Joaquim Nadal i Farreras

HA PLOGUT

Diari de Girona

Vivim enganxats a la meteorologia. Sabem, més que mai, coses del clima i volem saber-ne més. Voldríem saber a cada moment què passarà en les hores immediatament posteriors. Ens hem acostumat a les aproximacions dels homes i de les dones del temps a la situació meteorològica, i amb l’ajut dels satèl·lits i de la cartografia ens sembla que podem ja saber-ho tot. Però el temps és variable i modifica a cada instant el seu comportament. Altera les previsions i no sempre permet una previsió ajustada. Ben sovint se’ns anuncia algun fenomen determinat i desitjat, de neu o pluja, i al cap d’unes hores ens trobem que la pertorbació s’ha desactivat, que el fenomen que es veia venir s’ha diluït i que els núvols i els vents han girat en una direcció diferent de la inicialment previsible.

Darrerament es produeix un fet afegit. Associem les incidències de la nostra meteorologia quotidiana a les grans alteracions generals que hem descrit com el fenomen del canvi climàtic. Aquestes alteracions en profunditat es projecten per decennis i segles, i modificaran substancialment els estàndards que ara coneixem i amb els quals estem habituats. Els estudis que coneixem sobre el canvi climàtic auguren alteracions en la temperatura, el nivell del mar i la pluviometria, i amb conseqüències de desglaç als pols i de desertització de determinades zones del planeta. És la conseqüència directa d’un rescalfament general degut ,sembla ja avui de forma incontrovertible, a la acció de la humanitat..

Però l’expressió quotidiana de la meteorologia és d’una altra dimensió més domèstica, més local, més familiar i entranyable. Afecta les nostres vides en la percepció diària de l’ambient i la intuïció del conjunt de sensacions que associem a la climatologia. De les temperatures, a la humitat i d’aquí a la percepció ambiental, epidèrmica i olfactiva, de temps diversos per a cada cosa. És evident que podem olorar tardor o primavera, i que sense cap mena de dubte aquesta percepció s’associa a la temperatura ambient o al grau d’humitat de la terra. Olor de terra més aviat tardorenca, escalfor tèbia i perfumada de pol·linització primaveral. Un festival per als sentits que ara viuen de forma excessivament concentrada en l’enlluernament dels dies nets i transparents sense un núvol a l’horitzó.

Estem instal·lats per períodes llargs en l’anticicló, que no deixa moure res, que manté les temperatures excepcionalment altes per a l’època de l’any i que confirma llargs períodes sense pluja, anunci d’una sequera que ens posa sovint al límit de les reserves d’aigua.

Per això ha adquirit una importància excepcional aquest cap de setmana. El cel s’ha tapat de núvols densos i atapeïts i finalment ha plogut. Ho ha començat a fer amb gasiveria, lentament, quasi sense ganes, sense deixar anar el que en diem un xàfec, un ruixat. Ha plogut una pluja fina, constant, persistent. Finalment no ha estat un fet esporàdic de poca estona. A les terres de Girona ha plogut unes hores seguides, ha plogut bé i ha fet saó. Els rius pràcticament no baixen, però les aigües s’han començat a moure i han agafat tímidament el color de fang de cada vegada que plou. Aquest cop, la nostra pluja, que segons Raimon no sap caure, ha caigut ben repartida i no ha fet cap disbarat. Més aviat al contrari. La visió persistent de l’horitzó ennuvolat, d’un cel ple de grumolls de núvols, de formes diverses, de textures variades, de colors i intensitats diferents, de núvols que dibuixen escultures al cel de volum consistent, ha estat un goig només comparable al degoteig compassat i constant dels ràfecs regalimant en els carrers.

Hi ha encara un plaer afegit. La visió diferent i renovada del paisatge, al camp i a la ciutat. Tot agafa un color diferent, més net, més pur, més espolsat, sense la incrustació polsegosa de setmanes i setmanes acumulant pòsit sense una bona rentada. La pluja amara i neteja i ho impregna tot eficaçment. Hi ha una diferència notable entre un camp, un sembrat, regat o tot el paisatge amarat d’humitat de pluja. El regadiu deixa entreveure un punt d’artificiositat, de cabals mal repartits, d’aigua concentrada i subministrada amb l’orientació humana que cerca la millor producció. La pluja en canvi assaona. És diferent, és tot el paisatge que canvia de color, la terra,els arbres, la geometria completa de la geografia que coneixem i ens identifica. Els carrers i les teulades, els campanars i els monuments, els jardins i les places, els racons íntims i les planes obertes, la muntanya profunda i els turons de la plana i el litoral. Ha plogut i ha esbandit, ha fet una bona esbandida que calia com el pa que mengem. Ara, només cal que no trigui a tornar i en la seva reiteració ens faci àvids de sol, perquè una pluja intermitent ens el fa més present i ens treu el punt de saturació excessiva dels darrers temps.

Avui ja és més de mig febrer; des de la plana de Girona he vist per primer cop el Canigó amb una capa de neu blanca prou consistent per fer-me evident com hem passat mesos i mesos esperant i enyorant la visió, ara fugaç, en altres temps més perenne, del Pirineu nevat.

PUBLICAT: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2611_4_186376__Opinio-plogut

Anuncis

23 febrer 2007 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , | Comentaris tancats a HA PLOGUT

COMUNICACIÓ

Intranet de PTOP

Avui el Govern ha aprovat el Pla de ports. Avancem cap el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya. Pels volts de l’estiu aprovarem el Pla d’infraestructures aeroportuàries (aeroports i heliports). I abans de finals d’any portarem al Govern per aprovació un text refós, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, que inclourà els tres documents sectorials que haurem elaborat i aprovat prèviament (transports terrestres, ports i aeroports i heliports). Aquest nou Pla serà tramès al Parlament i serà objecte de concertació amb els grups parlamentaris i amb els agents econòmics i socials, per tal d’assolir un ampli consens i esdevenir així el document de referència per a les properes dues dècades.

Finalment ha plogut i ha plogut bé. Des dels finestrals de Tarradellas hem vist carregar-se l’horitzó i com s’alçaven escultures de núvols esglaonats en volums d’un negre turmentat a un gris diluït. Hem vist la plaça molla i quan hem sortit del clos de la gran ciutat hem percebut l’endreça d’un paisatge −matèria primera d’aquesta casa, com el territori- assaonat per un degoteig ben repartit. La geometria urbana, de teulades, terrats, carrers i places, la geometria al camp desvetllada per l’aigua que tonifica els colors, és una lliçó que hem d’aprendre cada dia, per apamar la realitat i després intervenir-hi. Sabent i mesurant les conseqüències, d’ordre o de desordre de l’acció humana.

La reflexió sobre el temps em du inexorablement al pas del temps. De forma regular signo sovint cartes de comiat de companys i companyes del departament que es jubilen. De forma més esporàdica signo també alguna carta de condol. M’agradaria que aquesta comunicació, que per a alguns serà l’única comunicació amb el conseller sigui mes directa més càlida. Sé que som molts i que no sempre és possible. Però vull que tots i totes els que treballeu en aquesta casa tingueu el convenciment que el meu desig és que traspuï sempre, per damunt de la imprescindible exigència de la feina, la calidesa humana de l’amistat i de la solidaritat. Amb l’agraïment per a tots els que han aportat a la nostra Administració les millors energies de les seves vides.

20 febrer 2007 Posted by | COMUNICACIONS, Intranet | , , , | Comentaris tancats a COMUNICACIÓ

COMPAREIXENÇA DAVANT LA COMISSIÓ DE POLÍTICA TERRITORIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Títol: Compareixença davant la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. Col·lecció “Discursos i conferències” núm. 2.

Autor: Joaquim Nadal i Farreras

Editat per: Generalitat de Catalunya

Lloc i any: Barcelona, 2007

Sessió de la Comissió de Política Territorial de 7 de febrer de 2007

10 febrer 2007 Posted by | Llibres propis (Referències bibliogràfiques), PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a COMPAREIXENÇA DAVANT LA COMISSIÓ DE POLÍTICA TERRITORIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

FACTORIA UdG

Diari de Girona

Amb certa freqüència apareixen algunes veus amb un cert escepticisme sobre la nostra Universitat. S’insisteix en el distanciament entre la Universitat i la societat i es donen moltes voltes insistint en la necessitat de trencar aquest allunyament. Des d’aquest escepticisme militant i materialista s’alimenten tota mena de polèmiques amb fonament o no, com ara recentment la discussió sobre els estudis amb matrícula massa baixa i la seva suposada manca de rendibilitat.

Com es poden imaginar els lectors sóc un fervent partidari de la Universitat de Girona i li reconec i li atribueixo un paper determinant en la transformació de la nostra societat i de la nostra ciutat. L’impacte de la Universitat encara no s’ha ponderat prou, i algun dia hauria de ser objecte d’un estudi molt aprofundit promogut per la mateixa Universitat. Es tractaria d’avaluar la inversió directa generada per la implantació dels estudis universitaris i la construcció dels nous campus, l’impacte econòmic de les plantilles de professors i treballadors de l’administració i serveis, l’impacte físic en la transformació urbana de la ciutat als campus de Montilivi del Barri Vell i la contribució a la configuració d’una nova arquitectura a la ciutat. Caldria avaluar el valor afegit que l’existència de la Universitat ha aportat als locals de restauració, als locals d’oci i de lleure, a les llibreries, a les activitats culturals, als cinemes, a la configuració, en definitiva, d’un nou públic per a les activitats de la ciutat. Encara caldria explorar les conseqüències, probablement revolucionàries, que la UdG ha tingut per al mercat dels pisos de lloguer. I, amb tot això, encara no hauríem ni entrat per la porta de la valoració de l’impacte estrictament intel·lectual o la modificació de la proporció a les nostres comarques de titulats superiors i, fins i tot, l’efecte d’oxigenació per a la ciutat que ha tingut la vinguda d’estudiants de fora o la presència regular de professorat de prestigi de les altres universitats catalanes, espanyoles o d’arreu del món.

M’agradaria que es fes aquest estudi. M’agradaria també que fóssim capaços d’avaluar el pes intel•lectual de la nostra universitat, les aportacions més notables, la presència dels nostres professors en els fòrums internacionals de les publicacions. Estic segur que descobriríem moltes i bones aportacions en molts camps, però específicament en els camps de matèries i estudis poc beneficiats per l’abundància d’estudiants i, malgrat tot, de singular importància.

Avui vull subratllar aquest fet. La producció intel·lectual d’una universitat port no tenir res a veure al nombre absolut d’estudiants d’una matèria, i seria un error abordar-ho d’aquesta manera.

Aquests dies he pogut veure confirmada aquesta idea amb les aportacions de dos professors de la UdG. Per una banda, Rosa Congost amb molt pocs mesos de diferència va intervenir en la coordinació del llibre col·lectiu sobre Pierre Vilar i la Història de Catalunya (Barcelona, editorial Base, 2006) i ara ens il·lustra el seu itinerari intel·lectual amb les reflexions pertinents sobre el concepte de la propietat i la relativització de determinats discursos historiogràfics condicionats per prejudicis en els conceptes i en el vocabulari, que no se sustenten en la realitat de la història i de les relacions socials al voltant de la propietat. El llibre Tierras, Leyes, Historia. Estudios sobre “la gran obra de la propiedad”, (Barcelona, editorial Crítica, 2007) és una eina i un revulsiu, i recull diversos treballs de la professora Congost publicats en diverses revistes d’aquí i internacionals per entrar en una aportació crítica sobre qüestions transcendents, prenent com a referència molts aspectes de l’entorn agrari de les comarques de Girona. El llibre trenca convencionalismes i apunta a nous temps en aquesta matèria.

En un altre camp també de les humanitats destaca l’aportació del professor August Rafanell, La il·lusió occitana, (2 vols, Quaderns Crema Assaig, 2006). Una exploració extensíssima, si bé no exhaustiva, diu ell, dels punts de contacte entre el català i la llengua occitana i l’intent durant un període, que la recerca centra entre finals del segle XIX i 1950, de construir un discurs de proximitat entre les dues llengües, portant el parentiu més que evident una mica més enllà, fins a establir una suposada filiació entre la llengua occitana i la catalana i articulant, un cop més, un dibuix territorial i potser polític transpirinenc.

L’exploració sobre un tema acadèmic i fins i tot políticament tancat, però viu en algunes construccions intel•lectuals i alguns imaginaris, permet Rafanell composar i recollir un panorama vastíssim d’aportacions que enriqueix el nostre coneixement d’una etapa de transcendència i de resultats desiguals per al català i per a l’occità, i per a tots els intents de relacionar-los. Si bé Ferran Soldevila ja havia situat al 1213 l’ensorrament del somni occità, no deixa de ser cert que les primeries del segle XX i les convulsions de la història contemporània d’Europa, de França i de Catalunya van permetre l’efervescència d’una revifalla inútil però significativa i d’estudi necessari.

He fet un repàs superficial dels llibres que he esmentat, però em serveixen com a testimoni i com a símptoma. Potser ens passa desapercebut, però el laboratori que és una Universitat no para de fer recerca i de produir resultats. Els resultats de la factoria UdG que fa un quart de segle no teníem i que ara tenim. Més val que ens en convencem: Hi ha un abans i un després de la creació de la UdG. Només cal ara anar a passejar pels nous edificis del Parc Científic, nous laboratori de la mateixa factoria.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2597_4_183906__Opinio-Factoria

9 febrer 2007 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a FACTORIA UdG

COMUNICACIÓ

Intranet de PTOP

El divendres 26 de gener vam fer, a la Delegació del Govern de Girona, l’acte de presa de possessió de Ramon Ceide com a director dels Serveis Territorials del Departament. Després, successivament, dilluns 29 a Tarragona, la d’en Joaquim Margalef; dimarts 30 a Tortosa, la de l’Antoni Sabaté; dimecres 31 a la seu del carrer Aragó, la d’en Joaquim Garcia com a director de serveis de la Catalunya central. Van participar en aquest acte la delegada del Govern a Barcelona, Carme San Miguel, el delegat del govern a la Catalunya central, Jordi Fàbrega i hi era també present la directora dels serveis territorials de Barcelona, Marisa Florensa. Aquest va ser un acte intern, fet per visualitzar la voluntat de reforçament de l’organització territorial que el Govern ha fet amb les set delegacions, però no volíem en cap cas prendre una decisió de localització en alguna de les ciutats de la Catalunya central per no enterbolir el debat. Aquest dia va discórrer després amb un calendari especial, marcat per la sessió del Parlament, on el diputat Paco Boya em va preguntar per la voluntat del Govern amb relació a les estacions de muntanya i em va permetre explicar la meva reunió del 16 de gener amb la junta de l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya i el contingut i l’abast del Pla director de les estacions de muntanya, així com anunciar la voluntat del Govern d’atorgar un nou ajut de 100.000 euros a les diferents estacions d’esquí nòrdic de Catalunya.

Dijous 1 de febrer vam pujar a la Seu d’Urgell per anar a Andorra la Vella al lliurament del premi Ramon Llull. A la boca sud del túnel del Cadí, que havia estrenat gratuïtat aquell mateix matí per als residents de les comarques veïnes, una lluna immensa ens feia evident la manca de neu i la nua transparència de les muntanyes. La Seu i Andorra va ser el camí per fer divendres 2 de febrer la presa de possessió, a Talarn, d’en Jordi Mas i, més tard al migdia, la de l’Antoni Argilés a Lleida, com a directors dels Serveis Territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran i de Lleida, respectivament.

M’ha semblat convenient fer-vos aquest llarg itinerari pels serveis territorials per subratllar que, en tots els casos, vaig assenyalar la presència dels caps de serveis (urbanisme, carreteres, ports i transports), vaig voler emfasitzar la importància del servei i de la funció pública, alhora que remarcava la importància política i territorial i el paper de coordinació i d’interlocució amb el territori dels nous directors dels serveis territorials. En tots els actes, la presència dels representants dels governs locals i dels agents econòmics i socials fou molt nombrosa, i va evidenciar la influència enorme i l’impacte del nostre departament en el territori.

Els ciutadans i les administracions ens observen amb atenció i saben que molts aspectes de l’equilibri territorial, de la cohesió social, de la qualitat ambiental i de la qualitat de vida de les persones depenen de l’acció del Departament. Aquest és un nord que no podem perdre i que hem de reforçar cada dia. És el nostre deure i és el dret dels ciutadans i les ciutadanes.

5 febrer 2007 Posted by | COMUNICACIONS, Intranet | , , , , , | Comentaris tancats a COMUNICACIÓ