Joaquim Nadal i Farreras

ALS TREBALLADORS DELS PARCS DE CARRETERES

Intranet i bloc de premsa de PTOP

Estem en ple hivern. Fa fred, ha nevat, hi ha baixes temperatures, sovint de nit i de matinada glaça i el dia es desperta amb un paisatge ple de gebra. Els sembrats gebrats són una visió molt singular de la geometria dels conreus, que guanya color i vivesa quan el dia avança i el sol fon i dilueix la gebra. Sovint ens queixem d’aquest temps, però per a les dates és el que toca. Estic segur que si tornessin algunes calorades fora de temps enyoraríem la coherència hivernal d’aquests dies.

Però no vull pas dedicar la meva nova salutació a comentar aspectes de la climatologia. Us vull fer avinent la relació entre aquests fenòmens metereològics i la feina del nostre Departament.

En realitat cada dia, en diferents moments del dia, rebo i com jo molta altra gent del Departament la notificació de les incidències a la nostra xarxa viària amb la informació que elabora i transmet el Centre de control de Vic. És freqüent que aquestes informacions ens parlin de carreteres on cal portar cadenes i, en els moments àlgids del torb, també ens parlen d’algunes carreteres tallades. La informació parla primer d’incidències activades. Una estona més tard, més o menys llarga, rebem la informació de les incidències desactivades.

Però quan neva o quan gela les carreteres no es netegen soles. Cal que la maquinària dels parcs i els seus conductors atenguin a la prevenció de les emergències o a l’actuació un cop detectada la incidència. Cal estendre sal a les carreteres per evitar la formació de plaques de gel, i cal també apartar la neu amb les llevaneus per tal de fer practicables les carreteres en les quals s’hi han acumulat gruixos variables de neu després d’una nevada.

La tasca del Centre de control, dels parcs de maquinària i dels conductors de la maquinària dels parcs és una tasca abnegada i difícil. A vegades arriscada, sempre en condicions adverses, molt sovint amb el punt d’angoixa de la solitud davant de la nit, la foscor i la tempesta.

Després de les darreres nevades he rebut moltes comunicacions de ciutadans i també de representants institucionals comentant les tasques de neteja de les carreteres. Us he de dir que en general la valoració que he rebut és molt positiva i us puc assegurar que el nivell d’eficàcia en el manteniment de la xarxa neta ha estat alt. És normal que hagi rebut també alguna queixa. Sobretot perquè no es pot estar a tot arreu i a la mateixa hora, sobretot si ha nevat molt i en indrets on no es gaire freqüent. Convé que els ciutadans sàpiguen que el Departament ha de prioritzar i jerarquitzar de forma planificada les actuacions, i que sempre és possible que a algun lloc s’hagi trigat més del compte.

Us vull dir a tots que, per regla general, aquesta feina és poc agraïda, però és valorada i reconeguda. Cal, doncs, que els treballadors i treballadores del Departament que us dediqueu a aquestes tasques sapigueu que som tots conscients de la feina que feu i dels resultats positius que s’assoleixen.

El servei públic és poc agraït en general. Ho és perquè fem el que toca i el que s’espera que fem. Però no vull de cap de les maneres que us quedi la sensació que l’esforç que es fa passa desapercebut i és poc valorat.

Tot llegint el testimoni d’un conductor del parc de Tortosa al darrer número de Peteopé he pensat que, ara, en ple hivern, en la calidesa de la llar, tots els treballadors i treballadores del Departament hem de tenir un pensament agraït pels companys que aquests dies treballen a la intempèrie i al servei de la vialitat de Catalunya.

3 febrer 2010 Posted by | Bloc PTOP, COMUNICACIONS, Intranet | , , , , | Comentaris tancats a ALS TREBALLADORS DELS PARCS DE CARRETERES