Joaquim Nadal i Farreras

PERSONATGES IL·LUSTRES DE L’ALT EMPORDÀ

Pròleg a Personatges il·lustres de l’Alt Empordà. Barcelona, Abertis, 2009.

 Els territoris són sempre rics d’història, de testimonis i de petjades de la humanitat, de paisatge modelat per l’activitat de l’home i la dona, de pòsit de generacions, d’herència cultural. Darrere un territori, una comarca i més si és l’Alt Empordà, hi batega una ànima més que mil·lenària de generacions i generacions d’habitants d’aquestes terres. Fills de cultures i de civilitzacions diverses que han anat conformant una personalitat col·lectiva que es nodreix del testimoni de molts personatges, i que es modela any darrere any amb el treball inexorable de la tramuntana.

 Si mirem als cims del cap de Creus o a les feixes de la serra de Rodes ens corprèn el testimoni mut de l’esforç acumulat, del treball incansable i anònim per esgarrapar un pam de terra productiva per fer que la vinya s’enfilés fins els cims més alts de les darreres ondulacions pirinenques abans d’enfonsar-se al mar.

 Hi ha, en tot aquest bagatge, una càrrega d’humanitat tan profunda que costa de singularitzar els personatges més notables, perquè són només la part més visible d’un personatge col·lectiu, el poble empordanès, que encarna els valors i la psicologia d’un poble compromès, actiu, lluitador i tenaç, capaç de ponderar els valors de la civilització, capaç de gaudir dels plaers de la vida i capaç dels més alts sacrificis en la lluita per les llibertats.

 Com és el cas de personatges del republicanisme federal empordanès, Abdó Terradas i Francesc Sunyer i Capdevila, per posar només dos exemples que van marcar tota una etapa de les lluites democràtiques del segle xix.

 Ara, però, repassant poble per poble la nòmina d’aquest llibre m’adono que els personatges són només el destil·lat més pur, l’escuma més sòlida, de tot un poble. Guerrers, cronistes, nobles, bisbes, pintors, escultors, escriptors, historiadors, metges, cuiners desfilen davant nostre amb la seva intensa personalitat.

 Deixeu-me que subratlli, en la meva tria personal que no és excloent, els cuiners Josep Mercadé i Ferran Adrià; el director del Museu del Joguet, Josep M. Joan; els historiadors Pere de Palol, Joan Reglà, Jaume Vicens, el benemèrit Carles Rahola, bàrbarament assassinat; un joveníssim Carles Causa, Joan i Jaume Guillamet, Joan Casanovas i Maria Crehuet; i la delícia literària i tipogràfica de Pere Corominas a Les Gràcies de l’Empordà. I sóc conscient que en la tria esmento alguns personatges que no surten al llibre per evidenciar la riquesa i la multiplicitat d’un territori de ressonàncies mil·lenàries.

13 Març 2009 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a PERSONATGES IL·LUSTRES DE L’ALT EMPORDÀ

ELS PALOL. PERE, MIQUEL, PERE, MIQUEL

Diari de Girona

Fa uns dies, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va signar amb Maria de Palol Salellas i amb Miquel de Palol Muntanyola l’acord per a la cessió a l’Arxiu municipal de Girona de tota la documentació i la biblioteca del pare i avi respectiu, Miquel de Palol Felip (Girona, 1885-1965).

Em va semblar una notícia important i significativa, carregada de sentit cívic. Hi vaig veure també un acte a favor de la recuperació de la memòria històrica, massa comprimida recentment a uns episodis concrets, quan hauria d’estar generosament oberta a tots els àmbits de la trajectòria dels pobles i de les persones. Els manuscrits d’algunes obres, la correspondència conservada, textos poètics i llibres de referència de Miquel de Palol passaran a incrementar el fons variat i ric de l’Arxiu Històric de la Ciutat, des d’on es desplega una àmplia activitat cultural en el terreny de la recerca, la divulgació i la conservació de documents de tota mena.

Estic segur que la Maria, en el moment de signar, va tenir un pensament per a la seva germana Carmina, sobretot, amb qui, des del pis del carrer  Pare Claret, durant dècades havien preservat i conservat la memòria del seu pare. En Miquel devia tenir un pensament per al seu pare Pere de Palol Salellas (Girona,1922 – Barcelona,2005), per al seu avi de qui es cedia la documentació en aquell acte, i per al seu besavi, Pere de Palol i Poch (Girona, 1860-1935).

Ens trobem davant d’una família que, generació rere generació, ha deixat la seva petjada intel·lectual vinculada sempre al món de la literatura i de l’arqueologia. Aquest és el sentit profund de la seqüència de noms que encadena el títol d’aquest article, on he volgut posar de manifest les línies de continuïtat en els noms i en l’obra d’una família profundament gironina i de projecció universal en alguns camps, que ens ha deixat en herència el testimoni de la curiositat i la preocupació de temes d’un relleu molt singular.

Alguns d’aquests noms ressonen en el nomenclàtor dels carrers de la ciutat, i de les places, però avui crec que és just un breu esment d’aquest encadenament de noms i de la seva aportació.

El primer Pere de Palol va deixar constància de la seva vena creativa i poètica en molts dels volums de la Revista de Gerona i en molts dels volums del Certamen de la asociación literaria. Exponent gironí, amb molts d’altres, de l’esperit que animava la Renaixença va posar a contribució tota la seva activitat a la recuperació d’un to cultural d’acord amb l’època. Però el nostre primer Pere va sembrar també una altra llavor, que la família seguiria, quan va fer les primeres excavacions de la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis.

El seu fill, Miquel de Palol, ens és ja molt més conegut. La seva vida va quedar molt marcada per la Guerra Civil i va viure un exili interior després de veure saquejada casa seva i dispersada part de la seva documentació. No faré ara el repàs de la seva biografia intel·lectual vinculada, com tants d’altres, al modernisme o al noucentisme, i arrelada en l’esperit rebel i iconoclasta dels joves gironins de primers de segle que, des de L’Enderroc volien deixar constància de l’esperit que els animava. Vull només recordar que, a poc a poc, la ciutat ha fet un procés lent de recuperació i reivindicació del seu nom. Amb una plaça i amb un premi de poesia dins de la convocatòria dels Bertrana (des de 1978). I amb la reedició o l’edició d’algunes de les seves obres. Encetada amb la publicació del primer i únic volum de les seves memòries, Girona i jo (1972 i 1991). Però crec que el camí que assenyala la recuperació de Palol el marca l’aleshores jove investigador anglès, Alan Yates, que va fer l’any 1976 una reedició a edicions 62 de Camí de llum. Més endavant vindria el treball de recopilació i edició de Pere Rovira, amb la seva magnífica i molt exhaurida edició de Miquel de Palol. Obra poètica, 1897-1963, publicat per Columna l’any 1985. Finalment, Pep Vila i la Fundació Valvi ens han fet el regal de l’edició del drama històric que havia romàs inèdit, Jueus (2005). Les aportacions de Serra d’Or, el 1969, i de Presència, el 1977, completen el panorama, i són en molt bona mesura responsables de la recuperació de Palol.

He repetit diverses vegades com la meva àvia, Maria Teresa Forns, m’havia explicat en directe el que en la cronologia de l’obra poètica s’explica com “el poema produeix una gran commoció”, referint-se a la lectura del poema “Salve”, Premi Englantina dels Jocs Florals de 1922. Els crits i cants de Catalunya i llibertat s’hi agermanaven en una vibració col·lectiva, que va fer escruixir el Teatre Municipal. També he dit, i ara potser serà possible, que estaria bé que es reproduís la magnífica escultura que li féu de cos sencer Ricard Guinó i que la família conserva en un guix.

El seu fill, Pere de Palol Salellas, traspassat l’any 2005, requeriria un article apart. Sé, però, que estaria feliç de veure els documents del seu pare a l’Arxiu de la ciutat, igual com se sentia feliç i orgullós dels èxits literaris del seu fill, Miquel, nascut i instal·lat a Barcelona, però amb arrels inconfusibles i mai renunciades a Girona i l’Empordà.

Però diguem només que Pere de Palol, arqueòleg i historiador de l’antiguitat de prestigi internacional, va dedicar els seus esforços principals als mons romà, paleocristià i visigòtic, va excavar entre moltes altres Agullana i Clúnia i ens va deixar una guia esplèndida de la Gerona monumental i un llibre imprescindible i suggerent sobre El Tapís de la creació de la Catedral de Girona.

Com veieu, tota una nissaga dedicada de ple al coneixement de la nostra terra, de la nostra ciutat, de la nostra llengua, de la nostra cultura.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 190-192)

13 Març 2009 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , , , | Comentaris tancats a ELS PALOL. PERE, MIQUEL, PERE, MIQUEL