Joaquim Nadal i Farreras

INSTANTS I RACONS

TopGirona núm. 20 de 2006 (pàg. 4-12)

L’apoteosi turística, el desbordant atapeïment dels mesos d’estiu, ens dilueix el perfil més amable i atractiu de la Costa Brava. Se’ns fa més difícil d’identificar enmig de la marea humana el punt dolç de la síntesi entre el litoral i el mar. Una síntesi física, ambiental, cromàtica, que reneix sempre i en moments màgics, instants fugissers, ens desvetlla tots els sentits.

Ens movem gregàriament seduïts per uns valors que nosaltres mateixos esmorteïm per la sola massificació.

Buscar instants i llocs d’una certa puresa ambiental és un exercici necessari per retrobar les emocions més sòlides de contacte amb un paisatge que combina en proporcions superiors la duresa abrupta dels penya-segats i l’extrema civilització dels conreus fins arran de mar.

En aquest sentit hi ha quatre parts de la Costa Brava on l’aigua i la roca han tallat amb perseverança mil·lenària una arquitectura barroca i desordenada d’atractiu més natural que salvatge. És la costa enlairada i altiva de Lloret fins a Sant Feliu de Guíxols, de Palamós a la platja de Pals, de l’Estartit a l’Escala, o de Roses a Cadaqués. El massís de Cadiretes, les extremitats de les Gavarres, els peus del Montgrí, la mandrosa entrega al mar de la serra de Rodes al Cap de Creus. Les planes i les platges intercalades a la conca de la Muga, el Fluvià, el Ter o el Ridaura esglaonen un sistema equilibrat forestal i agrícola de qualitats excel·lents.

Busquem-hi moments. Una matinada silenciosa i encalitjada, de calma suspesa, de sol llevant a l’horitzó, rodó, vermell, potent, alçant-se més i més ataronjat. Una posta que situats a les platges ens mira d’esquena i no sempre trobem el punt de mira per girar-nos a ponent i talaiar la mateixa rodona enfonsant-se a l’hora foscant, lentament, en els contraforts de les serralades litorals. Tant és que sigui ple estiu. Proveu de sortir quan els pescadors, pocs, surten a llevar, quan les roques retrunyen els motors en les parets de roca viva. Fa un punt de fresca i sentiu la proximitat absoluta de la natura solitària que es desvetlla amb vosaltres. Aneu a cercar el punt més dolç del capvespre, d’una llum especial, quan res ja no enlluerna i es retallen els perfils del relleu i es percep que baixa lentament la claror. Us trobareu sols altre cop mentre tothom s’apilona a les carreteres i els centres comercials.

És una qüestió d’hores, instants, moments, èpoques i llocs. No us perdeu, on sigui, una llevantada d’hivern quan l’aigua bat el roquissam i els esquitxos fredíssims s’alcen al cel de núvols baixos quasi a tocar.

En aquest perfil de la costa s’hi troben racons d’una màgia especial, de magnetisme indiscutible, que dóna per a moltes tries personals. És la calma de la platja de Garbet, emparada al sud per cap Ras, de còdols ennegrits i foscos, el civilitzat arrenglerament dels ceps a les feixes que s’enfilen i recuperen parcialment moments d’esplendor passats. És, al cap de Creus, el silenci esmorteït de cala Jòncols de més fàcil accés per mar que per terra fins i tot ara que fins a Montjoi el camí té un asfalt confortable.

Trobareu entre Sant Martí d’Empúries i l’Escala, una platja, un petit conjunt de platges, amarades d’esperit clàssic. El vell port d’Empúries, la vella ciutat també, ara emmudits, dibuixen el testimoni de velles esplendors mercantils. Un hotel, una platja, un jaciment, el moviment ondulant de les dunes que la humanitat s’entesta a fixar mentre la sorra es mou imparable i imperceptible.

En la seva força classicitzant les formes d’Empúries devien seduir del tot l’esperit creatiu, inquiet i ordenat dels noucentistes.

En el camí de ronda de Palamós a Calella, s’Alguer, Castell, cala Estreta, Senià o la Foradada, dibuixen la geografia més amable, més dolça de l’Empordà petit, on els camps es fonen amb les balques en l’aiguabarreig enllotat que toca la sorra i els conreus toquen els tamarius torturats pel vent.

Més al sud, entre Lloret i Fenals, cala Banys és un refugi perfecte a pocs minuts del cafanaüm entre Lloret i Blanes. Les escales i els senderols t’acosten per les roques fins al mar i t’ensenyen els atractius primigenis d’un paisatge secularment treballat.

Anuncis

1 Juny 2006 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: