Joaquim Nadal i Farreras

CATALUNYA 2020

El Vigía. Especial “Pacto Nacional para las Infraestructuras”

La signatura recent del Pacte nacional per a les infraestructures, (16 d’octubre de 2009), marca amb una gran claredat l’horitzó necessari per a la Catalunya de l’any 2020.

Aquest Pacte recull la tradició històrica dels millors moments de l’autogovern de Catalunya i les successives etapes planificadores, i s’inspira, de forma directa, en la filosofia de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, d’un horitzó temporal més limitat però d’igual vocació. També completa el conjunt de Pactes nacionals que ha subscrit el Govern de Catalunya amb els diferents agents econòmics i socials i les diverses administracions, en el terreny de l’habitatge, de l’educació, de la recerca i de la immigració. Respon com tots els altres al compromís del President de la Generalitat, José Montilla, de dotar Catalunya de les eines adequades per encarar el seu futur amb una combinació justa de pragmatisme i utopia que garanteixi la màxima ambició nacional.

Hem de dir també que el Pacte nacional per a les Infraestructures recull i sintetitza tots els instruments de planificació sectorial de què disposa el Govern en aquest camp, i planteja una acció coordinada que integra les tasques de diversos departaments en un mateix objectiu. Es tracta, d’una banda, d’avaluar les necessitats objectives del país, de xifrar l’esforç inversor, de pautar les prioritats i de comprometre totes les administracions en un mateix camí. De l’altra, es tracta d’actuar de forma immediata per tal de saldar el dèficit acumulat històricament i un cop superat aquest dèficit poder abordar, amb ambició i determinació, el futur de Catalunya sense les limitacions acumulades que han sigut el llast, l’impediment, que en més d’una ocasió ha frenat o ralentit la represa o la resposta als moments de dificultats i entrebancs.

El Pacte aborda successivament les qüestions que afecten la mobilitat i el transport col·lectiu, les infraestructures ferroviàries, les viàries, els ports i els aeroports, les infraestructures del cicle integral de l’aigua, la política de residus, la resposta a les necessitats d’energia i a la necessitat objectiva de respondre amb energies renovables a determinats dèficits, les aportacions necessàries al regadiu per a una adequada política agrària i, alhora, la corresponent actitud sostenible en l’ús d’aquest i altres béns, la creació adequada de nous sòls per a activitats econòmiques i la resposta al repte de l’accés garantit a les xarxes de telecomunicacions.

El Pacte s’articula en 32 objectius i més de 130 mesures, i s’acompanya d’uns annexos que aporten les inversions ja compromeses i les que figuren en la planificació del Govern fins a un total de 100.000 milions d’euros per als propers dotze anys, fent compte, és clar, dels compromisos ja assumits recentment i totes les aportacions que ha de representar la disposició addicional tercera de l’Estatut que, per ella mateixa haurà suposat més de 35.000 milions en el període comprès entre 2007 i 2013.

La contribució a aquest Pacte dels grups parlamentaris (tret de CiU i PP), de les entitats municipalistes, del Consell de Cambres, de la Pimec, dels sindicats majoritaris a Catalunya (UGT, CCOO, UP), i de d’altres entitats de la societat civil representa un nivell de consens sense precedents i un compromís col·lectiu que converteix el gruix més important de les infraestructures en un objectiu comú que no ha de ser objecte de discrepància perquè neix de l’acord que hem subscrit.

Un repàs detallat que ara no podem fer ens posa sobre la pista de les respostes clares als principals reptes més immediats i situa aquest Pacte com un document de referència que serà la pauta i la guia de les inversions dels propers dotze anys a Catalunya.

Existeix el ferm compromís de fer un seguiment continu del Pacte i la voluntat inequívoca de promoure totes les accions per tal d’optimitzar els efectes d’aquestes inversions en la dinamització de l’economia de Catalunya, en la generació de riquesa, en la creació d’ocupació i en definitiva en la millora de la cohesió social del nostre país.

Respon a les necessitats del creixement, a les necessitats de la sostenibilitat, a les necessitats del present i del futur, prepara l’herència a les noves generacions, dimensiona el parc d’infraestructures físiques per tal de garantir un esforç addicional en els camps de la recerca, de l’educació, del coneixement, impulsarà l’economia productiva, els sectors de transformació i dotarà els catalans d’unes pautes de mobilitat basades en un ús intel·ligent i col·lectiu dels sistemes de transport. Busca el lloc de Catalunya al món, assegura la dimensió competitiva de la nostra economia, crea les xarxes adequades per superar els colls d’ampolla, facilita el reforçament dels corredors naturals, dóna una importància singular al corredor del mediterrani i a la seva continuïtat, i integra el transport marítim, el ferroviari i per carretera, en un sistema de logística intermodal que ens ha de fer també més centrals i més atractius.

Aquest Pacte salva moltes contradiccions, supera controvèrsies, i acorda un comú denominador que ens farà forts en el futur. La vocació del Pacte és sumar voluntats i, un cop signat, manté les portes obertes a tots, pocs, els que encara no s’hi han sumat. La figura potenciada dels adherits acabarà de conformar un univers molt plural i representatiu que ens permetrà d’assegurar que a Catalunya hi haurà un abans i un després del Pacte nacional per a les infraestructures.

Anuncis

2 Novembre 2009 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: