Joaquim Nadal i Farreras

PLANIFICAR EL FUTUR

El Periódico. Suplement

El Govern de la Generalitat proposa aquest Pla d’infraestructures del transport i el sotmet a la consideració de les entitats, l’opinió pública i les institucions. És ara una proposta que ha d’esdevenir un Pla de referència un cop completat aquest període d’audiència i s’hagi aprovat pel Consell Executiu. Ara és, doncs, el moment de completar-lo, de corregir-lo, d’ajustar-lo. És el moment de fer la reflexió conjunta que permet obrir l’horitzó temporal i establir una matriu d’intervenció territorial i de priorització que marqui la pauta per als propers vint anys.

Fa setanta anys, l’any 1935, la Generalitat va formular el seu Pla d’obres públiques. Ara el Govern de la Generalitat proposa una reflexió nova. Es tracta d’agrupar en el mateix pla i de forma integrada les infraestructures viàries i les ferroviàries i anunciar amb solemnitat i comprometre amb calendari que ha arribat l’hora de prioritzar el ferrocarril per damunt de la carretera. Aquest és el sentit de la diferència d’inversió que es proposa a favor del ferrocarril (25.177 MEUR ferrocarril i 11.938 carreteres) i que capgira una tendència inercial que s’havia mantingut fins ara. En aquest marc adquireix una especial rellevància la proposta de la línia orbital que ha d’unir Mataró i Vilanova en una mitja anella per municipis d’un segon corredor metropolità, i l’Eix Transversal Ferroviari que crea un nou eix més a l’interior i en paral·lel a l’Eix Transversal viari.

Una anàlisi retrospectiva de les propostes de xarxes formulades amb anterioritat ens posa davant l’evidència que som tributaris de planificacions anteriors mai no completades i que ara es reformulen amb una visió de futur integrada i crítica i que posa de manifest les necessitats de la nostra societat contemporània.

S’equivoquen els que pensen que el Pla assenyalant la prioritat del ferrocarril anuncia la fi de la carretera. Es tracta més aviat d’anunciar i demostrar el caràcter finit del territori, d’avaluar les limitacions territorials pel que fa al creixement il·limitat de la xarxa viària i fer una aposta decidida en el terreny de les inversions per capgirar la tendència.

Carreteres modernes, eficients i ajustades al territori en el disseny i els traçats, capilaritat territorial i una xarxa de transport públic potent com alternativa a l’ús indiscriminat del vehicle privat. Pensar l’horitzó de vint anys no és utòpic, és més aviat l’horitzó racional de la planificació i planificar és un imperatiu moral i polític dels governs.

Anuncis

29 Desembre 2005 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Periódico | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: