisajística, la proporcionalidad, la seguridad, las prestaciones generales de una carretera aparecen hoy como elementos imprescindibles para cualquier planificación futura. No sólo eso, sino que las políticas de conservación, de mejora de los firmes, de mejora de la señalización vertical y horizontal, el perfeccionamiento de los elementos de contención, se perfilan como la acción más eficaz en aras a otorgar a las carreteras un papel fundamental. El sistema viario tiene una capilaridad de la que carecen otros modos de transporte y esta capilaridad es garantía de accesibilidad a todos los rincones del territorio desde las zonas más pobladas hasta los rincones más recónditos.

La ecuación que se plantea en la actualidad es encontrar el punto de equilibrio en relación a las nuevas infraestructuras viarias entre una población que crece, un parque motorizado también al alza, un consumo desmesurado de suelo y la equivalente escasez del mismo.

En los espacios urbanos, en los espacios periurbanos y en las zonas rurales no hay suelos sobrantes y la economía del suelo es el primer ingrediente de una política viaria que abogue por mantener el crédito y el prestigio de las redes de carreteras y ofrezca, de este modo, las máximas mejoras de diseño y de integración que hoy la ingeniería civil nos permite.

INFRAESTRUCTURES A LA CORDA FLUIXA

Entrevista emesa en divesos talls al TN migdia i TN nit

La retallada de la despesa pública aprovada per decret pel govern espanyol s’ha d’anar traduint en projectes concrets. Pel que fa a la inversió en infraestructures a Catalunya, el conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, s’ha de reunir en els pròxims dies amb el ministre Blanco per parlar-ne, però ja assenyala quines són les obres que el seu departament considera prioritàries.

Per veure-la cliqueu aquí