Joaquim Nadal i Farreras

DANIEL TERRADELLAS

Diari de Girona

No puc deixar de parlar del canvi a l’alcaldia de Les Preses. El passat dia 15 de setembre es va celebrar el Ple Municipal en el qual en Daniel va dimitir i va ser elegida nova alcaldessa l’Esther Pagès. Les Preses ha canviat d’alcalde després de prop de vint anys d’alcaldia d’en Daniel Terradellas. M’interessa principalment aquest fet per deixar constància que en pocs casos es podrà dir de forma tan evident que hi ha un abans i un després d’aquests anys d’alcaldia per al municipi de Les Preses. Ho acrediten les successives majories que els ciutadans li han atorgat. Però ho acrediten sobretot els ciutadans i ciutadanes de Les Preses que aprecien valoren i estimen el seu ja ara exalcalde. La transformació del municipi en un punt crucial de la geografia de la Garrotxa als ulls dels forasters es fa una evidència física molt estimulant que ens permet constatar la relació estretíssima que es pot establir entre la política, la ideologia, els models, les idees i els programes dels grups i les persones i l’impacte en la realitat econòmica, social, cultural, material de la vida d’un poble.

El repte no era fàcil i el municipi situat a les portes d’Olot podia haver quedat totalment eclipsat per la proximitat de la capital d’una banda i per la bellesa intensa de tota la vall d’en Bas de l’altra. Però en Daniel tenia i té les Preses al cap, i tenia i té les idees clares i el coneixement dels ressorts per moure l’administració i per generar estímuls entre els veïns i veïnes fins a crear un legítim orgull i satisfacció de pertànyer a una comunitat. Els festivals de cada tardor són, en aquest sentit, una expressió vivíssima d’aquesta vibració col·lectiva on tot un poble es posa en moviment al servei d’una idea que mou moltes energies i projecta les Preses al món. Naturalment, un poble no s’inventa i està fet de les aportacions de moltes generacions, però en canvi, el futur d’un poble es pot dibuixar, definir, pensar, somniar i construir. En aquest sentit en Daniel Terradellas ha estat un constructor de futur, un generador d’il·lusions.

I ho ha fet des de tots els àmbits de l’activitat municipal. Des dels amplis horitzons i les vistes sublims que ens proporciona l’àrea recreativa de Xenacs, en ple parc natural de la zona volcànica, fins els camins més acotats i íntims, humits de verds i grisos del parc de pedra tosca, les Preses ha fet del seu patrimoni natural una referència,unida per la primerenca via verda que recorre amb un carril-bici, com després passaria en molts altres llocs, l’antiga traça del tren d’Olot. El centre d’empreses i el polígon industrial alimenten l’economia i doten de personalitat específica l’activitat productiva del municipi que es complementa amb l’atracció induïda d’un centre comercial que en Daniel va saber estirar cap al seu poble. Mentre el conjunt dels equipaments culturals cívics i esportius (sala de lectura, centre cultural, esplai, casa de colònies, zona esportiva i piscines, impuls de l’escola-bressol) asseguren la qualitat de vida i les prestacions que tots esperem de l’estat del benestar. Avui les Preses té el poble endreçat, els carrers ordenats, els espais públics dignificats, els equipaments a ple rendiment. Crec que és la suma de tot que fa d’en Daniel Terradellas,un alcalde singular que ha afermat les posicions d’esquerres del municipi durant molt de temps, en solitari, a la Garrotxa i, ara, en els darrers temps tan ben acompanyat per en Lluís Sacrest des d’Olot.

En Daniel té a vegades un aires adust, banya baix, li costa somriure. Té de fet un caràcter forjat en la duresa del treball. La imatge d’en Daniel és una barreja de treballador del metall, de pagès de la Garrotxa, de petit empresari, i una combinació estranya de Jordi Tarrés i Fernando Alonso. Es deixa dur per la passió de l’esport i de la política, té l’obsessió del treball en el territori i amb el territori, es tossut i tenaç i no hi ha cap despatx que l’aturi quan s’ha posat una idea al cap. Sap perseguir els pressupostos, sap resseguir les inèrcies de l’administració, sap fer els contactes que calen. S’entendreix dissimuladament amb la seva família i gaudeix de reüll amb la seva filla Coralí que el farà avi i amb el seu fill Pau, molt més jove i que ha donat a en Daniel i a la Conxita una segona joventut. En Daniel, a vegades, s’endureix per fora i s’entendreix per dins, i li costa deixar anar els seus sentiments, que li afloren en aquestes petites coses de la vida quotidiana, la fidelitat al partit, la tenacitat política, la passió per les Preses i el neguit raonable per anar més lluny i fer avançar el seu poble i el seu país com ell voldria.

Estic segur que, ara, des del Centre d’empreses es mira amb recança el despatx de l’alcaldia i es mira amb confiança el treball de l’Esther. Com sé que va prenent la mesura del canvi que ha emprès i que li permet gaudir d’una major distància de les responsabilitats directes a l’hora que pensa quines altres n’haurà d’agafar, perquè el que és segur és que no se sap estar quiet. Mentre, però, té més temps per posar gas a fons i salvant les distàncies assaborir els seus paisatges parant a temps per asseure’s una estona, mirar enrere, fer un cop d’ull a les Preses i sentir-se molt feliç.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 111-113)

Anuncis

29 Setembre 2006 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a DANIEL TERRADELLAS

UN PLA QUE RESPON A LES NECESSITATS PRESENTS

El Temps, núm. 1159. Suplement dedicat al Pla d’infraestructures del transport de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla d’Infraestructures del Transport. Aquest és un pla de referència, que ha de permetre obrir l’horitzó temporal i establir una matriu d’intervenció territorial i de priorització que marqui la pauta per als 20 anys vinents.

En la dècada dels anys 20, la Mancomunitat va començar una tasca de planificació i fa 70 anys, el 1935, la Generalitat va formular el seu pla d’obres públiques. Ara, el Govern proposa una nova reflexió. Es tracta d’agrupar en el mateix pla i de forma integrada les infraestructures viàries i les ferroviàries, així com d’anunciar amb solemnitat i amb un calendari que ha arribat l’hora de prioritzar el ferrocarril per sobre de la carretera.

Aquest és el sentit de la diferència d’inversió que es proposa en favor del ferrocarril (31.346 milions d’euros per al ferrocarril, davant dels 12.815 milions per a les carreteres i que inverteix una inèrcia que s’havia mantingut fins ara. En aquest marc adquireix una especial rellevància la proposta de la línia orbital, que ha d’unir Mataró i Vilanova i la Geltrú en un mig anell per municipis d’un segon corredor metropolità. Igualment és essencial l’eix transversal ferroviari que crea un nou eix interior i en paral·lel a l’eix transversal viari.

Una anàlisi retrospectiva de les propostes de xarxes formulades amb anterioritat posa en evidència que som tributaris de planificacions anteriors que no han estat mai completades. Totes elles es formulen ara amb una visió de futur integrada i crítica, que posa de manifest les necessitats de la nostra societat contemporània.

S’equivoquen aquells que pensin que el pla assenyalat, que dóna prioritat al ferrocarril, anuncia el final de la carretera, Es tracta, més aviat, d’anunciar i demostrar el caràcter finit del territori, d’avaluar les limitacions territorials pel que fa al creixement il·limitat de la xarxa viària i fer una aposta decidida en el terreny de les inversions per capgirar la tendència.

Carreteres modernes, eficients i ajustades al territori en el disseny i els traçats, capil·laritat territorial i una xarxa de transport públic potent com a alternativa a l’ús indiscriminat del vehicle privat: Pensar en un horitzó a 20 anys vista no és utòpic. És, en realitat, l’horitzó racional de la planificació. I planificar és un  imperatiu moral i polític dels governs.

 

22 Setembre 2006 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , , | Comentaris tancats a UN PLA QUE RESPON A LES NECESSITATS PRESENTS

SÒL I HABITATGE. ESTRATÈGIA I EQUILIBRI

Presentació de la Memòria Institut Català del Sòl 2005. Barcelona, DPTOP-Incasòl, 2006

 L’Institut Català del Sòl és l’organisme governamental que, a través dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient i Habitatge promou les actuacions necessàries per assegurar l’impuls territorial de l’activitat econòmica i productiva i per garantir el dret de l’habitatge i una oferta bàsica de habitatge protegit, de venda o lloguer, que atengui els segments de la demanda que no poden abordar les condicions del mercat.

L’Institut intervé activament en el mercat del sòl i ho fa amb un  programa de sòl de quatre anys que es troba en una fase avançada.

L’execució del programa 2005-2008 correspon a l’Institut Català del Sòl  que compra, produeix i promou les diverses actuacions.

En el sòl per a habitatges, el Govern desenvolupa 113 actuacions estratègiques o de reequilibri territorial amb una capacitat per a 120.000 habitatges nous, dels quals 60.000 seran de protecció oficial, en un conjunt de 24.000.000 de m2.

En el sòl industrial, 85 actuacions estratègiques o de reequilibri territorial amb capacitat per generar prop de 200.000 llocs de treball i 36.000.000 de m2.

El Govern de Catalunya actua d’acord amb les prioritats del territori, ho fa d’acord amb els objectius dels plans territorials, de les Directrius nacionals de mobilitat i en els termes d’accessibilitat que preveu el Pla d’Infraestructures del Transport.

Creixement garantit, generació d’ocupació, equilibri i equitat territorials, cohesió social i coherència del model en relació amb la implantació en el territori són elements principals d’una voluntat d’intervenció i dinamització que atorgui confiança en el futur i prosperitat individual i col·lectiva.

Confiança i seguretat d’una banda, respecte i impuls als valors socials i territorials del paisatge i del patrimoni de l’altra, com a receptes essencials per avançar d’ara endavant amb ambició i satisfacció col·lectives i comunitàries.

El Govern de Catalunya produeix sòl industrial per tal de respondre a les necessitats de l’economia productiva, i produeix sòl residencial per garantir a tots els ciutadans el dret a l’habitatge. Són polítiques per a les persones, són polítiques per concertar amb els governs locals, són polítiques per garantir un creixement adequat i durable.

 

Del sòl a l’habitatge

La producció de sòl per a habitatge dóna peu a l’actuació del mateix  Institut en la construcció d’habitatges i a la formalització de convenis amb els ajuntaments per avançar plegats en els objectiu de caràcter programàtic establerts en el programa de Govern. L’impuls d’habitatge nou de lloguer o venda de protecció oficial i els acords subscrits amb molts ajuntaments trenquen les inèrcies del passat i embarquen l’Institut a liderar el procés per capgirar una situació anòmala del mercat esbiaixada i poc propensa a comprometre, fins al 2003, el Govern de la Generalitat en les polítiques d’habitatge de lloguer i de venda de promoció pública i de protecció oficial.

Renovació urbana, rehabilitació i restauració de monuments

L’Institut ha fet, en el camp de la renovació urbana i la rehabilitació, un esforç addicional per tal de recuperar un paper preponderant en l’articulació de polítiques de complementarietat entre la rehabilitació d’habitatges, la renovació urbana i la restauració del patrimoni cultural que ara ha rebut un nou impuls per al període 2005-2008 amb el conveni subscrit entre els departaments de PTOP i de Cultura.

Comptat i debatut, l’Institut ha promogut actuacions estratègiques i d’equilibri territorial amb impacte en el model de desenvolupament i amb voluntat de contribuir a la coherència dels models territorials i de creixement. El 2005 haurà estat l’any que defineix clarament un nou horitzó per a l’Institut, ara a disposició d’unes polítiques públiques ben definides i arbitrades per als sistemes urbans que defineixen millor cada dia els plans territorials. La superació de la fragmentació i l’esmicolament, que podia arribar a constituir un antimodel, dóna així cos a un model nou que omple de sentit per al segle XXI l’Institut, i el crida a un comès actiu a favor del territori, del paisatge, de la cohesió social i del rellançament de l’activitat econòmica des de la durabilitat. L’activitat de l’Institut és penyora del compliment dels compromisos del Govern en aquests camps.

16 Setembre 2006 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a SÒL I HABITATGE. ESTRATÈGIA I EQUILIBRI

MEMÒRIA INSTITUT CARTOGRÀFIC 2005

Presentació de la Memòria Institut Cartogràfi de Catalunya 2005. Barcelona, DPTOP-ICC, 2006

Ens movem entre un portolà del segle XVI i una Llei per al segle XXI. Em complau especialment que sigui així.

L’Institut té el compromís moral i intel·lectual de ser el centre cartogràfic, bibliogràfic i de recerca de la cartografia a Catalunya. I és per això que les adquisicions d’enguany de la cartoteca acrediten una clara voluntat de l’Institut de garantir la continuïtat de la memòria històrica. L’adquisició dels fons de Gonçal de Reparaz Ruiz i de Gabriel Alomar Esteve en són la mostra més rellevant. I, especialment, aquest portolà de 1570, que Bartomeu Olives signà a Messina. La navegació i la cartografia han estat històricament indissolublement unides i a l’ensems unides al progrés econòmic i social de Catalunya projectada al món. Primer al món Mediterrani, finalment al món sencer.

Sobre bases sòlides del passat i la seva corresponent digilització es pot emprendre amb més garanties la tasca bàsica de l’Institut, que és la producció cartogràfica. Per a respondre a aquest repte calen eines adequades, la modernització i actualització permanent de l’utillatge, i la garantia que progressivament l’Institut esdevindrà, més encara, el referent únic de la cartografia oficial de Catalunya. L’adequació de l’Institut a les noves realitats ha fet imprescindible una nova llei. La Llei de la informació geogràfica  i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Llei 16/2005 de 27 de desembre).Tant com la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya (Llei 19/2005 de 27 de desembre) que ha donat la majoria d’edat al servei geològic i n’ha garantit la seva emancipació. L’Institut ha fet un padrinatge i conducció del nou Institut que ara caminarà sol per afegir-se al concert dels Instituts d’un país modern, i a les exigències d’una cultura nacional, que ha de saber respondre a tots els reptes de la societat contemporània dominada per la informació i el coneixement.

De la Llei voldria destacar la fixació de la necessitat d’un Pla cartogràfic de Catalunya i la incorporació a les tasques de l’Institut de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC), que ha d’esdevenir un marc de referència nou i imprescindible.

No queda lluny ja el dia que haurem completat una volta sencera de totes les bases cartogràfiques de Catalunya i ens podrem dedicar a la seva actualització i millora permanents. Ens acostem així a la plena modernitat i a la plena normalitat. És el que correspon i no podria ser d’una altra manera.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que enguany ha editat el llibre històric Imago Cataloniae i ha reprès les seves sèries històriques de Catalonia Cartografica, combina passat, present i futur amb prestacions excel·lents. Coneixem i estimem les arrels i ens submergim en els misteris precisos de les noves tecnologies, que ens radiografien el territori fins al detall més petit i a les mateixes entranyes, amb tècniques en evolució i revolució permanent.

Cal, doncs, que l’Institut treballi, com fa, permanentment revolucionat.

 

 

16 Setembre 2006 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a MEMÒRIA INSTITUT CARTOGRÀFIC 2005

EL TRANSPORT METROPOLITÀ I EL TRANSPORT PÚBLIC

Presentació de l’Activitat 2005 ATM. Barcelona, DPTOP, 2006

Aquest informe d’activitat de l’ATM per l’any 2005 es podria resumir en dues xifres: els sistemes de transports integrats i consorciats en l’ATM han transportat 887 milions de viatgers al llarg de l’any. Aquest és el nombre de viatges comptabilitzats. La segona xifra seria força equivalent: 841 milions d’euros com a despesa requerida per atendre aquest volum esmentat de viatgers. Amb una aportació força equilibrada entre les subvencions i les aportacions per la venda de tiquets.

Tota la resta gira al voltant d’aquestes grans magnituds. Integració tarifària (més del 70%), modernització i ampliació dels sistema (nous trens, nous autobusos, més freqüències), noves inversions(accessibilitat de les estacions i del material ,noves línies i intercanviadors…), enquestes (mobilitat quotidiana), Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana, són expressions qualitatives d’aquelles xifres de resum que he esmentat al principi.

Però les xifres i les novetats materials no acrediten l’ànima, el cor, el rovell de l’ou del que representa el sistema de transport públic. En aquest sentit vull subratllar i proclamar el compromís de servei públic, la millora constant del servei, l’atenció a l’usuari, la prioritat en la prestació del servei en termes de qualitat i d’excel·lència, com a prioritats programàtiques i ideològiques de l’ATM en relació amb el transport públic. És un repte i un compromís indefugible. Només si atenem a la demanda de mobilitat en transport públic sabrem contribuir a l’eficiència d’un model econòmic i de la vida d’un país sencer. Els homes i les dones de Catalunya tenen dret a reclamar i a obtenir millors i millors prestacions del sistema fins assolir nivells d’alta civilització als quals ens comencem a acostar amb alguns desajustos.

Vull afegir en relació amb aquest compromís que els reptes de futur requeriran de totes les administracions una actitud més conscient del volum i de l’envergadura del problema, dels costos ,i de la dimensió que està assolint el sistema i la xarxa que hem planificat i que estem executant.

La tranquil·litat de tenir el contracte-programa vigent (2005-2006), i d’haver liquidat raonablement el contracte-programa anterior, que mai no es va signar, no ens haurien de fer mostrar conformistes. Manifestem l’inconformisme davant el fet indolent d’aquells que no van ser capaços de concloure el contracte-programa  2002-2004 i davant el fet que el parèntesi d’ara es el rebedor d’una nova etapa de creixement de les necessitats financeres i de servei. La nova gran xarxa de transport públic que ens hem compromès a fer exigirà més recursos i compromisos que ja estem negociant.

Només cal esperar que totes les autoritats implicades sàpiguen estar a l’alçada del repte i responguin a les necessitats, entenent el transport públic com una política social més i de les més prioritàries, tot admetent que és de les poques que ja ara porta aparellat el copagament.

Si comparem amb el 2002 hem doblat l’aportació de les administracions. De283 a553 milions d’euros. Aquest és el camí, però els gestos no es podran aturar perquè les necessitats tampoc no ho fan.

16 Setembre 2006 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , | Comentaris tancats a EL TRANSPORT METROPOLITÀ I EL TRANSPORT PÚBLIC