Joaquim Nadal i Farreras

DANIEL TERRADELLAS

Diari de Girona

No puc deixar de parlar del canvi a l’alcaldia de Les Preses. El passat dia 15 de setembre es va celebrar el Ple Municipal en el qual en Daniel va dimitir i va ser elegida nova alcaldessa l’Esther Pagès. Les Preses ha canviat d’alcalde després de prop de vint anys d’alcaldia d’en Daniel Terradellas. M’interessa principalment aquest fet per deixar constància que en pocs casos es podrà dir de forma tan evident que hi ha un abans i un després d’aquests anys d’alcaldia per al municipi de Les Preses. Ho acrediten les successives majories que els ciutadans li han atorgat. Però ho acrediten sobretot els ciutadans i ciutadanes de Les Preses que aprecien valoren i estimen el seu ja ara exalcalde. La transformació del municipi en un punt crucial de la geografia de la Garrotxa als ulls dels forasters es fa una evidència física molt estimulant que ens permet constatar la relació estretíssima que es pot establir entre la política, la ideologia, els models, les idees i els programes dels grups i les persones i l’impacte en la realitat econòmica, social, cultural, material de la vida d’un poble.

El repte no era fàcil i el municipi situat a les portes d’Olot podia haver quedat totalment eclipsat per la proximitat de la capital d’una banda i per la bellesa intensa de tota la vall d’en Bas de l’altra. Però en Daniel tenia i té les Preses al cap, i tenia i té les idees clares i el coneixement dels ressorts per moure l’administració i per generar estímuls entre els veïns i veïnes fins a crear un legítim orgull i satisfacció de pertànyer a una comunitat. Els festivals de cada tardor són, en aquest sentit, una expressió vivíssima d’aquesta vibració col·lectiva on tot un poble es posa en moviment al servei d’una idea que mou moltes energies i projecta les Preses al món. Naturalment, un poble no s’inventa i està fet de les aportacions de moltes generacions, però en canvi, el futur d’un poble es pot dibuixar, definir, pensar, somniar i construir. En aquest sentit en Daniel Terradellas ha estat un constructor de futur, un generador d’il·lusions.

I ho ha fet des de tots els àmbits de l’activitat municipal. Des dels amplis horitzons i les vistes sublims que ens proporciona l’àrea recreativa de Xenacs, en ple parc natural de la zona volcànica, fins els camins més acotats i íntims, humits de verds i grisos del parc de pedra tosca, les Preses ha fet del seu patrimoni natural una referència,unida per la primerenca via verda que recorre amb un carril-bici, com després passaria en molts altres llocs, l’antiga traça del tren d’Olot. El centre d’empreses i el polígon industrial alimenten l’economia i doten de personalitat específica l’activitat productiva del municipi que es complementa amb l’atracció induïda d’un centre comercial que en Daniel va saber estirar cap al seu poble. Mentre el conjunt dels equipaments culturals cívics i esportius (sala de lectura, centre cultural, esplai, casa de colònies, zona esportiva i piscines, impuls de l’escola-bressol) asseguren la qualitat de vida i les prestacions que tots esperem de l’estat del benestar. Avui les Preses té el poble endreçat, els carrers ordenats, els espais públics dignificats, els equipaments a ple rendiment. Crec que és la suma de tot que fa d’en Daniel Terradellas,un alcalde singular que ha afermat les posicions d’esquerres del municipi durant molt de temps, en solitari, a la Garrotxa i, ara, en els darrers temps tan ben acompanyat per en Lluís Sacrest des d’Olot.

En Daniel té a vegades un aires adust, banya baix, li costa somriure. Té de fet un caràcter forjat en la duresa del treball. La imatge d’en Daniel és una barreja de treballador del metall, de pagès de la Garrotxa, de petit empresari, i una combinació estranya de Jordi Tarrés i Fernando Alonso. Es deixa dur per la passió de l’esport i de la política, té l’obsessió del treball en el territori i amb el territori, es tossut i tenaç i no hi ha cap despatx que l’aturi quan s’ha posat una idea al cap. Sap perseguir els pressupostos, sap resseguir les inèrcies de l’administració, sap fer els contactes que calen. S’entendreix dissimuladament amb la seva família i gaudeix de reüll amb la seva filla Coralí que el farà avi i amb el seu fill Pau, molt més jove i que ha donat a en Daniel i a la Conxita una segona joventut. En Daniel, a vegades, s’endureix per fora i s’entendreix per dins, i li costa deixar anar els seus sentiments, que li afloren en aquestes petites coses de la vida quotidiana, la fidelitat al partit, la tenacitat política, la passió per les Preses i el neguit raonable per anar més lluny i fer avançar el seu poble i el seu país com ell voldria.

Estic segur que, ara, des del Centre d’empreses es mira amb recança el despatx de l’alcaldia i es mira amb confiança el treball de l’Esther. Com sé que va prenent la mesura del canvi que ha emprès i que li permet gaudir d’una major distància de les responsabilitats directes a l’hora que pensa quines altres n’haurà d’agafar, perquè el que és segur és que no se sap estar quiet. Mentre, però, té més temps per posar gas a fons i salvant les distàncies assaborir els seus paisatges parant a temps per asseure’s una estona, mirar enrere, fer un cop d’ull a les Preses i sentir-se molt feliç.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 111-113)

29 Setembre 2006 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a DANIEL TERRADELLAS