Joaquim Nadal i Farreras

UN PLA QUE RESPON A LES NECESSITATS PRESENTS

El Temps, núm. 1159. Suplement dedicat al Pla d’infraestructures del transport de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla d’Infraestructures del Transport. Aquest és un pla de referència, que ha de permetre obrir l’horitzó temporal i establir una matriu d’intervenció territorial i de priorització que marqui la pauta per als 20 anys vinents.

En la dècada dels anys 20, la Mancomunitat va començar una tasca de planificació i fa 70 anys, el 1935, la Generalitat va formular el seu pla d’obres públiques. Ara, el Govern proposa una nova reflexió. Es tracta d’agrupar en el mateix pla i de forma integrada les infraestructures viàries i les ferroviàries, així com d’anunciar amb solemnitat i amb un calendari que ha arribat l’hora de prioritzar el ferrocarril per sobre de la carretera.

Aquest és el sentit de la diferència d’inversió que es proposa en favor del ferrocarril (31.346 milions d’euros per al ferrocarril, davant dels 12.815 milions per a les carreteres i que inverteix una inèrcia que s’havia mantingut fins ara. En aquest marc adquireix una especial rellevància la proposta de la línia orbital, que ha d’unir Mataró i Vilanova i la Geltrú en un mig anell per municipis d’un segon corredor metropolità. Igualment és essencial l’eix transversal ferroviari que crea un nou eix interior i en paral·lel a l’eix transversal viari.

Una anàlisi retrospectiva de les propostes de xarxes formulades amb anterioritat posa en evidència que som tributaris de planificacions anteriors que no han estat mai completades. Totes elles es formulen ara amb una visió de futur integrada i crítica, que posa de manifest les necessitats de la nostra societat contemporània.

S’equivoquen aquells que pensin que el pla assenyalat, que dóna prioritat al ferrocarril, anuncia el final de la carretera, Es tracta, més aviat, d’anunciar i demostrar el caràcter finit del territori, d’avaluar les limitacions territorials pel que fa al creixement il·limitat de la xarxa viària i fer una aposta decidida en el terreny de les inversions per capgirar la tendència.

Carreteres modernes, eficients i ajustades al territori en el disseny i els traçats, capil·laritat territorial i una xarxa de transport públic potent com a alternativa a l’ús indiscriminat del vehicle privat: Pensar en un horitzó a 20 anys vista no és utòpic. És, en realitat, l’horitzó racional de la planificació. I planificar és un  imperatiu moral i polític dels governs.

 

Anuncis

22 Setembre 2006 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: