Joaquim Nadal i Farreras

EL PIRINEU MÉS A PROP

La Mañana / Segre / El Periódic d’Andorra / Diari d’Andorra

Avui es posa en servei un tram de deu quilòmetres de la carretera C-14 entre Oliana i Coll de Nargó. L’accés a l’Alt Urgell  i també a Andorra queda, a partir d’avui, molt millorat. Hi guanyem en seguretat i temps. Em sembla molt important i un pas decisiu per facilitar la mobilitat del Pirineu en sentit nord-sud i sud-nord.. Ara caldrà continuar amb les variants d’Oliana i d’Organyà, i completant tot el recorregut fins a la Seu d’Urgell. Caldrà fer-ho gradualment i amb cura, i sobretot amb enllaços i senyalització molt eficients que signifiqui per a aquestes poblacions una avantatge més que un possible inconvenient. Es tracta de treure de dins el trànsit de pas i es tracta d’atreure cap dins tot el trànsit dels que volen gaudir d’una estona de lleure, de cultura, de comerç o de gastronomia.

Però amb la finalització d’aquestes obres, que han durat prop de dos anys i han significat una inversió de gairebé setanta milions d’euros, fem una passa endavant de primeríssima magnitud.

He fet aquest recorregut dues vegades en els darrers deu dies amb ànim de comprovar, fins a l’últim detall, i prendre consciència que les obres s’han acabat bé i del tot, amb tots els detalls i amb bona senyalització i bona il·luminació. Ho he comprovat sobre el terreny i puc dir que a partir d’avui i durant tot aquest cap de setmana i tota la setmana que ve (la setmana dels tres ponts) tindrem l’oportunitat de posar a prova aquesta nova infraestructura, que obrim ara mateix per tal de crear facilitats i il·lusió a totes les persones que aquests dies es mouran pel Pirineu i sobretot per donar servei a les persones que hi viuen. Es gairebé com un simbolisme. Obrim una obra amb cinc túnels, quatre viaductes, i un pas superior, una obra de molts ponts (el dels Raiers i el de Sant Ermengol, entre d’altres), una setmana de ponts. I hem pensat des del Govern de la Generalitat que la millor inauguració d’aquesta obra és la que faran, pujant o baixant del Pirineu, els milers d’usuaris que la utilitzaran aquests dies. Escric aquest article com una invitació a gaudir-ne, com un prec a tots els ciutadans que circularan per la C-14  que es facin seva aquesta obra, que la “mimin”, que la cuidin, que en gaudeixin, que sàpiguen apreciar la importància de la inversió i el bon ús que s’ha fet amb els diners de tothom. Podrem deixar enrere els revolts, el paviment en mal estat, les pujades difícils, els racons perillosos.

Però també convé que no oblidem el paisatge que ens ha acompanyat durant tants anys. Els boscos estirant-se fins a abeurar les arrels en les aigües remansades de l’embassament d’Oliana, els prats, els conreus, el roquissam, els congostos estrets, la baixada sobtada, el pendent riu avall. No convé que la velocitat ens faci perdre de vista l’entorn. Ara tindrem una carretera més ràpida i més segura, però hauríem de tenir també més oportunitats per sortir-ne quan ens convingui fer etapes en el nostre recorregut.

El nostre país s’ha fet molt sovint, històricament, amb el constant moviment de la població i de les mercaderies del nord al sud i del sud al nord. Del formigueig constant medieval de les muntanyes a la lenta i progressiva dispersió per les valls fluvials en direcció a la plana més fèrtil i de climatologia més suau. En el refugi de les muntanyes s’hi han congriat sovint els valors més sòlids, fundacionals, de la Catalunya emergent, de la Catalunya comtal. La davallada de la muntanya cap a la plana a mesura que les condicions de seguretat ho van anar permetent és tot un símbol de la manera com s’ha fet Catalunya i quines són les seves arrels més profundes.

Ara, amb les noves infraestructures, tornem a la muntanya el que la muntanya ens va donar i reparem així, en un acte de justícia, alguns segles d’aïllament. Avui el Govern de la Generalitat té molt clar que tots els grans eixos nord-sud han de ser potenciats i millorats, i ho està fent. Ho fem a la C-12, d’Àger fins a la Passarel·la, ho hem fet a la C-13, de Tremp a la Pobla de Segur, i ho haurem de continuar fent .Ho fem amb l’únic eix ferroviari nord-sud de competència autonòmica amb el tren de Lleida a la Pobla. Ho fem avui i ho anunciem amb satisfacció, amb solemnitat, però també amb normalitat a la C-14 en el tram esmentat d’Oliana a Coll de Nargó. Ho fem i ho farem amb la C-15, de Vilanova Vilafranca i a Igualada i Manresa. Ho estem culminant a la C-16, l’Eix del Llobregat, on avancen a bon ritme les obres de Puigreig a Berga, i ho farem ben aviat amb la C-17 en el traçat de Centelles a Vic i Ripoll, com a eix desdoblat. La llista es fa llarga, però la seva significació és ben clara. Tots aquests eixos ens acosten al Pirineu, estableixen un diàleg fluid entre la muntanya, les valls i la plana, ens conviden a impregnar-nos dels paisatges que hem conegut i estimat de petits.

Finalment vull deixar constància que avui no s’acaba res, només es compleix una etapa. I vull subratllar que el compromís del Govern va molt més enllà i es concretarà per a les terres de Lleida i del Pirineu de Lleida en més de setanta milions d’euros d’inversions en carreteres de licitació immediata. El 15 de desembre sortirà a licitació, per quasi 29 milions d’euros, la carretera d’Àger a la Passarel·la i a la C-28 s’hi faran, de forma immediata, inversions per 45 milions d’euros amb les obres de les Ares fins als Avets, que ja s’han adjudicat, i les variants d’Esterri i València i la variant dels Avets fins a Son, que es licitaran els dies 15 i 16 de desembre.

En el mateix moment que em plau molt de celebrar que avui obrim una obra important, m’agrada de prendre el compromís que en continuarem fent i en continuarem obrint mentre continuïn les necessitats tan evidents que tenim.

Anuncis

2 Desembre 2005 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ, Segre | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: