Joaquim Nadal i Farreras

MARTA CID I GIRONA

Diari de Girona

Les meves responsabilitats al Govern i la relació estreta del meu Departament amb l’empresa GISA em permeten seguir de prop i per dins la política d’inversions del Govern de Catalunya. Segueixo molt la política de construccions escolars i l’esforç que s’està fent per recuperar els endarreriments i dèficits acumulats i per donar resposta a les noves demandes. Sé, i ho visc, que aquesta és una de les principals preocupacions i prioritats de la consellera d’Educació. La consellera és conscient de les fortes demandes acumulades, dels compromisos contrets, dels terminis que cal complir. He seguit al detall el neguit de la consellera per tal d’arribar a l’inici de curs amb tot apunt i amb un programa ambiciós de nous centres per d’aquí un any. Cada escola, cada RAM, cada solar, cada projecte, cada paquet de finançament és un  pas endavant, un esforç per redreçar una situació. Per ordenar i planificar el present i el futur i per recuperar el temps perdut davant el fracàs d’un mètode de finançament que es va assajar en el darrer any de l’anterior govern i que no va funcionar, i que era el recurs als censos emfitèutics. Ara crec que tot està força orientat, que les licitacions estan pràcticament totes fetes i que el Govern de Catalunya té una planificació de les construccions escolars que assegura el futur immediat.

Sé, per exemple, que la consellera ha mostrat tot l’interès a fer ràpidament el nou CEIP de Domeny, el de Mas Quintana i l’IES de Fontajau. La setmana passada GISA va licitar les ajudes tècniques i la direcció d’obres del nou Institut de Fontajau i és força imminent la publicació de la licitació de les obres. S’acabarà així una etapa d’incertesa i d’indefinició quan la voluntat del Departament d’Educació era imprecisa i ambigua en relació amb aquest Institut, tot i que l’Ajuntament ja feia temps que havia posat els terrenys a disposició i n’havia preparat els compromisos de cessió. Durant anys l’Institut de Fontajau no va figurar en el mapa escolar, la seva planificació va arribar tard i el va situar en un ordre de prioritat molt secundari. Però la tenacitat dels veïns, la complicitat de l’Ajuntament, la voluntat de la comunitat escolar i la voluntat de tot el poble de Germans Sàbat i de Fontajau van capgirar les previsions indolents del Departament. El nou Govern de la Generalitat no va tenir cap dubte en aquest aspecte i ara es disposa a complir amb plenitud els compromisos que van prendre totes les forces polítiques que el composen.

Però no és aquesta la qüestió que m’ha portat a dedicar un article a la consellera. Tinc un altre motiu. Resulta que no fa gaire setmanes, amb motiu d’una visita a Girona, la consellera Cid va assistir a un dels actes dels 25 anys de l’IES Narcís Xifra. Arran d’aquesta visita, la consellera va poder visitar les instal·lacions del complex educatiu dels antics salessians, fet comprar al MEC amb tant d’encert per l’Artur Calsina i desenvolupat en dos instituts per la voluntat política de la delegada d’Educació del Govern de la Generalitat uns anys més tard, Irene Rigau. La consellera Cid es féu càrrec d’immediat de les grans possibilitats d’aquest conjunt d’edificis i de l’extensa Devesa fins al Ter, que configura el conjunt patrimonial. Cid va poder veure com l’amalgama d’edificis, inclòs el gimnàs s’havia fet per acumulació i potser sense una planificació suficient. I pocs dies després de la visita, uns minuts abans de començar la reunió del Govern, mentre parlàvem d’aquesta visita, em va dir que tenia la idea de fer com una mena de Pla Director per als edificis del Rahola i el Xifra que permetés una programació a mig i llarg termini i que amb una inversió en un horitzó acumulat de deu anys havia de conduir-nos fins a revitalitzar i donar coherència a les instal·lacions i a explorar totes les possibilitats d’una finca, que ara podrà abordar el seu futur amb més tranquil·litat, un cop un dels dos instituts es traslladi al nou Institut de Fontajau. En definitiva, la consellera Cid es va fer càrrec d’immediat de totes les possibilitats d’una finca de grans dimensions, amb molts espais lliures, prop de la natura, a tocar el Ter, amb una arbreda magnífica i amb una extensió que la fan idònia per planificar-hi un centre d’excel·lència, dotat de les instal·lacions més modernes i ordenat amb tot l’espai, responent a un projecte educatiu ambiciós i que no deixés cap dels espais a la marginalitat i l’abandonament. No costa gens d’imaginar i de somniar el futur d’aquest centre des d’una planificació adequada i una voluntat política d’orientar els recursos esmerçats, d’acord amb la guia d’un pla director que fixi els objectius i asseguri les millors prestacions. Biblioteca, tallers, laboratoris, gimnàs, instal·lacions esportives, espais de lleure, sala d’actes, tot pensat en els termes que hauríem de pensar sempre un projecte educatiu. I fer-ho amb sentit realista, per etapes, però fer-ho.

Aquesta és la música que em féu la consellera Cid en un esmorzar previ al Govern, i la música em va agradar. És per això que amb instint gironí porto avui aquí, a aquest meu espai ciutadà, el nom propi d’una companya del govern amb l’esperança de viure de prop i de participar en la materialització d’aquesta brillant expectativa.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 271-273)

3 Juny 2005 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: