Joaquim Nadal i Farreras

EL MONTSENY

Presentació del  Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Barcelona, DPTOP – Diputació de Barcelona – Diputació de Girona, 2009

L’aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny és un esdeveniment extraordinari fruit de la voluntat compartida dels ajuntaments, de les diputacions de Barcelona i Girona i del Govern de la Generalitat. Els trenta anys llargs de vigència del Pla especial anterior ens han aportat el coneixement i l’experiència en la gestió, i ens han donat les pautes a seguir en el nou. Ampliar l’àmbit, donar una nova dimensió a l’ordenació dels espais protegits, garantir la interrelació eficaç entre els habitants del parc i els visitants del Parc, assegurant que s’hi pot  viure i se’n pot viure d’acord amb uns determinats paràmetres.

Tenim, doncs, ara a les mans un nou instrument d’acció i de gestió, que ens assegura el futur, que posa en evidència la naturalesa del Parc i la seva singularitat, l’amabilitat extraordinària dels replecs del relleu, de la vegetació, del paisatge en el seu conjunt. La singularitat alpina, tal com ens la mirem des d’un imaginari de la muntanya que hem fabricat entre tots, i la proximitat mediterrània en una convivència entre el solell i l’obaga, l’alzina i l’avet,,el faig i el,pi,,el roure i el suro. Una dialèctica apassionant de bosc, al solell de fulla perenne, i  de fulla caduca a l’obaga, de prats i pastures, de bestiar ordenat, d’oci i de lleure. El Montseny és una cruïlla emergent entre les terres d’Osona, el Vallès i la Selva, i és una incrustació singular i una emergència més notable a redós de les Guilleries, que són alhora el contrafort i el passadís entrela planade Vic i els conreus de la Selva.

Tot al Montseny ens convida a preservar aquesta singularitat i a dotar-la de les eines imprescindibles per a la seva continuïtat.

El tou imponent de neu que aquest prodigiós i generós hivern de 2008-2009 ens ha proporcionat, ha retornat el Montseny a paisatges enyorats i coneguts que el temps avar ens havia escatimat durant uns anys. Però, ara, les corrues de cotxes encuriosits per pujar al pla dela Calmao acostar-se al Matagalls ens han retornat a aquell atractiu íntim que el Montseny guarda per a totes les èpoques de l’any. Estius de novel·la, balnearis de literatura tísica, refugis amagats i protegits, vegetació esponerosa i exuberant, ens saluden des de cada racó amb dolls d’aigua que brollen, altre cop, amb inusitada generositat per recordar-nos que l’entranya de la muntanya és viva i ens guarda tots els nostres secrets.

Escric ara amb la mateixa emoció que, fa més de quaranta anys, ens va manifestar el geògraf granolleríSalvador Llobet, quan en una excursió l’hivern de 1966 pel Montseny, amb els seus alumnes de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, ens mostrava les mans plenes de pedruscall engrunat i ens anunciava que finalment havia trobat l’evidència del periglaciar al Montseny.

Farcit de secrets geològics, biològics i d’emocions humanes, el Montseny encara el futur i fa de pont entre els misteris profunds del Pirineu retrobat i la Mediterrània a tocar, com una fita a peu de carretera que només es deixa visitar escadusserament perquè vivim en un món de pressa, que vol el camí més curt entre dos punts i, sovint, menysprea les riqueses materials i espirituals de les distàncies llargues, com els replecs del Montseny.

Anuncis

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a EL MONTSENY

BARRIS DE SANTA CATERINA I SANT PERE

Presentació  Projecte d’intervenció integral dels barris de Santa Caterina i Sant Pere 2004-2009. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2009

Fa poques setmanes, el Govern ha publicat l’anunci la sisena convocatòria d’ajuts dela Llei de barris. Anem cap a més de cent barris de tot Catalunya, l’objectiu que s’havia fixat el Govern per a aquesta legislatura, i encarem una inversió que pujarà, amb aquesta convocatòria, als 1.200 milions d’euros. Una aportació que hem compartit al 50%la Generalitati els Ajuntaments. Un esforç col·lectiu considerable, compartit entre administracions i veïns, impulsat pel món local i el teixit associatiu, per tal de donar una resposta integrada i integral a les problemàtiques complexes i vives dels barris.

El temps transcorregut des de la primera convocatòria ens acredita l’encert de la previsió legislativa i la claredat dels objectius, que naixia d’una experiència local acumulada i compartida amb d’altres experiències internacionals.

La Llei naixia d’una obvietat: la intensitat de les problemàtiques, la complexitat de les solucions, l’escassetat dels recursos. Sumar esforços i recursos per objectius ben definits esdevenia un camí clar i evident.

Calia, encara, afinar més en la definició d’un programa que apuntava a la transversalitat de les actuacions, al seu efecte multiplicador i incentivador, a la interrelació entre l’espai públic i la psicologia col·lectiva, a la relació causal entre les transformacions físiques i la moral col·lectiva, l’autoestima i la cohesió social. He dit, sovint, que el Pla de barris no es pot mesurar només amb mesures físiques. Hi ha una component moral i social de difícil avaluació, però que és la que més dóna el to dels resultats assolits i de la seva continuïtat.

Als barris de Santa Caterina i Sant Pere de la ciutat de Barcelona, com arreu, hem trobat una problemàtica específica, una singularitat local, una dimensió concreta de la problemàtica del barri. A problemes concrets, solucions concretes. I en el context de la gran ciutat i de la macropolítica, la contrapart de la micropolítica a l’escala del carrer, la plaça, o el “microespai” con diu el mateix programa dels dos barris barcelonins.

Aquest és l’encert dela Llei de barris. Tocar de peus a terra, treballar solucions concretes i transversals, actuar amb una visió de conjunt a l’escala local, aportar política local als problemes locals. Fer política de carrer, prendre la temperatura del barri, intervenir-hi des de la proximitat. Amb sensibilitat, eficàcia i sentiments. Fer política en el barri amb el cor i amb el cap. Atendre el cos i l’ànima de la vida del barri. Buscar les pautes de continuïtat dels resultats assolits, treballar per la durabilitat dels èxits.

De moment no es pot demanar més. Tot i saber que mai no n’hi ha prou.

 

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a BARRIS DE SANTA CATERINA I SANT PERE

MEMÒRIA ATM 2008

Presentació Memòria ATM 2008. Barcelona, ATM, 2009

La Memòria que presentem tracta d’un any de transició. L’any que tanca un contracte-programa de dos anys, 2007-2008, i que obre les portes a la negociació difícil i complexa d’un nou contracte-programa que, idealment, hauria de ser de quatre anys. Amb tot, no sembla que les circumstàncies de l’economiai delfinançament deles administracions públiques hi ajudin. Haurem de negociar forti afons, i encara caldrà molta voluntat política per treure els comptesdel sistema detransport públic de l’àrea de Barcelona de les limitacions i de la precarietat amb què es mou.

No vull minimitzar les xifres actuals de les aportacions de les administracions públiques. El volum d’aquestes aportacions és molt gran, però evidencia, alhora, alguna de les contradiccions i les principals dificultats d’un model altament subvencionat, apreciat i acreditat en el seu conjunt, però sempre coix de cara a les ampliacions necessàries a l’increment de l’oferta i de la intermodalitat entre els diferents sistemes de transport.

Les principals novetats que 2008 ens ofereix es refereixen a la culminació dels objectius plantejats en el nou sistema tramviaire, a la intensificació de la tasca inversora de la Generalitat en la millora de l’accessibilitat i el compliment de la Llei de supressió de barreres arquitectòniques, a la millora constant de la flota d’autobusos i dels trens del sistema ferroviari i de metro, a la constant ampliació de la zona objecte de la integració tarifària i la millora de les seves prestacions,i ala continuïtat de les grans obres d’ampliació de la xarxa de metro. Concretament, enguany, després d’anys de sequera s’han posat en servei tres noves estacions de la línia 3 que han suposat l’acostamentdel metro abarris de gran densitat demogràficai d’una demanda altíssima de transport públic.

Sens dubte, 2008 haurà estat també l’any de la preparació per poder fer el 2009 el gran salt qualitatiu de l’oferta amb la posada en servei a inicis de tardor de les primeres estacions de la nova línia 9.

La perspectiva d’aquest fet urgeix les solucions d’un finançament que encara, avui, és escadusser i manté un alt grau d’insuficiència que es palesarà de forma urgent un cop l’oferta augmenti en la proporció que preveiem.

Aquesta circumstància de majors costos en un context de contracció o d’alentiment de la demanda posarà més directament a prova el sistema i exigirà de totes les administracions un canvi de registre que avui encara no acabem d’intuir.

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA ATM 2008

EL PLA CARTOGRAFIC DE CATALUNYA

Presentació de la Memòria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya  2008. Barcelona, DPTOP-ICC, 2009

A partir de 2006 amb la nova llei aprovada els darrers dies de l’any anterior, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha posat les bases per al desplegament d’un programa cartogràfic complet que havia de donar resposta al conjunt de les demandes de l’Administració, que havia de servir de referència en la definició de la cartografia oficial de Catalunya i  que havia de completar i culminar totes les sèries de restitució cartogràfica de Catalunya fins a tenir completament fixada la informació geogràfica de tot el territori i a punt per a la seva permanent actualització.

Aquesta memòria de l’any 2008 dóna compte de l’assoliment d’una velocitat de creuer i de l’establiment regular dels mecanismes previstos a la Llei per a definir, des d’un marc de participació, els instruments cartogràfics de present i de futur que vol tenir i ha de tenir Catalunya.

D’aquí que de tot el balanç complet i exhaustiu que ens presenta, la memòria vulgui només subratllar les tasques que desenvolupa la Comissió de coordinació cartogràfica de Catalunya, i vinculada a aquesta de la Comissió tècnica per a la redacció del Pla cartogràfic de Catalunya. Una i altra són, amb tota seguretat, la síntesi dels objectius que marcava la Llei i dels instruments que posava al servei de l’Institut per assolir-los. De forma complementària també vull referir-me al Centre de suport a la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i com una finestra oberta a totes les novetats i als canvis que el món ens proposa, el Centre de suport del programa català d’observació de la terra.

Per tots aquests camins l’Institut Cartogràfic de Catalunya proveeix serveis, dades, eines de coneixement a tots els sectors, públics o privats, que ho puguin requerir com a mostra d’una vocació imperativa de servei a la col·lectivitat.

Definit el marc legal, construïts els instruments, establerts els mecanismes, sense deixar mai el camí de la innovació i de la permanent actualització, l’Institut es disposa amb treball intens i dedicació a donar a la societat catalana els elements indispensables per a un coneixement detallatdel territori ide totes les seves possibilitats amb un grau de definició i de concreció que permet l’aproximació en el detall o l’allunyament que atorga perspectiva.

L’any 2008, que ha vist també com s’enriquia un cop més la biblioteca i la cartoteca amb l’adquisició de la biblioteca del senyor Josep M. Domènech de Terrassa i amb els treballs de catalogació i de difusió dels fons i de la figura de Gonçal de Reparaz, podem catalogar-lo com l’any de la plena normalitat, del treball sense estridència, de –com deia més amunt- la velocitat de creuer, del compliment dels objectius i els compromisos fixats en el contracte-programa.

S’ha orientat el repte de la modernització i l’actualització, s’ha assumit el repte de la globalització i les noves tecnologies,i s’han adaptat tots els instruments als requeriments de l’autogoverni d’una societat madura. L’Institut continuarà excel·lint com un institut de referència i com una eina imprescindible per a la Catalunya del segle xxi, orientada al futur per tots els nous grans reptes que ens assenyala l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, i recollint les millors tradicions del catalanisme polític per tal de correspondre a totes les incògnites que ens presenta una societat globalitzada en crisi i a la recerca de nous camins.

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a EL PLA CARTOGRAFIC DE CATALUNYA

MEMÒRIA GISA 2008

Presentació a Comptes anuals i informe de gestió de GISA 2008. Barcelona, DPTOP – GISA, 2009  

Aquesta Memòria dóna compte d’una trajectòria eficient i impecable de GISA al serveidel Govern delaGeneralitat. Aquest any haurà significat, segurament, el moment més àlgid de licitació, contractació i execució d’obra pública, i serà el testimoni de la capacitat professional i empresarial dels responsables de l’empresa i de tots els seus treballadors i treballadores.

Només cal acostar-se a les principals xifres per avalar les meves afirmacions. Estem parlant de 9.118M€ relacionats amb una cartera de 3.868 contractes. D’aquestes xifres, 8.535 M€ corresponen a 464 obres en curs.

Si ens situem en el terreny de les licitacions podem explicitar que si l’any 2007 s’havien licitat obres per valor de 2.068.386.000€, el 2008 la xifra total licitada va ascendir a 2.290.014.000€, xifra que pujaria fins als 2.543.560.000€ si parléssim d’adjudicacions dins de l’any 2008.

Però el salt qualitatiu i quantitatiu es fa més evident encara si anem a les xifres de producció i que ens porten a un salt des dels 2.155.356.000€ el2007, aun volum total de producció de 2.853.559.000€ el 2008.

Estem davant d’unes xifres excepcionals, vinculades a un esforç inversor per partdel Govern deCatalunya, sense precedents en tota la història de l’autogovern contemporani.

El repàs en el detall dels llistats de les obres que ha gestionat GISA per encàrrec del Govern ens transmet una imatge d’una rigorositat pressupostàriai d’una eficiència de gestió que tradueix en fets el programa de Govern.

El parc d’infraestructuresi d’equipaments de Catalunya no para d’incrementar-se, de modernitzar-se i de distribuir-se cada cop més equitativament en el territori com ho acrediten tortes les cartografies de l’acció del Govern.

Servei de qualitat per a un país de qualitat, amb ambició i competitivitat al servei de la creació de riquesa i la garantia de la cohesió social.

Aquí hi ha els millors fonaments i les millors eines per tal de plantar cara a la crisi i generar impulsos de reactivació de l’activitat econòmica.

 L’evidència és tan aclaparadora que les lliçons del món ens diuen que no es pot abaixar la guàrdia.

 

15 Setembre 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA GISA 2008