Joaquim Nadal i Farreras

“FOMENT HA ENTÈS QUE LA B-40 POT SER UNA AUTOVIA DE DOS CARRILS PER SENTIT”

JOAQUIM NADAL, conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Per millorar el trànsit de l’N-II al Maresme, aposta pels laterals de l’autopista a Mataró i la connexió dels pobles per dalt per mitjà de trams viaris parcials, i no amb una única infraestructura de punta a punta. Demana un canvi de concepció perquè tingui un nou ús local i – Barcelona – X. MIRÓ / J. RUEDA                                

El conseller Joaquim Nadal, al seu despatx de Política Territorial. Foto: GABRIEL MASSANA.
 

El govern acaba de posar en funcionament l’aeroport de Lleida-Alguaire, el primer construït i gestionat per la Generalitat.

Quins són els primers resultats?
–«Els dos caps de setmana hi han mogut una mitjana de 800 persones. A Lleida hi ha una expectativa màxima, una vibració emocional. La gent hi va a fer l’aperitiu, a prendre cafè, a veure avions, en un moment en què la ciutat està emergint. Hem iniciat la promoció de Lleida i Catalunya a les destinacions. Hi ha una relació molt constructiva amb el govern de les Balears en promoció turística de les Illes, aquí, i dels Pirineus, allà. Que quedés desert el concurs per a la gestió no és preocupant. Abertis té interès en la gestió, però no volia assumir el desenvolupament del parc aeroportuari. Ho separarem, i intentarem que aquesta o una altra companyia se’n faci càrrec. El gran salt serà quan siguem capaços de portar els vols xàrter anglesos per anar al Pirineu. Avui, Lleida ja sap que la pretensió de portar esquiadors amb el tren d’alta velocitat des de Madrid és limitada. En canvi, podem portar a la Val d’Aran els esquiadors anglesos que avui volen a Tolosa de Llenguadoc.»
El futur aeroport de la Seu d’Urgell no interferirà en aquest objectiu?
–«No. En el millor moment i amb la pista llarga, la Seu només podrà rebre avions de 60 o 70 passatgers, però no els Airbus. Amb Lleida i la Seu, el mapa aeroportuari català es completa d’una manera raonable, tal com estava plantejat, tot i que a més ralentí del que s’esperava fa deu anys, perquè, avui, el negoci aeroportuari està en crisi i en revisió.»
Els ajuts a Ryanair i ara a Vueling a Girona, Reus i Lleida s’acabaran algun dia?
–«Conceptualment no són ajuts a companyies, sinó acords per a la promoció de rutes. En termes de legislació europea, ha de ser així. No és una aportació directa a les companyies, sinó una d’indirecta a través de societats participades per l’administració i el sector privat. Sense que estigui decidit quan, evidentment és un model que no es pot portar fins a l’infinit. La mateixa evolució de l’economia mundial ens dirà un dia o altre que s’han de buscar altres camins. De moment, el joc de sumes i restes a Girona i Reus dóna un resultat beneficiós. El rendiment sol que obté l’empresa d’autobusos entre Barcelona i l’aeroport de Girona és superior a les aportacions que les administracions fan a Ryanair.»
–La Generalitat tindrà el poder de decisió a l’aeroport del Prat?
–«Sóc dels que creuen que aquest país necessita avançar amb certeses, coses tangibles, i creant confiança. Estic convençut que al Prat acabarem arribant allà on volem arribar; no per les vies que planteja CiU del tot o res. El que no es pot fer és enganyar la gent. I l’oposició ho intenta. Diuen: ‘Farem una moció perquè se’ns transfereixi el Prat.’ Ningú no ho ha plantejat mai, perquè ni l’Estatut ni la Constitució ho permeten. El del Prat és un aeroport d’interès general, i l’Estat en conserva la titularitat patrimonial. Si deixem clar que això no es discuteix, és molt més fàcil negociar que la gestió sigui compartida, participada de manera determinant per la Generalitat i amb el concert del sector privat.»
El president d’Aena diu que hi haurà una gestió autònoma dels aeroports, però no autonòmica.
–«El president d’Aena i el ministre de Foment han de fer un discurs que no confongui la majoria. Han de parlar de tot el sistema. Avisen que ningú es pot pensar que cada comunitat autònoma tindrà la gestió dels seus aeroports. Diuen que allà on es podrà fer una gestió singular, autònoma empresarialment i amb participació autonòmica, serà en aquells que superin un volum de passatgers determinat o que guanyin diners. Estan parlant de Madrid i Barcelona, entre dos o tres més. Per les lleis que vol desenvolupar el ministre Blanco, en la gestió la Generalitat tindrà un paper determinant que algú voldria definir com a majoria de bloqueig. Però això és un concepte a la defensiva. La gestió es defineix principalment perquè cal un grau de consens elevat per impulsar polítiques compartides. Com a exemple hipotètic, només si dos terços dels socis volen volar al Japó, s’hi podrà volar. I si algú pensa que volar al Japó ens portarà a la ruïna, se l’haurà de convèncer. El percentatge pot ser menys rellevant si la forma de governar-se dóna una veu potent a la Generalitat.»
Això serà suficient per convertir el del Prat en un aeroport de connexió intercontinental?
–«No, però és imprescindible. Quan la gestió sigui independent, no hipotecada per una gran estructura que la blinda i estableix greuges, en termes competitius Barcelona s’ho haurà de guanyar. L’aeroport del Prat s’haurà de convertir en aeroport de connexió vol a vol. No pot aspirar ara a ser Heathrow, posem per cas, amb 500 vols intercontinentals cada setmana, sinó a equiparar-se als de Munic i Milà, que en tenen 150. Hi ha molts més vols intercontinentals avui al Prat que fa sis anys.»
Heu anunciat més serveis a rodalies. Per què Renfe no els feia?
–«Perquè el nou client els demana. El client i autoritat ferroviària diu a Renfe, primer, que ha de fer una volta de cargol en les prestacions: els trens, més nets; les estacions, més ben conservades, i la imatge i la comunicació, millors. I, segon, comencem a oferir serveis que no alteren gairebé gens el funcionament actual. Un tren a les cinc del matí per als treballadors de l’aeroport, portar passatgers als trens que van a tallers al final del servei, o posar un tren per hora a Vilafranca el cap de setmana es pot fer ara.»
Hi ha data?
–«7 de març.»
–Tot?
–«El tren de l’aeroport i la freqüència de Vilafranca el cap de setmana, segur. I en el futur, ja veurem quan, cal plantejar semidirectes a Vic, Manresa i Puigcerdà. En les properes setmanes posarem en marxa un centre de control i un número de telèfon, una plana digital nova i uns protocols de participació dels usuaris en la informació.»
El traspàs dels regionals ja es negocia?
–«En la propera comissió de traspassos es constituirà la ponència negociadora. Ens portarà uns mesos. Tal com ha anat el traspàs de rodalies, Renfe, Adif i Foment saben que ens entendrem.»
–També els regionals del TAV?
–«Els Avant entraran en el paquet.»
–Per quan, una N-II més pacificada de trànsit al Maresme?
–«La plena pacificació serà el resultat final de tot un procés. Primer veurem els laterals de l’autopista a Mataró. Després, solucions viàries parcials per connectar els pobles per dalt. No una alternativa total. Serà diferent la solució al Baix Maresme que a l’Alt Maresme. La suma dels trams parcials no és l’alternativa al trànsit de l’N-II, eh? S’ha de canviar la concepció. L’N-II no és la manera d’anar de França a Espanya, sinó una via de comunicació local i metropolitana. L’autèntica pacificació serà el dia que part dels trànsits els absorbeixin les solucions alternatives i puguem urbanitzar l’N-II com a via urbana i passeig arran de mar sense perdre capacitat de trànsit.»
–Si Foment publica el traçat del quart cinturó aquest trimestre, el govern serà capaç d’acordar una contraproposta abans de les eleccions?
–«Jo crec que Foment posarà a informació pública l’estudi de la B-40 de Terrassa a Granollers amb dues o tres alternatives. Aleshores, el govern dirà clarament quina és la seva opció. Crec que sortirà el segon o el tercer trimestre. I també crec que el ministeri ha entès que la B-40 només pot ser una autovia de dos carrils per sentit.»
–La tuneladora de la línia 9 a la Zona Franca es desencallarà aviat?
–«Té la meitat de les rodes tallants arreglades, però no em feu dir quan. Jo em miro els túnels en conjunt. Arrencarem el de Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell a mitjà termini, acabarem el de Terrassa en dos mesos, tancarem en dos mesos el tram que ve de l’aeroport i arrencarem de la Sagrera a Mandri. La darrera tuneladora avança cap a la Zona Universitària. Abans de l’estiu haurem acabat la línia 5 i la 2 a Badalona.»
–I la prolongació de la línia de Sant Antoni cap a Fira?
–«Hi ha un projecte fet, però hem d’esperar, o noves fórmules de finançament o temps econòmicament millors. Hem de pair tota l’obra de la línia 9. Com més aviat la païm, més fàcil serà fer aquesta altra. Si no hi hagués hagut la greu crisi econòmica, potser ja estaria adjudicada.»
–I la cua de maniobres de FGC a plaça de Catalunya?
–«Tabasa ho té adjudicat, i ja està decidit com serà. Una fórmula a mig camí entre les opcions més llarga i més curta. El que farem és complementar-la amb la reforma de l’estació de Passeig de Gràcia.»
–Quan estiguin a punt els túnels de Terrassa i Sabadell de FGC, rodalies farà semidirectes del Vallès a Barcelona?
–«Analitzem totes les possibilitats. La millora que Foment ha de fer del túnel de Montcada per guanyar servei a Manresa ha de permetre tancar l’anella del Papiol a Mollet en benefici del Vallès.»
–No creu que l’excés de soroll al si del govern ha silenciat els resultats de la gestió?
–«Després de 23 anys de només haver-ne fet un, nosaltres deixarem fets els set plans territorials parcials de Catalunya i aprovats divuit plans directors urbanístics. No hi haurà cap municipi sense planejament urbanístic. Ara ja podem dir que haurem fet més quilòmetres i estacions de metro, de carretera i autovia i manteniment de carreteres cada any que els governs anteriors. Però hi ha el debat sobre si el govern ha estat capaç d’explicar l’obra feta. Sóc dels que pensen que una carretera, quan s’acaba, la inaugura qui la fa servir. Més de mig milió d’usuaris el primer mes a la nova línia 9 de metro. La manera de comunicar el que s’ha fet no ha de ser necessàriament mediàtica. No ho dic amb afany de matar el missatger. Simplement, les bones notícies s’estenen per uns camins que no són els dels grans titulars, sinó els de la percepció i la confiança creixents dels ciutadans. És injust i greument desequilibrat que algun dirigent de l’oposició arribi a dir que aquests set anys de govern deixen Catalunya destrossada. Aquest govern ha fet més escoles, presons, audiències, jutjats, comissaries, parcs de bombers, hospitals, autovies, carreteres, trens, metros i ports que cap altre.»
–Però sembla que el tripartit no creu en si mateix. És la sensació, de declaracions d’ERC o del conseller Maragall?
–«Forma part de la posició tàctica per a la recta de sortida de les eleccions. Jo no vull que els ciutadans pensin que allò que està en discussió és ‘o tripartit o CiU’. Vull que el PSC aspiri a ampliar la seva majoria. Sense renunciar a res de l’obra de govern compartida amb ERC i ICV, el PSC aspira que els ciutadans puguin triar entre models de país de partits diferents. Els pactes postelectorals són una altra cosa i tenen una altra lògica. El que és important és que el fet que cada partit vulgui singularitzar la seva opció no contradiu que el compliment del pla de govern és tan legítim avui com el primer dia. El govern ha de complir els compromisos fins al darrer dia. I no oblidem que tenim la majoria parlamentària de coalició més sòlida que jo conec en els entorns més immediats.»

«Una sentència molt negativa posaria en entredit el fons del pacte constitucional»

El preocupa la indefinició sobre la sentència de l’Estatut en l’any electoral?
–«M’ha preocupat sempre, el recurs del PP i del senyor Múgica al Tribunal Constitucional. Però és una preocupació latent que no m’ocupa ni em distreu. Pot arribar ara o després de les eleccions. Segons el calendari, té una lectura o una altra. Comparteixo l’afirmació del president de la Generalitat quan va dir que, aquells que ens acusen de pressionar el TC, són els mateixos que han presentat el recurs, que pressionen el tribunal i que n’impedeixen la renovació i la substitució dels membres morts, recusats o el mandat dels quals ha vençut. Amb tots els respectes, és evident que aquest tribunal està disminuït en les seves capacitats.»
Amb aquesta sentència, què s’hi juga Catalunya com a país i Espanya com a estat?
–«Si la sentència fos molt negativa respecte de la constitucionalitat de l’Estatut, posaria tant en entredit el propi fons del pacte constitucional, que situaria l’estabilitat en el disparador de la transició. Discutiria l’arrel mateixa d’allò que es va pactar l’any 1978. La constitucionalitat de l’Estatut reforça la Constitució. La inconstitucionalitat de l’Estatut afecta directament l’esperit constitucional, l’esperit del pacte d’estat.»
–Vostè es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya?
–«No ho sé. La proclamació dels candidats de les quatre demarcacions seguirà el ritme previst respecte de la proclamació del candidat a president. Som un partit de govern i no tenim tanta pressa com algun dels altres partits. Això contrasta amb la pressa que ha tingut Convergència i Unió per treure Eudald Casadesús i substituir-lo per Santi Vila. Les primeres declaracions de Santi Vila demostren més aviat que és un candidat inexpert i immadur. Per part meva, estic a disposició del partit i del president de la Generalitat. Tot és possible. Faré el que calgui i ho faré amb gust i ganes. A mi m’agrada i em diverteix, tot això.»

PUBLICADA A: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/139045.html

Anuncis

21 febrer 2010 Posted by | El Punt, Premsa escrita | , , , | Comentaris tancats a “FOMENT HA ENTÈS QUE LA B-40 POT SER UNA AUTOVIA DE DOS CARRILS PER SENTIT”