Joaquim Nadal i Farreras

BARRIS I CIUTATS

El Temps, núm. 1.155.  Monografic “Nova vida per als barris”

La societat contemporània és cada cop més urbana. Les nostres ciutats tenen arrels profundes de pobles molt diversos. El sentiment de poble impregna encara el record de la darrera generació amb un peu a les ciutats i un altre als pobles d’origen, Catalunya endins o Espanya enfora. He sentit dir que tothom a Barcelona té encara un peu a terra, un tros de terra com a referent, no gens remot, d’una societat urbana d’arrels profundament pageses i populars. Però el sentit de poble el reservem per a moments especials i excepcionals, per als escenaris de la memòria i els espais físics de la memòria retrobada. Ens costa, però, donar perfil de poble als barris de les nostres ciutats. I, amb tot, les ciutats són els seus barris com a síntesi més depurada de l’espai, on s’assaja de forma quotidiana la convivència i la solidaritat on es despleguen les potencialistats col·lectives a cop de reacció davant les necessitats o les exigències d’uns serveis públics que històricament han estat insuficients i deficitaris. La geografia urbana i la geografia humana dels barris ens reclama una atenció preferent, una dedicació constant, una aproximació sensible i intel·ligent fins a trencar les barreres de l’anonimat i dels distanciament.

La política als barris requereix de les més ajustades tècniques i de les millors sensibilitats. Cal aplicar-hi cirurgia de xoc i també microcirurgia, s’han d’abordar les grans qüestions estructurals i a l’hora s’han d’atendre els més petits detalls. És una operació de filigrana de reconstrucció dels teixits socials a cop de modificació de totes les agressions i de totes les perversions del medi fins a fer-lo atractiu i desitjable. Buscar l’amabilitat de l’espai urbà,de l’espai públic i dels serveis que conformen la reconstrucció a escala contemporània dels referents històrics de poble. L’escola, l’escola-bressol, la biblioteca, el centre cívic, el punt de trobada de joves i grans, el pavelló, la piscina, la plaça, la rambla, el passeig, els jardins, l’olor de gespa segada al costat dels habitatges renovats i adaptats. Les condicions per a una nova vida a les nostres ciutats. Una vida per viure-la, no una vida per sortir-ne corrent amb angoixa, l’angoixa de la cua de sortir que és preludi de l’angoixa de la cua de tornar. Ciutats segures, barris nous, escoles dignes, paradigma de noves seguretats construïdes en els valors de les llibertats de tots i en els valors de la convivència cívica, en el subtil equilibri entre els drets individuals de cadascú i els drets col·lectius construïts amb els deures de tothom com a salvaguarda dels mateixos drets.

Anuncis

1 Agost 2006 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: